Embedded Files
Homenatge a Manuel Viusà i Camps
Senyores i Senyors,
Benvolguts Amics,
Abans tot, convé d'agrair l’ajuntament de Perpinyà, pels treballs de refecció de l’estela davant la qual ens reunim. D’altra banda, el nom d'un carrer de Perpinyà porta d'ara endavant el nom de Josep Marsal, antany membre del Cercle Alfons Mias. El nostre company Joan Matillo ha representat l'associació a la inauguració d'aquesta via el 8 de setembre passat.
En 1940 la gestapo atura i extradia a l’estat espanyol Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya. Serà afusellat pels franquistes. Enguany, la policia alemanya persegueix sobre demanda del règim espanyol Carles Puigdemont, també president de la Generalitat. Semblances entra la història i l'actualitat són a vegades inquietant. L’Espanya repressiva de sempre perdura i l’odi visceral de cara als catalans també.
Avui encara l’espanyolada s’accarnissa sobre la memoria del president màrtir com ho prova algunes bretolades indicades per la premsa habituals, aquests darrers temps:
. El mes de març, a Castellbell i el Vilar (Bages) la cara del monument de l'expresident ha estada tapada amb una bossa d'escombraries i s’hi ha pintat unes ulleres de sol i un bigoti.
. El mes de juliol el monument a Companys, situat al barri dels Cendrassos de Figueres ha estat malmès i una estelada arrencada.
. El mes d’agost l’estàtua de Companys a la plaça de Castellbell i el Vilar ha apareguda pintada i s’ha afegit el text «Asesino».
Com ho fem de tradició, observarem ara un minut de silenci en record del President màrtir Lluís Companys i de tots aquells que han lluitat o que s'han sacrificat per la llibertat de la nostra desgraciada terra!
*
* *
20 anys després de la seva mort, creguem necessari de recordar avui la memòria de Manuel Viusà i Camps, pintor i nacionalista, gran figura de l’exili francès.
Neix a Barcelona el 14 de desembre de 1917 a una família obrera. El pare és descarregador al port i la mare planxadora. Es forma a l’Escola de Belles Arts. Al començament dels anys trenta, inicia la seva l’activitat política dins la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya.
Quan esclata la revolta franquista es presenta voluntari. Lluita al front d'Aragó amb la Brigada Roja i Negra i més tard amb una Brigada Mixta de Carrabiners i gent del PSUC a Bell-lloc d'Urgell. El dia de Nadal de 1938 hem fet presoner pels italians a Seròs. Internat sis mesos a un camp de concentració a Valladolid, aconsegueix tornar a Barcelona.
El 1939 fa part dels fundadors del Front Nacional de Catalunya a l’origen de nombroses iniciatives en la clandestinitat. En aquesta època, es casa amb Gertrudis Galí. Ell i els seus companys fan passar informació als aliats. S’encarrega de fabricar documents falsos per a gent perseguida. Participa en la redacció de l'òrgan del FNC, Per Catalunya que continuarà d’editar a l’exili, a Perpinyà i després a París. És un dels organitzadors del llançament de fulls volants, per mitjà de coets, damunt la gent durant l'entronització de la Mare de Déu de Montserrat el 1947.
Després de la detenció d’uns militants del FNC, ha d'amagar-se. El 1948 marxa a l'exili amb la seva família i s’instal·la al Rosselló, a Canet de la Marenda. Rep aleshores l’ajuda dels membres de la Resistència i algunes condecoracions del govern francès.
El 1952 s’estableix a París des d'on col·laborava amb el FNC, a la branca dirigida des de Mèxic per en Marcel·lí Perelló i Domingo. Es dedica a la tasca editorial. Escriu biografies: Francesc Macià: president de Catalunya (1968) i Lluís Companys: biografia popular (1977). Edita la revista Foc Nou i la Correspondència Secreta: Franco, Hitler, Mussolini que firmà sota el pseudònim de Pere Vergós.
La seva casa de Montmartre, 19 rue Clauzel, coneguda com “l’ambaixada catalana a París” és sempre oberta a tots els patriotes forçats a exiliar-se. Viusà és també un dels primers a organitzar a finals dels anys seixanta concerts a la capital francesa amb Raimon, Lluís Llach i Ovidi Montllor. La viuda de Lluís Companys, Carme Ballester, es troba en una situació precària. Viusà dirigeix gestions davant el govern d'Alemanya per tal que rebés una pensió en qualitat de víctima de la guerra.
El 1979 el govern espanyol l’acusa de ser un dels organitzadors de l'Exèrcit Popular Català i d'haver gestionat la compra d'armes al traficant catalano-suís Sporri i exigeix la seva extradició. Viusà resta empresonat dos mesos a La Santé de París. Per assistir al judici en suport a Viusà mitja dotzena d’autocars i de centenars de militants independentistes es desplacen cap a la capital francesa. Les autoritats espanyoles de la Jonquera barren el pas els autocars. La gent no poden entrar tots a la gran sala del Palau de Justícia propera a Notre-Dame. Finalment el tribunal francès denega l’extradició per manca de proves. Fins i tot el fiscal demana excusa a l’inculpat i recorda el seu passat de resistent en el Réseau Albi-Maurice, durant l'ocupació de França!
