Manifestació 2017
Homenatge a Renat Llech Walter
i als màrtirs del Camp de la Bota
Senyores i Senyors,
Benvolguts Amics,
Des de segles, Catalunya Sud vivia sota el jou d'Espanya. El vent de llibertat que bufa des d'alguns anys sobre aquesta regió ha finalment conduït a una declaració d'independència. Esperem que la tria prudent de la Generalitat serà la bona. Els nostres compatriotes sud-catalans han guanyat amb llur dignitat, llur resistència pacífica tossuda, llur no-violència el dret de viure finalment lliures en una República independent.
Saludem la República catalana, un exemple de pau i de democràcia!
Els esdeveniments d'aquests últims mesos han clarament confirmat que l'Estat espanyol no canviava pas. Sota un envernissa democràtic i tolerant, queda profundament impregnat per la ideologia franquista visceralment anticatalana.
Aquest país disposa sempre d’una gran capacitat d'accions criminals contra el poble català que importa de no sota-estimar. El 9 d'octubre, Pablo Casado, vici-secretari de la Comunicació del Partit Popular ha recordat l'empresonament del President Companys, afusellat per Franco el 1940. Aquesta declaració té el mèrit d'estar clara. Tothom comprèn que és el Partit Popular i el seu cap Rajoy!
La sortida apareix de més en més delicada. Catalunya Sud es dirigeix cap a hores difícils. Tots els demòcrates han d'exigir el retret de les forces de repressions espanyoles del territori català.
Com ho fem de tradició, observarem ara un minut de silenci en record del President màrtir Lluís Companys i de tots aquells que han lluitat o que s'han sacrificat per la llibertat de la nostra desgraciada terra!
*
* *
L’u de febrer de 2007 als 100 anys d'edat desapareixia a Perpinyà l’escriptor, músic i activista cultural Renat Llech-Walter. Molt conegut en els ambients nord-catalans, va ser un incansable defensor i promotor de la llengua i la cultura catalanes a casa nostra.
Havia nascut al barri de Sant Jaume a Perpinyà el 30 de març de 1906.
Ja el 1921, fundà amb el seu germà Joan el club El Cenacle. Més tard es va incorporar al Felibritge, moviment fundat per Frederic Mistral (en defensa del provençal).
Membre de l'Estudiantina de Perpinyà de Justí Pepratx a la qual s'havia incorporat el 1924, Llech-Walter fundà l'1 d'octubre del 1946 el conjunt coral «la Compagnie des Gais troubadours catalans ». Aquest grup encara existeix.
Al mateix any, fou el primer a produir un programa setmanal en català a l'emissora Perpignan Roussillon. Aquesta emissió va arribar a editar-se unes 500 vegades, fins al 1975. Sovint s’hi podia sentir la cançó emblemàtica dels Gais troubadours catalans «Tot s’adoba!»
Des de molt jove, es va dedicar a divulgar la llengua internacional, l’esperanto. Se'l considera també com un pioner de l'ensenyament del català per a adults a la nostra regió. Va engegar cursos de llengua a Perpinyà amb «l'association Polytechnique des Pyrénées-Orientales » a una epoca on no n’existia cap quan la llengua, encara viva a les comarques, ja marcava senyals de desaparició a la capital.
Per fer conèixer la llengua i la literatura catalanes, va escriure i editar alguns llibrets: Regards sur la littérature catalane (1960); Cours d’initiation à la langue catalane (1967) i Initiation à la littérature catalane (1977). Molts estudiants de català de la meva generació han iniciat llurs estudis amb aquelles publicacions.
Llech Walter participà activament i molt de temps a la vida associativa de la Catalunya del Nord i de l’Estat francès. Fou president de l'Associació Politècnica i mantenidor dels Jocs Florals de la Ginesta d'Or, Majoral del Felibritge i president d'honor de la Societé Agricole Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales. Fou també president de la Unió Francesa per a l’Esperanto.
Entre el 1960 i el 1967, presidí el Grup Rossellonès d'Estudis Catalans (GREC), la famosa associació a finals del 1960 a Perpinyà per tal de divulgar, mantenir i desenvolupar l'ús del català a casa nostra, generalitzar l'adopció de les normes de l'Institut d'Estudis Catalans i assegurar l'aplicació de la llei Deixonne del 1951 per tal de permetre el seu ensenyament oficial.
Quan el GREC es va escindir, fou un dels fundadors de l’Institut Rossellonès d'Estudis Catalans (IREC), una nova associació creada el 10 de juny de 1968 per un grup de persones que consideraven que el GREC havia deixat de ser apolític.
El 1994, fou membre de la comissió permanent del Congrés de Cultura Catalana per la Catalunya del Nord.
En recompensa de les seves nombroses activitats, Llech Walter rebé un gran nombre de distincions: Gran Premi humanitari de França, Cavaller del Merit social, Comandant de l'Orde de les Palmes Acadèmiques (1982), Officier de l’Orde dels Arts i lletres. Va ser president d’honor de l’associació Politecnique, vice-president de la Federació francesa de les Universitats populars, majoral del Felibritge i Mantenidor de l’acadèmia de la Ginesta d’Or, president dels Gais Troubadours Catalans.
L'any 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi de mans del President de la Generalitat. Aquesta condecoració, ho sabem tots, distingeix persones o entitats que s'han destacat en el treball a favor de la catalanitat.
També va rebre el Premi Joan Blanca de l’ajuntament de Perpinyà, l'any de la seva creació el 1994. Aquest premi s’atorga cada any a dues personalitats que es consideri compromeses amb la defensa i la il·lustració de la cultura catalana i que hagin demostrat un veritable compromís i fidelitat a Perpinyà.
