Ruta Walter Benjamin
Ruta Walter Benjamin
Aquesta ruta també es una clàssica de les que fem a Portbou. Es fa cada any al mes de setembre per commemorar que Walter Benjamin va fer-la caminant l’any 1942 per escapar dels nazis.
Aproximació
Cada any ens trobem al menys una cinquantena de persones a la rambla de Portbou. Alguns són gent d’aquí però la majoria de gent que participa en aquesta excursió són gent de fora que volen sentir com va ser aquest exili que com ja sabem va acabar malament per Walter Benjamin. No cal dir que l’efecte per tothom es l’esperat ja que l’excursió es dura i el record de Benjamin es molt present.
Agafem un autocar que ens portarà a Banyuls on normalment ens fan una recepció a la Mairie.
La ruta.
Sortim de la Mairie i comencem a caminar direcció W remuntant la ribera fins al pont que travessa la ribera sota el pont del tren i anem cap al barri de Puig del Mas. Uns 10 minuts després i dins d’aquest barri ens trobem un monument que recorda que d’aquí va sortir WB per fugir cap a Portbou.
Comencem a pujar entre vinyes. Hem d'anar a passar al peu de la torre elèctrica que es veu al fons
A partir d’aquí comença realment el camí. Baixem per un petit camí que ens porta a travessar una petita ribera i comencem a pujar per l’altre costat . Estem entrant a una zona de vinyes. Som al mes de setembre i hi ha una bona activitat en algunes d’elles; algunes s’estan collint, altres s’han collit recentment i d’altres queden per collir els propers dies. Avancem en fila índia ja que el camí és estret i fa pujada i a poc a poc el grup es va estirant. Com que ja hem anat guanyant altura les vistes són magnifiques de tota la vall: Davant nostre tenim Querroig que des d’aquest cantó és veu no tant una muntanya punxeguda com des de Portbou sinó com un massis muntanyós que tanca les valls de Portbou i Cerbere. Passant la mirada de Querroig cap a la dreta veiem els pics de Tarabaus, el Jordà, del Torn, el de la Calma. El coll de Banyuls des d’aquí no el veiem perquè ens queda darrera del Serrat de les esquelles. Després tenim el Salifort que des d’aquí es veu enorme, i tancant Banyuls per costat W hi ha el Serrat de Castellsarradillo amb la torre de la Madeloc. Veiem també l’ermita de Notre Dame de la Sallette a sobre de Banyuls. Ara, si ens girem completament veiem el mar.
Anem pujant i ens allunyem de Banyuls al fons.
Continuem pujant per aquest sender enmig de vinyes i paret seca fins que arribem a una pista asfaltada, la seguim fins al primer coll que trobem i allà deixem aquesta pista i agafem un sender que continua pujant i ens durà a passar al costat d’una torre d’alta tensió que ja veiem sobre nostre. En aquest coll hi ha un panell indicatiu de la ruta.
El paisatge és aspre i dur però també relaxant i encantador.
Un cop som a la torre continuem per una forta puja que en porta a la pista forestal. Podem fer una parada per agafar aire i continuem pujant per la pista. Uns 300 metres més amunt després de fer una gran corba a l’esquerra hi ha un trencant cap a la dreta amb un panell que ens indica el camí. Ben aviat arribem a una vinya maquíssima a banda i banda del camí. Té una paret seca que fa de mur a l’esquerra i tots els desaigües i escorrialls són també amb paret seca. En resum aquesta vinya fa pensar que es molt difícil de treballar-la per la forta pujada que hi des de baix fins al camí. També que es molt vella per lo de la paret seca i els grans ceps que hi ha. Es una vinya de qualitat ja que segur que passa set i a pesar de ser unes bones soques la producció es molt minsa.
