Andreu Marty

Algunes informacions a propòsits d’Andreu Marty

Perquè tornar sobre aquest personatge ben oblidat? Sembla, necessari compte tingut de les falsedats ara difoses al seu propòsit. Segons un intel·lectual local “progressista”, aquest personatge seria així l'autèntic precursor del catalanisme a la nostra regió… Aparentment alguns falsifiquen la història alegrament. Campions de la indignació orientada, pretenen donar lliçons de virtut a autèntics nacionalistes.

Per molt, el mite del “amotinat del mar Negre”, el dirigent de les Brigades internacionals, demora avui dia encara intacte. No obstant això, darrere dels impostures històriques, s'amaga una veritat molt més sòrdida… La llegenda tenaç del famós perpinyanenc no resisteix a l’examen de documents públics. Per evitar el retorn de certs mites després d'un període d’oblit, importa de recordar alguns fets incontestables.

*

* *

Durant la guerra civil espanyola, A. Marty (1886-1956) ha exercit la funció d'inspector de les Brigades internacionals. Ja era ja famós a l'època pel fet que havia estat antany (amb Charles Tillon), un dels amotinats del mar Negra [1].

El seu paper, el seu “estalinisme ostentós” el va conduir a ordenar nombroses execucions arbitràries sobretot en contra de trotskistes i d'anarquistes. S'estima el nombre de les seves víctimes a quatre mil del qual més de cinc-cents voluntaris internacionals. És la raó per la qual, mereix amplament del sobrenom de “carnisser d'Albacete” [2].

La història de les Brigades internacionals ha estat marcada per nombrosos drames en el qual s'ha trobat implicat:

- El 14 d'abril de 1937, dos-cents desertors es refugien al col·legi francès valencià. Altres proven d'entrar en contacte amb els sindicats i són detinguts a València sobre ordre d’A. Marty. Són empresonat o incorporats dins batallons disciplinaris o a camps de treball.

- Sobre fons de crisi profunda, un nou escàndol esclata: els dirigents d'Albacete i sobretot A. Marty són acusats de malversacions.

Al començament de 1938, els dirigents espanyols, consideren que les Brigades han esdevingut un autèntic malson pel govern republicà.

Existeix nombrosos testimoniatges sobre la personalitat i sobre les intrigues d’A. Marty.

De retorn a França, ha de fer cara a les acusacions portades per antics soldats de les Brigades internacionals. A la cambra dels diputats, el problema dels refugiats suscita un debat violent. El representant dels Baixos-Pirineus, Jean Ybarnégaray, el convida a justificar-se. “Sí o no, sou un assassí?” li llança de l'alt de la tribuna. Andreu Marty no respon. El seu grup polític aclapara llavors d’injuries l’acusador. Els diputats són a prop d’arribar a les mans…

En la seva novel·la Per qui toquen les campanes? Ernest Hemingway evoca un estalinista del nom d'André Massart. A l'evidència, es tracta d'A. Marty. El novel·lista coneixia bé l'assumpte, perquè havia estat corresponent de guerra a Espanya entre 1936 i 1938. Fou el seu primer gran èxit popular. Cinc-cents mil exemplars d'aquesta novel·la seran venut durant els cinc primers mesos. Els comunistes no es van enganyar a propòsit del personatge concernit: condemnaren l’obra.

Vet aquí alguns extrets de la descripció d’A. Marty per Hemingway:

“ - És boig, diu el guarda.

- No. És un personatge polític molt important, diu Gomez. És comissari de les Brigades internacionals.

- Tanmateix, és boig, diu el guarda.

- L’havia sempre considerat com un gran personatge, diu Gomez. Per una de les glòries de França.

- Potser si és una glòria, diu el caporal. Però és complement boig. Té la mania de fer afusellar la gent.

- Afusellar per de bon?

- Procurem sempre l’escamot d'execució. Els homes de les Brigades no volen executar els seus. Sobretot els francesos. Per evitar les dificultats, és sempre nosaltres que ho fem. Nosaltres afusellem els francesos. Hem afusellat belgues. Hem afusellat d'altres de diverses nacionalitats. De tots els gèneres. Sempre per coses polítiques.

