La Revolució Catalana i l'annexió de la Catalunya del Nord a l'Estat francès
1639. Capitulacio del castell d’Opol dabant l’exercit de Lluis XIII.
Els francesos arriben als voltants de Perpinyà, però unes setmanes després es retiren cap a la seva frontera, quedant únicament amos de Salses, d'hon hagueren que retirar-se després de tres mesos de setge, en els primers dies de gener de 1640. [Sanabre, El tractat dels Pirineus i els seus antecedents, p. 8].
1640. Per salvar Catalunya, el president de la Generalitat Pau Claris, prova d'aliar-se amb el rei de França Lluís XIII.
(7 de setembre). Pacte de Ceret entre el Principat de Catalunya i el Regne de França. Segons aquest tractat Catalunya havia de rebre suport militar francès i se separaria de la Monarquia Hispànica, quedant així constituïda com a república lliure sota la protecció del rei francès.
(12 de desembre). Pacte militar és firmat a Barcelona.
El missatge dels Consistoris de Barcelona, titulat Proclamació Catòlica, i publicat per la tardor del 1640, després del trencament de les relacions de Catalunya amb els ministres de Felip IV, evoca vint-i-dos intents de França per envair el Rosselló. [Sanabre, El tractat dels Pirineus i els seus antecedents, p. 5].
1641. (20 d'abril). Queixa dels cònsols d'Estagell a prop de la Generalitat. La ciutat ha estat humiliada per la soldadesca francesa que ha capturat persones i bestiar.
(19 de setembre). Pacte de la Péronne firmat entre Lluís XIII amb les institucions catalanes. El rei de França és reconegut com a comte de Barcelona i es compromet a respectar les constitucions, el pactisme i els compromisos de França per l'ordenament institucional i legislatiu del Principat i els Comtats. Les dues corones resten ben separades. El pacte es ratificerà fins a vuit cops fins la traicio francesa de 1659.
(30 de desembre). Urbain de Maillé, marquès de Brézé com a virrei de Catalunya de Catalunya jura les constitucions.
1642. Conquesta dels comtats per l’exercit d’Henri II de Bourbon-Condé, amb els setges de Cotlliure, de Perpinyà i de Salses. La campanya comença amb la presa del castell d’Òpol. L’oficial espanyol que comandava aquest oppidum sofrirà, a la plaça de la Lògia a Perpinyà, la pena del garrot, així com els seixanta-dos homes de la guarnició evacuada.
(9 de setembre). Presa de Perpinyà per les tropes franceses. Els perpinyanencs, entrapats pels assetjadors francesos a l'exterior i l'exèrcit espanyol tancat a dintre de la Ciutadella, pateixen cruelment. Consumen deixalles i excrements d'animals, potser carn humana.
(15 de setembre). El castell de Salses cau davant les tropes franceses.
Setge de la ciutat d'Argelers. Les tropes de Lluís XIII s'apoderen de Cotlliure. S’ha reproduït l'efígie d'aquest personatge sobre la façana de la Prefectura dels Pirineus Orientals.
1644. Pierre de Cazeneuve publica a Tolosa del Llenguadoc, La Catelogne francoise ou il est traite des droits que le Roy a sur les comtez de Barcelonne, & de Roussillon ; & sur les autres terres de la principauté de Catelogne.
1645. Conquesta militar de la ciutat de Roses per l'exèrcit francès després d'un curt setge i occupacio fins al Tracat dels Pirineus. [Sanabre, El tractat dels Pirineus i els seus antecedents, p. 11].
1648. Conquesta militar de la ciutat de Tortosa per l'exèrcit francès. [Sanabre, El tractat dels Pirineus i els seus antecedents, p. 11].
1649 → 1650. Campanya de la Vall d'Aran. L'abril del 1650 els francesos comandats pel Senyor de Nestier i pel Mariscal de Mérenville aplegen les seves forces i inicien la invasió de la Vall.
1652 (10 de novembre). Sor Ana-Maria Antigo i dinou altres religioses clarisses sobre trenta són expulsades del seu convent de Perpinyà i enviades al Principat. La mateixa sort toca sors dominicanes de Santa Caterina de Siena. [Capeille, Dictionnaire, p. 17].
Per ordre de Richelieu s’abandona i es desmantellà el castell d'Òpol (o de Salvaterra), en restaren qualques ruïnes i una torre.
1653 (19 de febrer). París dona instruccions als caps militars francesos a la Catalunya del Nord per instal·lar a Perpinyà una Generalitat, un consell reial i altres institucions «catalanes» sota les seves ordres. Els catalans es troben així amb dos virreis (un espanyol i un francès), dues Generalitats, dos Consells Reials, dues Audiències…
1653 → 1659. Reconquesta pels francesos dels comtats pirinencs i de les viles més importants de Pirineu meridional català: La Seu d'Urgell, Puigcerdà, Ripoll, Camprodon, etc., que continuaran sota el domini de França fins la signatura del tractat dels Pirineus. [Sanabre, El tractat dels Pirineus i els seus antecedents, p. 11].
1654. El governador del Rosselló fa venir a Perpinyà religiosos Mínimes de França i treu la seva autoritat als catalans. Això provoca una protesta general de tots els Ordes conventuals de la ciutat.
1655. (Gener). Memorial adreçat pels diputats al Comte de Noailles: setanta companyies de cavalleries i més encara d'infanteria ocupen el Rosselló. El país és despoblat. Els pagesos deixen les seves cases i abandonen els cultius. El comerç és arruïnat. Les cases són destruïdes o sense teulat.
(6 de desembre). Correspondència de Josep de Margarit, governador de Catalunya a Mazarin: «Les nostres tropes són pitjores que si eren turques, no respecten fins i tot el Sant Sagrament a dintre de les esglésies.
1656. Memorial dels canonges d'Urgell a Mazarin a propòsit de la soldadesca francesa: «La ràbia els estimula a treure els ulls i a taller les orelles dels pagesos, la cupiditat a llençar els infants en el foc davant els seus pares per arrencar-hi els seus diners, la luxúria a desitjar una donzella cada dia... Tot això sense càstig...»
1657. (12 de juny). Un exèrcit francès entra a l'Empordà i arriba fins a la plana de Vic. [Sanabre, El tractat dels Pirineus i els seus antecedents, p. 33].
1658. Derrota de les tropes de Lluís XIV als volts de Camprodon. El mariscal Saint-Aunez, cap d'aquell exèrcit, en carta a Mazarin comentant l'operació militar esmenta la conducta dels catalans incorporats a la força pels francesos amb aquestes paraules: «Tot aquest canalla de pagesos [catalans] que sense disparar un sol cop, llençaren tots els armes sense que mai hi hagués mitjà de fer-les disparar.» [Sanabre, El tractat dels Pirineus i els seus antecedents, p. 34].