1990-1999
1990. (26 de gener). El Punt indica que Henri Got, president de la Universitat de Perpinyà, s'ha negat a acceptar una carta en català.
(26.01.90). El Punt recorda que l'estat francès s'ha negat a ratificar l'article 27 del Pacte de les Nacions Unides en defensa del dret dels individus i col·lectivitats a utilitzar la seva llengua.
(16 de març). La demanda de creació d'un CAPES de català acaba de ser rebutjada per ministeri. La creació d'un títol de professor de llengua catalana es troba bloquejada per París [El Punt].
El Consell d'Estat jutja a favor de la defensa de l'ús exclusiu del francès. L'associació Défense des langues de France és condemnada a una multa de 5 000 francs amb motiu d'una circular del 30 de desembre de 1976 relativa a l'ús exclusiu del francès en el servei públic d'ensenyament, d'investigació i de formació [El Punt del 17 d'agost].
Les escoles maternals franceses d'Andorra han rebutjat al mes de setembre deu professors de català proposat per la Conselleria d'Educació Cultural i Joventut [El Punt del 5 d'octubre].
L'ACE denúncia dins El Punt del 12 d'octubre la regressió que pateix l'ensenyament del català a les escoles.
L’Associació per a l’Ensenyament del Català (APLEC) enceta una campanya contra la suspensió d'un conseller pedagògic de català [El Punt del 24 d'octubre].
(16 de novembre). Henri Hairabedian, director de Ràdio France Roussillon, explica al setmanari El Punt que «Ràdio France Roussillon no pot ser la ràdio de cap minoria». [El Punt].
Es torna a parlar de l'afer Bringuet. Intervenció d'oficials dels serveis general d'informació de la policia francesa a prop d'elegits per denunciar aquest refugiat com terrorista perillós.
França signa el Conveni Internacional sobre els Drets del Nen excloent l’article 30 sobre els drets dels nens de les minories ètniques i lingüístiques. Considera que no hi ha minories (ni culturals, ni lingüístiques) al seu territori, ja que la seva constitució no reconeix l’existència de minories en el seu territori…
1991. Per una circular del 14 de gener el Rectorat refusa que estudiants de BTS passin la prova de català a l'examen.
A la primera conferència sobre el plurilingüisme a Europa, el representant francès Jean-Marie Bressaud (Le Monde bilingue) es troba obligat d'interrompre el seu parlament en causa d'indignació general provocada pel seu elogi de les llengües dels colonitzadors [El Punt del 12 d'abril].
(Abril). El consell general dóna només un 4,3% de les subvencions a la cultura catalana. [Almanac, 1992, p. 122]
El Ministeri vol fusionar el cicle català amb el departament d'espanyol. Aquesta decisió tindria per efecte la desaparició de l'especificitat del català. [El Punt del 24 de maig].
(3 de juliol). Dipòsit de la proposta de llei núm. 2201 del diputat socialista de Saint-Brieuc Yves Dollo per a l’ensenyament de les llengües regionals. No aprovada i retornada a la Comissió d’Assumptes Culturals, Socials i Família…
El ministre de l'Interior francès es preocupa del perill de «terrorisme català» i demana més vigilància al prefecte [El Punt del 26 de juliol].
El Punt ataca el prefecte en justícia per «discriminació». La Prefectura refusa que el setmanari perpinyanenc publiqui anuncis legals perquè és redactat en català [El Punt del 9 d'agost].
(13 desembre). L’Associació per a l’Ensenyament del Català (APLEC) fa una crida contra la desaparició de l'ensenyament del català en segon cicle [El Punt].
Un col·loqui de la Regió els 5 i 6 de desembre evidencia la mancança de FR3 envers el català i l'occità.
Vaga de la fam de Francis Fabre, mestre de la Bressola, per fer respectar els compromisos formats entre les escoles catalanes i l'Estat [El Punt del 30 de desembre].
1992. Segons El Punt del 24 de gener, la difusió en «llengües regionals» a la televisió va disminuir d'un 10% el 1990. Les emissions en català i occità van representar 34 hores aquest any contra 53 hores i 30 minuts el 1989.
En El Punt del 31 de gener mestres i estudiants denuncien la reforma dels liceus com un perill de desaparició de l'ensenyament del català.
(24 de febrer). Amb motiu d'un míting del Front National (FN) amb Jean-Marie Le Pen, Pierre Sergent afirma que aquesta organització política vol barrar el pas a l'Euroregió catalana. (Febrer). El govern francès refusa el projecte d'un consell municipal comú entre els ajuntaments de Llívia (estat espanyol) i d'Estavar (estat francès). [Almanac, 1992, p. 101].
(Mars). La prefectura dels Pirineus Orientals refusa d'enregistrar el nom d'una associació en català. [Almanac, 1992, p. 101].
L'Estat francès és el principal país que s'oposa amb tot el pes de la seva potència a l'aprovació de la Carta europea de les llengües i cultures regionals al Simposi sobre els drets culturals. [El Punt de l'u de maig].
Segons El Punt del 5 de juny El projecte de curs preparatoris bilingües de l'escola primària de Vinçà és bloquejat.
Esmena de la constitució «el francès és la llengua de la República» [El Punt del 13 de maig].
(13 de maig). En ocasió dels debats sobre el Tractat de Maastricht, el diputat RPR Robert Pandraud declara: «Hem de ser francesos per la llengua. Si cal aprendre una altra llengua als nostres fills, no els fem perdre temps amb dialectes que no parlaran més que al seu poble: ensenyem-los al més aviat possible una llengua internacional!»
Protesta d'Òmnium cultural dins El Punt del 12 de juny al refús de cartes adreçades en català al poble de Cabestany.
El Punt del 24 de juny indica que l'Estat francès s'ha abstingut en el vot de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries.
(25 de juny). S’aprova una reforma constitucional que afegia a l’article 2 de la constitucio la frase: « la llengua de la Republica és el francès ». Abans no existia a nivell constitucional una mesura represiva declarada, perquè quan, el 1958, De Gaulle va proposar la seva constitucio, es creia que ja s’havien liquidat les llengues minoritaris. [Alfons Quintà, Avui, 5 de febrer de 2005].
S'ha arrestat el bilingüisme a l'escola maternal de Vinça. Ni el director, Yves Basó, ni els mestres han volgut respondre a la voluntat de les famílies [El Punt del 30 d'octubre].
El Punt del 13 de novembre indica que onze Estats ja han aprovat la Convenció de protecció de les llengües regionals. L'Estat francès es refusa de signar-la.
(Novembre). L'Indépendant publica el resultat d'una enquesta a propòsit de la renda dels nord-catalans que resulta ser la més baixa de l'Estat francès. [Almanac, 1992, p. 104].
1993. (Gener). El rectorat de Montpeller i la inspecció acadèmica de Perpinyà retarden les reunions sobre l'ensenyament de les «llengües regionals».
(19 de febrer). Un col·loqui al Senat denuncia la intolerància francesa envers les «llengües regionals».
(Març). La inspecció acadèmica i l'ajuntament de Perpinyà bloquegen, segons El Punt, l'atribució de locals al col·legi en català. Sindicats del sector públic també s'hi oposen.
(3 d'abril). En El Punt, Pascual Tirach (membre de l'associació PCAT) denuncia el fet que els serveis de policia de les informacions generals tenen una llista de gent vigilada segons les seves activitats culturals, polítiques o cíviques (particularment en el món associacions i activitats catalanes).
(Juny). Protestació de l'equip de redacció de l'emissió occitanocatalana de FR3 «Viure al país» que tindria de ser suprimida al juliol amb motiu de la retransmissió del «Tour de France».
(Juny). Una gran majoria de diputats voten en contra d'una proposta d'introduir dins la constitució francesa un article per protegir les «llengües regionals».
(Juliol). Amb motiu de la retransmissió del «Tour de France», l'emissió «Viure al país» passera els dilluns a dos quarts de mitjanit.
(Setembre). La sot-prefectura de Prada refusa d'enregistrar oficialment l'associació «Cerdanya, Terra Nostra» a causa del seu nom català. Invoca una llei de 1975 sobre la protecció de la llengua francesa.
Des de la seva arribada al departament, el prefecte Bonnet va anul·lar l’autorització del permís de construcció de la Porta dels Països Catalans. Declaració d’Armand Sanso, portador del projecte. [La Semaine du Roussillon, núm. 388 del 25 de setembre al primer d’octubre del 2003].
