Sant Martí del Canigó
Sant Martí del Canigó
El monestir benedictí de Sant Martí del Canigó esta situat en un contrafort rocós que forma part del massís del Canigó. El poble més proper es Castell de Vernet, al Conflent.
Aquest monestir va ser construït pel comte Guifré II de Cerdanya net de Guifré el Pilós cap a l’any 997. Va ser consagrat per l'Abat Oliva l’any 1009 i forma part de les millors construccions del romànic català com el monestir de Sant Miquel de Cuixà o el de Santa Maria de Ripoll. El mateix comte Gifré II va ser enterrat al peu del campanar juntament amb la seva muller Elisabet l’any 1049. Aquestes dues tombes van ser traslladades durant la Revolució Francesa a l'església de Castell per impedir-ne la profanació. Son dues tombes en marbre rosa situades al mur sud de la nau.
Aproximació
Per anar fins a Sant Martí del Canigó hem d’anar a buscar la carretera que va de Perpinyà a Puigcerdà (N116), i a qualsevol punt d’aquesta carretera anirem direcció Prades . Si sortim des de Portbou podem anar fins a Perpinyà i a l’entrada voltarem direcció W, Moulin a Vent i buscarem la carretera N116 que esta indicada. Pot ser una mica perdedor. La ruta més entretinguda és la que va de Elna, Bages, Thuir, Bulaternera, i Ila-sur-Tet, i aquí agafem a l’esquerra. Es la més entretinguda perquè passa per paisatges rurals de pobles petits i vinyes que sempre es més agradable. Sortint de Ile-sur-Tet passarem per el pantà de Vinçà, Prades i Vilafranca de Conflent. Aquí agafarem una carretera a l’esquerra que ens portarà a Vernet i un cop aquí buscarem una carretera local que ens puja fins a Castell. Estem en ple massís del Canigó i alguns accessos a la muntanya estan tancats per cotxes. Hi ha un servei de cotxes-taxi 4x4 que ens pugen ja sigui a Sant Martí del Canigó, o a algun dels refugis que hi ha per pujar al cim del Canigó. Nosaltres decidim pujar a peu fins el monestir ja que no és gaire lluny.
La ruta.
Una vegada a Castell deixem el cotxe en algun aparcament i busquem l’accés; no es pot pujar al monestir amb vehicle propi. El trobem i és una carretera cimentada que surt prop de l'església de Castell.
De seguida guanya altura bruscament i costa de pujar-hi. Anem fent ziga-zagues molt pronunciades enmig d’un bosc. Segurament hi ha trams amb un desnivell de més del 70%, cosa que fa que pugem molt a poc a poc. La durada d’aquesta pujada és de entre 30 minuts i 1 hora, amb un desnivell de 300 metres. Detall del desnivell de la pujada
A mig camí trobem la capella de Sant Martí Vell que ens permet fer una parada per respirar de la forta pujada al temps que hi fem una petita visita. Aquí queden uns vestigis dels que havia sigut el castell medieval que actualment dóna nom al poble. L'església va ser reconstruïda l’any 1978 perquè estava totalment enrunada.
Església de Sant Martí Vell
Continuem el camí i continuem pujant, per sort al cap de poc ja hi arribem. S'han de complir escrupulosament les visites i si no és hora la porta queda tancada sense poder veure ni l'església ni el claustre. Fem una visita exterior per on podem i pugem una mica per veure la vista des de la tipica foto general del monestir.
Vernet vist des d'un revolt del camí.
A l'hora de baixar agafem un petit sender que surt de la part superior del monestir i baixa per darrera. Es pot donar un cop d'ull al claustre des de fora. Es una vall molt fonda i el camí va paral.lel al rec que baixa. Hi ha unes bones vistes sobre aquesta vall on en mig del silenci se sent el cant d'un gall fer. Es possible?
Camí de baixada al costat del riu
El monestir
Va ser construït en varies fases, la primera al voltant de l’any 1000 i més endavant s’hi va construir la part més occidental. Durant el segle XII i XIII s’hi va construir el claustre i el monestir es va convertir en un dels més importants de la zona juntament amb el de Santa Maria de Cuixà i el de Arles. Durant els segles posteriors el monestir va passar temps molt dolents com el terratrèmol de l’any 1428 que el va destruir parcialment.
Vista del Monestir
La comunitat religiosa el va abandonar el 1783 i durant els anys posteriors va ser saquejat pels revolucionaris i enderrocat per els habitants dels pobles veïns. Durant el S. XIX va ser visitat per Mn. Cinto Verdaguer i hi va fer els seus versos. Això el va fer recuperar i es va convertir en el símbol de catalanitat que encara perdura. Va ser reconstruït per el bisbe de Perpinyà durant els anys posterior del segle XIX.
Vistra exterior del claustre
Actualment el monestir ha estat cedit a la comunitat religiosa de les Benaventurades per la seva custòdia. L’estat del monestir torna a ser molt bo i esta ben guardat, potser es troba a faltar que no sigui un espai obert sinó que s’ha de complir amb els horaris de visita o conformar-se a visitar-lo per fora.
Es una llàstima que aquesta comunitat no té cura del que ha sigut i representa aquest monestir per el poble català, no es respecta la llengua catalana ni tampoc els símbols, ni la toponímia. A les seves explicacions durant la visita o en els fulletons no es cita la importància del monestir pel poble de Catalunya. Es pot considerar una adulteració de la identitat catalana.
LINKS
http://www.empordaguia.com/Amb-cotxe/amb-cotxe-al-magic-sant-marti-del-canigo.html
http://km369.blogspot.com.es/2012/10/Sant-Marti-de-Canigo.html
MAPA: