Penyes Altes del Moixeró
El Moixeró des del peu del Penyes Altes en primer terme. Al fons el Pedraforca
Penyes Altes de Moixeró 2.279 metres
Maig del 2014, anem a passar uns dies a Bellver de Cerdanya. Entre algunes excursions fàcils hi ha la pujada al Moixeró que segons s'explica en un llibre de rutes té una pujada de 1h30 i una baixada de 1h15, amb un desnivell de 300 metres.
L'accés també està ben explicat i sembla fàcil.
Quan anem a una muntanya que no coneixem s'han d'extremar les precaucions i més a partir dels 2.000 metres. Els canvis de temps poden ser sobtats o bé pot aparèixer la boira.
Al final ens equivoquem i pugem al Penyes Altes del Moixeró que son 2.279 metres i 2 hores 30'.
Agoserada excursionista
Aproximació
Des de Bellver hem d'anar a Riu de Cerdanya. Travessem el poble i pugem per un camí forestal en alguns trams asfaltat però molt trencat. En qualsevol cas es un camí ample i es puja bé. Arribem al refugi del Coll de les Esposes i nosaltres continuem amunt seguint una ample corba a la dreta. Continuem uns 2 Km i arribem a una tanca on podem deixar el cotxe, el coll de la Trapa. Es un encreuament de camins. N'hi ha un que va cap avall al refugi dels Cortals de l'Ingla. Un altre puja davant nostre cap al coll del Pendís. Si podem tornarem per aquest camí. N'hi ha un altre a la nostra esquerra que és el que agafem. Comencem a caminar.
Vista del Penyes Altes, al fons la Tossa d'Alp
El camí
Es un camí forestal d'uns 3 metres d'ample que puja en mig d'un bosc de pi negre. Anem agafant altura sempre voltant la muntanya a mitja altura i passem 3 recs que baixen cap a la nostre esquerra. L'ultim tram ja veiem que el camí es converteix en un sender que ens porta a un prat alpí sense vegetació. Arribem a un coll on a la nostra esquerra tenim el Roc Negre de 2.005 metres. Davant nostre hi ha una vall on neix el torrent de Moixeró. Al fons de la vall hi ha una barraca refugi per si fa mal temps. A l'altre costat de la vall veiem un pic que es el Moixeró. Més cap a l'est passat un altre coll hi ha un altre pic més alt i com que veiem que el camí porta cap allà ens pensem que allò és el Moixeró. Fins on veiem el camí es prou fàcil i no puja gaire de cota, després s'enfila uns 200 metres més per una roca cap al cim. Hauríem d'haver vist que era el Penyes Altes del Moixeró. Aquest és un dels problemes d'anar a llocs que no coneixem. Si haguéssim tingut un mapa ens hauríem situat millor.
El Penyes Altes. En primer terme la bassa i el refugi.
Voltem aquesta vall per la nostra dreta seguin el sender molt fressat i anem al coll del Dental, des d'on la vista cap a l'oest és impressionant tenim en primer pla els cims més alts del Cadí i una mica més enllà imponent com sempre el Pedraforca vist des d'una altre perspectiva.
Mirant a l'oest veiem el Cadí i a l'esquerra el Pedraforca
El Moixeró el tenim just a la nostre esquerra i només hauríem de pujar uns 60 metres forts per arribar a dalt, però nosaltres anem direcció Est per un camí ben fresat seguint les marques dels Cavalls del Vent i del GR-150-1 que continua fins a Coll de Jou i la Tossa. Les vistes son magnífiques i hem vist isards i algunes marmotes, cosa rara ja que al Cadí no solen haver-n'hi. Segons ens diuen al Pirineu si que n'hi han però al Cadí no se n'havien vist fins que ara sembla que han passat a aquesta serra. És un bon senyal.
Vista cap al sud.
Hem voltat el Moixeró deixant-lo a la nostra dreta i amb poc més de 30 minuts i sempre veient prats amb pendent cap a l'esquerra arribem al coll del Moixeró, passem el pla del Moixeró i arribem al coll de Raset. Des d'aquí hi ha un camí que baixa cap al sud a Grèixer per la canal de la serp. Ara només ens queda pujar per entre les roques per arribar a dalt. Jo crec que deuen ser uns 150 metres. Al principi pugem en mig dels arbres suaument però a poc a poc cada vegada hi ha més rocs i ens hem d'ajudar amb les mans. La Teresa decideix quedar-se i jo penso que falta molt poc per arribar a dalt i continuu pujant. Després d'aquesta experiència crec que a la muntanya això no s'ha de fer mai, ja que el que espera aviat es pensa que ja es temps d'haver tornat i la pujada es pot fer més llarga.
El Moixeró en primer terme i el Cadí al fons
Vaig arribar a dalt i la boira que venia del sud ja la tenia a sobre. No vaig poder veure ni el monòlit dedicat a Sant Bernat ni les banderes tibetanes que hi ha sovint. Sense temps de res més vaig començar a baixar amb molt de compte perquè s'ha de baixar alguns trams amb el cul a terra. Al cap de 15 minuts ja ens havíem reunit amb la Teresa.
Vista de la Cerdanya des del cim del Penyes Altes. La boira ja se'm tirava a sobre
Fem el camí de retorn per el mateix camí i ens sembla que pot començar a ploure en qualsevol moment. Arribem al coll del Dental on pensem agafar un camí que ens porta al coll del Pendís i d'allà al cotxe. Busquem les marques però no són gaire evidents i decidim prudentment tornar per el mateix camí.
Baixant ens adonem que de pujada aquest tram pujava més del que semblava. Al cap de uns 40 minuts arribem al cotxe. Tenim temps de menjar una mica i ja comença a ploure.
Excursió feta amb la Teresa, en Jordi i la Messi que s'ha portat molt bé.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Penyes_Altes_de_Moixer%C3%B3
El Penyes Altes del Moixeró és el pic més alt de la serra del Moixeró i fa frontera amb 3 províncies: Girona, Barcelona I Lleida.
Els temps
0h00 Sortim del coll de la Trapa.
0h40 Arribem a un collet on ens queda el Moixeró davant nostre a l'altre cantó de la vall on neix el torrent Moixeró.
1h10 Coll del Dental, esplendides vistes cap a l'oest sobre el Cadí i el Pedraforca.
1h45 Coll de Moixeró. Vista cap al sud sobre el Bergadà
1h55 Coll del Raset d'on surt el camí cap al sud pel canal de la Serp.
2h00 Bifurcació. Un camí volta les Penyes Altes pel vessant nord. No l'hem d'agafar. El nostre camí s'enfila per roques i cornises siguen el tram més perillós de l'excursió.
2h30 Cim del Penyes Altes.
MAPA
La tornada la fem per el mateix camí de l'anada però en el mapa he marcat la ruta prevista per la tornada que era baixar fins el coll del Pendís i d'allà fins al cotxe, cosa que no vam poder fer per el mal temps.