2 - Planòles - Vall de Nuria

PLANÒLES – NURIA

(SEGONA ETAPA)

Ens llevem de bona hora al refugi Pere Figueres de Planòles i pugem cap al poble amb la intenció de comprar pa. Fa un dia molt clar. Tenim l’experiència d’ahir que no vam poder comprar pa i avui no caurem en el mateix error. La fleca està tancada i ens hem d’esperar. Les cames les trobo una mica cansades però ja m’aniré escalfant i penso que aniré bé. Com que volem esmorzar una mica decidim de pujar fins al càmping i esmorzar allà així ja tindrem una part del camí fet. Per arribar-hi hem de pujar al menys uns 300 metres de cota, ja que Planòles es un poble molt costerut. Al càmping obren la cafeteria a les 9 o sigui que ens esperem. Esmorzem i agafem el camí que travessa l’entrada del càmping i comencem a pujar.

Forta pujada de 1 hora en mig d'un bosc

Aviat som dins un bosc molt maco amb una llum matinal però sempre amb ombra. Travessem varies vegades una carretera que puja fins a dalt per seguir sempre per el camí que puja un desnivell de 800 metres, no està mal. Anem amb un grup de nens de colònies amb els seus monitors que a pesar que van carregats van pujant decidits.

Refugi del Corral Blanc

Font del Corral Blanc amb uns nens caminaires

Al cap de munt arribem al refugi del Corral Blanc un espai que s’ha netejat de sotabosc i hi ha unes barbacoes i unes taules per anar-hi a menjar. Està molt ben arreglat i molt net, donaria gust anar-hi un dia amb cotxe a menjar només per veure la vista. El Taga es veu des de tot arreu a l’altre costat de la vall direcció E.

A partir d’aquí ja som a dalt i només hem de travessar el coll per canviar a l’altre costat de la muntanya. Som al Collet de les Barraques amb el Puig de l’Estremera a la nostra dreta (1.947 m.). Just al davant ja veiem el cim del Puigmal (2.910 m.).

El coll de les Barraques amb el riu Freser al fons baixant entre el Torreneules i el Balandràu

Nosaltres anem baixant suaument fins al riu que veiem sota nostre, és el Riu de les Clotes que baixa del cantó sud del Puigmal i s’ajunta allà mateix amb el Torrent del Borrut que també baixa del Puigmal pel cantó est. Una aigua fresquíssima on ens rentem una mica abans de continuar. Aquí hi ha força gent ja que s’hi pot venir amb cotxe ja sigui per Planòles i el refugi del Corral Blanc, o bé per un trencant a l’esquerra més amunt de Rialb entre Ribes i Queralbs.

Travessem el riu per un pont i pugem suaument per l’altre cantó per el Bac de la Foradada fins al Collet d’Estavaris. Vista espectacular sobre la vall de Ribes al sud, i davant nostre de sud a nord el Taga la serra de Cavallera, el Balandrau, i el Torreneules al nord. També veiem la carretera que puja de Queralbs a Fontalba que és allà on anem. El camí va direcció nord per la Serra del Planassos a mitja alçada i sempre per la mateixa cota. Arribem al pla de Fontalba i des d’aquí veiem allà mig el refugi del Pic de l’Aguila. Nosaltres hem de voltar el rec cap a l’esquerra i pujar per l’altre cantó. Seguim el camí i de seguida arrivem a la Dou de Fontalba que és on neix el Torrent de Fontalba. Surt d’enmig d’unes roques i és una aigua gelada que no permet tenir-hi el peus ni un minut. De seguida es fa un torrent enorme que baixa muntanya avall pel dret.

La vall del riu de les Clotes que baixa del Puigmal

Mengem una mica, ens refresquem i continuem el camí que ara es veu clarament. Aquest camí és força concurregut primer perquè es diumenge i perquè la gent deixa el cotxe a Fontalba i va a peu fins a Nuria.

El Puigmal des de Fontalba

Ara encara que sembla que el camí és planer trobem que hi ha força pujades i baixades i es que segurament ja estem una mica cansats. Arribem a Nuria sobre les 5 de la tarda.

Refugi del Pic de l'Aguila on dormirem aquesta nit.

Anem cap al refugi del Pic de l’Aguila amb el telefèric i ens trobem que hi ha una cua d’una hora per registrar-se; Alguns excursionistes i parelles joves amb criatures. Fet això per fi ens dutxem i aviat a sopar i a dormir. Aquí coneixem un noi de Terrassa que té 25 anys però ja és un expert muntanyenc amb molts cims i molta muntanya a l’esquena.

RESUM: Lo més dur d’avui ha sigut la llarga pujada d’inici fins al refugi del Corral Blanc, i també la cua que hem trobat al refugi del Pic de l’Aguila. Lo millor: el dia que ha fet, les vistes i l’aigua gelada que baixa per tot arreu.

MAPA