Al president Companys

No digueu que ell és mort- no mor l'alosa,

ni el gra de blat ni el roserar florit-,

digueu només que el president reposa

entre els braços materns, amorosit.

No digueu que ell és mort- la mort és cosa

dels homes sense rels a l'Infinit-,

digueu només que té la boca closa

i la cançó de l'herba sobre el pit.

No digueu que ell és mort- la Mort seria

perdre's en el no-res, i aquell que un dia

acaronà la pàtria amb el peu nu,

i es fa pols amb la terra que l'aferra,

no podem dir que és mort-, ell s'ha fet terra,

i aquesta terra ets tu i ets tu i ets tu...

Ventura Gassol