Portbou – la Coma de l’Infern
Sortim del centre de Portbou i remuntem la ribera fins a l’altura del mas Budallers. Aquí agafem el camí que puja a l’esquerra, la pujada és dura i passem per el mas de l’Ametller i continuem fins al coll de 4 camins. Agafem la forestal direcció Pla de Ras i 10 minuts mes tard trobem un camí que puja a l’esquerra. Agafem aquest camí travessem una tartera i pugem fent un parell de ziga-zagues fins al coll de l’Ossetera. Mirant cap a Colera veiem el mas Tarragona just a sota nostre. Normalment el camí hauria de baixar suaument a la dreta del coll però es perd més endavant, per tant el que fem es baixar directament des d’on som cap avall. Es un tram molt dolent i que les pedres van camí avall amb risc de caure però hi serem enseguida. Baixem pel dret fins a l’altura del mas. Podem fer una visita al mas però no té gaire interès apart del seu enclavament. Ens podem fer una idea del tipus de vida que es portava quan era un mas en actiu fa poc més d’un segle. Cuidar els animals de granja, pocs perquè la vida era molt miserable, algunes gallines, cabres, i pocs més; cuidar l’hort i anar als mercats de Colera i Banyuls a vendre productes com mel, formatge, llet, etc.
La vida en aquests masos, així com als masos de Molinars la vida era molt dura i molt precària. També tenien alguna vinya i alguns olivars que podien ser seus o en podien ser parcers. A finals del SXIX amb l'arribada de la fil·loxera es van haver d’abandonar les vinyes, i quan van començar les obres de construcció de l’estació de Portbou gairebé tothom va abandonar els masos d’aquesta vall per anar a treballar-hi. Veure llibre “Molinars” de Arnald Plujà per entendre la vida d’aquesta terra abans del segle XX.
Ara des d’aquí hem de baixar una mica fins a un petit pla i a partir d’aquí travessem el rec i remuntem per l’altre cantó cap a la nostra dreta. Pugem fins a un petit mas interessant de veure per la edificació de pedra seca. Hi ha un corral i un hort que ja està ensorrat.
Seguim el camí fins al serrat i continuem per l’altre cantó. Ara el camí es complica. A la nostra esquerra hi ha moments que caminem penjats per un penya-segat i em d’anar amb compte. Hi ha un tros que hi ha unes cadenes que es van posar quan es va fer una Alberada.
Passem un parell de recs i després d’un d’ells hem de pujar de valent uns 30 metres amunt. Més endavant el camí es fa més suau, arribem a les coves de l’Infern que tenen una entrada molt petita però a dins semblen més grans. Estem arribant al coll de les Artigues, l’ultim tram no té cap complicació.
Com a coses interessant d’aquesta excursió hi ha el mas Tarragona i l’altre que no conec el nom, les inscultures que hem trobat i les coves. També es interessant la toponímia d’aquesta zona. Tot el que fa referència a l’Infern, les Barbes del Boc, les inscultures, etc., vol dir que era una zona que antigament feia molt de respecte, i aquests noms ens parlen del dimoni, de les supersticions i de la por de la gent. Realment és una zona de molt difícil accés, i no es estrany que hi hagi llegendes que parlen del dimoni o de nens perduts o que després van trobar que els tenien segrestats en aquelles coves. Veure llibre de Rodó i Rodà.
Ara ja arribem suaument fins al coll de les Artigues. Des d'aquest coll tenim la vall de Molinars i Colera a l'esquerra i la vall de Balleta a la nostra dreta, aquesta vall forma part del Parc Natural de l'Albera. Nosaltres animem cap a la dreta voltant per dalt aquesta vall en direcció a la Font Jordana. Es un sender poc transitat que ens porta a la font en poc menys de 20 minuts. Aprofitem per descansar i emplenar d'aigua perquè ara hem de pujar fins al coll que tenim a sobre nostre. Seguim un camí que ens porta cap a la carena i ja veiem San Quirze de Colera al fons de l'altre vall. Seguim pujant procurant deixar el pic Jordà que tenim a sobre nostre a l'esquerra. Una vegada arribats al coll anem carenejant direcció est cap a Portbou. Passarem el coll dels empedrats i després el bosc dels Castanyers. A la sortida del bosc baixarem directament al camí que veiem a sota que ens porta directament a la font de Tarabaus. A partir de la font baixarem direcció est per aquest camí que al final es converteix en un petit sender que ens porta altre cop al coll de l'Ossetera, i un cop allà ja podem baixar cap a Portbou sense pèrdua.
MAPA