1980-1989
1980. (16 de maig). Responent a una demanda de subvenció complementària per a l'any escolar 1980, basada en la mínima quantitat atorgada pel Consell General, el Prefecte dels Pirineus Orientals Francis Boot refusa la sol·licitud de la Bressola. [Bressola, 18].
(25 de juny). França ratifica el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics del 16 de desembre de 1966 amb una reserva sobre l'article 27 relatiu a les minories lingüístiques. Argument avançat: no hi ha minories a França.
(29 d'octubre). Per protestar contra la creació de l'Ofici Regional de la Cultura, organisme que barreja sense cap diferenciació d'objectiu les cultures occitana i catalana, representants d'entitats catalanes es reuneixen al Palau dels Congressos de Perpinyà. Arran d'aquest aplec es funda la Federació de Defensa de la Llengua i la Cultura Catalana: unes setanta associacions s'hi adhereixen. [Bressola, 19].
1981. (6 de juny). Davant les eleccions legislatives franceses la Bressola decideix d'adreçar públicament als candidats a diputat un qüestionari per tal que manifestin la seva postura de cara a la qüestió de les escoles catalanes. Cap candidat hi dona resposta. [Bressola, 22].
(15 d'octubre). Un comunicat de premsa redactat per una delegació del Parti Socialiste Unifié (PSU) i una altra de la Confédération française démocratique du travail (CFDT), conclusió d'una trobada sobre la regionalització i la defensa de la llengua i de la cultura catalanes, demana al govern socialista que mantingui les seves promeses amb una intervenció eficaç perquè la llengua catalana sigui ensenyada a l'escola des de la maternal, inspirant-se en l'experiència de les Bressoles. [Bressola, 23].
1982. (8 de gener). El consell general dels Pirineus Orientals reunit en sessió pública es nega a examinar la demanda de subvenció feta per les escoles catalanes. Davant d'aquesta situació, la Bressola decideix de fer un dejuni públic de cinc de duració. Participaran en aquesta acció: Odile Corbet, Francis Fabre, Joan Pere Le Bihan, Ramona Llech, Miquel Mayol i Pepi Minaya. [Bressola, 24].
(12 de gener). Al moment d'obrir la sessió del consell general, una delegació de la Bressola desplega una gran banderola en la qual es pot llegir «Vaga de la fam, fins divendres 15».
(14 de gener). 523 persones participen en una caminada entorn del consell general de les 9 del matí fins a les 6 de l'horabaixa sense interrupció per protestar contra l'actitud del consell general. [Bressola, 24].
(8 de juny). Després d’una opinio negativa del Conseil national de l’enseignement supérieur et de la recherche, el ministre socialista de l'Educacio nacional Alain Savary rebutja l'habilitació d'una llicència de català a Perpinyà. [Joan Becat, La création de la licence de catalan 1982-1984]
1983. (7 d'agost). El ministre socialista Jack Lang, interpel·lat per La Bressola en raó a la lentitud dels seus serveis a fer efectiu el pagament de la subvenció, respon confirmant aquest pagament de la subvenció, però demana de tornar a enviar el pressupost de l'associació per a l'any 1983. [Bressola, 30].
(15 i 16 d'octubre). La comissió d'afers catalans del Partit Socialista presenta un text sobre una moció catalana amb motiu del congrés federal d'aquest partit francès a Sant Nazari. Una fracció important de militants refusa aquesta moció, considerant-la com un fet cultural. [Almanac, 1985, p. 144].
1985 (25 de juny) Visita oficial del president de la República Francesa François Mitterand a Ceret (Vallespir). Membres de la Direcció dels serveis general d'informació de la policia francesa obliguen la població a treure les banderes catalanes. [Testimoniatge a l’autor].
1986. (5 de juny). Proposta de llei de Guy Hermier (PCF) relativa a les llengües de França i a les cultures regionals, núm. 166. Reenviada a la Comissió d’Assumptes Culturals, Familiars i Socials.
(17 de desembre). La segona cadena de televisió francesa presenta una pel·lícula sobre la Catalunya del Nord contrari a la veritat històrica.
Teledifusió de França acusa el senyor Joan Gouello, president intercomunal de la televisió de la Costa Vermella d'haver instal·lat una antena no autoritzada, considerada com a pirata, al pic Joan, a Cervera (Madaloc), a fi de poder captar la televisió catalana, TV3. (Almanac, 1987, p. 159).
