2020-2029
2020. (23 d’octubre). L’antic primer ministre Manuel Valls contesta sobre la cadena TV5 Monde contesta a una pregunta sobre l’ensenyament de les llengües « regionals ». Si fóssiu ministre d’Educació a França, acceptaríeu que passés com a Catalunya per exemple?: - «No, segur que no, perquè la República és la unitat, la unicitat, és una llengua, el francès, parlada i escoltada per milions d’homes i de dones que potser avui ens miren (...) Això no vol dir que no s’hagi de fer viure les llengües dites regionals. És el cas de Bretanya, d’Occitània, és el cas d’Alsàcia des de fa molt de temps perquè hi ha aquestes cultures regionals. A mi tot el que estigui relacionat amb el separatisme, amb la destrucció de la unitat republicana em fa por (...) Espanya és una altra història (...) Al voltant de la llengua, sobretot al voltant del català i del basc, hi ha algun cop lògiques sectàries, d’exclusió que són algun cop inquietants –i això es veu a la fractura entre els independentistes i els no independentistes– i estan desgraciadament molt relacionades amb la llengua.» [catalunyanord.blogspot.com].
2021. (11 de gener). L'Associació per a l’ensenyament del català (APLEC) obté un dret de resposta a la Revue politique et parlementaire. Aquesta revista havia publicat el desembre passat un article difamatori de Laurence Taillade que feia l’amalgama entre les activitats d’ensenyament del català de l’associació amb la propaganda separatista d’organitzacions islamistes.
Étienne Stoskopf, prefecte dels Pirineus Orientals, prohibeix el pas a cinc camins fronterers entre els quals el coll de Banyuls a partir de l’11 de gener del 2021. S’invoca la pressió migratòria, el risc terrorista i l’augment de les temptatives de trànsit transfronterer de la delinqüència organitzada. El tancament del coll de Banyuls duplica, fins i tot triple, el temps necessari per arribar a l’altra banda del Pirineu.
(10 de març) Manuel Valls, antic primer ministre francès, critica els elegits catalans del Principat per la seva actitud victimista. «Heu violat la Constitució espanyola i el Reglament del seu Parlament. (…) heu fugit de la justícia d’una gran democràcia». Afegeix «Ah, per a informació, la Catalunya del Nord no existeix». [www.lasemaineduroussillon.com].
(Març). Louis Aliot, batlle d’extrema dreta de Perpinyà, «modernitza» el logo de la ciutat… L’eslògan «Perpinyà la catalana» és reemplaçat per «Perpinyà la irradiant» i el blasó sang i or amb el dibuix del Castellet per Sant Joan Baptista il·luminat portant un xai envoltat d’un rivet blau-blanc-vermell. Aquesta modificació provoca nombroses reaccions negatives. A principis d’abril, diversos centenars de persones es manifesten a la ciutat per expressar el seu descontentament.
(25 d’abril). Comunicat de l’Associació per a l’Ensenyament del Català (APLEC) per denunciar l'acarnissament jacobí encontre de les llengües "regionals". Seixante diputats de Macron han formalitzat el 23 d’abril un recurs davant del Consell constitucional contra la llei a favor de les llengües minoritzades.
(21 de maig). El Consell Constitucional es pronuncia sobre la llei relativa a la protecció patrimonial de les llengües regionals i la seva promoció adoptada pel Parlament francès el 8 d’abril. Censura l’ensenyament immersiu en llengua autòctona, així com l’ús dels diacrítics diferents dels utilitzats en l’escriptura del francès en les mencions dels actes de l’estat civil.
(30 de setembre). Louis Aliot, batlle de Perpinyà, abusa del dret de preempció sobre l'antic monestir de Santa Clara, situat a l’avinguda del Mariscal Joffre, lloc on La Bressola tenia el projecte d’instal·lar el seu primer collegi en català. El 22 d’octubre 2022, una manifestació de protesta reuneix 2 000 persones a Perpinyà. El 30 desembre del 2022, el tribunal administratiu de Montpeller anulla la preempció exercida per l’Ajuntament i el condemna a versar 1 500 euros à La Bressola. [www.vilaweb.cat].
