La pena de mort

Autor/a:  Sebastiana Bote (Institut Terra Roja, Santa Coloma de Gramenet)

LA PENA DE MORT

La Vanguardia, 30 de març de 2012

En el decurs de la història s’ha emprat la pena de mort amb massa freqüència. Moltes vegades els monarques i dictadors han sostentat el seu poder en l’execució física d’aquells que desafiaven l’ordre establert. Amb això pretenien castigar, eliminar i advertir i no es plantejaven la reinserció social com a alternativa. La pena de mort va ser utilitzada a Espanya sense interrupció fins al 1932, quan va ser suprimida al Codi Penal de la Segona República. Malgrat aquest avanç el 1934, bienni de dretes, va ser reestaurada per als delictes de terrorisme i bandolerisme. Així com, el 1938 pel General Franco dient que la supressió no era compatible amb el bon funcionament d’un Estat. "Por un sentimiento de notoria falsía y que no se compagina con la seriedad de un Estado fuerte y justiciero fue cercenada de la escala general de penas, eliminándose de ella en el código penal de la nefasta república, la de muerte." Preàmbulo del Decret-Llei del 5 de juliol de 1938 Les últimes execucions que es van portar a terme es daten del 17 de setembre de 1975. Varen ser afussellats dos militants d’ETA, Jon Paredes i Anjel Otaegi i tres del FRAP, José Luis Sánchez Bravo, Ramón García Sanz i Humberto Baena, sense que suposés una baixada del número d’atemptats terroristes. El 2 de març de 1974 va ser executat amb garrot Salvador Puig Antich a Barcelona i Heinz Chez a Tarragona. La constitució de 1978 va suprimir la pena de mort, excepte en els casos que la legislació militar establia en temps de guerra. El Codi Penal Militar preveia la pena de mort com a pena máxima per a casos de traició, rebelió militar, espionatge, sabotge o crims de guerra. El 1995, després d’una llarga campanya d’Amnistia Internacional i de la Comunitat de Sant Egidio, i de les accions de diferents organitzacions socials i iniciatives individuals, amb l’acord final de tots els partits polítics, se suprimí finalment també la pena de mort de la legislació militar. La supressió de la pena de mort a Espanya no és absoluta, ja que a l’article 15 de la Constitució diu: la pena de mort resta abolida “excepte en aquells casos que pugui establir el codi de justicia militar en temps de guerra”. El 1764, Europa aplicava la pena de mort per a multitud de delictes, però Beccaria va publicar el “Tractat dels delictes i les penes”. En aquesta obra, Beccaria es pronuncia obertament en contra de la tortura i de la pena de mort. D’aquesta segona diu:

El 1766 l’església el va incloure dins de l’índex de llibres prohibits.

Cronologia

1700 a. C Codi d’Hammurabi. Llei del Talió.

1250 a. C Els Deu Manaments. 5è “no mataràs”

621 a. C Codi de Dracó (Atenes). 590 a, C Codi de Solón.

450 a. C Llei de les Dotze Taules (Roma)

427 a. C Diodot convenç l’Assamblea d’Atenes per tal que no executi als rebels de Mitilene.

399 a. C Mort de Sócrates 33 Crucifixió de Jesucrist

303 Persecució de Dioclecià contra els cristians

313 Edicte de Milà

392 Fi llibertat religiosa sota Teodosi. Inici persecucions contra els pagans.

1252 Inocenci III “Ad Stirpanda” (regulació de la tortura judicial)

1273 Tomàs d’Aquí “De duobus praeceptis charitatis et decem legis paeceptis” a favor de la pena de mort. 1431 Mort a la foguera de Joana d’Arc.

1498 Promulgació a Colonia del “Malleus Maleficarum”, manual per a inquisidors.

1516 Tomàs Moro “Utopia” contra la pena de mort

1533 Atahualpa es condemnat a garrot per Pizarro.

1536 Decapitació d’Ana Bolena

1553 Miquel Servet mort a la foguera a Ginebra.

1572 Matança de Sant Bartomeu (assassinat d’hugonots)

1600 Mort a la foguera Giordano Bruno.

1762 Rousseau publica « El contracte social » a favor de la pena de mort.

1764 Beccaria publica « Tractat dels delictes i penes » en contra de la pena de mort.

1764 Voltaire publica « Diccionari filosòfic” en contra de la pena de mort.

1786 Codi criminal de Toscana (abolició de la pena de mort per Leopoldo I, després reestablerta).

1787 Codi penal austriac (abolició de la pena de mort, després reestablerta)

1791 Robespierre defensa l’abolició de la pena de mort.

1792 Funciona madame Guillotine.

1793-94 Periode de terror a França: 40.000 persones són executades.

