Sant Aniol d'Aguja

SADERNES – SANT ANIOL D'AGUJA

Aproximació:

Hem d'anar a Sadernes, o sigui que agafarem la carretera d'Olot i sortirem a l'altura de Sant Jaume de Llierca i des d'allà anirem a Sadernes. Sadernes és només un mas-restaurant, un camping i l'esglèsia de Santa Cecilia de Sadernes.

Vista de la riera de Sant Aniol

Ruta:

L'accés a la riera de Sant Aniol d'Aguja està controlat, això vol dir que a l'entrada trobem una barrera i uns nois ens diràn si hi ha plaça als aparcaments que hi ha al llarg de la riera i a quin aparcament podem aparcar. Això només a l'estiu, a l'hivern es lliure.

Una vegada hem aparcat el cotxe remuntem la riera. Aviat trobem el pont de'n Valentí. Si el travessem podem anar per un corriol per dins el bosc, o si no continuem per la pista. Es un pont medieval i a l'altre costat enganxat hi ha una casa que es l'antic Hostal de ca la Bruta.

El camí no té pèrdua, poc després del pont trobem el quart aparcament i just d'allà surt un camí amb una cadena per impedir el pas dels cotxes que baixa al riu. Seguim aquest camí amb marques grogues.

Si mirem enlaire veiem les parets de les muntanys de l'alta Garrotxa que són impressionants i amb una vegetació molt frondosa.

Veiem els cingles de l'Alta Garrotxa a banda i banda de la riera

Continuem endavant fins a arribar al Molí de Riu, unes ruines a l'esquerra del camí.

Després de uns 40 minuts caminant arribem a una petita resclosa que es diu el Gomarrell, continuem arran d'aigua per la nostra dreta. A l'altre cantó hi ha també un camí que s'allunya del riu i ens porta al Salt de la Nuvia. El podem agafar a la tornada si volem.

La presa del Gomarrel

Continuem doncs per un antic camí de pedra paral.lel al riu que hem tingut sort i baixa amb molta aigua. Aquesta es segurament la part més maca de l'excursió. Ara hem arribat a un lloc més ample del riu que haurem de travessar i ja veiem que a uns 30 metres davant nostre hi ha un pont de metàlic. Aquesta és la zona del Goleró. Si fins ara caminavem per un congost estret sota les parets de les muntanys, ara s'obre una mica el paisatge. Es la zona que en diuen del Prat. Una mica més amunt trobem el trencant del GR11 que travessa aquesta riera. Si anem cap a la dreta pujarem al Bassegoda i si anem cap a l'esquerra anem a Talaixà. Des d'aqui en 15' arribarem a Sant Aniol.

1h30.- Arribem a Sant Aniol. A Sant Aniol hi ha un font fantàstica.

Aquest indret va servir d’inspiració a l’escriptor Marià Vayreda a finals del s.XIX per escriure la novela La Punyalada.

Esglèsia de Sant Aniol d'Aguja

Ara podem continuar uns 10 minuts més remuntant la riera i anem a visitar el salt del Brull, un salt d'aigua de uns 10 metres d'alt que val la pena veure, sobretot avui que baixa tanta aigua.

Salt del Brull

Tornats a Sant Aniol altra vegada ara anirem cap a Talaixà per un camí que surt darrera de la font. Pugem per un corriol que aviat agafa altura i ens trobem una porta de fusta. Som al Portell de la Guilla amb una bona vista sobre la zona del Galeró.

Al cap de poc després de una petita baixada arribarem al Salt de la Núvia on hi ha una vista impressionant de tota la vall. Aqui podriem agafar el camí que ens baixa a la presa del Gomarrel tal com deia abans.

Se'n diu el Salt de la Núvia perque conten que una noia de Talaixà la volien casar amb algú no desitjat i ella es va llançà daltabaix. I es que l'alta Garrotxa es un lloc molt dur i feréstec.

Vista de la vall de Sant Aniol des de el Salt de la Núvia

Nosaltres continuem cap a Talaixà i a partir d'aquí el camí continua pujant en direcció oest. Arribem a la Quera, un mas que havia sigut molt important i ara està abandonat i en ruïnes, però és interessant observar les restes d'aquesta masia. Continuem amunt i 15 minuts més tard ja som a dalt el coll. Aqui al davant tenim la vall d'Hormoier que baixa per l’altre cantó direcció W. Cap a Oix.

Esglèsia de Sant Martí de Talaixà S.XVII, edificada sobre una antiga esglèsia romànica

A Talaixà hi ha un refugi, una font, un poblet de 4 cases abandonades i una esglèsia abandonada pero molt maca que està tancada, (l'esglèsia de Sant Martí) encara que es pot veure des de fora.

Interior de l'esglèsia molt malmès

Si parlem de Talaixà hem de fer un comentari sobre "el Rodri". Rodrigo Gomez Rodrigues, nascut a Huelva el 1914, aquest home es va instalar a Talaixà al voltant dels anys 80 després de comprar 2 habitatges en ruïnes. Va coincidir en aquell temps amb que una empresa que es deia Ormoier, SA volia convertir Talaixà i tota la vall d'Hormoier que dona cap al cantó de Oix, en un gran vedat de cacera. Va haver-hi una gran resposta ciutadana en contra d'aquest projecte sota el lema: "si vas a Hormoier porta alicates" perque estava tot vallat. Pero va ser el Rodri qui no va abandonar mai la batalla i es va lluitar sempre contra aquest projecte fins hi tot rebent amenaces de mort.

Per fi es va guanyar la batalla i l'ajuntament de Montagut va declarar tots els seus camins d'us public. Avui dia el refugi de Talaixà porta el seu nom i ens recorda la lluita d'un home excepcional.

Interessant llegir aquesta història en aquest link: Amics de Talaixà .Veure també un reportatge fotogràfic aquí:Reportatge de "el Rodri"

A l'hora de baixar hem d'anar al tanto per no perdrens al principi i agafar el bon camí. Hi ha unes senyals blaus i vermells però al principi no està gaire marcat. La baixada és molt llarga, 1 hora, i sembla que no s'acabi mai, afortunadament anem sota arbres tota l'estona. Al final arribem directes al riu molt a prop del pont de'n Valentí. Ja només ens queda anar baixant fins a l'aparcament on tenim el cotxe.

Vista cap a l'oest sobre la vall d'Hormoier

Aquesta excursió la vam fer l'any 2005 en Joel i jo mateix.

Dificultat : moderada 2 / 5. Fins a Sant Aniol no hi ha cap problema, només depèn de si baixa molta aigua o no ja que hem de travessar el riu. La pujada fins a Talaixà pot ser una mica llarga i hi ha llocs que pot fer vertígen. En dies de molta calor ens hem d'aprovisionar d'aigua a la font de Sant Aniol per fer la pujada. La baixada de Talaixà fins al riu dura 1 hora i no s'acaba mai.

No hi ha cobertura de móbil.

Pujada acumulada 560 metres

Distància aproximada 13,0 kilòmetres

Dificultat 2 sobre 5. Si bé no hi dificultat durant tot el recorregut de pujada, el tram entre Sant Aniol i Talaixà puja bastant i hi ha llocs amb rics de vertígen. El tram des de Talaixà fins a baix al riu es fa molt llarg i el camí es molt dolent, hi ha pedres i rocs al camí i s’ha d’anar amb compte per no caure.

DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES