Con esta página pretendo que no se pierda, de lo bueno que se hace, lo poco que yo encuentro.
NOVEMBER 22, 2000
These are my personal notes, excerpts and citations from books I've read. I'll be including them here as long as I get them ready for online posting.
Agafar quelcom, posar-lo a l'inrevés i demostrar que el que tothom donava pel dret, era el revers; i que ho continuarà sent, sense importar els escarafalls, les burles i els atacs que puguin fer els què depenen de l'engany, o de l'error, per continuar vivint. Això és el que, de Copèrnic ençà, es coneix com a gir copernicà.
Naturalment, no està a l'abast de qualsevol intel·ligència —només de les més lúcides i coratjoses. Ho féu Copèrnic ; i també Darwin (restringidament: no és la necessitat la que crea la selecció, sinó la selecció la que permet enfrontar la necessitat; connotadorament: no és Déu qui ha creat l'home, és l'home qui ha creat Déu). Igualment ho feren Marx (no és la consciència la que determina l'existència, sinó l'existència la que determina la consciència) i Durkheim (s'han de considerar els objectes socials com a coses: no és la fe la que institueix la religió, sinó la religió, com a institució social, la que indueix la fe). I Freud, sens dubte: allò essencial en el nostre comportament no és la part conscient, sinó la inconscient. També Chomsky —no parlem per hàbit, sinó per instint.
Potser he introduït certa confusió, en barrejar exemples de girs científics i no científics (i en excloure'n molts que, en la meua limitació intel·lectual, desconec). Sigui; i excuseu-lo, perquè el que més m'importa aquí no és tant la rellevància del gir com el fet que algú sigui capaç de donar-lo. Perquè això és el que ha fet C.S. Lewis en el seu magistral llibret, Un experiment de crítica literària. Lewis diu: sempre s'han valorat els lectors pels llibres que llegeixen —si t'agraden els mals llibres, ets un lector menyspreable; si no t'agraden els bons llibres, ets un lector inferior. Per què no fer-ho a l'inrevés? Observem quina mena de persones, en tant que lectors, llegeixen i disfruten quina mena de llibres, i tindrem la base per jutjar tals llibres —un llibre serà bo si és llegit pels bons lectors i dolent si és llegit pels mal lectors.
Naturalment, per entendre què vol dir això, per copsar-ne les conseqüències, i per sentir el comfort que produeix, cal llegir atentament la dissertació que fa Lewis en el seu assaig —que és finíssima però complexa; aguda però d'ampla volada; subversiva en ella mateixa i tant més en provenir d'un veritableinsider, catedràtic de literatura a Cambridge. La meua recomanació és comprar el llibre (ISBN 84-7727-194-I, Quaderns Crema, 1998; An Experiment In Criticism, 1961), i només en el seu defecte, llegir el resum que he preparat.
El gran mèrit de Lewis és haver articulat una teoria de crítica literària que, sense atendre a cap idea de cànon ni d'autoritat externa (i oposant-s'hi activament), evita no obstant la laxitud despreocupada i insatisfactòria del 'todo vale', mitjançant la distinció, central en el seu raonament, entre usar i rebre. Cert que la 'objectivació acadèmica' de la seua teoria és difícil quan no impossible; però això, més que no pas un inconvenient és tota una virtut --invertint la ironia en la famosa dita informàtica, podríem dir que 'it's a feature, not a bug'.
Molts dels raonaments que Lewis fa en el seu assaig (que és ben ric en idees) fan pensar, són novedosos, i podrien ser discutits; el segon encert del llibre és que sempre situa l'eix de la discussió en el lloc just perquè aquesta sigui possible i fructífera, i perquè tothom hi pugui prendre part.
L'èmfasi amb què he escrit 'tothom' em serveix per anotar el tercer encert de l'experiment: la humiltat amb què està escrit, i l'honestedat personal —que juntament amb un cert candor expositiu permet Lewis enunciar una teoría literària selectiva però no elitista, discriminatòria però mai denigradora, exigent però no autocomplaent, i en la que caben el canvi, el dubte, la passió i el goig per la literatura.
L'autor nasqué el 1898 i morí el 1963. Fou catedràtic de literatura anglesa medieval i renacentista a la universitat de Cambridge, segons llegesc en la coberta del llibre (traduït per Jaume Vallcorba Plana, al que pertany la traducció de tots els fragments que incloc aquí). Publicà el llibre dos anys abans de morir. A banda dels seus treballs acadèmics, escrigué noveles i narracions diverses.
El llibre no és pas llarg (l'edició catalana té 211 pàgines, tamany quartilla i lletra ampla), però no és dels què es llegeixen entre les onze i les onze i quart —he passat molts divendres llegint-lo i molts dimarts editant-lo.
Com diria n'Aracil, doncs —A qui pugui interessar: Un experiment de crítica literària.
This page written by Torribio Blups.
Old entries here
Links collected here
Since Feb 13, 2000.
This in an old entry of Painful Bits. Go to the current entry at http://www.torribioblups.net/painfulbits