Després del judici Viusà s’exilia a Veneçuela, on hi romangué, junt amb la seva muller, prop de tres anys. A finals de 1980, ingressa a Esquerra Republicana de Catalunya. El 1982 estableix la seva residència a Andorra la Vella. Al mateix any viu la desgràcia de perdre la filla Núria i la néta Meritxell en les riuades d'Andorra. Des del 1986 dirigeix uns cursos d’història del gravat a Andorra. L’any 1988 rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Mor a París, l’11 de febrer de 1998.
*
* *
Des de la nostra última manifestació d’octubre de 2017, lamentem la desaparició d’alguns dels nostres compatriotes meritoris.
El 4 de gener se sap la defunció de Joan-Anny Trescases, cofundador i benefactor de l’associació de salvaguarda del patrimoni Prats de Molló Velles Pedres i Arrels
El 17 de gener tenen lloc a Ceret les exèquies d’Andreu Bosch, 84 anys, compositor del Grup Teatral Fontfreda i un dels fundadors del primer grup d'Havaneres de Catalunya Nord, Els Mariners del Canigó.
Mort el 14 de març a l’edat de 75 anys Pere Iu Baron i Xixell, militant històric del catalanisme a la Catalunya del Nord. La cerimònia de comiat ha tingut lloc al crematori de Perpinyà el dimarts 20 de març. El 1972 fou un dels fundadors de l’Esquerra Catalana dels Treballadors i participà en la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent. Membre fundador d’Arrels, va ser un dels que van aconseguir crear Ràdio Arrels i l’escola immersiva catalana del mateix nom. El 1977, va fer part dels fundadors de l’Organització Socialista d’Alliberament Nacional, que el 1979 es va unir a Independentistes dels Països Catalans. L’any 1984 va ser detingut per la gendarmeria per haver organitzat una campanya de retolació en català dels municipis nord-catalans. Als anys 80 també va ser un dels impulsors de la diada de commemoració del 7 de novembre contra el Tractat dels Pirineus. Entre 1999 i 2009, va participar en la redacció de la revista satírica El Fiçó. Estava adherit a la Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana, que organitza cada any el Correllengua a Perpinyà coincidint amb la Diada.
El 30 de març són celebrades a Banyuls de la Marenda les exèquies religioses de Margarida Aroles, 69 anys. Militant catalanista, era molt activa sobre la xarxa internet, havia creat el blog «La dona de Vora Mar».
El 3 d’abril són celebrades a Sant Llorenç de Cerdans les exèquies civils de l’Albert Molins, 79 anys, president del grup Els Dansaires Catalans entre 1977 i 1983.
El 27 d’abril l’escriptor Jep Gouzy mor a Pau a l’edat de 85 anys. Home d’una gran obertura d’esperit va ser tor a tor poeta, narrador, novel·lista, dramaturg, crític i traductor. La seva importància literària ha estat reconeguda després de la publicació el 1990 a Barcelona del seu recull « Poesia oberta (1950-1990) », més de 500 poemes sobre gairebé 400 pagines.
El 28 de juny defunció d’Armand Vidal, soci i fundador del Foment de la Sardana de Ceret.
Al setembre, defunció de Josep Dalmau el popular mossèn de Gallifa, un dels més actius lluitadors antifranquistes, ecologista i catalanista. Havia escrit un llibre sobre Rosselló.
*
* *
Acabarem el nostre discurs anual recordant algunes efemèrides catalanes:
1868 – 20 de febrer – Naixença a Gràcia del filòleg Pompeu Fabra.
1888 – 2 de maig – Inauguració de l’Exposició Universal de Barcelona.
1928 – Primo de Rivera fa enderrocar les Quatre Columnes de Montjuïc, de Puig i Cadafalch.
1938 – del 16 al 18 de març – Bombardejos molts devastadors de l'aviació franquista a Barcelona.
1938 – 9 d’abril – Afusellament de l’advocat i polític Manuel Carrasco i Formiguera.
1968 – del 26 al 31 d'agost – Diades de Cultura a Prada de Conflent (l'estiu següent esdevindran la Universitat Catalana d'Estiu).
1978 – 27 d’agost – Mort a Barcelona de l’historiador, etnòleg i polític Josep Maria Batista i Roca.
1998 – 12 de desembre – Fundació a València del Bloc Nacionalista Valencià.
Com ho fem de costum, llegirem ara alguns versos i deixarem la paraula a participants. La cerimònia s’acabarà entonant el nostre himne nacional, Els Segadors.
Joan-Pere Pujol
13 d’octubre de 2018
Page updated
Google Sites
Report abuse