2000-2009
2000. En el seu darrer llibre Belestà, l'escriptor André Stil, premi Ióssif Stalin 1952 (!), escriu a propòsit dels nord-catalans: «És el català el que parlen? És entre el català i el francès. Les grolleries del francès estan sempre a punt de sortir.» [El Fiçó, núm. 86, febrer del 2000].
(15 d'abril). Col·loqui a París organitzat pel Comitè Francès del BELMER (Bureau européen pour les langues moins répandues) per evocar el bloqueig institucional que impedeix a França ratificar la Carta europea de les llengües minoritàries. [Contact bulletin, juliol de 2000. Volum 16, núm. 3].
(24 de juny). El president Jacques Chirac fa saber per comunicat que «no vol prendre la iniciativa d’una revisió que atemptaria contra els principis fonamentals de la nostra República. És perfectament possible reconèixer a les llengües regionals el seu lloc en el nostre patrimoni cultural sense posar en dubte la unitat de la nació. Les llengües regionals han de ser reconegudes i secundades, i la seva educació s’ha desenvolupat de manera voluntària.»
El consell municipal de Baó vota a la unanimitat dels presents una resolució per prohibir qualsevol publicació d’un article en català al butlletí municipal si no va acompanyat de la seva traducció en francès. [El Fiçó, núm. 90, juny del 2000].
2001. (20 de febrer). Comunicat del Mouvement des citoyens (MDC) (seguidors de Chevènement) dans L’Indépendant: «Els Pirineus Orientals no han de ser Còrsega. (...) Que el català no sigui una llengua obligatòria a les escoles és una bona mesura (...) En aquest context, un petit nombre d’extremistes, nacionalistes catalans, que no coneixen el sentit de la paraula democràcia, professen amenaces contra el nostre partit. Aquests escrits ens recorden, tant en el fons com en la forma, el comportament de l'extrema dreta: covardia del discurs no signat, insults racistes contra en J.-P. Chevènement, amenaces per als catalans que han ‘col·laborat’ amb els francesos.» [El Fiçó, núm. 99, març del 2001].
El tribunal d’apel·lació de Marsella ha donat raó a l'antic prefecte Bernard Bonnet en l’afer del cadastre de Perpinyà. Els noms de lloc del municipi que no són en francès són il·legals. [El Fiçó, núm. 101, maig del 2001].
(Fi de novembre). El comitè dels drets econòmics, socials i culturals de les Nacions Unides condemna fermament França per «l'absència de reconeixement de les minories a França ». Recalca que «la igualtat davant la llei no permet sempre d'assegurar la igualtat de gaudir dels drets de l'home, i més precisament dels drets econòmics, socials i culturals de grups minoritaris en el país». [Contact bulletin, març del 2002, Volum 18, núm. 1].
El diputat europeu Miquel Mayol (ERC) demana a la Mesa de la Comunitat Europea de pronunciar-se a proposit de l’amenaça feta per Dominique Baudis, president del CSA sobre l’acabament de la recepcio de les cadenes de televisions catalanes a la Catalunya del Nord. El Punt Perpinyà, núm. 509 del 15 de desembre de 2001.
En el seu estudi sobre Les langues officieuses de la France, Florence Benoit-Rohmer indica en introducció: «... almenys cinquanta propostes de llei sobre les llengües regionals han estat presentades al Senat i a l'Assemblea Nacional durant els últims vint anys, tant per la dreta com per l'esquerra, però cap ha pogut arribar a ser inscrita a l'ordre del dia de les assemblees.» [Revue française de droit constitutionnel 2001/1 (núm. 45)].
(15 de febrer). Queixa judicial per prohibir a França la difusió del llibre Bernard Bonnet : un préfet chez les Catalans. El procés ha estat dut a termes només contra la distribuïdora per dues persones, amigues del prefecte Bonnet. Declaren que el llibre no respecta el dret «a la seva vida privada». Curiosament, la parella demanant apareix molt marginalment en el llibre i en termes gairebé banals. [Alfons Quintà, Avui, 17 de febrer de 2001].
2002. (maig). El prefecte Bernard Bonnet notifica a l’ajuntament de Salses l’ordre d’aturar les obres del monument de la Porta dels Paisos Catalans per « raons tecniques ». El Punt Perpinyà, núm. 531 del 18 de maig de 2002. A vérifier !!!
El Consell d’Estat ha anullat el 29 de novembre tots els textos sobre l’ensenyament bilingue en l’educacio publica. El futur de l’escola Arrels i dels « bilinguisme a paritat » a les escoles publiques queda fortament compromés. [El Punt Perpinyà, núm. 556 del 14 de desembre de 2002].
2003. La cort d’apel·lació condemna Pascual Tirach a una multa de 500 € per la seva broma. [El Fiçó, núm. 127, juliol del 2003].
França no vol televisio catalana. Flaix TV i el Canal 1 de Girona han deixat d’emetre a Catalunya del Nord a causa de les pressions rebudes de l’Estat francès. [El Punt Perpinyà, núm. 595 del 13 de setembre de 2003].
Una circular signada per Jacques Blanc, president de la regió administrativa Llenguadoc-Rosselló, i William Marois, rector de l'Acadèmia de Montpeller, demana que es posi damunt l'entrada principal dels liceus et collegis públic la bandera «amb els colors de la regió». Està clar que la circular està destinada a marginalitzar la bandera catalana. [Alfons Quintà, Avui, 6 de desembre del 2003].
2004. (Abril) Georges Frêche, president socialista jacobí del consell regional, anuncia el seu projecte Septimania per rebategar la regio administrativa del Llengadoc-Rossello. L’iniciativa serà abandonada un any i mig més tard després que els nord-catalans entre altres expressesin el seu desacord.
(29 d’avril). Durant la seccio del consell regional, Georges Frêche contesta a l’advocat i conseller general Pere Becque que li demana ajuts pel català: «El català és un patuès que no interessa a ningú». [El Fiçó, núm. 137, maig del 2004 – Presència del 14-20 de maig del 2004 - El Punt Perpinyà, núm. 656 del 18 desembre de 2004].
En una entrevista de canal de televisió 3/24 el consul de França a Barcelona afirma que la llengua propia del Rosselló és l’occità i no pas el català. [El Punt Perpinyà, núm. 640 del 24 juliol de 2004].
(9 de setembre). Segons explica un columnista barceloní, Georges Frêche president de la regió Llenguadoc-Rosselló ha visitat Perpinyà la setmana passada. En una visita a un centre oficial, va obligar a substituir la bandera catalana per la nova bandera de la regió, creada per la seva administració d’ençà que va arribar al poder, el passat mes de març. [www.racocatala.cat].
El consell per al desenvolupament del francès a Louisiana (CODOFIL) utilitza el mètode (el més eficaç) d'immersió lingüística mentre que el consell d'Estat considera que no pot ser utilitzat legalment en el territori francès (en particular per a l'ensenyament de les llengües regionals). [La Setmana, núm. 475 de 16-22 setembre de 2004].
La commisio Patrimoine et catalanité del consell general organitza à la Maison de la Catalanité un recital de poemes d’Antonio Machado. Personatge catalanofoba, Machado es va oposar agressivament el 1932 a l’Estatut de Catalunya i als drets nacionals al costat d’Unamuno, Ortega y Gasset. [El Punt Perpinyà, núm. 656 del 18 desembre de 2004].
2005. Pascal Maragall, president de la Generalitat, admet que l’Estat francès podria impedir que el català sigui una llengua reconeguda oficialment per la Unio Europea. [El Punt Perpinyà, núm. 659 del 8 de gener de 2004].
(Març). El Comitè per a l'eliminació de totes les formes de discriminació racial de l'ONU examina a Ginebra en el seu 66è període de sessions els problemes de les llengües minoritàries a l'Hexàgon. [La Setmana, núm. 499 3-9 de març de 2005].
A propòsit de l’anunci de l’atribucio del premi Creixell a l'escriptor Joan-Lluís Lluís, el periodista Jean-Michel Collet escriu a L’Indépendant: «Considerem la literatura catalana en Rosselló com una literatura estrangera.» [El Fiçó, núm. 149, maig del 2005].
(5 d'octubre). Declaració de Georges Frêche sobre la cadena de ràdio regional France Bleu : «Primer, no som ni catalans, ni occitans, som francesos perquè crec que cal, a vegades, tornar a dir evidencies». [La Setmana, núm. 530 13-10 d'octubre de 2005].
(7 d'octubre). Entre 6.000 i 10.000 manifestants a Perpinyà contra el canvi de nom de la regió («Septimània») preconitzat per Georges Frêche. [La Setmana núm. 530 13-10 octubre de 2005].
2006. El municipi de Ribesaltes anul·la la presentació de la versió francesa de La guerra dels cornuts perquè l’autor Joan Daniel Bezsonoff denuncia al seu llibre la incompetència criminal del generalissima Joffre, un infant del vilatge. [El Fiçó, núm. 162, maig del 2006].
(Agost). El rectorat de Montpeller suprimeix dos càrrecs de professors de català a la Universitat de Perpinyà. [La Setmana, núm. 574 del 24-30 agost de 2006].
(12 de setembre). Compareixença de Francesc Pougault, director de la revista satírica El Fiçó, al tribunal correccional de Perpinyà seguidament a una altercació amb un gendarme. Serà condemnat a una multa de 500 €. [El Fiçó, núm. 164, agost del 2006 i núm. 167, novembre del 2006].
Els diputats francesos al Parlament Europeu voten en contra d’una resolució sobre les llengües regionals amenaçades, afirmant que «atempta contra la unitat de la República Francesa». No obstant això, el 92% dels diputats al Parlament Europeu aproven aquesta resolució.