(3 de desembre). El setmanari Punt Magazín indica que la Comissió Paritària ha donat un avís desfavorable a la inscripció de la revista Terres catalanes sobre la llista per beneficiar de la rebaixa dels cots dels enviaments.
(Desembre). J.P. Queminker i altres professors de la cèl·lula comunista de la Universitat de Perpinyà denuncien el «perill catalanista» dins un text publicat en Le Travailleur Catalan. (Desembre).
El Tribunal administratiu de Montpeller rebutja el recurs d'Alà Baylac-Ferrer contra l'antic president de la Universitat de Perpinyà, Henri Got que li havia refusat en 1989 una carta en català.
1994. (Gener). Mesures d'intimidació contres els amos de les llibreries Catalana i Torcatis que gosen vendre el mensual satíric El Fiçó.
(Febrer). El Fiçó denuncia la histèria anticatalana del cònsol de França a Barcelona. La utilització del català és totalment prohibida al consolat.
(Febrer). El Fiçó denuncia el servei de la Repressió de les fraus. Aquella administració francesa ha trobat una marca de confitura artesanal al «Village Catalan» etiquetada en català i ha exigit que es posés una contra-etiqueta en francès.
(Febrer). El Parlament Europeu aprova una nova resolució a favor de les minories lingüístiques gairebé per unanimitat: 318 vots a favor, 6 abstencions i 1 en contra (la del professor francès Roger-Gérard Schwarzemberg).
(Juny). El Fiçó denuncia el fet que la prefectura ignora Ràdio Arrels a l'hora de convocar rodes de premsa i enviar dossiers. Aquesta situació dura des de dotze anys.
(Juny o juliol?). Arlette Laguiller, dirigent trotskista, afirma a Perpinyà que l'eslògan «Perpignan la Catalane» té regust de nacionalisme.
1995. El tribunal nega a Pere Taillant d'accedir a la seva demanda de canviar-se el nom «Pierre» per «Pere» malgrat les seves explicacions. [La Federació, maig 95]
(20 de setembre). El primer ministre Alain Juppé indica a una associació corsa que França refusa de firma la Carta Europea de les llengües menys difuses.
(23 d'octubre). La gendarmeria mòbil deté les persones que acampaven al siti de Vingrau i càrrega contra els manifestants.
(Novembre). El batlle de Vingrau, així com les persones que fan la vaga de la fam d'ençà d'uns dies per protestar contra l'explotació de la pedrera, refusen la proposta del prefecte de ser hospitalitzats. [Almanac Català del Rosselló, 1996].
La ciutat de Perpinyà ha passat un «contracte de vila» per la creació de 338,5 llocs de treball per activitats de reinserció cultural, escolar i social en llengua francesa. Es tracta de fet d'imposar la llengua francesa als gitanos [Salvaterra, desembre 1995].
1996. El batlle de Prada, Paul Blanc anuncia dificultats per mantenir el repetidor comarcal de la cadena de televisió catalana TV3. [La Federació, gener del 1996].
Una empleada de correus de Barcelona ha explicat al diari Avui com portant correu certificat al consolat de França d'aquesta ciutat i adreçant-se en català als empleats va fer l'objecte d'insults, de vexacions i fins i tot va ser tancada dins una resclosa de seguretat durant més de deu minuts per intimidar-la. [El Fiçó, gener de 1996].
La mare d'una professora ensenyant a l'Estat francès s'ha fet insultar al consolat de França a Barcelona per fer ús del català. [El Fiçó, gener de 1996].
El consolat de França a Barcelona fa problemes a una ballarina de clàssic anant actuant a París. Es neguen a li posar el seu nom de bateig «Carme» sobre documents oficials, insistint cruelment per posar «Carmen». [El Fiçó, gener de 1996]
L'associació de Pares d'Alumne (APA) presentarà un recurs al tribunal administratiu de Montpeller per denunciar l'actitud del rectorat de l'acadèmia de Montpeller que es nega a considerar el català com una llengua estrangera oficial qualsevol quan el català és la llengua oficial d'Andorra. Per l'administració francesa el català només existeix com a «llengua regional» i, per tant, a la Catalunya del Nord només pot esser com a segona, tercera o bé com a matèria d'opció, però mai com a primera llengua [Salvaterra, gener de 1996].
