L'Estat Francès
1940 Testimoniatge de Juan Carrasco, internat al camp de Vernet d’Arieja: «Després de l'armistici de juny de 1940, una comissió alemanya va anar de seguida al camp de Vernet que estava, tanmateix, en zona lliure! Els alemanys van alliberar, en primer lloc, als seus amics, els pocs feixistes que encara eren allí. Després, Hitler, Franco i Mussolini es van servir: cadascun va triar entre els opositors a deportar i eliminar amb la benedicció de Vichy.» [Grando, Camp du mépris, p. 126-127].
Després de la signatura de l’armistici del 22 de juny de 1940, el ministre de l’Interior espanyol Ramón Serrano Suerer, envia a França el secretari general de la Direcció General de Seguretat. Aquesta intervenció té per objectiu localitzar els dirigents republicans encara presents a l’Hexàgon, detenir-los i enviar-los a Espanya. El 8 d’agost, les autoritats de la zona d’ocupació alemanya reben una llista de 800 persones per arrest i lliurament a les autoritats franquistes.
(6 d’abril). El prefecte dels Pirineus Orientals publica un decret sobre l’encreuament de la frontera que constitueix una infracció prevista i castigada. Els culpables seran portats davant el Procurador de la República a Ceret. [Jean Larrieu, Vichy…, p. 42]
(13 d’agost). Detenció per agents de la policia militar alemanya a La Baule-les-Pins del president de la Generalitat, Lluís Company. Serà lliurat a les autoritats franquistes el 29 d’agost i després afusellat el 15 d’octubre de 1940. El policia Pedro Urraca Rendueles, personatge clau en aquesta detenció, disposa de l’ajuda i de la complicitat dels polítics i policies francesos col·laboradors amb els nazis.
(Tardor). Els franquistes reben els exiliats polítics lliurats per la Gestapo i les autoritats franceses. «Ja, [a la tardor del 1940, escriu Max Gallo en la seva Histoire de l'Espagne franquiste] els espanyols reben els exiliats polítics que la Gestapo i a vegades la policia francesa de Vichy els lliuren».
1941. El govern francès dissolt per «ordre públic i interès general» els consells municipals de Bages i de Maurí (24 de gener). El batlle de Catllar és revocat.
(6 de febrer). El Sr. Noguères, conseller general del cantó de Tuïr, és revocat pel govern collaboracionista de Vichy.
(14 de febrer). Encontre Franco Pétain a Montpeller.
(Inici d’agost). La secció departamental del Club alpin français organitza una cerimònia al puig Barbet, pic del massís del Canigó. Es canta La Marsellesa, una piràmide de pedra construïda recentment és beneïda par un curat i el cim rebatejat «pic Pétain».
(24 de novembre). Le Temps, diari nacional refugiat a Lió publica un editorial «La unitat francesa», on, entre altres consideracions, es llegeix el següent: «Sem amb compte no obstant de plantejar problemes que la història ja ha resolt, d’aixecar baralles, la de les llengües i dels dialectes, per exemple, des de fa molt temps apaivagats […] Per desgràcia, al nostre país ja hi ha suficients fronteres per a no forjar noves.»
(19 de desembre). El govern francès prohibeix definitivament per edicte la pràctica del rugbi a XIII, una disciplina esportiva popular a la Catalunya del Nord. [Journal Officiel, decret núm. 5285]
(25 de desembre). Jérôme Carcopino, secretari d’Estat d’Educació Nacional, autoritza els institutors a organitzar, fora de les hores de classe, cursos facultatius de «llengua dialectal». Aquesta decisió no és unànime entre els partidaris del règim. Sembla no haver tingut més que un èxit mitigat, abans que «La Libération» la suspengués. [Martel, «Travail, Famille, Patois», Practicas, núm. 9-10, 1987].
1942. (24 de gener). Jacques de Lacretelle, escriptor i membre de l’Acadèmia francesa, fustiga a Le Figaro el decret Carcopino en el seu article «El francès sol o el francès llengua única»: «La nova via presenta riscos tan grans que és útil assignar-li immediatament límits. Sens dubte, la idea és la política de retorn a la terra i d’arrelament que el Govern actual defensa amb tanta raó. Però la resurrecció dels dialectes i la seva consagració oficial han d’estar vinculats a aquesta idea? Jo, per part meva, responc que no. La unitat francesa es va formar contra el particularisme de les nostres províncies […] i el més poderós auxiliar d’aquesta obra va ser sens dubte la llengua. Fins i tot està vinculada a l’autoritat del poder absolut. […] Entenc perfectament que, en l’esperit de la sentència, no es tracta de cap manera de competir amb l’idioma nacional, sinó més aviat de retenir les tradicions provincials que tendeixen a desaparèixer, i potser també de restringir aquesta classe de futurs funcionaris intel·lectuals als quals la República ha donat massa incentius.»
Internat al camp de Vernet d’Arieja el 1942, Luís Menendez, apunta la col·laboració entre les autoritats franceses i alemanyes: «Estàvem un quants milers d'internats repartits en diversos blocs segons el nostre suposat grau de perillositat política. Quan els alemanys –que no estaven en el camp– van rebre a diversos centenars de persones, era necessari que algú els donés la llista. No hi ha dubte que aquesta llista la proporcionaven els francesos.» [Grando, Camp du mépris, p. 127].
1943. Un decret ministerial crea una zona prohibida al llarg de la frontera d’Estat francoespanyola. L’indépendant en publica el traçat el 15 de febrer. [Jean Larrieu, Vichy…, p. 167-168].
(3 d’abril). Un decret ministerial notifica l'extensió de la zona prohibida al llarg de la frontera d’Estat francoespanyola. Només els francesos i els nacionals dels Estats aliats hi poden residir i circular. Els no residents només poden entrar amb un salconduit. Els apàtrides, els jueus i els refugiats espanyols no hi són admesos. La sentència prohibeix igualment la circulació nocturna a l’Aude, l’Hérault i els Pirineus Orientals. [Jean Larrieu, Vichy…, p. 177 – Diari Oficial de l’Estat francès de 3 d’abril de 1943].
(28 de juliol). La zona prohibida s'amplia als municipis de Formiguera, Els Angles, La Llaguna, Dorres, Egat, Matamala, Puigvalador, Real, Fontrabiosa, Caudies, Sautó, Sansà, Ralleu, Aiguatèbia, Talau, Orellà, Jújols, Montferrer, Corsaví i Montboló. [Jean Larrieu, Vichy…, p. 199].
1944. (nit del 21 al 22 de juny). El submarí Le Curie en patrulla davant Port-Vendre, no trobant cap objectiu alemany i es desfoga bombardejant les drassanes de construcció de bateries costaneres al cap Gros a prop del poble.