Els refugiats sud-catalans Joan Carles Monteagudo, militant de l'organització Terra Lliure, i Berenguer Ballester reben la notificació de marxar del territori nord-català.
1987. (8 de maig). El setmanari El Punt revela l'existència d'amenaces d'expulsió pesant sobre en «Bringuet» (Berenguer Ballester), animador de Ràdio Arrels.
(4 de setembre). El Punt denuncia la reducció generalitzada dels mitjans destinats al català: «L'ensenyament català és cada cop més en dificultat a la Catalunya del Nord».
(30 d'octubre). El Moviment de Defensa de la Terra afirma dins El Punt que el primer ministre francès en una circular adreçada a tots els batlles de Catalunya del Nord fa saber que cal aturar els agermanaments amb els pobles del sud.
(Desembre). El ministre de l'educació refusa un CAPES de català.
1988. El primer ministre gaullista Jacques Chirac suprimeix les subvencions a les escoles catalanes. El Punt indica (19 de febrer) que l'escola catalana La Bressola tancarà a la fi de febrer si no rep els ajudes de París.
El Mouvement contre le racisme et pour l'amitié entre les peuples (MRAP), moviment anti-racista declara dins El Punt (24 de juny) la seva solidaritat amb el refugiat Pere Bascompte.
(25 de juny). Manifestació de suport a Pere Bascompte plaça Arago a Perpinyà.
(12 d'agost). El Punt: L’Office français de protection des réfugiés et apatrides (OFPRA) refusa l'asil polític al refugiat Pere Bascompte.
(30 de setembre) El Punt denuncia moltes actuacions perjudicials per l'ensenyança oficial del català: «Refús il·legal als exàmens del CAP I BEP. L'ensenyament del català és frenat per actuacions anormals de l'administració. Progressió frenada al primari».
(14 d’octubre). Proposta de llei per a l’ensenyament de les llengües regionals presentada a l’Assemblea Nacional pel comunista Guy Hermier.
(11 de novembre). Renat Marqués, president del consell general, afirma al Punt que «el bilingüisme, és anar massa lluny».
El principal del col·legi del Soler ha retornat una convocatòria destinada als professors de català amb la menció portada amb un marcador vermell: «Je ne comprends que le français» [El Punt del 2 de desembre]
Proposta de llei per a l’ensenyament de les llengües regionals presentada a l’Assemblea Nacional pel centrista Jean Brianne.
1989. El refugiat Pere Bascompte es troba empresonat després d'una demanda d'extradició de l'Estat espanyol (10 de gener). Quedarà tancat a la presó fins al 7 de març.
Dins la seva edició del 13 de febrer El Periodico de Cataluña divulga un report del 1987 de la prefectura dels Pirineus Orientals avisant París del perill del moviment català.
El ministre socialista de l'Educació nacional Lionel Jospin contesta negativament a una demanda de creació d'un Certificat d'Aptitud a l'Ensenyança Secundària per la llengua catalana [El Punt, 7 de febrer].
(30 de març). El Punt indica que el ministeri d'educació francès reitera el seu refús d'habilitar el CAPES de català.
(maig). A l'ocasió de les manifestacions del Mil·lenari de la Catalunya el prefecte rebutja la presència de Jordi Pujol, president de la Generalitat, al palau dels reis de Mallorca. El periodista de l'Indépendant, Jaume Queralt que ha evocat aquest assumpte, es troba descarregat pel seu diari de tot això que concerneix la cultura catalana.
(9 de juny). Ocupació dels locals del consell general a Perpinyà per un grup nombrós de personalitats del món de la cultura i de la política per tal de protestar contra l'actitud de la institució departemental sobre els problemes de la llengua catalana. La iniciativa és mal acollida per consellers. [Almanac, 1990, p. 113].
(16 de juny). Segons El Punt Renat Marqués, president del consell general, ha expulsat del seu despatx periodistes de Ràdio Arrels. El consell general nega la utilitat d'aprendre el català.
(16 de juny). El consell general es refusa d'augmentar les subvencions a les escoles catalanes. El president Renat Marqués fa, en aquesta ocasió, declaracions que fereixen la comunitat catalana, en particular sobre la preeminència que ha de tenir l'anglès en el món cultural. [Almanac, 1990, p. 114].
(30 de juny). Estats generals de la llengua catalana. Les preses de posició orals o a través d'articles de premsa del president del consell general han provocat la reacció d'una centena llarga d'associacions que organitzen un míting de protestació a la sala Arago de Perpinyà, plena de gom a gom. [Almanac, 1990, p. 114].