Gilbert Grau Salvat

Discurs de Joan GENSANE

a les exèquies d'en Gilbert GRAU i SALVAT

(† 7 DE SETEMBRE DE 1994)

Distingits senyores i senyors,

Em pertoca la difícil tasca de recordar la persona que era Gilbert Grau i Salvat, mort a Elna dimecres set de setembre de 1994. Era fill de la plana pel seu pare S. GRAU i ROGER i tanmateix profundament arrelat a les terres aspres de les Garrotxes per la seva mare, M. SALVAT i MARTÍ.

En Gilbert GRAU va jugar un paper excepcional, obrint el pas a un concepte que havia quasi desaparegut de la vida col·lectiva a la Catalunya del Nord: l'afirmació de la identitat nacional catalana. D'una situació folklòrica va aixecar el fet català a un posicionament ideològic. Arguments genuïns i dinàmics van credibilitat a la seva visió.

Recordant la seva trajectòria cal esmentar en primer lloc les seves accions al nivell cultural comarcal com la creació, amb el seu germà Roger GRAU, del grup Pyrene gràcies a l'impuls de l'incansable patriota Esteve ALBERT i CORP, escriptor i home de teatre, que va encaminar també altres nordcatalans com en Roger CAMPRODON i en Jordi BARRE. Esteve ALBERT va muntar tres espectacles : «Pyrene» a Elna, «El pessebre vivent» al Tinell a Barcelona, a Tarragona, a l'Empordà i «La passió segons Sor Isabel de Villena» al Castell dels Reis de Mallorca a Perpinyà. En Gilbert GRAU procurava que al jovent d'Elna prengués consciència de la seva pròpia identitat catalana, dignificant-la després de tres-cents anys d'aculturació francesa.

Els contactes privilegiats que tenia amb el senyor Josep Maria BATISTA i ROCA, professor al Trinity College de la Universitat de Cambridge, amic personal de Sir Selwin Lloyd, secretari del Foreign Office, li obrien unes fonts riquíssimes de reflexió.

Gilbert GRAU, sostenint Josep DELONCLE, Martí CASSANYS i el Cercle de Joves de Perpinyà, dirigit pels senyors IGLESIS i MAURY, va contribuir a l'eixamplament del concepte «Focs de Sant Joan - Flama del Canigó» aprofitant el missatge anyal del 23 de juny per difondre les seves conviccions al Principat, en ple franquisme. A més va treballar amb pic i pala durant cinc anys a la restauració de la Capella de Sant Llorenç del Mont a Argelers de la Marenda, que va salvar de l'enderrocament total. Després va iniciar el mateix tipus de treball al Priorat de Santa Maria del Vilar a Villalonga dels Monts dins el massís de l'Albera. La seva preocupació pel catalanisme, la va demostrar també organitzant «Diades comarcals» a Alenyà i Elna, trobades de joves, acampaments, participació a l'homenatge a Eiximenis a Elna... Cal esmentar a més la seva incansable activitat epistolària: dia rera dia intentava convèncer i moure els seus múltiples corresponsals per la causa catalana.

D'altra banda va sostenir el secretari del més gran agrupament cultural d'Europa, l'Òmnium Cultural amb els seus 25000 afiliats, en Jaume PLANES i PAHISSA que durant els anys negres del franquisme va potenciar la resistència cultural. Recordem la seva amistat i col·laboració amb en Joan BALLESTER i CANALS, el geopolític de la Llibreria Públia del carrer Consell de Cent, que creà els lemes «Entre tots ho farem tot» i «Catalunya de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó» que Gilbert GRAU contribuí a divulgar.

No podem descuidar la seva ajuda a desenes de joves refugiats que van transitar per la casa GRAU al Camí Reial a Elna durant els darrers anys del franquisme.

En el pla estrictament polític, militant primerament dins l'àmbit de l'Acció Regionalista Catalana al costat d'en Josep DELONCLE i d'altres com en Pau Roure, va anar tot seguit més enllà d'un plantejament autonomista amb la denominació P.F.E.C. (PP. CC.), Partit Federalista Europeu de Catalunya (Països Catalans). D'aleshores ençà propugnà sense parar la reunificació dels cinc Països Catalans i llur independència en el marc d'una Europa Federal. En el si de l'E.F.P. Europäische Föderalistische Partei (Partit Federalista Europeu) tant al congrés de Ginebra com al de Verona va lluitar pel reconeixement de la secció catalana com a representant del conjunt dels Països Catalans — al marge dels dos estats opressors, França i Espanya — i va reclamar el dret inalienable del poble català a un destí polític propi.

Avui en dia el fet català ja no és més un somni, és una realitat indiscutible. Indicis del reconeixement internacional d'aquesta comunitat d'onze milions de catalans són, a hores d'ara, l'entrada a l'ONU d'Andorra el 1993, la nominació, com a president del Consell de les Regions d'Europa, del Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Jordi PUJOL i la del distingit Senyor Batlle de Barcelona, Pasqual Maragall com a president de l'Agrupació de les Grans Viles d'Europa.

Vaig tenir el plaer de fer costat a en G. GRAU durant tots aquests anys, donant-li ànims, viatjant amb ell per exemple fins a l'abadia milanesa de Vilboldone per veure l'abat exiliat Aureli ESCARRÉ just després de la visita que li havien fet el Canceller alemany ADENAUER i del cap del govern italià, el professor FANFANI. A Barcelona el maig del 1968, gràcies a la col·laboració d'en Josep PASCAL, vam obtenir que tres grans advocats constitucionals, nacionalistes catalans, Salvador CASANOVES, un dels fundadors de la Gran Enciclopèdia Catalana, Josep BENET i VERDE ALDEA, redactessin un projecte autonòmic per la Catalunya del Nord.

La trajectòria personal d'en Gilbert GRAU sembla així perpetuar el rol imprescindible de la vila d'Elna, on el pare de la Nació Catalana, l'abat Oliba, i el seu germà van concebre fa mil anys el moviment de Pau i Treva, iniciador del parlamentarisme català a Europa. Avui un ram de llorer portat de la Terra Alta per un amic seu — com a recordatori del gest que ell mateix féu durant molts anys a Toluges en motiu de la festa de Pau i Treva — l'acompanya en el seu darrer viatge.

Les idees d'en Gilbert GRAU, la seva política profètica, el seu paper capdavanter s'inscriuen ben bé dins la dinàmica pròpia de la comunitat il.liberenca : Elna - Illiberri, la Vila Nova per als ibers, la vila del renovament permanent.

J. GENSANE

Elna, 10 setembre de 1994