L’edat mitjana i l’edat moderna
1213. (12 de setembre). La desfeta i la mort de Pere I el Catòlic a Muret per les tropes de Simó de Monfort dona el cop de gràcia a la política d'unió perseguida per Catalunya i Occitània des de dos segles. [CADENA, 199].
1258. El tractat de Corbell firmat l’11 de maig entre Jaume I i Lluís IX de França ratifica la pèrdua dels nombrosos drets catalans a Occitània (Carcassona, Agda, Foix, Besiers, Nimes, Albi, Redés, Lauraguais, Termenois, Minervois, Sault, Narbona, Tolosa, Gavandan, Quercy, Rouergue, Millan, Fenolledes, Queribus, Pera-Pertusa, Puig-Laurenç i Castell Fisell. Només la Vall d'Aran, la Senyoria de Montpeller, la Senyoria d'Omeladès i el vescomtat de Carlat resten en mans catalanes. [Cadena, 107]
1283 → 1285. Croada contra la Corona d'Aragó.
1283. El senescal de Tolosa, ajudat per molts aranesos i en especial per Augèr de Berbedà, senyor de Lés, enveix la Vall d'Aran amb un exèrcit que compta entre 300 i 500 homes.
1285. La «Croada contra els catalans» (20 000 cavallers i 80 000 soldats de peu a l'assalt del reialme de Catalunya-Aragó).
Setge de Salses que resista heroicament. Tres assalts són necessaris als croats de Felip III de França per conquerir la ciutat. [Ernest Delamont, Histoire du Roussillon – mediterranees.net].
(22 → 25 de maig). Felip III l'Ardit s'apodera de la ciutat d'Elna. L'exèrcit francès massacra la població -dones i infants comprès- refugiada a la catedral d'aquesta ciutat (25 de maig) i saqueja La Roca d'Albera.
(8 de juny → setembre 1285). Felip l'Ardit s'apodera de Girona (7 de setembre). Les seves tropes se n'adonen al pillatge i profanen les esglésies. El cos sagrat del patró de la ciutat, sant Narcís, és profanat, els seus ossaments són romputs.
(Fi del segle XIII). Ocupació passatgera de la Vall d'Aran pels francesos. [Sanabre, El tractat dels Pirineus i els seus antecedents, p. 5].
1341. Breu ocupacio francesa del Vescomtat d'Omeladès (prop de Montpeller) proprietat de Ferran de Mallorca, vescomte d'Omelàs, fill de Jaume II de Mallorca i d’Esclarmonda de Foix.
1389 → 1390. Guerra dels armanyaguesos.
1389. (Desembre). Divuit mil aventurers, anglesos i francesos, envaeixen el Rosselló sota la conducta de Bernat, comte del Charolès i germà del comte d’Armanyac. Ocupen el Rosselló i l’Empordà durant mig any arribant fins a Girona. Son derrotat a la Batalla de Navata (Alt Empordà) el 1390.
1390. Els francesos encapçalats per Lluis d'Anjou i el comte d’Armagnac, ataquen la Vall d’Aran. Són rebutjats.
1396. Invasió de la Vall d’Aran pel comte de Foix. Es rebutjat.
1410. Invasió de la Vall d’Aran pel rei de França Carles VI el Boig que aprofita la mort del rei català.
1462 → 1493. Occupacio francesa dels comtats pels exèrcits de Lluís XI i de Carles VIII.
Els poble de Càldegues i d'Ix son saquejats i incendiats diverses vegades. Durant els atacs els habitants dels dos pobles es refugiaven amb béns i bestiar al castell de Llívia.
1462. En virtut de Tractat de Baiona, el rei francès Lluís XI s'apoderà dels comtats en pocs dies a l'agost de 1462.
L'exercit de Lluís XI exigeix un rescat de la ciutat de Tuïr. Per alliberar-se aquest poble deu lliurar els objectes del culte fins a concurrència de 3 000 florins.
1463. (gener). L'exercit de Lluís XI, comandat per Jaume d'Armanyac, duc de Nemours, assetja i pren Perpinyà. Ocupació del Rosselló (gener) i de la Cerdanya fins a la Seu d'Urgell (juny). Repressió dels patriotes conduida pel lloctinent general Jean de Foix.
1470. Aprofitant la guerra civil a Catalunya, els francesos tornen de nou a la Vall d’Aran i són rebutjats.
1474. Lluís XI de França passa per alt el tractat de Perpinyà i envaeix una nova vegada els Comtats. La ciutat d'Elna cau el desembre a les mans dels francesos i el seu defensor, Bernat d'Oms, és fet presoner. Setge de la ciutat d'Argelers.
(10 de març). Rendicio de la vila de Perpinyà davant les tropes franceses del rei Lluís XI. L’ocupacio de la regio durerà vint anys.
(5 de desembre). Execució de Bernat d'Oms, senyor de Corbera, governador de Perpinyà i capità general del Rosselló i de Cerdanya. Degollat al castell de Perpinyà, el seu cap és posat dalt d'una pica davant la porta de la vila. En el seu Dictionnaire, Capeille (p. 61) fa referència als registres de Bonfill, notari contemporani que indica la data del 13 de desembre per l’execució al castell D. Bernat d’Oms i el fil de Joan Blanca, primer consol de Perpinyà.
1475 (10 de març). Perpinyà assetjada i sense queviures -no queda cap rata per menjar-, capitula amb la permissió de Joan II i després d'una resistència heroica. Mort de Joan Blanca, cònsol en cap de Perpinyà després d'aquests esdeveniments, la capital nord-catalana rebrà el títol de «Fidelíssima Vila». Ordres de Lluís XI de França: «Reprimiu! Reprimiu!» (La República Francesa ha reproduït l'efígie d'aquest sobirà sobre la façana de la Prefectura dels Pirineus Orientals).
1477. (13 de juny). Damià de Descallar, castellà de Llívia intenta apoderar-se de Puigcerdà on els francesos tenen una guarnició. Vint dels seus soldats són capturats i penjats. Després d’aquest atac, la fortalesa de Llívia és presa d’assalt i destruïda el 1479. [Capeille, Dictionnaire, p. 165. – ca.wikipedia.org].
1496 (8 d’octubre). L'exèrcit francès obeint als ordres del general Guichard d'Albon de Saint-André pren Salses l’arrasa i la saqueig. La guarnició del castell és massacrada.[A. Marcet-Juncosa, Le rattachement du Roussillon à la France, p. 46]
Segle XVI. Les revoltes dels hugonots que sotraguen França al segle XVI, porten a la Catalunya del Nord un clima de gran inseguretat amb partides de revoltats que assolaren la regió.
1502. Nova ofensiva contra Salses menada per Lluís XII. [A. Marcet-Juncosa, Le rattachement du Roussillon à la France, 46]
1524. (5 de novembre). El senyor de Saint Juan i el senescal de Tolosa envaïxen la Vall d’Aran, i assetgen Salardú amb 5 000 homes, però la ciutat aconsegueix repel·lir una vegada més l’atacant. [fr.wikipedia.org].
1539. (Entre el 10 i el 25 d’agost). El rei Francesc I de França signa l’Edicte de Villers-Cotterêts. Molts «republicans» s’hi referen encara avui per justificar l’unilingüisme francès.
1542. Sota la direcció del delfí Henri, l'exèrcit francès entra al Rosselló i prova d'apoderar-se de les places fortes. Tuïr és saquejada i cremada pels francesos amb la qual cosa desaparegueren els arxius de la vila. [ca.wikipedia.org].
1550. El poble de Ralleu (Conflent) és totalment destruit i incendiat pels francesos. Serà reconstruit de nou sota la protecció del castell [www.les-pyrenees-orientales.com/Villages/Railleu.php].
1570. «Els mals cristians» (els protestants del Llenguadoc) arriben fins a Estagell. Saquegen els pobles i maten els sacerdots.
1579. El comte hugonots de Saint-Girons penetra a la Vall d’Aran però és rebutjats pels aranesos ajudats per forçes enviades pel rei Felip II de Castella.
1592. «Els mals cristians» arriben fins a Vinçà.
1596. Alphonse d'Ornano, mariscal de França, fa campanya a Catalunya amb cinc regiments de milícies del Llenguadoc.
1597. L’exèrcit francès sacageix la plana del Rossello, fa cremar el vilatge de Vilallonga de la Salanca i massacra els seus habitants.
La nit del 18 d'agost de 1597, Alphonse d'Ornano intenta apoderar-se de Perpinyà per sorpresa, però fracassa.
1598. (19 de març). El els francesos s'emparen del castell d'Òpol i el fortifiquen. [ca.wikipedia.org]
Nova invasio de Salardú (Val d’Aran) rebutgada per Juan Gomez, castellà de Castèth-Leon.
1610. Enric IV de França i III de Navarra decideix de fer la guerra a Àustria i Castella. Agrupa al Llenguadoc un exèrcit de 25 000 homes per provar de prendre Perpinyà quan és assassinat.