Embedded Files
Esquerra Catalana dels Treballadors (ECT)
Esquerra Catalana dels Treballadors (ECT)
L’Esquerra Catalana dels Treballadors fou un partit polític de la Catalunya del Nord, cronològicament el primer d’obediència estrictament nord-catalana d’ençà del 1659.
L’Esquerra Catalana dels Treballadors fou un partit polític de la Catalunya del Nord, cronològicament el primer d’obediència estrictament nord-catalana d’ençà del 1659.
Va ser fundat el 21 d’octubre de 1972 al castell de Pradells a Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir) com a derivació política del Comitat (sic) Rossellonès d’Estudis i Animació (CREA). S’elaborà un programa de deu punts definint el grup com un partit polític revolucionari en lluita per l’emancipació nacional i social del poble nord-català, propugnant la construcció d’una societat comunista i primer aspirant a l’obtenció d’un estatut d’autonomia de la Catalunya del Nord a dintre de l’Estat francès.
Va ser fundat el 21 d’octubre de 1972 al castell de Pradells a Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir) com a derivació política del Comitat (sic) Rossellonès d’Estudis i Animació (CREA). S’elaborà un programa de deu punts definint el grup com un partit polític revolucionari en lluita per l’emancipació nacional i social del poble nord-català, propugnant la construcció d’una societat comunista i primer aspirant a l’obtenció d’un estatut d’autonomia de la Catalunya del Nord a dintre de l’Estat francès.
La Falç, heretada del CREA, va ser l’òrgan oficial d’expressió de l’ECT (el seu butlletí intern era El Martell).
La Falç, heretada del CREA, va ser l’òrgan oficial d’expressió de l’ECT (el seu butlletí intern era El Martell).
El secretari general fou Miquel Mayol. Altres militants destacats foren Robert Avril, Pere-Iu Baron, Lluís Creixells, Joan-Pere Pujol, Jaume Roure i Josep Serra.
El secretari general fou Miquel Mayol. Altres militants destacats foren Robert Avril, Pere-Iu Baron, Lluís Creixells, Joan-Pere Pujol, Jaume Roure i Josep Serra.
Un dels primers actes fou signar la Carta de Brest amb altres organitzacions.
Un dels primers actes fou signar la Carta de Brest amb altres organitzacions.
Els militants d’ECT participaren en activitats de defensa de la llengua i de la cultura catalanes. Promogueren varies organitzacions cíviques (Grup de Nova Cançó Catalana Guillem de Cabestany, Bressola, Grup Pirinenc Rossellonès, Universitat Catalana d’Estiu). Organitzaren també campanyes de solidaritat amb els bascos, corsos, bretons..., amb els pagesos (Larzac) o treballadors (Paulilles).
Els militants d’ECT participaren en activitats de defensa de la llengua i de la cultura catalanes. Promogueren varies organitzacions cíviques (Grup de Nova Cançó Catalana Guillem de Cabestany, Bressola, Grup Pirinenc Rossellonès, Universitat Catalana d’Estiu). Organitzaren també campanyes de solidaritat amb els bascos, corsos, bretons..., amb els pagesos (Larzac) o treballadors (Paulilles).
L’ECT participà en algunes eleccions. A les eleccions legislatives de 1973, Miquel Mayol va obtenir només l'1,2 % dels vots. A les eleccions cantonals de 1973, Jaume Roure va obtenir el 3,27 % a Perpinyà.
L’ECT participà en algunes eleccions. A les eleccions legislatives de 1973, Miquel Mayol va obtenir només l'1,2 % dels vots. A les eleccions cantonals de 1973, Jaume Roure va obtenir el 3,27 % a Perpinyà.
El 1973, l’ECT publicà una traducció catalana del Llibre Roig de Mao Zedong.
El 1973, l’ECT publicà una traducció catalana del Llibre Roig de Mao Zedong.
El 1977, l’ECT patí l'escissió de Pere-Iu Baron que constituí amb els seus seguidors l’Organització Socialista d’Alliberament Nacional (OSAN).
El 1977, l’ECT patí l'escissió de Pere-Iu Baron que constituí amb els seus seguidors l’Organització Socialista d’Alliberament Nacional (OSAN).
El 1978, es redactà un programa per l’autonomia de la Catalunya del Nord. El mateix any es celebrà per primer cop a la regió l'onze de setembre com a jornada reivindicativa.
El 1978, es redactà un programa per l’autonomia de la Catalunya del Nord. El mateix any es celebrà per primer cop a la regió l'onze de setembre com a jornada reivindicativa.
L’ECT es va dissoldre quan Miquel Mayol abandonà el partit seguidament a una altra crisi interna el 1981. Gran part dels militants van continuar treballant en altres grups polítics com Unitat Catalana o Esquerra Republicana de Catalunya (secció nord-catalana).
L’ECT es va dissoldre quan Miquel Mayol abandonà el partit seguidament a una altra crisi interna el 1981. Gran part dels militants van continuar treballant en altres grups polítics com Unitat Catalana o Esquerra Republicana de Catalunya (secció nord-catalana).
Page updated
Google Sites
Report abuse