La segona república i el segon empiri
1850. (febrer). A l’ocasió d’una perquisició a la casa de Josep Tixeire del poble de Rodes, els gendarmes embarguen una gran quantitat de documents i entre altra una cançó catalana. Aquesta cançó que cèlebre el paper de Francesc Arago i d’Estagell en el moviment republicà, data probablement de 1846. 21 homes seran detinguts. [MC PHEE Peter, Les Semailles de la République dans les Pyrénées-Orientales, photografies]
(15 de març). Llei Falloux relativa a l'ensenyament: «Només el francès serà usitat a l'escola ».
1851. (febrer). Jacques Alibert, batlle del poble d'Oms, és llicenciat del seu càrrec pel prefecte Henri Pougeard-Dulimbert per haver, entre altres coses, autoritzat de deixar jugar cançons catalanes prohibides. [MC PHEE Peter, Les Semailles de la République dans les Pyrénées-Orientales, 344]
Repressió en contra dels «roigs» que refusen el cop d'estat del 2 de desembre de Lluís Napoleó Bonaparte. Un miller de detencions (692 condemnes).
1852 (27 de febrer). Vuit deportacions de nord-catalans a Caiena (Guaiana Francesa), 349 en Algèria, 10 expulsions, 6 internaments, 5 allunyaments, 78 posades sota vigilància.
1855. (desembre). El prefecte Marie-Louis de Lassus Saint-Geniès fa establir una llista completa i amb detalls dels socialistes del departament dels Pirineus Orientals.
Obertura a Perpinyà de la institució Sant Lluís Gonzaga. Cal evitar, fins al pati de l'escola: «les males converses, les inscripcions sobre els murs, l’idioma català, les paraules grolleres» [Archives diocésaines, Saint Louis de Gonzague, núm. 21, p. 52].
1860. En construir la Prefecture de Perpinyà es va escollir posar a la façana (on encara hi son) els bustos dels pitjors genocides de Perpinyà: Lluis XI, que va assassinar la meitat de la poblacio, i Lluis XIII, el primer ocupant militar i igualment genocida. [Alfons Quintà, Avui, 17 fébrer 2001 – Réfe Bernard Bonnet, un prefecte a casa dels catalans].
1864. Étienne-Émile Ramadié, bisbe de Perpinyà, decideix de rompre amb les tradicions catalanes a propòsit de les imatges santes.
1866. Segona edició del curs de Jean Mattes Leçons pratiques de grammaire. L’editor indica dins la prefacia: «En un departament veí d’Espanya que formava per si sol una de les províncies franceses, reunit definitivament a França només des de 1659, la llengua catalana ha persistit, malgrat els útils esforços d’homes generosos i instruïts, que han buscat propagar la llengua de la mare-pàtria. El llibre que devem al patriotisme il·lustrat del Sr. Mattes és un excel·lent mitjà d'activar els progressos de la llengua nacional.»
1870. Henri Gaidoz, Hyacinthe de Charencey i Charles de Gaulle llancen una primera petició al Cos Legislatiu a favor de les «llengües provincials». La derrota de Napoleó III i el canvi de règim permeten evacuar llur iniciativa.