(9 de febrer). Dins la primera plana del Midi Libre, el periodista Luc Malepeyre es lliura a la desinformació a propòsit d'un petit llibre Petita història de Perpinyà la catalana publicat a Barcelona per l'ajuntament d'aquesta ciutat.
Pere Gurgui, vinyater a Bages, denuncia en la revista Salvaterra del mes de febrer el fet que el Consell Regional promou una denominació «vin de pays d'oc» com un intent de diluir la personalitat catalana a dintre d'una identitat «regional».
Un mapa publicat en la guia 1996 del diari barcelonès Avui provoca la ràbia del prefecte Bernard Bonnet [Midi Libre, 20 de març del 1996].
(Març). Segons El Fiçó, la Prefectura dels Pirineus Orientals prova des de mesos de prohibir l'antena de la Vila de Perpinyà a Barcelona.
(10 d'abril). Bernard Bonnet, prefecte del departament, envia una circular als batlles de la Catalunya del Nord per recordar-los les disposicions legislatives relatives a l'ús de la llengua francesa (llei del 4 d’agost del 1994). Amb el pretext d'explicar una llei de protecció del francès de cara a l'anglès, introdueix en aquest document referències al català i deixa entendre que els documents redactats en aquesta llengua són il·legals.
Els elegits del Front National (FN) han decidit de portar al plet de la reunió municipal de Perpinyà una qüestió sobre la utilització del català a la comissió per batejar noms de carrer a la capital del Rosselló. [El Fiçó, abril].
(Primavera). Segons una informació de l'Associació catalana d'estudiants que té tres elegits en els consells de la universitat de Perpinyà, el consell de direcció de la Universitat presidida per Jean Sagnes ha refusat aquesta primavera de donar un suport simbòlic a la defensa de la unitat de la llengua catalana, del seu desenvolupament i de la seva integritat. Perpinyà és així la sola universitat de tots els Països Catalans que no ha signat el manifest de l'Institut d'Estudis Catalans per oposar-se als recents atacs al català, a València, a Barcelona, a Mallorca o a Perpinyà. [La Federació].
(Maig). La policia francesa torna a la frontera on no hi era d’ença els acords de Schengen.
(4 de maig). Un miller de persones desfilen a Perpinyà en favor de la llengua catalana en contra de les afirmacions provocadores del prefecte Bernard Bonnet. [L’Indépendant]
(8 de juny). La Federació per a la defensa de la llengua i de la cultura catalana organitza una sardana gegant al voltant de la prefectura per protestar contra l'actitud anti-catalana del prefecte Bernard Bonnet [L’Indépendant i La Semaine du Roussillon].
(Juny). La prefectura intervé a prop de la direcció departamental del correu per fer castigar Pere Taillant, culpable d'haver utilitzat un segell francocatalà. Seguidament, a la pressió de la prefectura, el senyor Lacoste, director provincial del correu, desaprova una exposició organitzada perquè el correu català estigui tractat com els altres. [L'Indépendant].
Un comunicat de la Federació per a la defensa de la llengua i de la cultura catalana a propòsit de l'afer Taillant no és publicat per L'Indépendant. [La Federació].
A continuació d'un assumpte d'incendi dels locals del Tresor Públic al poble de la Guingueta d'Ix, Ràdio França Rosselló prova de criminalitzar el moviment catalanista evocant la proximitat de la frontera i l'independentisme. Es tracta d'un afer de dret comú que serà ràpidament resolt. [El Fiçó, juny].
(U de juliol). Carta del senador Jean-Luc Mélanchon al senador Pau Blanc a propòsit de la firma de la Carta de les llengües minoritzades: «El francès és la llengua de la República. Com ho sabeu molt bé, exaltar l'estatut de les llengües regionals i promoure artificialment la seva difusió és contribuir a la llarga a posar en dubte la unitat i la cohesió nacional.» [El Fiçó, núm. 49, gener 1997].
El 14 de juliol, amb motiu del «Ceret de Toros», la cobla interpreta Els Segadors. Els espectadors s'aixequen, a exclusió del prefecte Bonnet present, llavors xiulat per una part del públic. [Marc Duran, Un préfet chez les Catalans, 2000].
