Embedded Files
Castell de Puilorens
El Castell de Puillorens o de Puigllorenç (en occità Castèl de Puèg-Lhaurenç o Castèl de Puèglaurenç) és un castell d'Occitània, al departament de l'Aude (França), al cim del Mont Ardu a 697 m., del qual se'n poden veure encara unes restes bastant ben conservades. Al costat del poble de Puillorenç, i prop del poble de La Pradèla, va ser durant quatre segles la fortalesa més meridional de França. Castell pedagògic per excel·lència, Puigllorenç representa la plaça defensiva més completa.
Ens trobem al poble de Lapradela on hem arribat amb bus des de Quillan per continuar la nostra ruta per el Sender Càtar i ens disposem a visitar el castell de Puillorens.
Sortim del poble de Lapradela situat a tocar de la carretera general a un nivell de 500 metres d’altura direcció al castell de Puilorens que es veu des d’aquí. Seguim una carretera i al cap de 700 metres les indicacions ens porten a agafar un camí a la dreta que puja cap al castell. Es un camí molt maco en mig del bosc que puja força però al cap de mitja hora ja arribem a l’aparcament del castell.
Agafem les entrades i pujem cap al castell. Mitja hora més de pujada i ja hi som. Una visita que val la pena per el castell i per les vistes que hi ha. Es veu el Canigó al sud clarament.
El camí de pujada des de l’aparcament és ple d’arrels que el travessen. És un ascens constant i estable, que es pot anar fent poc a poc. Per fer més entretinguda la pujada a dreta i esquerra del camí trobem rètols indicadors de les plantes que hi ha.
La part superior del turó es torna més vertical i trobem escales en ziga-zaga. Finalment arribem a la porta d’accés. Tal com és d’escarpat el turó superior, ple d’agulles de pedra calcària, la porta principal s’obre sobre l’accés sud, l’únic del castell.
Mirant amunt veiem uns murs de gran verticalitat a sobre nostre. El castell està documentat des de l’any 986, època en que es coneixia com de Sant Lluc i havia estat cedit als monjos de Cuixà pel comte de Besalú i Cerdanya, Sunifred II. Durant la croada contra els càtars estava sota el domini de Pere de Fenolleda, que va morir el 1243. Per tant va resistir els atacs dels croats fins al final de la guerra. Ja es veu que devia ser molt difícil de conquerir i molts càtars s’hi van refugiar després de la caiguda de Montsegur. Aquest castell no va caure mai en mans de Simó de Montfort.
A dins tenim a l’esquerra les diverses edificacions que formaven la torre de l’homenatge. L’estat de ruïna actual no és el resultat d’una destrucció brutal sinó, més aviat, d’una degradació progressiva pel pas del temps i falta de manteniment crònica des que va ser abandonat després del Tractat dels Pirineus. També cal comptar amb l’efecte d’utilització i recuperació de materials a partir dels inicis del segle XIX, com podien ser teules, portes, farratges, pedres tallades de fàcil utilització i altres materials. D’altra banda, les campanyes per protegir aquest element històric, han aturat la ruïna dels murs i han permès l’accés del públic a algunes parts del castell.
Quan s’hi puja es pot veure la gran amplada del recinte interior. Els forats als murs indiquen que hi havia construccions i que les bigues de fusta encaixaven a la murada. Una part important de les construccions interiors, d’esquena a les muralles, devien estar dedicades als magatzems de productes d’alimentació, armes i municions en cas de setge. En situació normal l’aprovisionament devia venir dels pobles de la vall,
En un extrem podem anar fins a l’interior de la torre que, des de l’exterior, s’observava com una torre de planta rodona.
Pujant amunt s’arriba a un pas estret que es conegut com la Ronda Superior. Realment és tracta d’una fortalesa molt gran i que permet imaginar una mica com estava distribuïda.
la “Dama Blanca”. L’aspecte majestuós de les ruïnes de Puigllorenç han afavorit la imaginació dels visitants a partir del segle XIX. Aquesta torre, relacionada amb el pas breu de Blanca de Borbó, ha derivat en un pensament romàntic. Blanca de Borbó, neboda del rei Charles V de França, va residir set dies en aquesta torre de viatge cap a Espanya per casar-se amb el rei de Castella Pedro I el Cruel. Després va arribar a Castella, s’hi va casar però al segon dia de casada va ser repudiada pel seu marit i va passar a ser empresonada al castell de Sigüenza.
La llegenda explica que la Dama Blanca vé a les nits a passejar els seus vaporosos vels per el camí de ronda de les muralles.
Just al davant hi ha la que es coneix com la cisterna superior. L’edificació comptava amb varies cisternes per recollir l’aigua de la pluja que servia tant per a les persones com per als animals que hi havia i també pels petits horts que es mantenien dins del pati.
Hem pujat des de els 500 metres fins a 750 metres.
MAPA: Clicar en el seguent enllaç per anar a la pàgina de Wikiloc per veure el mapa interactiu i altres dades.
Page updated
Google Sites
Report abuse