Collites i canvi climàtic

Autor/a:  Sebastiana Bote (Institut Terra Roja, Santa Coloma de Gramenet)

Article:

Les baixes collites pel canvi climàtic poden causar 530.000 morts el 2050

El canvi climàtic podria ocasionar la mort d’unes 529.000 persones adultes a tot el món el 2050 a causa dels canvis en la dieta i el pes corporal derivats de la reducció de la productivitat de les collites. Així ho indica una investigació publicada en The Lancet en la qual s’alerta sobre les conseqüències perjudicials que podria tenir el canvi climàtic a la producció d’aliments i la minva de salut a 155 països a meitat de segle.

“Els nostres resultats mostren que fins i tot modestes reduccions en la disponibilitat d’aliments per persona podrien provocar canvis en la quantitat d’energia i en la composició de les dietes, i que aquests canvis tindran grans conseqüències sobre la salut”, du Marco Springmann, expert de la Universitat d’Oxford, al Regne Unit, i que ha pilotat el treball.

L’estudi revela que, sense una reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, el canvi climàtic podria minar la previsió d’una millora en la disponibilitat d’aliments, estimada en un terç per al 2050 i ocasionar una minva del 3,2% en l’aprovisionament alimentari general (99kcal per dia), del 4% en el de fruites i hortalisses (14,9 g. Per dia) i del 0,7% en carn vermella (0,5 g. Per dia). Els paÏsos que, segons l’estudi, podn ser més afectats són els de la regió del Pacífic Occidental (264.000 morts) i el Sud-est  Asiàtic (164.000), amb gairebé tres quartes parts de totes les morts. Atenent la renda per càpita, destaca la incidència a Kgrecia (124 morts per cada milió de persone) i Itàlia (89 morts per milió de persones).

El model utilitzat en l’estudi prediu que la reducció del consum de fruites i verdure podria donar lloc a 534.000 morts relacionades amb el canvi climàtic, xifra que supera molt els beneficis de la reducció del consum de carn vermella (29.000 morts evitades). El canvi climàtic tindrà aspectes positius, sens dubte; tot i això, les 260.000 morts menys per obesitat l’any 2050 s’equilibren amb una més baixa ingesta de calories i un augment enel nombre de morts per falta de pes (266.000 morts addicionals). Reduir les emissions de gasos comportaria beneficis substancials en la salut, com ara la reducció d’entre el 29% i el 71% de la xifra de mors relacionades amb el clima, segons la intensitat de les intervencions que recullen els diversos escenaris futurs...

                                                                 A. Cerrillo: La Vanguardia, 3 de març de 2016. 

Resposta als nostres interrogants:

1. El CANVI CLIMÀTIC són alteracions en el sistema climàtic produïdes, en part, per l'emissió a l'atmosfera de gasos amb efecte d'hivernacle com a conseqüència de l'activitat humana, sobretot en els països desenvolupats.

2. El canvi climàtic el causa l’excès de gasos d’efecte hivernacle (GEH) que s’han acumulat a l’atmosfera els darrers 150 anys. Els GEH, principalment vapor d’aigua, diòxid de carboni, metà i òxid nitrós envolten la terra com una manta transparent que manté la temperatura a un nivell que fa el planeta habitable, al voltant dels 15ºC de promig.

3. Com a conseqüències podem esmentar les següents:

         - Augment de l’impacte dels desastres naturals (90%)

·         Tornados i grans tempestes

·         Secades

·         Focs forestals

·         Degradació del sòl i de la vegetació

·         Erosió

- Hi haurà un augment del nivell del mar a causa de la fosa parcial del glaç i de la desaparició parcial o total de les glaceres.

- Aparició de malalties tropicals en zones on ara no hi són, com la malària o el còlera a Europa

Qui patirà més profundament el canvi climàtic?

"Els països amb recursos econòmics limitats, baix nivell econòmic i d'informació, infrastructures deficients, institucions inestables i accés no equitatiu als recursos són molt vulnerables" (tercer informe de l'IPCC).

"Les repercussions del canvi climàtic no es distribuiran equitativament, essent els països i poblacions més pobres els que patiran les conseqüències abans i amb major intensitat (...) Són ja nombrosos els països en desenvolupament que estan trobant difícil poder fer front a les seves condicions climàtiques actuals. Amb augments de la temperatura inferiors a 1ºC, els desastres climàtics estan endarrerint actualment el desenvolupament econòmic i social en aquests països (Informe Stern).

Els països més pobres, de fet, ja estan vivint els efectes del CC. La majoria dels desastres naturals són en realitat desastres climàtics (sequeres, huracans, inundacions etc.). Nacions Unides va fer un balanç de les víctimes mortals d'aquests desastres entre els anys 1975 i el 2000, i la majoria (68%) eren de països pobres. Aquests països són sempre els més vulnerables perquè tenen menys mecanismes de previsió i d'informació, per les seves precàries infrastructures, i per l'escassa capacitat financera i tècnica per recuperar-se d'una catàstrofe. Potser ja no els hauríem d'anomenar més desastres naturals perquè de "natural" en tenen ben poc: tant el seu origen com la magnitud dels danys estan relacionats amb l'home i no amb la natura, o per l'emissió de GEH o per les condicions de pobresa en què viu la gent.

*Després d’aquesta petita radiografia del problema realitza les següents activitats:

Situa en el mapa les zones que pateixen amb més intensitat el canvi climàtic:

  *Descriu la informació de la següent vinyeta:

 *Comenta l’article i digues si és alarmista o és realista.

*Quines campanyes de concienciació ha portat a terme Espanya?

*Explica els ítems més importants d’aquest cartell de concienciació:

*Dels consells abans esmentats quins portes a terme a casa?

*Quants protocols ha signat Espanya? Quins són? I Quins eren els punts més importants?

*Què és l’efecte hivernacle?

*Realitza una breu fitxa sobre els acords més importants de Kioto.

*Quines conseqüències porta el canvi climàtic? Com alterarà la nostra vida?

*Quines serien les teves propostes per tal de reduir les conseqüències del canvi climàtic?