La revolució francesa
Quaderns de queixes dels veïns de Ro (Alta Cerdanya): «Des d’alguns anys, s'han multiplicat tan fort les brigades dels empleats del Rei que ja no és possible fer cap comerç en aquest país si aquests empleats impedeixen totalment la circulació de tota mena de mercaderies, fins i tot d’un poble a un altre.» [BRUNET Michel, Le Roussillon, une société contre l'état (1780-1820), El Trabucaire, Perpinyà, 1990, 132].
Quaderns de queixes de Càldegues (Alta Cerdanya): «El mossèn d’aquesta parròquia, per haver enviat el seu domèstic a buscar una càrrega de bardisses al poble veí, va ser arrestat pels empleats, se li va confiscar la muntura i per adobament, va ser gravat amb 9 lliures. Aquest tipus d’exaccions són diàries, sobretot respecte a les persones que no estan en condicions de reclamar.» [BRUNET Michel, Le Roussillon, une société contre l'état (1780-1820), El Trabucaire, Perpinyà, 1990, 132].
1789. El decret dels 5 i 11 d'agost aboleixen el règim feudals i per la mateixa ocasió els últims «privilegis» que quedaven encara als nord-catalans. Aquestes disposicions són preses sota la reserva de ratificació pels parlaments provincials. La ratificació mai no serà demanada.
1790 (6 de març). Creació del Departament dels Pirineus Orientals en aplicacio de la llei del 22 desembre de 1789 a partir de la provincia del Rossello i d’una part del Llenguadoc (comarca de la Fenolleda).
(16 d'abril). Nacionalització dels béns de l'Església. L'Estat francès s'acapara del patrimoni religiós nord-català.
1791. L'abadia de Sant Miquel de Cuixà (Conflent) venuda com a bé nacional.
(14 agost). Tretze soldats del regiment del Comtat de Cambrai, sortint del cabaret a Arles, provoquen incidents amenaçant o perseguint habitants que tracten d'aristòcrates. El ferrer Abdon Poujade afirma fins i tot que ha vist el soldat invàlid Abadie portar aquesta greu acusació contra nens, amenaçant-los amb el seu sabre. [BRUNET Michel, Le Roussillon, une société contre l'état (1780-1820), El Trabucaire, Perpinyà, 1990, 399].
(19 d'agost). El directori de Perpinyà rebutja una petició d'un senyor Ravell de Sant Feliu al motiu que està redactada en català. [Cahier des Amis du Vieil Ille, Arxius Pirineus Orientals L1193].
1791 → 1794. Emigració massiva de nord-catalans al Principat. Michel Brunet parla de 7 o 800 capellans rossellonesos refugiats. [BRUNET Michel, Le Roussillon, une société contre l'état (1780-1820), p. 242]. Segons l'historiador anglès D. Greer, els Pirineus Orientals amb un xifre de 5 331 emigrat per una població de 114 158 habitants és un dels departaments que ha fornit el mes d'emigrats (ocupa el quart lloc dels departaments francesos). [D. Greer, The incidence of immigration during the French Revolution, Harvard, 1951].
1792. Incidents tenen lloc amb motiu de la setmana santa quan es vol expulsar els preveres «refractaris».
(Abril). Després de saquejar el convent de monges de Nostra Senyora i la casa del gendarme Laroque, els soldats dels 70è i 61è regiments i el Batalló dels Voluntaris de l'Erau, s'escapen per la vila de Perpinyà taxant arbitràriament els principals queviures i, tot primer, el vi «que els particulars s'han vist obligats de vendre a deu sous el pitxer». [Michel Brunet, El Rosselló de cara a la revolució francesa, p. 106]
(17 de maig). El batlle de Vilafranca assenyala que els soldats de la guarnició es van oposar al fet que es sonés la campana de l’església, «per impedir al poble d’assistir a la missa d’un sacerdot no jurat». Segons el batlle, el capità dels Voluntaris Sagné, lluny de buscar a calmar la disputa, hauria exhortat els soldats a destrossar la ciutat i va fer posar un canó en bateria prop de la «Porta de França», «diguin per matar els aristòcrates». [BRUNET Michel, Le Roussillon, une société contre l'état (1780-1820), El Trabucaire, Perpinyà, 1990, 404].
(9 de setembre). Massacre a París d'un grup de Perpinyencs conduïts a Orleans el 1791. [Capeille, Dictionnaire, p. 200 - Mémoires de Jaume].
1793 (7 de març). La Convenció declara la guerra al rei d'Espanya culpable d'haver exigit el desembre de 1792 que es preservi la vida de Lluís XVI. Inici d'una repressió violenta contra els catalans del Sud.
(mig setembre). El tribunal criminal dels Pirineus Orientals condemna a la pena de mort, com a «sacerdot refractari, emigrant» Etienne Amalvi, capellà nonagenari d’Elna. Serà guillotinat el 7 octubre de 1793 plaça de la Lògia, a Perpinyà. [Capeille, Dictionnaire, p. 13].