Auguste Lecoeur (1911-1992), va ser enviat a Espanya per Maurice Thorez, com a comissari polític. No dubtar a xocar-se amb Marty. Era irritat per la violència i l’absència de mesura d’en Marty.

Heus aquí una descripció del personatge Marty establerta per l'escriptora Dominique Desanti (1919-2011):

“De Marty, els militants d'abans guerra coneixien les ràbies incontrolades, els canvis d'humor, les posicions incomprensibles, l’estretesa de ment, però també la profunda i autentica estimació a la causa proletària, lliure de tot emburgesament, sinó de tota vanitat.” [3]

Publicat en jiddisch el 1956, el llibre de Sygmunt Stein no havia rebut que una difusió confidencial. recentment ha estat publicat en francès sota el títol de Ma guerre d'Espagne Brigades internationales : la fin d'un mythe [4]. L'autor era un revolucionari professional, jueu polonès passat per Rússia, Txecoslovàquia i França abans d’afiliar-se a les Brigades internacionals.

La seva obra constitueix un testimoniatge de primera mà sobre l'atmosfera de terror i de delació que llavors regnava a Albacete. Denuncia violentament les impostures polítiques i les execucions arbitràries de l’A. Marty o dels seus acòlits. En unitats al front dels “liquidadors” executaven d'una bala a l'esquena els “camarades” culpables de denunciar el sistema. A. Marty no és pas oblidat a aquest propòsit: “No em recordo d'una sola trobada entre camarades, apunta, on el nom d'aquest assassí pertorbat no va ser evocat.” Revela també les borratxeres generals i les orgies dels comissaris polítics. Descriu les muntanyes de vitualles, el xampany que fluïa a onada, les dones en vestits de seda, els brindis al camarada Staline portat pels convidats titubats: “Tot aquest bonic món continuava d’afartar-se i beure alcohol fins a la matinada, llavors que l'Espanya republicana patia dels turments de la fam...”

Les denuncies d'A. Marty a prop de Staline van tenir conseqüències a vegades dramàtiques per certs comunistes combatents a Espanya. Aquest va ser en particular el cas de Mikhaïl Koltsov (1898-1940?) i de la seva companya.

A. Marty havia tingut una altercació amb aquest periodista. Es considerava profundament ferit. L'arxiu de Staline conserva una carta d’A. Marty en la qual acusa Koltsov d’antisovietisme. Aporta les “proves” de la seva traïció:

“1°: Koltsov, amb el seu perpetu company de viatge l’André Malraux, s’ha posat en contacte amb l'organització trotskista POUM. Si es té en compte de l’antiga simpatia de Koltsov per Trotsky, aquests contactes no són pas el fet a la casualitat.

2°: La pretesa esposa civil de Koltsov, Maria Osten (Gressneger) està (no tinc cap dubte) agent secret de l’espionatge alemany. Sóc convençut que moltes de les nostres pèrdues al combat són el resultat del seu treball d'espia."

Reclamat a Moscou el 1937 i executat l'any 1940 o 1942, Koltsov ha estar rehabilitat l'any 1953, després de la mort de Staline.

Detinguda a Moscou en 1941 pel NKVD, Maria Osten desapareix. Hauria estat liquidada a la presó de Saratov en 1942. Ha estat rehabilitada l'any 1957.

*

* *

Entre el 3 de setembre de 1939, data de la declaració de guerra de França a Alemanya i l'atac de la URSS pels nazis al juny de 1941, la línia política del PCF pareix avui més que tendenciosa. Les proves de la seva col·laboració amb les nazis no són més negades. Aquesta orientació s'explica per la seva fidelitat a la Unió Soviètica. En la clandestinitat, ha mantingut molt de temps la línia de la “guerra imperialista”, no prenent partit entre els bel·ligerants.

No és necessari d'estendre's aquí sobre aquest període històric. Ens limitarem a recordar que:

1°) Al moment de la declaració de guerra el 3 de setembre de 1939, el partit va convidar els seus militants a refusar de portar l'uniforme. Certs comunistes van anar fins a preconitzar el sabotatge en la indústria de guerra.

