Painful Bits (XVII)

FEBRUARY 23, 2002

I've read an extraordinary text I'd like you to read as well. Josep Pla writes about the Sagrada Família at Barcelona. If you're fed up with those hollow, heavy architectonic-jargon loaded, aside pseudo-explanatory notes one can find at many important buildings and monuments all around, then you're going to enjoy this personal, humble, well-informed and meaningful account on the greatness of the Sagrada Família...

La revenja de la mediocritat racionalista de les quadrícules de l'Eixampla de Barcelona és l'exabrupte genial de la Sagrada Família. Si un dia qualsevol i d'una manera deliberada, després de passejar un parell d'hores pels carrers de l'Eixampla, us presenteu davant de la Sagrada Família, sentireu un xoc estrany, tindreu la sensació de trobar-vos no davant d'una cosa diferent, sinó d'una cosa absolutament i voluntàriament distinta. D'estudiant, en les meves inacabables divagacions pels carrers de les quadrícules, vaig fer moltes vegades aquesta experiència, sense poder-me explicar mai, però, les causes que portaren Gaudí a accentuar fins al deliri aquesta diferència.

...and above all of the man behind it, Gaudí:

Vaig creuar-me algunes vegades amb Gaudí pels carrers, cap al tard, generalment. Portava un vestit negre, lluent i esfilagarsat, unes plantofes obscures, una camisa d'una netedat equívoca; tot caminant solia menjar un rosegó de pa o una taronja que havia comprat a la cantonada immediata; caminava encorbat, obsessionat, sense mirar res, atabalat, pobre, miserable. Si hagués allargat la mà demanant caritat a la gent que passava, ningú no hauria pogut dir, per l'aspecte, que no era un pobre de solemnitat.

Read the whole text (11 pages as originally paper-printed) here. And then, go and see the Sagrada Família here or here. I'd suggest your taking the virtual tour the first one of these links offers, with the plugin required to see the panoramic views —if you move around the apse, you can check for yourself the accuracy of Pla's indication of the misery of the surroundings, more than eighty years after he wrote about it.

FEBRUARY 23, 2002

Here they are at last the short-stories my friends and I traditionally write every year at New Year's Eve. This time the common, compulsory starting point was a rather intricate one:

No debíamos preocuparnos por él, pero estaba claro que ninguno de nosotros nos perdonaríamos nunca haberle animado a participar en aquel proyecto sin sentido. Hoy, tres años después, volvíamos a encontrarnos y no era por casualidad que los cinco llevásemos un botón de plata y nácar en el bolsillo.