Sempre pujant cap al coll Rumpissa
A l’altre costat de la vinya hi ha un petit sender que va pujant a poc a poc. Primer trobem una font on només hi trobarem aigua els anys que hagi plogut recentment. Com totes les deus de l’Albera es va secant segurament per culpa del canvi climàtic. Segur que no fa gaires anys sempre hi havia aigua. Normalment en aquest punt és on esmorzem cada any, sigui la vinya sigui la font. La gent que fins ara no havien parlat gaire, ara troben un moment per relaxar-se i xerrar una mica. Nosaltres sempre portem alguna ampolla de vi que compartim amb els que són més aprop i així ens anem coneixent entre tots.
També es en aquest punt on alguns dels que s’han apuntat ja no poden continuar més. En principi és una excursió que pot fer tothom però aquesta sempre la vol fer gent interessada en Walter Benjamin que moltes vegades no estan acostumats a camins com aquests. Potser hi ha algú que va mal calçat, o està cansat, o bé ja no pot més. Aquesta gent tenen la possibilitat de tornar enrere cap a Banyuls o bé pujar fins al coll de les Portes i baixar al coll de la Farella per anar a Cerbere o a Portbou. El camí es més fàcil i en algún cas et poden venir a buscar amb cotxe.
A la última vinya aprofitem per esmorzar una mica i recuperar forces
Deixem la font enrere i continuem pujant. Ara ve la part més dolenta del camí però també la més maca. El camí es fa més lent perquè no es un camí net i segur, sinó que es estret, puja i baixa, ens fa sortejar arbres, etc. El grup ja esta completament estirat. Tot el que veiem al voltant nostre és muntanya verge sense cap construcció, i depenent del temps que faci podem patir per arribar a dalt. Anem voltant Querroig, travessem dos pedregars on hem de fer atenció per no caure, i allà lluny tenim el coll Rumpissa que és on anirem a parar en més o menys 1 hora.
Alguns anys hem trobat boira al coll Rumpìssa. Aqui una performance amb vaixells de paper
Un cop al coll Rumpissa es moment de descansar una mica. Altre cop depenent del temps que faci podrem parar o no, ja que si no fa bo haurem de baixar ràpidament.
L'any 2012 la WB es va fer al mes de novembre i des d'aquií podem veure el Pirineu amb les primeres neus de l'hivern.
A l’hora de baixar tenim varies opcions. La primera per la gent que va cansada o si fa mal temps es baixar fins a Pla de Ras i agafar la forestal que baixa cap a 4 camins i Portbou. La segona es agafar la ruta Benjamin de baixada. En realitat no sabem per on va baixar Benjamin, sabem que per la forestal no perquè no estava feta, sinó que devia baixar per algun camí cap al pantà que tampoc existia. Recentment s'ha fet una ruta de baixada més o menys per on es pensa que devia passar ell. Es un camí que baixa molt ràpidament i ens porta sobre el pantà cantó nord i després fins al mas Budallers. Des d’aquí en poc més de mitja hora arribarem a Portbou.
Dificultat 4 de 5. No és una ruta difícil però hi ha trams que si que ho son, per exemple fins a la vinya i la font no hi ha gaire dificultat sinó és la pujada, a partir de la font fins al coll Rumpissa hi ha dificultat per el mal camí encara que no té gaire desnivell. La baixada si la fem per la ruta Benjamin si que té dificultat per la forta baixada que hi ha. També la durada fa que s’hagi de considerar una excursió difícil.
Temps: Unes 5 hores de camí. Normalment agafem l'autobús a Portbou a les 8 i comencem a caminar sobre les 9 a Banyuls i arribem a Portbou entre les 2 i les 3 de la tarda.
++++ ++++
ENLLAÇOS
http://walterbenjaminportbou.cat/content/el-darrer-passatge
http://www.enfocarte.com/2.17/destacado.html
http://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/las12/13-6214-2010-12-31.html
Mapa:
http://walterbenjaminportbou.cat/content/el-darrer-passatge
http://www.enfocarte.com/2.17/destacado.html
http://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/las12/13-6214-2010-12-31.html