(Octubre). Els senyals «Perpinyà la catalana» a les entrades de la ciutat desapareixen misteriosament… els serveis de l'ajuntament asseguren que aquests són sovint objecte de robatoris en certes manifestacions esportives (sobretot pels seguidors de la USAP o dels Dragons). Més tard s’explica que era pel manteniment…
(Novembre). Louis Aliot continua la seva lluita per a erradicar totes les accions catalanistes. Volia prohibir al Col·lectiu 7 de novembre de penjar una estelada al Castellet per la manifestació del 6 i després no dóna els serveis necessaris: posar un escenari a la plaça final, deixar electricitat per l’equip de so, reservar aparcaments pels autocars… Es sap també que ha intentat que no es facin els concerts de cloenda de la Diada. [cntambe.wordpress.com]
2022. (19 d’abril). El prefecte dels Pirineus Orientals Etienne Stoskopf amenaça l'ajuntament dels Banys (Vallespir) de portar-ho davant del tribunal administratiu per una deliberació que permet la utilització del català en ple municipal. [www.radioarrels.cat].
(31 de maig). Després de la censura parcial de la llei Molac pel Consell Constitucional, els relators especials de l’ONU per a les minories, els drets culturals i el dret a l’educació envien un informe al govern francès i li demanen precisions. Temen que «l’adopció d’aquesta decisió pugui suposar un atemptat important als drets humans de les minories lingüístiques a França» i lesionar «la dignitat, la llibertat, la igualtat i la no-discriminació, així com la identitat de les persones de llengües i cultures històriques minoritàries de França». [www.diaridelallengua.cat].
(Juny). El prefecte demana per carta a l’Ajuntament d’Elna, de retirar una deliberació del seu consell municipal del 20 de juny de 2022 modificant el reglament interior per permetre que les intervencions orals i escrites puguin ser fetes en català sempre que vagin acompanyades de la traducció al francès (!).
(13 de setembre). Plataforma per la Llengua denuncia en una nota de premsa el boicot a la llengua catalana a escoles públiques de la Catalunya del Nord: a Argelers fa dos anys que el director dificulta que els alumnes puguin estudiar català, a Portvendres s’han programat les classes de català de 12h30 a 13h30 hores (disposició que deixa només mitja hora als alumnes per dinar), a Prada s’han programat les classes de català el dimecres a la tarda, quan no hi ha transport escolar, al Voló es preveu el tancament d’una classe bilingüe. [www.elnacional.cat].
(25 de setembre) El prefecte Rodrigue Furcy interposa contra el batlle d’Elna, Nicolas Garcia, un recurs al tribunal administratiu de Montpeller per fer anular la deliberacio del municipi autorisant els consellers a exprimir-se en català amb una traduccio al francès.
(14 d’octubre). Segons informa Ràdio Arrels, l’ajuntament dels Banys ha rebut una carta de la sotsprefectura que comunica al municipi que ha rebut una demanda de l’oposició contra la modificació del reglament que ara permet l’ús del català als plens i que serà el tribunal administratiu qui en determinarà la legalitat.
(Octubre) Una quinzena de municipis de la Catalunya del Nord han fet una adaptació al seu reglament per a fer possible la lectura d'actes oficials en català, i en francès.
2023. (19 de gener). Cimera anticatalana d'Espanya i França a Barcelona. Signatura del «Tractat d’Amistat» entre els dos Estats, un intent de blanquejar la repressió espanyola contra Catalunya. «El procés d’independència ha acabat» assegura Espanya. Manifestació de rebuig dels catalans.
(23 de gener). Obeint a les autoritats franceses, Jean-Michel Solé, batlle de Banyuls de la Marenda (Rosselló) envia màquines excavadores per tornar a tancar el Coll de Banyuls. El 20 de gener els veïns de l’Espolla (Empordà) havien reobert el pas fronterer del coll per llur Festa de l’oli.