1808 Execucions i repressió contra els espanyols per les tropes napoleòniques.

1808 Constitució de Baiona: abolició de la tortura a Espanya.

1832 Abolició “horca” a Espanya, només queda el garrot.

1836 Un informe de la Criminal Law (Anglaterra) diu que la desaparició de la pena capital per a determinats delictes no augmenta aquest tipu de delicte.

1846 Michigan (EUA) primers a suprimir definitivament la pena de mort per al delicte d’assassinat.

1863 Veneçola es converteix en el primer país a abolir definitivament la pena de mort per a tots els delictes. 1890 W. Kemmler és el primer executat a la cadira eléctrica a EUA.

1927 Execució de Sacco i Vanzetti a Massachussets.

1932 Abolició de la pena de mort a Espanya (restablerta el 1934)

1939-40 Segons A. Soljenitsin “Arxipèlag Gulag” moren afussellades un milió de persones a la Unió Soviética. 1940-45 Genocidi nazi.

1945 Tuman, president dels EUA, condemna a mort a la població civil d’Hirosima i Nagasaki.

1946 Execució de les sentències (per penjament) dictades durant els judicis de Nuremberg contra els alts responsables nazis.

1948 Execució de les sentències (per penjament) dictades contra els responsables nipons durant la segona G. M.

1966 Nacions Unides : Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (l’art. 6 estableix limitacions i salvaguardes en relació a la pena de mort als països en què encara no s’ha abolit)

1971 Nacions Unides. L’Assamblea General afirma que “el principi objetiu que s’ha de buscar amb relació a la pena de mort és restringir progressivament la quantitat de delictes pels que es pot imposar la pena capital, amb la finalitat d’acabar abolint-la.

1972 El Tribunal Suprem dels EUA anul·la la pena de mort (restablerta el 1976)

1975 Últimes execucions a Espanya.

1976 Abolició de la pena de mort a Portugal.

1977 Amnistia Internacional: Declaració d’Estocolm (sobre l’abolició de la pena de mort)

1978 Abolició de la pena de mort a la Constitució espanyola (excepte en la legislació militar en temps de guerra)

1978 Un estudi de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units afirma que no existiesen proves sobre els eventuals efectes disuasoris de la pena de mort.

1981 Abolició de la pena de mort a França

1981 Amnistia Internacional: Declaració sobre la participació del personal de la salud en la pena de mort (revisada el 1988): “la participació del personal de la salud en execucions constitueix una violació de l’ètica profesional”.

1982 Ch. Brooks és el primer executat mitjançant injecció letal a Texas.

1982 Protocol núm. 6 del Conveni Europeu de Drets Humans (referent a l’abolició de la pena de mort en temps de pau)

1984 El Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides adopta les “Salvaguardes per a garantir la protecció dels drets dels condemnats a la pena de mort” (contempla el pret del condemnat a recorrer a un tribunal superior, a sol·licitar l’indult o la conmutació de la pena; prohibeix l’aplicació de la pena de mort a menors de 18 anys en el moment de cometre el delicte)

1987 Abolició de la pena de mort a Alemanya.

1989 Nacions Unides: Segon protocol Facultatiu del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, destinat a abolir la pena de mort.

1990 Protocol de la Convenció Americana sobre Drets Humans Relatiu a l’Abolició de la Pena de Mort.

1994 Abolició de la pena de mort a Itàlia.

1995 Abolició de la pena de mort en la legislació militar espanyola.

2002 Protocol núm. 13 del Conveni Europeo de Drets Humans (referent a l’abolició de la pena de mort en qualsevol circumstància.

2002 Creació de la Coalició Mundial contra la Pena de Mort (integrada per organitzacions nacionals i internacionals de drets humans –entre elles Amnistia Internacional-, col·legis d’advocats, sindicat i autoritats locals i regionals.

2004 Abolició de la pena de mort a Grècia i Turquía. Noticia: “La Vanguardia, 30 de març de 2012”

“El Japó executa tres presos i reobre el debat sobre la pena de mort”