(31 de juliol). Un decret del Prefecte de la regió administrativa del Llenguadoc-Rosselló organitza la prova anual de guia intèrpret regional. La segona part de l'examen concerneix la cultura patrimonial regional amb tres lemes retinguts: 1°) El Llenguadoc gallo-romà; 2°) El Llenguadoc romànic i 3°) El Llenguadoc vitícola. [Recueil des Actes Administratifs de la Préfecture des Pyr-Orles, Numéro especial de juliol del 1996].
(Agost). El batlle de Prades, Paul Blanc, dóna l’ordre de retirar el cartell de la Universitat Catalana d’Estiu just abans de la inauguració d’aquesta manifestació per satisfer a una exigència del prefecte Bonnet. [Marc Duran, Un préfet chez les Catalans, 2000].
(9 de setembre). Els mestres de l'escola Jean Alliot de Perpinyà protesten contra les despeses de l'ajuntament a favor de l'escola publica catalana Arrels que ha estat installada els mateix locals [Ràdio Arrels].
(30 de novembre). L’editorial El Trabucaire publica el llibre de l'historiador francòfil i revisionista Alain Ayats, Les guerres de Josep de la Trinxeria (1637-1694) : la guerre du sel et les autres.
1997. (27 de gener). El prefecte Bernard Bonnet presenta una denúncia davant el tribunal administratiu contra l’ajuntament de Perpinyà que té l’intenció de normalitzar l’ortografia dels topònims catalans del cadastre local. [Marc Duran, Un préfet chez les Catalans, 2000]. El tribunal administratiu rebutjerà el seu recurs.
(Abril). L’Indépendant refusa una publicitat per un concert de Raimon perquè és tot en català. [La Federacio, agost del 1997, p. 8].
(20 de maig). Durant l’emissió Synergies, animada per J.L. Hees, cap de redacció a France Inter, Gérard Lefort presenta el seu llibre Vomi soit qui malle y pense. Declara: «El renaixement de les llengües regionals com el cors, el bretó o l'alsacià, em fa cagar. Aquelles llengües haurien de desaparèixer per deixar lloc al francès, que és una llengua general que permet als corsos d’entendre els bretons.» [El Fiçó, núm. (54, juny 1997].
(20 d’agost). Perquisicions i embargaments al restaurant La Casa Sansà de Perpinyà a l’iniciativa del prefecte Bernard Bonnet. El patró d’aquest comerç, Jean-Marie Pujade dirigeix el comitè dels restauradors oposats al projecte prefectura d’un restaurant administratiu al Mess des Officiers. El tribunal declarà l’any següent la nul·litat d’aquesta operació. [El Fiçó, núm. 67, juliol del 1998].
Al Soler i a Prada ultràs nacionalistes francesos engeguen una croada en contra de les Bressoles al nom de la laïcitat republicana. [El Fiçó, núm. 58, octubre del 1997].
La Federació per la defensa de la llengua i la cultura catalanes envia una carta oberta al president de la Universitat de Perpinyà per denunciar l’actitud anticatalana d’una secretaria de cara a una estudiant andorrana que va gosar presentar un acte de naixement en català al moment de la seua inscripció. [El Fiçó, núm. 59, novembre del 1997].
1998. La sot-prefectura de Prada rebutja la declaració oficial de l’associació de Bulaternera «Amics de Sant Nazari de Barbadells» al motiu que el nom adoptat no és en francès. [El Fiçó, núm. 61, gener del 1998].
(febrer). Comença el cas Martí Baylac. L’oficial d’estat civil de la ciutat de Perpinyà es nega a registrar el nom del nen nascut recentment seguint l'ortografia catalana amb un accent agut sobre el «i». El fiscal de la República respon el 17 d’agost de 1998 que no és possible procedir a la rectificació administrativa sol·licitada. Per sentència del 13 de febrer de 2001, el Tribunal de Gran Instància de Perpinyà rebutja la sol·licitud. El 25 de setembre de 2008, el Tribunal Europeu de Drets Humans declararà inadmissible la petició dels pares.
El butlletí municipal de l’ajuntament de Morellàs dona explicacions sobre la supressió del text català al full d’informació destinat als visitants de la capella de Sant Martí de Fenollar: «per raons d’espai no es pot posar més de sis textos en llengua estrangera». [El Fiçó, núm. 62, febrer del 1998].