2°) Els militants ortodoxos, fidels a Jacques Duclos, van denunciar i fins i tot executar certs camarades que havien contestat el pacte germani-soviètic o que s'havien compromès dins la Resistència.

3°) Els dirigents comunistes van sol·licitar de les autoritats alemanyes, després de la derrota de juny 1940, l'autorització de publicar L'Humanité i altres diverses publicacions seves.

*

* *

A l’agost de 1939, A. Marty marxa cap a la URSS. Es troba a Moscou al moment de l'anunci de la signatura del pacte germani-soviètic i de la declaració de guerra al setembre 1939. S’hi troba amb Maurici Thorez, desertor. Mai els dos homes no han tingut bones relacions. No cessaran d’empitjorar durant llur estada a la Unió soviètica.

L'u de setembre de 1939, Alemanya envaeix Polònia. És l’inici de la Segona Guerra Mundial. La Unió Soviètica envaeix del seu costat l'est d'aquest país, totalment ocupat en menys d'un mes.

D’entrada, A. Marty es fa el portaveu intransigent de la política soviètica.

En una carta oberta a Léon Blum, director del Populaire, datada del 5 de setembre de 1939, defensa el pacte germani-rus, denuncia el “caràcter imperialista i antiobrer” de la guerra i critica la intervenció francesa a favor d'una “Polònia reaccionària, contra-revolucionària”. El text, publicada en els Cahiers du bolchevisme el gener de 1940, és difós clandestinament a França.

(La utilització del progressisme per legitimar la violació de la integritat nacional polonesa apareix aquí totalment fal·laciosa. El dret dels pobles i el respecte de la sobirania dels Estats s'imposa de manera evident a la consciència humana.

Segons certes estimacions, el terror nazi hauria fet perir tres milions de polonesos catòlics i tant de polonesos jueus. El 1945, Polònia serà ocupada per les tropes soviètiques. La URSS no respectarà llavors ni el govern en exili, ni la independència del país.)

El Partit Comunista és dissolt el 26 de setembre per Édouard Daladier per alta traïció i col·laboració amb l'enemic. Una instrucció està oberta contra A. Marty al desembre de 1939, a motiu de difusió de volants de propaganda firmat per ell. Per decret del 27 de gener de 1940, és destituït de la ciutadania francesa i del seu mandat parlamentari el 20 de febrer. La seva carta oberta li valdrà una condemna per defecte de quatre anys de presó.

A. Marty treballa pel Komintern fins a la dissolució d'aquest, al maig de 1943.

Marty no es resigna a aquest exili forçós que quadra malament amb la seva imatge de combatent en primera línia que vol acreditar. No para de multiplicar les gestions per obtenir el seu retorn a França. Finalment, al setembre de 1943, el general de Gaulle l'autoritza a marxar a Alger. A l’octubre de 1943, A. Marty arriba en aquesta ciutat per representar el PCF a prop del govern i ocupar un escó a l'Assemblea consultiva.

*

* *

Les informacions aquí relatades constitueixen la prova de la criminalitat d'aquest autèntic aventurer. Certs “idiotes útils” ara s'esforcen de fer descarrilar el moviment catalanista vers vies mortes. Gent com A. Marty no tenen res a veure amb els autèntics defensors de la nostra comunitat. Per sort, la gran majoria dels nostres compatriotes són persones raonables, poc disposades a creure les mentides dels estafadors de l'emancipació nacional.

Joan-Pere Pujol,

El 10 de juliol de 2012

[1] Incorporant el PCF, Marty i Tillon van beneficiar d'una campanya publicitària que posà de banda els noms d'altres amutinats tants autentics com ells.

[2] La seu de les Brigades internacionals s’havia instal·lada en aquesta ciutat al cor de Castella.

[3] Dominique Desanti, Xe Congrès du PCF, “ L’Unité et la modérations ”, Le Journal de la France, núm. 192 du 19 de febrer de 1973.

[4] Traduït per Marina Alexeeva-Antipov - Data de publicació 3 de maig de 2012 a l’editorial Le Seuil.