(4 d’octubre de 1793 - 13 vendemiaris any II). Atac del general Luc Dagobert de Fontenille a Camprodon. Operacions ajornades a causa de les condicions climàtiques. [Capeille, Dictionnaire, p. 149].
(27 de desembre). Carta del 7 de Nivôse, Any II. Els comisaris de la Societat Popular de Perpinyà, tornant d'una missió al voltant de la ciutat constatent que han «han tingut el dolor de veure de totes parts una devastació més indignant de les oliveres i dels ceps de vinya; que els soldats es permetin incendiar dia rere dia tots aquests diferents arbres, la qual cosa reduirà aviat els olivers i vinyes en camps.» [BRUNET Michel, Le Roussillon, une société contre l'état (1780-1820), El Trabucaire, Perpinyà, 1990, 395].
1792? (Final de l’any). Tancament de la universitat de Perpinyà. Totes les universitats tancades pel govern revolucionari tornaran a obrir a part la de Perpinyà. [Michel Brunet, El Rosselló de cara a la Revolució Francesa, p. 89]
1793 (març) → 1795 (juliol). Guerra del Rosselló o Guerra Gran.
1793. (Gener). El municipi d’Arles (Vallespir) vol conservar els «cossos sants», dos reliquiaris de plata en forma de busts consagrats a Sant Abdó i Sant Senén. Proposa pagar el contravalor d’aquests objectes destinats a la fosa, però el Departament rebutja aquest procediment, contrari, segons ell a l’esperit de la llei: el legislador ha volgut augmentar el numerari en circulació. Els busts són robats, i no reapareixen fins al 1803. [Michel BRUNET, Le Roussillon, une société contre l'état, p. 437].
(7 de març). L’exercit francès travessa la frontera d’Estat i ataca la Capitania general de Catalunya.
(25 d’abril) → 1794 (12 de gener). El tribunal criminal de Perpinyà condemna a la pena de mort setze «dolents ciutadans» per col·lusió amb l'enemic. Són executats plaça de la Llotja. [H. Chauvet, Pages peu connues…, p. 175].
(2 de desembre). Josep Godall sacerdot de Tuïr refractari emigrat és guillotinat. [Capeille, Dictionnaire, p. 244.
(tardor del 1793-9 de gener de 1794). Conclusions d'un informe del Representant en Missió Claude Dominique Côme Fabre: «Aquells catalans del Rosselló són més espanyols que francesos. És una vasta família de preveres i d'emigrats...»
1794 Els valors monetaris i la vaixella d'argent de les parròquies son embargades al profit de l'Estat francès. Les campanes de les esglésies són foses per fabricar canons.
Un coronel d’un regiment de cavalleria i Milhaud, un convencional en missió a l'exèrcit, escandalitzen els habitants de Canet. Es van burlar de la superstició, es van asseure a l’hotel de l’església abans de beure al calze el millor vi dels dominis dels de Lazerme. Després cremen els retaules de l’església i obliguen els habitants a ballar al voltant del foc a la plaça pública. [MCPHS, 182]
(7 de gener). En guerra contra els espanyols, els Encarregats de Missió de París jutgen la situació difícil: «els funcionaris tenen tots un o dos parents a dintre de l'exèrcit de Ricardos. Aquest país és més espanyol que francès».
(27 de gener - 8 pluviôse any II). Bertrand Barère de Vieuzac, presenta en nom del comitè de salvació pública davant la Convenció nacional un informe sobre els idiomes estrangers. Diu que: «La monarquia tenia raons per assemblar-se a la torre de Babel; en la democràcia, deixar els ciutadans ignorants de la llengua nacional, incapaços de controlar el poder, és trair la pàtria… En un poble lliure, la llengua ha de ser una i la mateixa per a tots.» Desprès d’una proposta seva, la Convenció Nacional decreta la creació d'instructors encarregats d'ensenyar «la llengua francesa allà on no és coneguda» per fi d'apressar la desaparició dels «idiomes feudals».
(18 de febrer – 30 pluviós, any II). Un decret addicional al decret del 27 de gener sobre els idiomes estrangers preveu l’establiment d’un institutor de la llengua francesa al departament de Meurthe i «als municipis del departament dels Pirineus Orientals que parlen exclusivament un idioma català».
(20 febrer) A la sessió de la Convenció del 30 de Pluviós de l'any II, Bertrand Barère declara: «Els veïns de diversos municipis parlen exclusivament català, idioma dels nostres enemics fanàtics. Us proposem de fer desaparèixer encara els rastres de barbàrie i d'enviar mestres d'escola a aquests ciutadans que no saben pas encara la llengua de la llibertat.» [Michel Brunet, El Rosselló de cara a la revolució francesa, p. 89].
(u de maig). El general francès Charles Pierre Francois Augerau remuntant per la vall del Tec, des de Sant Llorenç de Cerdans i passant per Costoja, ocupa Sant Llorenç de la Muga, Darnius i la Foneria de Sant Sebastià de la Muga.
