Portbou - La Jonquera GR-11

PORTBOU – LA JONQUERA

La travessa de Portbou a La Jonquera es una clàssica que jo he fet dues vegades, una amb sortida de Portbou seguint el GR-11 (actualment es el PR-C-71) i una altre sortint des de Banyuls seguint el GR-10. La del GR-11 la vam fer l’any 1993 i la del GR-10 l’any següent 1994.

El camí es diferent en totes dues rutes però son molt semblants, el GR-11 va seguint tota la carena de la frontera i el GR-10 va per una cota una mica més baixa per territori francès. L’arribada a destí també es diferent si és un camí o l’altre. En el nostre cas el primer any vam acabar a El Pertús i el segon any vam acabar a la Jonquera, o sigui que els camins es van creuar, es a dir el que vam començar amb el GR-11 vam acabar amb el GR-10 i a l’inrevés.

Es una ruta molt llarga, uns 36 kilòmetres, que no es pot fer en un sol dia i s’ha de dormir pel camí. Hi ha diversos llocs per dormir: El coll de Banyuls on hi ha un refugi del Centre excursionista de Figueres, Les barraques de les Colomates on una d’elles sempre esta oberta, el refugi de la Tanyareda que es petit i moltes vegades ja esta ple, el refugi del coll de l’Oullat que es un petit hotel de pagament, i altres que si bé no queden de camí ens hi podem desviar en casos de mal temps. El fet d’haver de dormir pel camí fa que hagim d’anar més carregats del normal amb més menjar, roba, sac, etc.

GR-11

Sortim de Portbou per el camí que ja coneixem, es a dir la ribera, pugem al coll de 4 camins i des d’aquí pugem al coll de la Ossetera, font de Tarabaus i pugem al coll. Travessem el bosquet dels Castanyers i el coll dels Empedrats. De Portbou fins aquí té molt de desgast ja que es un tram que tenim molt conegut i a més a més es força dur ja que tot es pujada i necessitem unes 2 hores per arribar a dalt a Tarabaus. Continuem pujant per la carena per el mateix camí que fem per anar a Sant Quirze. Després d’una forta pujada arribem al coll del Torn , hi ha un pal indicador amb el temps que ens queda, no cal desanimar-se. Per tal de no fer els cims hem de mirar de mantenir-nos mes o menys per la mateixa cota costat francès deixant a l’esquerra el pic de’n Jordà (754 m. el més alt d’aquesta muntanya), Puig del Torn, Puig de la Calma. Per passar el Puig del Torn hem d’anar a buscar el camí cap al coll que veiem a la nostra dreta i baixar per un sender amb vegetació força alta. L’ultim tram deixem el Puig de la Calma a la nostra dreta i baixem per un tallafocs directes al Coll de Banyuls. Si no, hem de buscar el camí a l’esquerra i baixar cap a la carretera.

Arribats al coll de Banyuls és el moment de descansar una mica. A partir d’aquí sí que agafem l’antic GR-11 seguint les marques vermelles i blanques, i ja veiem que el sender puja directa per la carena molt durament. Pujar el Salifort sempre es molt dur, anem d'una cota de 350 mtrs fins a 1.000 metres directament. La pujada dura unes 2 hores i hem de vigilar amb els cops de calor a l’estiu i sempre, sempre, s’ha de portar aigua i menjar per recuperar. El camí ens porta de vegades a l’esquerra de la carena i de vegades a la dreta. A dalt de tot hi ha una font sota un mur d’una roca vertical on podem trobar aigua si no hi han passat les vaques o si no hi ha sequera.

Un cop a dalt i descansats una mica ja veiem el Pic Neulós davant nostre encara lluny. Seguim un camí molt fressat amb marques vermelles i blanques que va més o menys per la mateixa cota prop de la carena. Ara qualsevol petita pujada costa de fer.

Des del Pic de Salifort passem el coll de la Massana, el Pic dels Quatre Termes i el pic de Pradets (1175). A partir d’aquí entrem en un bosc de faigs immensos, passem la font de l’Orri i arribem al refugi de la Tanyareda on hi ha una bona font. Davant nostre el Pic Neulós que ara voltarem per el sud, passem una tanca de filferro i baixem per l’altre cantó direcció W fins que al final de la llarga baixada, una drecera que ens evita passar per la pista, arribem al refugi del Coll de l’Oullat.

Fins aquí la primera etapa d’aquesta excursió. Realment és molt difícil fer-ho en una sola jornada. Hem tardat més o menys unes 8 o 9 hores, tenint en compte que hi ha unes pujades molt fortes és molt difícil anar més lluny. D’entrada tenim la sortida de Portbou, i sobretot la pujada al Salifort que es molt dura i llarga. Per tant dormim al refugi i continuem l’endemà.

A pesar que hi ha una carretera que arriba fins aquí des del Portus, nosaltres anirem seguint el GR mentre poguem. Comencem a caminar des de darrera del refugi Sud i sud-oest i anem cap a La Roca de l’Albera, un petit poble de quatre cases. Aprofitem per esmorzar una mica i decidir quin camí agafarem per arribar a la Jonquera. Decidim baixar al Portús, així buscarem una petita carretera local que hi baixa directament. Una altre possibilitat era anar a buscar altre cop el GR-11 direcció Santa Llúcia i La Jonquera. Aquesta variant la vam fer el dia que veníem de Banyuls l'any següent.

Així doncs aprofitem les marques del GR-10 i el seguin fins al Portús. Bàsicament fem la carretera amb algunes dreceres que ens marca el camí.

Lo més dolent és el tram que ens queda des d'el Portús fins la Jonquera. N-II pura i dura durant uns 3 kilòmetres. Autobús, tren i cap a casa.

Durada : 14 hores, 35 kilòmetres

Agosarats excursionistes : Lluís V., Albert G., Jaume P, Jaume C, Joel I, Jordi R.

Any 1993

MAPA