2002 (setembre)

Discurs d’en Josep Queipiquer

Commemoració del 62 aniversari de la mort del President de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys

Companys i companyes: Avui de nou ens recollim davant l’estela a la memòria del nostre heroi i màrtir Lluís Companys i Jover per retre-li homenatge del seu sacrifici i acollir la mort que tant el glorifica.

Avui commemorem el seixanta-dosè aniversari del vostre afusellament. Els anys passen, però no us oblidem. Sou i sereu el nostre estel i la nostra guia. Pels que queden sou una llumenera. Pels que no us conegueren sou un far que il·lumina el seu camí.

Encara avui pretenen dir que ells com si fossin espanyols que la van guanyar la guerra. Sense l’ajuda italiana, alemanya i els àrabs mercenaris 160 000 que a mida que tenien baixes eren cobertes per altres mercenaris àrabs. Igualment les tropes italianes que eren enviades a Espanya després de dir-los que anaven a Abissínia aquí 160 000 més. Si afegim aquí el 90 000 alemanys, el 20 000 portuguesos, més les tropes espanyoles que sols poden ser en minoria.

Divuit ofensives feren per trencar el front de Pandols i Cavalls i, súmmum de la ironia, la ultima la feu «El tercio Nuestra Señora de Montserrat». Aquí hi quedaren tots. Tant sols se salvà menys d’una companyia. Disset ofensives sense resultat i, per acabar, van destruir els catalans que eren amb ells i ara diuen «las fuerzas españolas», àrabs, italians i diré que els sotsoficials no eren espanyols.

Que en poden esperar d’un país així? Si mirem la seva descendència que veiem? Contemplem Cuba, Argentina, Colòmbia, Mèxic, Xile i ara s’ha afegeix Filipines. Be diu el refrany «De tal arbre, tal estella». Si l’arbre és corcat les estelles en són. Si els conqueridors anaven sols per l’or els descendents, sols hi ha prou de mirar fan el mateix, així que poden omplir-se les butxaques i fugir si poden. Són el del Perú i després volen justificar-se que són àngels. És trist de commemorar un aniversari d’afusellament quan veus tantes coses que no tenen ni valentia ni dignitat.

Vós sou màrtir, però no pogueren tatxar-vos com pretenien de depravat, ni tampoc de lladre, ja que els diners de la Generalitat Se'ls emportà Negrin després d’esventrar els cofres forts amb explosius.

No podem oblidar que arreu de Catalunya s’executà gran quantitat de persones convertint eixa terra en un fangueig de sang i terra. Pocs foren els pobles que no tingueren els seus màrtirs.

Però els calia l’ajuda encara d'Alemanya per assaborir la seva venjança. Els que no podien agafar demanaven com a Peiró i als pobres malaurats que amb falses promeses els feien tornar a la terra.

En el nostre homenatge guardem un record per Rahola, Carrasco i Formiguera i la legió d’anònims que ompliren els fossars de Catalunya. Seixanta-dos anys després vós i els anònims sou una gloria per la Pàtria malgrat l’odi vessat sobre vosaltres i Catalunya són coses que no poden oblidar.

Per sempre recordarem les vostres paraules: Per Catalunya! Visca Catalunya.

Perpinyà, setembre del 2002