París es pronuncia de nou contra les llengües «regionals». En ocasió de la discussió del projecte de llei constitucional per la qual es revisa l'article 77 de la Constitució sobre el cos electoral a Nova Caledònia, el diputat bretó UMP Marc el Fur ha presentat una vegada més una esmena recolzada sobre una trentena de diputats entre els quals el català Daniel Mach concernint el primer paràgraf de l'article 2 de la Constitució «la llengua de la República és el francès» completant-lo amb les paraules «respectant les llengües regionals que formen part del nostre patrimoni». Després d'un debat, aquesta sol·licitud va ser rebutjada de nou, després que el ministre d'ultramar François Baroin considerés en nom del govern que la ratificació de la Carta Europea per al reconeixement de les llengües minoritàries «perjudica la unitat del poble francès». [Angelets de la Terra, núm. 28, octubre de 2006 – gener de 2007, p. 7].
2007. (9 de març). Nicolas Sarkozy diu a Caen que la ratificació de la Carta Europea podria ser perillosa: «No vull que demà un jutge europeu pugui decidir que una llengua regional ha de ser considerada com a llengua de la República al mateix títol que el francès». [La Setmana, núm. 603 15-23 març de 2007].
(13 de juliol). El Col·lectiu No a Vauban a la UNESCO es mobilitza davant la visita del Prefecte al Conflent. L'associació denuncia la colonització francesa i la mitificació de Sébastien Le Prestre de Vauban (1633-1707). L'obra d'aquest personatge és imprescindible per entendre la consolidació de l'ocupació i de la repressió franceses en els territoris fronterers.
Georges Frêche explica: «Si et trobes amb catalans en una habitació el millor que pots fer és saltar per la finestra, ja que és el menys greu que et pot passar.» [El Fiçó, núm. 176, agost del 2007].
En una de la seves novelles, l’escriptor francès d’extrema-dreta Philippe Randa explica la història d’en Denis Perpigna, un pagès nord-català que assassina gent per eixamplar les seues propietats… [El Fiçó, núm. 176, agost del 2007].
L'administració de la Universitat de Perpinyà no facilita la mobilitat dels estudiants que vulguin anar a estudiar al sud. Desconeix les beques DRAC, que són atorgades per la xarxa d'universitats catalanes Joan Lluís Vives. No accepta els dossiers perquè els documents no són en francès… [Diguem-ho!, mensual dels joves de Catalunya del Nord, núm. 3, novembre de 2007, p. 3].
2008. El Comitè de Drets Econòmics i Socials de les Nacions Unides recomana a França que retiri la seva reserva sobre l'article 30 del Conveni Internacional sobre els Drets del Nen relatiu als drets dels nens de les minories ètniques i lingüístiques (quarantè període de sessions, 28 d’abril i 16 de maig de 2008).
(7 de maig). El diputat batlle de Pollestres Daniel Mach intervé en català a l'assemblea nacional durant un debat sobres les llengües regionals. El president de la cambra li recorda que es pot parlar només en francès. [Diguem-ho!, mensual dels joves de Catalunya del Nord, núm. 10, juny de 2008, p. 8].
(12 de juny). L’Acadèmia Francesa condemna a la unanimitat dels seus socis la modificació de l’article primer de la Constitució que reconeix les llengües regionals, que constitueix, segons ella, un «atemptat contra la identitat nacional». Demana la retirada d’un article de llei en aquest sentit votat al maig per l’Assemblea Nacional. [Agence France Presse, 16 de juny del 2008].
Uns pares volen escolaritzar infants que pateixen mala audició a La Bressola. El Service d'éducation auditive des Pyrénées-Orientales els ha advertit qui si portaven la mainada a una escola catalana, el servei deixaria de seguir-los. [El Fiçó, núm. 191, novembre del 2008].
2009. Georges Frêche explica als seus estudiants de la Universitat de Montpeller: «Ara, els catalans em fan cagar, però els hi dic que m’he equivocat, els demano perdó, em diran: que és intel·ligent, em perdran, tornaran a votar per mi sis anys de més. (...) Us estimo, o catalans, us estimo, o occitans germans meus, us estimo. Els hi féu un petit institut, una merda per propagar el català amb quatre pallassos i tothom està content (...) evidentment parlen català, així ningú no els compren a tres quilòmetres de casa seva». Document gravat per un estudiant amb el seu telèfon portable. [Le Petit Journal, núm. 116 del 20-26 febrer del 2009 – El Fiçó, núm. 195, març del 2009].
El president Nicolas Sarkozy, copríncep d’Andorra, ha tingut paraules molt dures en contra del Principat acusat de ser per part responsable de la crisi actual, d’amagar diner negre… [El Fiçó, núm. 195, març del 2009].
Després de l'apel·lació de l'Agència Nacional de Freqüència, el ram de quatre canals públics de Televisió de Catalunya ja no és emès a la plana del Rosselló i el Vallespir des del 19 de febrer. En efecte, l'organisme d'Estat ha constatat la presència a-legal en territori francès de cadenes estrangeres. [Angelets de la Terra, núm. 34, octubre 2008-febrer 2009, p. 6].