*
* *
Com a altres països europeus, a l’Estat espanyol va haver-hi moltes violacions dels drets humans i camps de concentració. La diferència amb els Estats normals i democràtics és que fins ara cap espanyol ha demanat perdó. Noms de repressors genocides tenen encara avui l’honor de ser homenatjats a les plaques de carrers d’aquell reialme.
Situat al límit entre els municipis de Barcelona i de Sant Adrià de Besòs, el sinistre Camp de la Bota també anomenat Parapet era instal·lat en aquest lloc conegut avui com el Parc del Fòrum.
El nom del lloc prové certament del francès «butte», és a dir camp de tir. Cal saber que a principis del segle XIX, les tropes napoleòniques que ocupaven Barcelona feien pràctiques de tir en aquell tros de platja deshabitada. A prop de la desembocadura del riu Besòs, hi havia un petit turó (la butte), que es va convertir en un punt de referència pels soldats francesos. Diverses fàbriques i habitatges es van instal·lar en aquest lloc a mitjans del segle XIX i van constituir un barri de barraques que envoltava un castell construït l'any 1858 que feia les funcions de polvorí i que va esdevenir la seu de l'Escola Pràctica d'Artilleria fins a l'inici de la Segona República espanyola.
A l’inici de la guerra civil, el Camp de la Bota va ser utilitzat com a lloc d'afusellaments de militars sublevats contra el règim republicà. Tanmateix, aquell indret representa el símbol dels anys més negres de la repressió franquista a la Catalunya del Sud. Més de 3.000 persones que van ser executades al Principat després de la guerra civil entre 1939 i 1952, 1.734 —republicans, anarquistes i altres perseguits pel règim— ho van ser al Camp de la Bota.
A la dècada de 1950 l’exèrcit va abandonar el castell. La zona va ser aleshores ocupada per veïns i nouvingut a la ciutat comtal. L’any 1970, el barri comptava unes 800 barraques amb un total de 5.000 habitants, sobretot d'ètnia gitana.
El 1992, es va inaugurar un monument al principi de l'avinguda Diagonal de Barcelona en record dels afusellats, obra del valencià Miquel Navarro, amb un poema de Màrius Torres: Que en els meus anys la joia recomenci / sense esborrar cap cicatriu de l'esperit. / O Pare de la nit, del mar i del silenci, / jo vull la pau-però no vull l'oblit / Màrius Torres (1942).
*
* *
Des de la nostra última manifestació d’octubre de 2016, lamentem la desaparició d’alguns dels nostres compatriotes meritoris.
El 3 de novembre ens ha deixat Alícia Macet i Juncosa a l’edat de 85 anys. Fou una historiadora especialitzada en història moderna de la Catalunya del Nord. Com a gran defensora de la nostra identitat, va fundar l’any 1990 i presidí la Fundació Comte Guifré, en defensa de l'ensenyament de la llengua catalana al Rosselló.
El 4 de desembre va morir Llorenç Planes a l’edat de 71 anys. Polític i enginyer agrònom va ser un dels fundadors d’Unitat Catalana el 1986, partit que va presidir durant uns anys. Escriptor va publicar el 1974 El Petit llibre de Catalunya Nord i el 2012 Per comprendre Catalunya Nord.
L’u de febrer ha mort a Perpinyà a l’edat de 87 anys l'escriptor Pere Verdaguer. Sempre va treballar per promoure la llengua i la cultura catalanes a la nostra regió. És autor d’una seixantena de llibres de ficció i de dialectologia rossellonesa. Va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1983), el Premi Carles Rahola d’Assaig (1992) i la Medalla d’Honor de la Vila de Perpinyà (2016).
El 2 d’abril va morir Maryse Olivé, a 69 anys. Llicenciada en Filologia Francesa i va ser la primera directora de la Casa de la Generalitat a Perpinyà.
El 31 de maig va morir Claudi-Emili Tourné, soci fundador i secretari de la Font de Cirac, una associació cultural local que té per objecte de conservar els us del vilatge, les tradicions i d’ensenyar el català dels avant-passats.
El 2 d’agost han tingut lloc a Perpinyà les obsequies de Mauriceta GRAU membre del Col·lectiu de Professors de català per a adults. Havia mort el 31 de juliol a l’edat de 87 anys.
*
* *
Acabarem el nostre discurs anual recordant algunes efemèrides catalanes:
La Revolta dels vinyaters tingué lloc l’any 1907 a tot el Rosselló i al Llenguadoc (Occitània).
Enguany es compleix el centenari del naixement d’Heribert Barrera. Fou President del Parlament de Catalunya del 1980 a 1984 i diputat a la mateixa cambra del 1980 al 1988.
El 1967, va morir Pere Fouché un dels lingüistes més valuosos de la Catalunya del nord. Dedicà una part dels seus treballs al català rossellonès.
El 19 de gener de 1977 morí Josep Trueta, metge i traumatòleg català de projecció internacional. El 1939 es va exiliar a Anglaterra on treballà pel reconeixement dels drets dels catalans.
El 1977 desapareixia l’escriptora comediògrafa rossellonesa originària d’Illa Llúcia Bartre. Fou autora de set volums de comèdies de costums, d’entremesos i de sainets d'inspiració popular. El mateix any, també ens va deixar Josep Fontbernat i Verdaguer, músic i polític català. Els més vells es recorden dels seus programes en català de Radio de les Valls.
Com ho fem de costum, llegirem alguns versos i deixarem la paraula a participants. La cerimònia s’acabarà entonant el nostre himne nacional, Els Segadors.
Joan-Pere Pujol
14 d’octubre de 2017