Baussitges

ESPOLLA – BAUSSITGES

Vista de l'Empordà

Situació:

Entre el poble d’Espolla i la serra de l’Albera hi ha la vall de Baussitges on hi trobem: Sant Genís d'Esprac una petita església romànica que hi ha a al fons de la vall a tocar el riu. L'església de Sant Martí de Baussitges situada en un punt més alt de la vall, i el poble abandonat de Baussitges.

Aproximació:

Hem d'anar fins el poble de Espolla i agafar direcció el coll de Banyuls. Deixarem el cotxe a l'altura del mas Girarols.

Dolmen de Girarols I

La ruta:

Just a la curva de sobre del mas Girarols agafem un petit corriol que ens puja recte amunt durant uns 10 minuts. De seguida trobem els dolmens de Girarols I i Girarols II. Continuem per aquest corriol que es una mica perdedor com si fes molt que no hi passa ningú. Anem pujant i voltem el Puig Castellar. Hem de travessar una tanca. Arribem a un tros planer on el camí és més net i travessem una altre tanca.

Ara hem girat a l'esquerra i passem per un petit bosquet de suros. Travessem una altre tanca i anem baixant per un corriol que al final s'eixampla. Ja veiem clarament que baixem cap al fons de la vall. Arribem a Sant Genís i hem de travessar la ribera. És un lloc magnífic i molt desconegut. Hi ha un pla amb uns arbres enormes i el riu que baixa amb unes petites cascades. Un indret preciós que poca gent coneix. Bon lloc per esmorzar.

Sant Genís d'Esprac

Continuarem el camí remuntant la ribera. Aquí és el darrer lloc on podem trobar vaques de l'Albera autèntiques. Hem de travessar la ribera per un pont, sempre seguint el camí i anem pujant. Aviat veurem a la dreta les quatre cases del poble abandonat de Baussitges a l'altre costat de la vall a la nostra dreta. El poble queda amagat sota els contraforts de l'Albera.

El camí no té pèrdua i es ample per passar-hi un cotxe. Aviat arrivem a dalt on hi ha l'esglèsia de Sant Martí de Baussitges. Aquesta església ha estat reconstruida no fa gaire i té un bon aspecte.

Sant Martí de Baussitges va ser consagrada l'any 962 per l'arquebisbe de Narbona. Fou possessió del Monestir benedictí de Sant Quirze de Colera, però a partir del 1284 tota la zona va passar a dependre del monestir cistercenc de Santa Maria de Ballbona al nord de l'Albera.

Va ser una parróquia molt activa i fins al S XIX donava nom a la regió, fins que va passar a dependre d'Espolla. A partir de la segona meitat del S XX, amb la despoblació de l'Albera, va ser abandonada al culte.

Sant Martí de Baussitges

Ara hem de seguir el camí cap al sud. Poc després de l'esglèsia hi ha una bifurcació. Si tirem recte anirem voltant per arribar altre cop a Sant Genis des d’on tornarem al cotxe pel mateix camí. Si agafem a la dreta pujant clarament anirem al coll de la Dona Morta on trobarem el GR-11 que baixant ens portarà fins al poble dels Vilars (Barriada d'Espolla). Si continuem per el GR-11 direcció oest anirem a Requesens.

"La muntanya de Baussitges era plena de vida. Hi havia nou masos disseminats en plena activitat i més de tretze infants.El 1963 per petició dels masovers, el Marquès de Camps, propietari de practicament tota la muntanya, va decidir contractar el Sr. Ramon, un mestre retirat. Es va instal·lar a la casa nova, ben bé al costat dels mas on residien els Barroso. Després d'un any el va rellevar el Sr. Puig. L'any 1965, i durant un any escàs, el Sr. Galó, un home amb molt de caracter, tal com recorda en Francesc, va ser el mestre oficial de l'escola, traslladada en aquest perióde dins l'església de Sant Genís d'Esprac. En Francesc i els seus germans tenien mitja hora de baixada des de can Jan Roig fins a l'escola, un trajecte molt distret perque " els camins eren plens de vida, no com ara que no hi ha ningú. Hi havia llenyataires, carboners, pastors, gent que pujava del poble, etc." A més a més de la gent ens distrèiem parant ballestes i saltant i corrent pels corriols. De mica en mica aquella muntanya plena de vida es va anar apagant i les families se'n van anar cap a una altre banda a la recerca de millors condicions de vida i oportunitats laborals. El resultat va ser que amb pocs anys hi va haver una despoblació gairebé absoluta."

De la revista l'Albera num. 10

MAPA: