Reciclo i cobro

                     Devolució del depòsit d’una beguda en una gasolinera de Düsseldorf. A. C.

Què fem amb els envasos?

Alemanya ho ha resolt, però també molts més països. L'espectacle d'ampolles i llaunes abandonades en platges o botellots, pot estar a punt d’acabar. La solució no passa només per campanyes publicitàries per escollir quin contenidor fer servir. Molts països han canviat el xip. Han introduït el sistema de dipòsit, devolució i retorn[1] d'envasos. La fórmula té com objectiu guiar els passos en el reciclatge: recuperar els diners deixats com a dipòsit en comprar les begudes.

Els beneficis són múltiples: 1) així s'han aconseguit taxes de recuperació i reciclatge del 98,5% dels envasos de begudes, amb un nivell de qualitat que facilita el posterior reciclatge, i 2) els envasos utilitzats s'han convertit en un tresor preciós. A ningú no se li passa pel cap llençar-lo o abandonar-lo. A més, eleven els nivell de reutilització d'envasos.

Alemanya va introduir fa 22 anys el contenidor groc (llei Töpfer) per recuperar envasos lleugers (i després va exportar el seu model a Europa); però va arribar a la conclusió que aquest sistema era molt insuficient. S'havia de millorar. I amb els canvis (introduïts el 2002) han convertit el residu d'envàs en una joia molt preuada, en un tresor.

Hi ha altres sistemes?

Els envasos de begudes es retornen al comerç a través d'una màquina, o manualment al dependent. L'usuari introdueix l'envàs al súper o el comerç, i la màquina li dóna un val de 25 cèntims d'euro que pot bescanviar o que li serveix de descompte de la factura quan vagi a pagar la compra a la caixa.

Amb el sistema de retorn d'envasos, el consumidor paga al comerç el preu del producte envasat junt amb una quantitat addicional en concepte de dipòsit de l'envàs; i una vegada es retorna, se li reintegra el dipòsit pagat. La fórmula s'aplica a Alemanya en els envasos de refrescos, aigua i cervesa, i s'introduirà per als sucs, mentre que està vetada per a la llet (per evitar pudors dels envasos emmagatzemats).

El contenidor groc era un sistema molt insuficient a Alemanya. En canvi, amb el sistema de retorn es tripliquen les taxes de reciclatge efectiu en relació amb el sistema del contenidor groc. S'assoleix una recuperació del 98,5% i el mateix nivell de reciclatge.

I a Espanya?

A Espanya, estem estancats. Hem tocat sostre amb el contenidor groc massa aviat. La recollida selectiva local està en el 21% en el conjunt i en el 28% a Catalunya, la taxa efectiva de reciclatge del qual es queda en el 21%. Un sistema basat només en el voluntarisme[2] dels ciutadans té un límit. No es pot apel·lar il·limitadament a la consciència de la població", diu Víctor Mitjans, director d'estudis de l'associació Retorna, que demana que a Espanya s'adapti aquest sistema. Retorna agrupa associacions ecologistes, associacions de consumidors i altres entitats.

Quins avantatges té aquest sistema?

El gran avantatge d'aquesta fórmula és que la qualitat dels materials recollits és total, ja que no es barregen (com passa amb el contenidor groc). "Una ampolla utilitzada de plàstic tornarà a convertir-se en un ampolla de plàstic", diu gràficament Hans-Joaquim Bevers, directiu de Rhenus, una de les empreses que s'encarrega de la logística[3] d'aquest sistema (que inclou màquines recollidores en comerços, transport a plantes de selecció i una sofisticada lectura de codi de barres als envasos per fer el càlcul i tornar els diners a cada comerç). "Inicialment, hi va haver rebuig, ja que al comerç li feia por perdre clients; però ja ha estat acceptat", diu Fischer.

Desapareix el contenidor groc?

Però a Alemanya no ha desaparegut el contenidor groc. S'hi continuen dipositant els envasos de sucs i de llet; i tots els altres que no són per a begudes: bosses de plàstics, safates de porexpan[4] o alumini, envasos de detergents, llaunes de conserves, brics i altres plàstics. Però el 30% dels envasos (els de begudes) ja no van al contenidor groc. "Qui retorna l'envàs sí que cobra; i qui no ho fa, no. Així es fa realitat el principi que qui contamina paga, perquè qui contamina és qui no torna l'envàs", resumeix Anna Peña, de Retorna.

[1] Sistema de dipòsit, devolució i retorn: quan es compra un producte envasat es paga una quantitat per l’envàs que després es retorna quan portes l’envàs a la botiga. Després aquest envàs es recicla. No es generen residus, només recursos

[2] Idea que consisteix a creue que la gent hi participa perquè vol, sense sentir-se obligada

[3] Organització de la producció, transport, emmagatzament, recollida o compra d’algun tipus de producte

[4] Material plàstic, habitualment blanc i amb textura escumosa que s’utilitza en el sector de l’envasat d’aluments (safates, protector per al transport d’electrodomèstics…)

2. TALLER DE COMPRENSIÓ LECTORA

[1] Estratègia d' oralitat: parar la lectura i  donar consells que preparin l'activitat de posada en comú. Com hem de parlar quan fem una intervenció que escolta la resta de companys: parlar en veu més alta, vocalitzant bé i no parlar depressa.

3. VALORACIÓ

Nom i cognoms :

Data :

1. Escriu 3 coses que hagis aprés en aquesta classe

2. Valora la teva comprensió del tema  d'avui de l'1 al 4