(3 de maig). Uns soldats que estaven en guàrdia en una metiria van abandonar el seu lloc per cremar els ruscos i apoderar-se de la mel. Comentari del Comité de salut public a Perpinyà: «Ciutadà General, veieu que els soldats continuen encara assetjant, saquejant i devastant les propietats. Una vegada més, li demanem justícia en nom del bé públic». [BRUNET Michel, Le Roussillon, une société contre l'état, p. 395].
(9 de maig). Condemna pel tribunal revolucionari per emigració el 20 floreal, any II de Simeó Boixo i executat. [Butlletí de la SASL, Volum CII, Perpinyà 1994, p. 207-233].
(6 de juny). Atac francès sobre Llers i Pont de Molins des de les posicions de la Muga i Darnius. Les tropes franceses tornen, però, a les seues posicions.
(6 de juny - 16 de prairial any II). L'Abat Henri Grégoire presenta l'informe del Comitè d'Instrucció Pública «sobre la necessitat i els mitjans d'aniquilar els patois i d'universalitzar l'ús de la llengua francesa». La Convenció Nacional decideix difondre'l.
Acusat d'haver afavorit el moviment federalista, el diputat a l'Assemblea Nacional legislativa francesa de 1791 François-Xavier de Llucia es troba obligat d'amagar-se a París. És possible que s'hagi suïcidat per escapar a la guillotina (25 de maig). [Capeille, Dictionnaire, p. 328].
(11 de juny). Execució a París de l'advocat Joseph Fabre col·laborador de Llucia. [Capeille, Dictionnaire, p. 200 - Mémoires de Jaume].
(16 de juny). Circular del Comitè de Salut Públic firmada per Robespierre: «en una República una i indivisible, la llengua deu ser una». El mateix document denuncia com pecat de federalisme la varietat de dialectes.
(18-19 de juny). El general Luc Dagobert de Fontenille captura i incendia la vila de Campredon. [Llagostera Fernández, Antoni. «L’incendi de Camprodón », La Guerra Gran (1793-1794) al Ripollès, 03-03-2010].
(19 de juny). Atac francès sobre Besalú. Les tropes franceses tornen, però, a les seues posicions.
(20 de juliol - 2 termidor de l’any II). Decret Merlin, el més emblemàtic del terror lingüístic (encara que mai no hagi estat realment aplicat). Diu que «no hi haurà cap acte públic en cap part del territori de la República que pugui escriure's només en llengua francesa» i que «tot funcionari o oficial públic, tot agent del Govern que (...) redactarà, escriurà o subcriurà, en l'exercici de les seves funcions, actes, judicis, contractes o altres actes generalment qualsevol concebuts en idiomes o llengües diferents de la francesa, serà traduït davant el tribunal de policia correccional de la seva residència, condemnat a sis mesos de presó, i destituït».
(27 de juliol – 8 termidor, any II). Execució sobre l'Esplanada de Perpinyà de Françoise Roudière esposa de Pierre Tailles per emigració. [Butlletí de la SASL, Volum CII, Perpinyà 1994, p. 207-233].
(2 d’agost – 15 Termidor de l’Any II). El tinent Laurenti afirma a l’ocasió d’una investigació que al moment de la tornada d’una expedició contra els espanyols, el general David ha permès a diferents cossos armats el pillatge (sobretot de les esglésies) entre Ceret i Morellàs. [BRUNES, 402].
(3 de novembre). Execució el 13 brumari, any III, per emigració de Josep Olive (dit Parill). [Butlletí de la SASL, Volum CII, Perpinyà 1994, p. 207-233].
(16 de novembre). Primer atac francès sobres línies de Figueres.
(20 de novembre). Segon atac francès sobres línies de Figueres.
(23 de novembre). El general en cap francès Catherine Dominique de Perignon posa setge al castell de Sant Ferran de Figueres.
(24 de novembre). Inici del setge de Roses (la ciutat capitulerà el 2 de febrer de 1795).
(27 de novembre). Capitulació del castell de Sant Ferran de Figueres.
1796 (3 d’agost). Execució el 14 fructidor, any IV sobre l’Esplanada de Perpinyà d’Agustí Gendre (dit Pabrot) per emigració [Butlletí de la SASL, Volum CII, Perpinyà 1994, p. 207-233].
1797 (desembre)? 1798 (gener)? Nivôse Any VI. Els germans Xatard constaten: «En l’època de l'entrada de l'exèrcit francès a Prats de Molló, llur casa estava deshabitada: hi va haver una gran part dels voluntaris que van danyar o van vendre tots els mobles» [BRUNET Michel, Le Roussillon, une société contre l'état (1780-1820), 402].
1798? 1799?. An VII. Set veïns de Sant Llorenç de Cerdans són tancats al Castellet com a acusats d’emigració. [BRUNET Michel, Le Roussillon, une société contre l'état (1780-1820), El Trabucaire, Perpinyà, 1990, 252]