(U de març). La publicació d’una esquella en català a la rúbrica dels morts de L’Indépendant i del Midi Libre a propòsit el prefecte Bernard Bonnet mutat a Còrsega provoca els rigors de la justícia en contra d’en Pascual Tirach. [El Fiçó, núm. 63, març del 1998 – Marc Duran, Un préfet chez les Catalans, 2000].
(4 de març). A propòsit de la broma d'en Tirach, Claude Barate, antic diputat dels Pirineus-Orientals, escriu dins l'Indépendant: «Sóc profundament commocionat i mortífer d'aquest acte menyspreable que deshonra el país català. Condemno enèrgicament als autors impulsats per un nacionalisme exacerbat, que preparen avui els actes terroristes del demà. »
Le Travailleur Catalan, setmanari local del Parti communiste français (PCF), escriu a propòsit de l'afer de l'esquela mortuòria d’en Pascual Tirach: «Tots els nacionalismes són detestables (...) Son l’expressió exacerbada de l'odi dels altres. El catalanisme no fa excepció. » [El Fiçó, núm. 63, març del 1998].
(13 de maig). La tercera cambra d’apel·lació correccional de Montpeller condemna Pascual Tirach a 20 000 francs de multa i rebutja la sol·licitud d’exclusió del butlletí núm. 2 del registre judicial. Aquesta sentència serà anul·lada pel Tribunal de Cassació el 27 d’octubre de 1999. [Marc Duran, Un préfet chez les Catalans, 2000].
(23 d’agost). Declaracions a Perpinyà del ministre de l'interior francès Jean-Pierre Chevènement negant tota possibilitat de reconeixement de les llengües minoritàries i atacant el model autonòmic i constitucional espanyol. [Alfons Quintà, Avui, 17 d'octubre de 1998].
Una vegada més el diari L’Indépendant refusa de publicar una esquella mortuòria en català. [El Fiçó, núm. 70, octubre del 1998].
El Gran Orient de Catalunya (GOC) desaprova les paraules de René Andrau, membre del Consell de l’Orde del Gran Orient de França (obediencia molt jacobina) sobre la qüestió del «comunitarisme» (terme empleat a l’Estat francès per no utilitzar l’expressio «problema nacional»). [El Fiçó, núm. 70, octubre del 1998].
L’Indépendant refusa l’inserció de l’esquela mortuòria en català d’en Mateu Amat. President del Cercle cultural català de Perpinyà i president de l’ERC al nord, el difunt havia estat deportat a Mauthausen quan el diari perpinyanenc col·laborava amb el règim de Vichy. [El Fiçó, núm. 71, novembre del 1998].
El Gran Orient de França adopta una posició de rebuig total a l’eventual signatura pel govern francès de la Carta Europea de les llengües regionals i minoritàries. [El Fiçó, núm. 71, novembre del 1998].
1999. L'inspector d’Acadèmia refusa a l’escola publica Arrels de Perpinyà els mitjans d'ampliar l’establiment, tractant-la d’«escola elitista». [El Fiçó, núm. 74, febrer del 1999].
El Ministeri de l’Interior s’oposa formalment a l’ús de l’expressió «camp de concentració» sobre el monument erigit al camp dels refugiats espanyols d’Argelers (Rosselló). [Marc Duran, Un préfet chez les Catalans, 2000].
Consultat pel president de la República, el Consell constitucional indica el 15 de juny del 1999 que «la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries conté clàusules contràries a la Constitució» i «la llengua de la República és el francès», coses que impedeixen la ratificació de la Carta.
(11 de desembre). A la crida de La Libre Pensée, una secta jacobina cristianofoba, 150 persones es manifesten a París contra la signatura per França de la Carta Europea per a les Llengües Minoritàries. En aquesta ocasió, el grupuscle proclama: «Fem el jurament solemne de manifestar en totes les circumstàncies i en tots els llocs la nostra irreductible oposició a la signatura de la Carta Europea de les Llengües Regionals, contrària a l’evolució històrica de la nació. Lluitar sense treva i sense fallades fins a la seva retirada i aconseguir que l’esforç de la República es reservi únicament per a garantir la igualtat dels ciutadans.»