03. Disseny d'una ciutat

Autor/a:  Sebastiana Bote (Institut Terra Roja, Santa Coloma de Gramanet)

DISSENY D'UNA CIUTAT

INTRODUCCIÓ

Plànol de I. Cerdà

Plànol dels voltants de Barcelona i Projecte de la seva reforma i eixample, presentat el 1859 per l’enginyer Ildefons Cerdà en el seu projecte d'eixample de la ciutat de Barcelona, imposat pel govern espanyol en contra de la decisió de l’Ajuntament de Barcelona, que preferia el Pla d'Antoni Rovira i Trias.

Plànol d'Antoni Rovira i Trias

El projecte guanyador, segons el consistori municipal, fou una proposta d'Antoni Rovira basada en una malla circular que envoltant la ciutat emmurallada creixia radialment, integrant de forma harmònica els pobles del voltant. Es va presentar amb el lema: "Le tracé d'une ville est oeuvre du temps, plutôt que d'architecte". La frase és original de L. Reynaud un referent arquitectònic de Rovira. Estava estructurat en tres àrees on es combinaven els diferents sectors de la població amb les activitats socials amb una lògica de barris i jerarquització de l'espai i dels serveis públics. A partir d'una proposta de ronda en substitució de la muralla es desplegava una malla formada per mansanes rectangulars amb pati central i una alçada de 19 metres. Uns quants carrers principals feien d'unió entre blocs de mansanes d' per anar reajustant el perfil quadrat a la semicircumferència que envoltava l'estructura hipodàmica de ciutat. Rovira planteja la seva solució amb un centre clar ubicat a la plaça de Catalunya, mentre que Cerdà traslladava la centralitat cap a la plaça de les Glòries. El pla aportava una solució per la plaça de Catalunya, cosa que no preveia el pla Cerdà.

La trama de Rovira respon a un model d'eixample contemporani i residencial com el "ring" de Viena o el projecte Haussman a París. Aquest model estava més alineat amb la futura "gosstadt" capitalista que reivindicaria la Renaixença i la Lliga.

• • Utilitzant un plànol actual de la ciutat de Barcelona explica si s'ha modificat el projecte inicial de Cerdà i si la Gran Diagonal que va dissenyar va trigar a obrir-se i per quin motiu?

  • Una vegada llegida la petita introducció podries definir els següents conceptes:Cuadrícula:

Diagonal:

Eixample:

Estructura hipodàmica:

Malla circular:

Mansana:

Radial:

Reticula:

Ronda:

• • Un cop aprés el concepte de diagonal podries dir si l'avinguda diagonal compleix tots els paràmetres de la definició matemàtica.

  • Ara podries dir el mateix de l'avinguda paral·lel de Barcelona.

  • Busca la biografia de: Ildefons Cerdà i Antoni Rovira i Trias.

Plànol de Santa Coloma de Gramenet

Els dos primers plànols presenten una ciutat estructurada en diferents barris mentre que aquest últim, plànol de Santa Coloma de Gramenet, ha estat sempre com a model de ciutat desestructurada, fruit de l'emigració massiva i de l'especulació dels anys 60.

Actualment, esta visió està cambiant com a conseqüència de les diferents fases dels projectes urbanístics del Pla Metropolità.

TREBALLEM AMB FONTS PRIMÀRIES

1. “La Vanguardia, 22 de enero de 1965 -pàg. 23-”

*L'article del Salvador Miñana que porta per títol “El Plan Cerdà y la gran Barcelona” ens aporta una visió sobre el projecte i per què es duu en marxa. Intentem recopilar les dades més importants des del punt de vista de les Ciències Socials:

-Motiu pel qual s'aprova el projecte d'Ildefons Cerdà i Sunyer:

-Per què era necessària la reforma de la ciutat?

➔

➔

➔

➔

2. “La Vanguardia, 14 de enero de 1972 -pàg. 21-”

*Amb l'article “La ordenación de las áreas metropolitanas: la socialización del suelo metropolitano se presenta cada día más como una exigencia total y técnica”, aprendrem alguns termes bàsics com:

Catastro:

Comarca supra-municipal:

Especulació:

Expropiació:

Plusvalia:

Registre de la Propietat:

Conclusions

Segons l'autor, quina és la millor garantia de coordinació entre les diferents administracions centrals i locals?

Quins anys van tenir lloc les “Exposicions Universals”? Van influir en la millora de la ciutat? Com?

Quin era el cost de la vida i el preu dels terrenys entre 1950 i 1963 a Espanya? Podries dir que ara és tan elevat?

3. “La Vanguardia, 25 de junio de 1994 -pàg. 25-”

 “Aparece en Madrid el plano original del Eixample que Ildefonso Cerdà firmó en 1859”

Quines són les mides del projecte original de Cerdà?

On es va trobar?

On s'exposa una còpia reduïda del projecte?

Quines historiadores el van trobar?

A més a més del dibuix es va trobar algun altre material de suport?

Què va utilitzar com a base en el seu projecte?

Quin concepte de ciutat elabora l'enginyer Cerdà?

Al quantificar el preu del sòl a Barcelona, quina afirmació fa Cerdà?

Quin era el principal problema de la ciutat emmurallada?

4. “La Vanguardia, 28 de julio de 1986 -pàg.13-”

“El diseño urbanístico de Santa Coloma de Gramenet se completó casi íntegramente en los dos últimos años”

Què es pretèn amb els plans urbanístics que desenvolupen les propostes del Pla Metropolità

de 1976?

➔

➔

➔

Quin problema planteja la ciutat de Santa Coloma quant a sòl industrial?

Quin tipos de població té Santa Coloma?

L'especulació i la construcció precipitada va ser fruit de l'emigració massiva. Realitza una tabla on es vegi l'evolució de la població des de 1960 fins ara. Per tal de fer aquesta pràctica hauries de consultar la web de l'IDESCAT.

Podem dir que aquest municipi està densament poblat?

Què entenen per densitat de població?

Actualment pateix el fenòmen de la immigració? En quins barris hi ha més? D'on procedeixen?