Portbou - Cerbere

PORTBOU – CERBERE

Hi ha 3 passos importants per anar de Portbou i Cerbere:

Coll de Balitres: Es el pas normal, el mes fàcil i el més ràpid per anar a Cerbere. Es el camí natural que ve del coll del Frare entre Colera i Portbou i travessant el poble de Portbou ens porta cap a França. Es el que passa a una cota més baixa (200 metres). Es el més utilitzat per els senderistes i històricament sempre hi ha hagut la duana. Va ser el coll per on van passar els exiliats.

Hem de sortir de la rambla i pujar cap al poble sec. Al final del carrer Sant Jordi continuem pujant ara ja per un sender que passa al costat de l’antic can Pallach (ara can Martínez) i segueix sense cap pèrdua fins a dalt al coll de Balitres. Les vistes durant tota la pujada són magnifiques.

Un cop a dalt aprofitem per fer una visita al monument a l’exili.

Hi ha una variant que es el col del Frare. A mitja pujada podem agafar un caminet cap a l'esquerra que ens porta a aquest coll que es menys transitat que el del Balitres i durant el contrabando va ser força utilitzat.

Baixem per l’altre cantó i travessem la carretera a l’altura de l’aduana francesa, i just al costat de la casa baixem per tornar a travessar la carretera altre cop i davant nostre hi ha un camí que veiem com baixa fins a l’estació de Cerbere. En uns 15 minuts arribem a baix.

Coll de la Farella: Aquest coll queda just a sota Querroig per tant queda allunyat de la línia de mar. Aquest seria el pas interior per travessar la vall de Portbou en altres èpoques, li correspon el coll de 4 camins per passar a Colera.

Per arribar al coll de la Farella hem de pujar per el camí del music (sense accent a la u). Aquest camí s’agafa a l’altura del tennis a l’altre costat de la ribera. Hem de passar una cadena i a uns 50 metres hem de buscar un petit sender a l’esquerra que puja molt directe. Es un sender que puja decidit però fàcil de caminar. De seguida agafa altura i veiem una bona vista per sobre la ribera. Al cap de 15 minuts arribem al corral de la Pedra Destal, i des d’aquí ja veiem el coll de la Farella davant nostre. Hem d’anar al tanto amb les carreteres forestals que s’han fet recentment per no equivocar-nos. En seguin una i just en un corba a la dreta busquem el sender direcció al coll que ara ens porta per una feixa de paret seca que podria ser un antic camí de carro. Poc després arribem a l’hort de’n Mallol, un hort ara abandonat però on encara hi ha un pou amb aigua que ens pot servir per refrescar-nos si cal, però potser no per veure. L’hort esta completament rodejat de mimoses que avancen imparables i aviat dominaran tot l’hort però encara hi han alguns fruiters com ametllers, pomers, etc.

Ara som just a sota el coll que ja veiem a sobre nostre cap al nord. El camí és un sender està ben marcat però puja molt i fa de mal pujar. Tardarem uns 20 minuts per arribar-hi.

Una vegada a dalt hem de baixar per l’altre cantó i no hi cap error, just a sota nostre hi ha un camí forestal ample per cotxes que baixa cap avall amb forta baixada. Després de uns 300 metres arribem a una cruïlla de varios camins i agafem el que baixa cap a la dreta, no hi ha pèrdua fins que al cap de uns 300 metres més seguim baixant per una vinya fent ziga-zagues fins a trobar el camí que ens porta cap al mas Mingou i d’aquí cap a Cerbere per la ribera. Si hageuessim agafat al primer trencant a la dreta aniríem cap a la pedra dreta, un menir situat molt a prop de l’antic poble de Sant Salvador que no en queda cap reste. A partir d’aquí intuïtivament també trobarem un camí que ens portarà cap al poble.

Hi ha un camí alternatiu que va del Mas Budallers fins al coll de la Farella. Es un camí privat però s'hi pot passar a peu i fa de bon pujar.

Per baixar cap a Cerbere també hi ha camins alternatius que els podem agafar una mica per instint si coneixem el terreny. Un d'aquests camins baixa passant a tocar el Menir, s'acosta cap a la “vergerie”, i des d'allà podem baixar a tocar d'un rec que desseguida ens porta a la ribera i d'aqui cap al poble.

Barraca dels Alemanys: Aquest pas és el menys natural de tots tres passos i el més difícil ja que puja molt, però potser és el més maco perquè ens porta arran de mar. Hem de sortir de Portbou cap a la platja i agafar el camí de les 3 platgetes i la platja del Pi. Passem aquesta platja i a l’altre costat travessem el rec i pugem per el camí arrantde mar que esta ben marcat. Seguim pujant ara al borde de l’acantilat. Passem damunt els acantilats de la cova del Pirata i de la platja de Les Freses amb molt de compte perquè passem a molta altura, i continuem endavant.

Arribats a l’ultim rec el travessem i ja veiem el sender que puja per l’altre cantó i ja ens adonem que serà una dura pujada. Hem d’anar amb compte tot el camí perquè anem just al borde de l’acantilat amb risc de caure. D’aquí a dalt tardarem uns 20 minuts al menys, i sempre tindrem com a referencia la barraca dels alemanys a sobre nostre. Se’n diu Barraca dels Alemanys i es una casa-bunker situada al coll amb gran vista sobre el mar i sobre els pobles de Cerbere i Portbou. Deu fer uns 3x3 metres i té una antiga llar i un cisterna d’aigua. Va ser utilitzada durant la guerra civil i posteriorment durant la guerra mundial quan els alemanys estaven instal·lats a la frontera. Era un lloc de vigilància perquè no passessin persones ni contraban sigui per terra o per mar.

Arribats a dalt aprofitem per descansar una mica i disfrutar de les vistes: es veu molt de mar i fins hi tot sembla apreciar-se la corba de la terra; cap al sud veiem el cap de Creus, a sota nostre el poble de Portbou, i direcció oest es pot seguir tota la carena fins a Querroig. Mirant cap a Cerbere veiem el poble i part de la costa nord. En dies clars es veu tota la costa fins més amunt del cap de Lecate i s’endevina una bona part del golf de Lleó; just a sota nostre veiem el cap de Cerbere amb el seu far solar.

Molt a prop d’aquí hi ha un punt geodèsic que es el segon que marca la frontera. El primer és el que està arran de mar a dins d’una cova mig submergida.

El camí de baixada és molt semblant al que em pujat, baixa molt a prop de l’acantilat i haurem d’anar en compte de no patinar i caure. Baixant a poc a poc arribem fins a cap Cerbere, un cap impressionant amb molt bones vistes i a una altura de uns 80 metres sobre el mar. Es un bon mirador per dies de mal temps siguin llevants, tramuntana o gregal.

Ara només ens queda seguir la carretera cap avall i ens falta 1 kilòmetre per arribar al poble.

MAPA: