XXX Alberada Any 2014
Del Fulletó editat per el CEE
Sortim del Pertús per sota el túnel que travessa l’autopista (passada la duana és un carrer que s’enfila cap a la dreta), i seguim la pista de la dreta que puja al mas Rius. Fets 600 metres i abans de fer el primer revolt cal agafar a la dreta la drecera que tot travessant el rec va guanyant alçada, primer de tot molt a la vora d’aquest. Passem molt per sota del Mas Rius, i a tocar la pista que s’enfila al Mas de l’Illa.
Després puja per canviar de vessant i anar faldejant fins arribar a tocar el riu a tocar el salt del Fitó. Travessem el Llobregat i pugem per una tartera on hi trobem algun pas delicat però equipat amb cadenes. Arribats a dalt carenegem fins arribar a Sant Pere Pla de l’Arca (30 Min.) des d’aquí per una drecera arribarem al dolmen dels Pedreguers. Aquí cal girar a l’esquerra i per una pista arribarem a la font del Vesc (20 min.) i al Mas del Camp del Calze, on tombarem a la dreta per una pista fins al Collet Fondo (20 min.), on girarem cap a l’esquerra i per un corriol amb senyals de GR arribarem al collet de l’Auleda (5 min.). Aquí trobarem una pista que la seguirem tot girant a l’esquerra; baixarem fins al riu Llobregat, ací no arriba ni a còrrec, passat aquest girem a la dreta 810 min.) i tot enfilant-nos passem per una barraca (25 min) i arribem al coll Forcat (10 min). Seguim carenant i a sota Puig Pinyer hi trobem un banc (10 min), seguim la carena a Coll del Pal (15 min)hi trobem una barraca, passem per la dreta, a l’esquerra hi ha una pista nova que a vegades coincideix amb el camí, seguim a vora el filat i tot seguit una pista que ens fa passar per l’esquerra del Roc dels Tres Termes (20 min), veiem la portalera que ens permet veure uns 200 metres enllà el Pou de Neu, seguim el corriol i arribem al Puig Neulós (30 min), punt culminant de tota l’Albera, 1.256 metres.
Seguim la carena i passant per sobre la Font de la Tanyareda arribem a passar pel costat del refugi (15 min).
Continuem carenant (compte amb la boira, cal cercar sempre les senyals; de no trobar-ne cal recular fins l’última que hem vist i a partir d’aquí tornar-ho a intentar). Iniciarem una llarga carenada que passant per : Coll Pregon, Coll del Faig ( 20 min), Pla del Fum, Coll de l’Om, El Ras de la Menta, Coll de l’Estaca (25 min), Puig de Pradets (1.167 metres) Puig dels Quatre Termes (1.156 metres, Coll de la Massana i Font (40 min). Puig de la Carbassera, Roc de Santa Eulàlia, Coll del Pal i Sallafort (980) metres ( 1 hora).
Aquí cal girar fortament a la dreta on comença una llarga baixada, i pel Pla de les Eres i pel Puig de les Eres (694 metres) arribem al refugi del Coll de Banyuls (1 hora).
El refugi del Coll de Banyuls
Aquest refugi deu ser dels mes curiosos de la xarxa de refugis que podem trobar al Pirineu. Com es pot observar, es va bastir aprofitant un dels búnquers que d’ençà de la guerra incivil, l’estat Major de l’exercit del general Franco va fer construir entre 1944 i 1945.És el que s’anomena popularment com la línia P, Pérez, Gutiérrez o Franco. Es tractava d’una gran línia defensiva que creuava els Pirineus. La seva funció era protegir el règim dictatorial del general d’una invasió eventual per part dels aliats: França, Anglaterra, EUA, Holanda, Bèlgica, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda…, i també dels resistents combatents que quan varen travessar el 1939 la frontera francesa, es varen apuntar a col·laborar amb la resistència francesa – els maquis –o amb l’exercit regular: la divisió Leclerc i d’altres. Aquesta Divisió fou la que va alliberar Paris: L’Estat Major va triar-la ja que si bé una gran majoria dels seus membres estava formada per espanyols, decidiren que aquests fossin l’objectiu dels possibles franctiradors alemanys. Acabada la II Guerra Mundial Churchil va declarar: “El problema d’Espanya és problema dels espanyols”.
Així doncs, dels més de 5.000 búnquers que podem trobar en el Pirineu aquest és un dels pocs (potser l’únic) que té una utilitat, això sí, pacífica. La conversió del búnquer del coll de Banyuls – que ja havia servit moltes vegades d’aixoplug a la llarga travessa de l'Albera pel fatigat caminant, és una vella aspiració dels excursionistes empordanesos. La reconversió del búnquer en refugi, el proper 18 de desembre de 2014 farà 20m anys.
Les seves característiques són: refugi obert sense guarda, lliteres per sojornar20-25 persones, llar de foc, taula per 6-8 persones, penjadors, bancs i aigua de pluja.
Si tot fent la travessa de l'Albera un dia decidiu fer-hi estada, al capvespre asseguts en els bancs que hi ha a l’entrada, assossegueu-vos i mireu: veureu unes muntanyes manyagues que es desfan i moren a la plana. I a l’horitzó la garriga de l’Empordà, i tot plegat pintat pels colors més vius que el sol, en el seu camí desplega abans d’anar a dormir. Si voleu escolteu música, si voleu canteu,si voleu parleu, però se us recomana que per un moment tant sols deixeu que el silenci aplani sobre vosaltres, malgrat els xiscles que gairebé sempre, la tramuntana fa per recordar la seva presència.
Aquest fou el tercer refugi que el Centre Excursionista Empordanès ha anat bastint a les nostres muntanyes de l’Empordà. El primer fou les Salines, a 1080 metres a Maçanet de Cabrenys l’any 4967. El segon a can Galan a sota el Bassagoda a 820 metres, a Albanyà. El tercer aquest a 367 metres, a Rabós, i el quart i últim a la barraca del Forn de Calç a Requesens, a 460 metres, a la Jonquera l’any 1997. Cuideu-los.
DEL COLL DE BANYULS A PORTBOU
Sortim del refugi del coll de Banyuls, travessem la carretera i continuem per la pista on hi ha la fita fronterera 592 al coll del Llop (30 min), on hi ha un pal indicador amb dues opcions per anar al coll del Torn, nosaltres prenem l’opció de tombar cap a la dreta i per forta pujada accedir al Puig de la Calma, 712 metres (25 min), amb vista panoràmica de 360º, baixem pel vessant empordanès deixant a l’esquerra el Puig del Torn arribarem al coll del mateix nom on trobarem la fita 593 (10 min). Pugem al S per uns camins de carena fins arribar al cim del Puig d’en Jordà(757 metres)(20 minuts) amb una vista esplèndida, baixem per un corriol, a la dreta deixarem un trencant que ens portaria fins a la font Jordana, nosaltres tombem a l’esquerra continuant pel vessant rossellonès, deixant a la dreta el Puig de les Barbes del Boc, arribarem al col allargassat del coll dels Empedrats amb la fita 595 (20 min). Deixem a la dreta el Puig de Tarabaus i pel mig d’un alzinar que s’ha salvat dels nombrosos incendis d’aquesta zona arribarem a la carena que es converteix en un lloc herbós, amb una pista que conflueix amb el camí, fins el Coll del Suro amb la fita 597 (25 min), i un dipòsit pels bombers a la dreta. Ens enfilem en direcció cap a la torre de Querroig (25 min), abans d’arribar-hi girem cap a la dreta i seguim baixant per la carena on trobarem el dolmen del coll de la Farella (20 min), tot seguit trobarem el coll del mateix nom, fita 598 (5 min) on hi trobarem una confluència de pistes forestals. Nosaltres seguim recte oper la pista que va pel vessant rossellonès fins arribar al coll del Frare, fita 599 (25 min) aquí seguim per una pista a la dreta i al cap de poc una altre també a la dreta amb una plantació de pins i alzines, arribarem a una pista emporlanada que ens portarà fins al final del carrer Sant Jordi que seguirem fins arribar a la platja de Portbou. (35 min).