Embedded Files
La constitució de la servitud voluntària
El Cercle Alfons Mias comunica:
El Tractat Constitucional europeu que serà proposat el 29 de maig pròxim als ciutadans de l'Estat francès tindrà conseqüències importants sobre el futur de la comunitat catalana. Associació a ànim sense lucra, no-subvencionada, el Cercle Alfons Mias té per a objectiu la defensa dels interessos morals i materials dels catalans. En aquesta ocasió, té la intenció de fer conèixer el seu punt de vista per aclarir la tria dels electors.
El dret polític ens ensenya que tots els poders tendeixen naturalment cap a l'abús de poder. El paper d'una constitució democràtica és de protegir als individus i els grups socials contra la tirania, primer, separant els poders i, després, organitzant el control del poder. Aquest text fonamental respon a una certa quantitat de principis generals:
- ha de ser la fruita dels treballs d'una assemblea constituent i independent dels poders instal·lats;
- ha de ser clar i llegible per la població;
- s'ha de tractar d'un text neutre que permet el debat polític sense imposar l'eixida;
- és pot revisar;
- ha d'oferir nombroses garanties contra l'arbitrari.
Ara bé, la simple lectura del text proposat mostra la distància enorme que el separa dels principis fonamentals del dret i les insuficiències flagrants del document, en particular pel que concerneix la presa en compte de les realitats ètniques i de les llibertats de les minories nacionals.
En el transcurs del llarg procés de la construcció europea, els executius nacionals no han parat d'alliberar-se del control parlamentari. El funcionament de la Unió és ja antidemocràtic, tancat. Serà i continuarà governant per instàncies no elegides al sufragi universal directe: el consell europeu, el consell, la comissió, i el Banc Central europeu. La constitució avui proposada constitueix la fase última d'aquest pas contra la sobirania popular. No és procedent dels debats d'una assemblea constituent. No serà ratificada pel conjunt dels ciutadans europeus. Organitza un parlament sense poders reals de control de cara a un executiu molt poderós i irresponsable. La manera de funcionament de la Unió és regeix pel consens intergovernamental. Els demòcrates lúcids desaprovaran un text que no pren en compte cap del principi de la separació dels poders. N'hi ha prou de recordar l'article XVII de la Declaració del 1789 «Tota Societat en la qual la garantia dels Drets no és segura, ni la separació dels Poders determinada, no té Constitució» per a demostrar el caràcter il·legítim del text quant al principi de la sobirania popular. D'altra banda, els electors han de saber que el Parlament europeu no podran ser a la iniciativa de lleis.
La constitució europea no és un text neutre. En efecte, no pren prou en compte les realitats socials i concedeix un lloc molt reduït als serveis públics.
El Tractat Constitucional Europeu és profundament reaccionari i imperialista en aquest sentit que no reconeix cap dels drets fonamentals a les comunitats ètniques privades d'Estat nacional i negades en la seva identitat. Defensant la integritat territorial dels Estats-membres, nega el dret a l'autodeterminació de tot poble oprimit a Europa. En cap lloc, contràriament als principis del dret internacional, el principi del dret dels pobles a disposar d'ells mateixos a dintre de la Unió o del respecte de les comunitats ètniques no està garantit. D'altra banda, les «regions» sempre no disposaran de vertaders poders ja que el Consell de les Regions es continuarà aïllant en un paper consultiu. Malgrat la referència als drets fonamentals, la política lingüística rellevarà sempre de la política dels Estats. L'Estat francès persistirà en el seu rebuig de ratificar la Carta europea de les llengües «regionals». Els ciutadans de les diverses comunitats històriques de l'hexàgon continuaran, doncs sempre d'ésser ciutadans de segona categoria.
Sí! la constitució europea és un text sense claredat ni cohesió, un vertader laberint organitzat per atrapar els ciutadans enganyats. Cap assemblea elegida no podrà revisar-la. En efecte, reserva el poder de revisió constitucional al Consell europeu, és a dir en les cimeres dels caps d'Estat i de govern. Tota modificació s'haurà d'acceptar pel conjunt dels Estats Membres. Un petit Estat com Malta podria bloquejar tota evolució...
Pel que concerneix les garanties contra l'arbitrari, el text no respon més que pel dèficit democràtic. La llista dels drets fonamentals de la Unió indicada en el segon sortit del tractat, no satisfarà els defensors de les llibertats. No només, els redactors han disminuït els drets i les llibertats, però encara han proclamat la indivisibilitat dels valors de la Unió. Lluny de promocionar els drets i les llibertats públiques, la Carta -hem tornat a la monarquia constitucional? - els afebleix perillosament. En cas de conflicte amb les lleis pròpies dels Estats-membres, és molt evident que les disposicions del tractat constitucional i els texts que desprendran d'ell prevaldran sobre les «constitucions nacionals» i per tant sobre les garanties indicades. La democràcia participativa proposada resta àmpliament a l'estadi simbòlic amb la possibilitat de fer una proposició en terrenys restringits. Tanmateix, aquest dret d'iniciativa popular no crea cap obligació real per als dirigents. La proposició se censurarà o serà validada per una institució que no s'elegeix al sufragi universal. En una democràcia vertadera, els ciutadans prenen la paraula quan ho desitgen, com ho volen i sobre els assumptes que els interessen. Les lleis ja ratificades han tingut per efecte de reforçar la col·laboració entre els Estats-membres als terrenys policíac i judicial. Demà, el reforç dels mitjans de repressió sobre el continent no en podrà conduir més que al pitjor dels guions: regressió política al nivell de les legislacions més dures i limitació de la llibertat d'expressió. S'ha de recordar que el text necessita que la Unió s'autoritzarà a «limitar l'exercici dels drets i de les llibertats, si això és necessari i si això respon efectivament a necessitats d'interès general?»
En conclusió, el Tractat Constitucional europeu apareix realment com una gruixuda bombolla de sabó. Aquest poti-poti mercantilo-polític incitaria a somriure si no era realment perillós. Pensi en la famosa constitució de Stalin, «la més democràtica del món» i vegi això que ha passat realment en Unió soviètica als països satèl·lits...
Aclaparat de mentides diverses des de fa segles, el poble català continua sent encara lúcid en les seves reaccions. Esperem que el seu «seny» llegendari es manifestarà en l'ocasió del referèndum del 29 de maig i que exigirà que Europa es fica en una altra via. En això decidint-se majoritàriament pel «no», la gent d'aquest país participarà a la presa a mà ciutadana de la construcció europea. Dir «no» al Tractat Constitucional no vol dir «no» a Europa com alguns ho insinuen. Al contrari, és una sort històrica la que ens ha ofert obrir nous horitzons per a una Europa més conforme a l'ideal humanista.
Sant Genís de Fontanes, el 23 d'abril del 2005
Page updated
Google Sites
Report abuse