1987

Discurs d’en Josep Qeipiquer

A l’ocasió del quaranta-setè aniversari de l’afusellament del President Lluís Companys

Una vegada més venim a retre homenatge al President màrtir, una vegada mes recordem la seva memòria i una vegada més venim a dir que no hem oblidat el que no es pot oblidar ni als que donaren llur vida i sofriments per la democràcia i la llibertat.

Aquí sobre aqueixes sorres quedaren un reguitzell d'il·lusions perdudes i altres coses, recances, desconhorts. Molts dels que aquí vingueren amb els ulls plens d’horror dels salvatges bombardeigs de tota la terra catalana en què l’horror i la fúria de destruir els portà a bombardejar el fossar de Figueres on trenta-nou nínxols foren rebentats i els morts escampats pel fossar i en la vila on els cadàvers van raure fins a tres? pels carrers, visions apocalíptiques, la cara bestial de l’odi que regnava i que culminà en la persecució en terres de França del President màrtir i altres que els havien de menester per fer, una fanfarronada més, un procés de mímica perquè la sentencia ja era coneguda d’abans la seva detenció. La joventut que ha nascut, pujat i criat durant aqueixos quaranta-set anys ignora el que era el país, el que era la pau sense l’odi extremat engendrat pel feixisme en què tot el que es plegava a les seves dàries havia de desaparèixer.

I com em digueren no fa gaire més de quatre mesos «A mi m’han après a l’escola que Espanya era una olla de cols, el ‘caos’ i que Franco se sollevà per acabar amb els atemptats, assassinats, atracaments i violacions...». Els historiadors avui dia desmenteixen aqueixes coses i els registres civils demostren que els bombardeigs que es feien ara a la població civil i no als militars, tot el que ha quedat registrat després dels bombardeigs els morts son, foren dones, criatures i vells rarament alguns militars, és ver que per ells no eren militars, ni exercit, eren bandits i res…, i avui ens diuen, oblidar això i callar, ja s’ha acabat tot i prou»;

Sols els que tenen la consciencia bruta poden parlar així o els innocents que han après la lliçó que durant quant a anys els han encervella, he dit Innocents, perquè s’ha de ser innocent fins i tot per dir coses semblants.

La vostra figura s’enlaira i s’enlairarà encara President, res ni ningú podrà tergiversar la historia. Els fets parlen i parlaran. Els anys no seran prou per cobrir-ho d’oblit i és trits de veure els esforços que es fan encara avui per cobrir el que és, fou i serà una vergonya davant la humanitat i totes les paraules d’oblit no seran prou per fer-ho desaparèixer. Sempre quedaran les proves. Sempre es cobrirà d’oprobi el que ho feu i el que ho vol amagar.

Per Catalunya! Visca Catalunya!