1970-1979
1970 (8 de juny). El general de Gaulle és rebut pel generalíssim Franco, cap d’Estat espanyol des de 1939. A França i en el món, aquesta trobada crea estupor i suscita incomprensió, fins i tot indignació.
1971. (Juliol). L'exèrcit francès prova d'apropiar-se 600 hectàrees de boscos i jaces al Capcir malgrat l'oposició de disset municipis de Capcir i de Cerdanya.
Dos monjos de sant Miquel de Cuixà, els frares Josep i Raimon de Montserrat, són foragitats de residència en els departaments dels Pirineus Orientals, Auda i Hérault.
1972. (20 de gener). La policia francesa reprimeix a Perpinyà amb una violencia absolutement gratuita una manifestació de protesta pacífica contra l'arrest a la Jonquera d'uns militants revolucionaris tolosans. [La Falç, núm. 6, abril-maig del 1972].
(10 de febrer). La policia francesa reprimeix violentament a Perpinyà una manifestació pacífica a favor de l'anarquista castellà Julio Millan Hernandez. [La Falç, núm. 6, abril-maig del 1972].
(6 març). Carta del prefecte Gilbert Carrère al pare benedicti Josep Fillol, resident a l’abadia de Sant Miquel de Cuxa, l’informant de l’interdiccio de residir en alguns departements com els Pirineus Orientals. Decision del ministre de l’intérior. [Octaveta colleccio personal].
(5 d’abril). Carta del prefecte Gilbert Carrère al pare benedicti Ramon Civil, resident a l’abadia de Sant Miquel de Cuxa, l’informant de l’interdiccio de residir en alguns departements com els Pirineus Orientals. Decision del ministre de l’intérior. [Octaveta colleccio personal].
El capellà de Chabanne vol fer de l’abadia Sant Marti del Canigo, una mena de «parador» per les «elits del mon». [La Falç, núm. 7, juliol del 1972].
(14 d'abril). El president Georges Pompidou declara a Sarre Union (Buckenum, Baix Rin): «No hi ha lloc per a les llengües i cultures regionals en una França destinada a marcar l'Europa del seu segell».
Els quaderns de queixes de la noblesa rossellonesa (1789) són «providencialment» retrobats al servei d'arxius (feien referència a les llibertats del país).
1973. La premsa local (L’Indépendant i Le Midi Libre) refusa sistematicament els comunicats en català. La llengua es reservada a una cronica folklorica literaria. [La Falç, núm. 10-11, agost del 1973].
El municipi de Vilafranca (Conflent) exposa un crana atribuit a Francesc Soler assassinat pels francesos el 20 abril de 1674 per haver denunciat la tirania francesa que radicava en la seva vila. Un retol indica: «Cap de François Soler, cònsol de Vilafranca en el moment de la conspiració proespanyola de 1674, cònsol que no va saber ocupar-se ni del rei, ni de la pàtria, ni d'ell mateix va rebre així amb raó el just càstig de conspiració, ja que estava al corrent i no va revelar.» [La Falç, núm. 12-13, 1973].
Minoracio de la durada de les emissions de radio en català de L’Office de radiodiffusion-télévision française (ORTF). [La Falç, núm. 12-13, 1973].
(16 de novembre). Emoció a l'anunci de la supressió de les emissions catalanes a Ràdio-Perpinyà. La supressió; tanmateix, no es realitza. [Almanac, 1975, p. 81].
1974. En una carta del 21 de juny dirigida als fundadors de l’associacio Escola popular catalana, el prefecte Robert Poujol escriu: «Per contra, considero inadmissible parlar d’opressió cultural i discriminació lingüística en un país de llibertat i democràcia». [La Falç, núm. 14, 1974].
(29 de juliol). Escorcoll de la Direcció de la Seguretat del Territori al local de l'Esquerra Catalana dels Treballadors (ECT) a Perpinyà. Els refugiats sud-catalans que s'hi troben són detinguts. [La Falç, núm. 14, 1974].
La policia francesa passa clandestinament la frontera francobelga amb dos refugiats sud-catalans (Elisabet Calsapeu i Ignasi Solé) i els abandonen sobre la carretera a prop de Brussel·les. El govern belga protesta contra aquesta violacio de la convencio de Geneva. [La Falç, núm. 16, abril del 1975.]
L’Office de radiodiffusion-télévision française (ORTF) suprimeix les seves emissions de ràdio en català.
1975. Detencions de dos refugiats polítics militants d'una organització sud-catalana. Dos escorcolls de la Direcció de la Seguretat del Territori: al local del Socors Català a Perpinyà i al domicili d’en Gilbert Grau a Elna.
Un decret del Ministeri de l'Interior assigna a residència dins el departament de les Ardenes els refugiats Elisabet Calsapeu i Ignasi Solé.
1976. (13 d'agost). El consell municipal de Perpinyà refusa oficialment l'adjudicació del servei de cantina pels infants de l'escola catalana de la Bressola, segons ell «reservat a l'escola pública». [La Bressola, p. 13].
L'Estat francès prohibeix un míting del PSUC.
El comitè Haby recomana autoritzar 3 hores d'ensenyament setmanal d'una llengua regional. No obstant això, el Ministeri d'Educació es nega a incloure les llengües regionals en els temes d'examen. [learningportal.iiep.unesco.org].
1977. (26 febrer). El prefecte Francis Boot prohibeix un homenatge popular al president de la Generalitat a l'exili, Josep Tarradellas i Joan previst a Sant Cebrià (Rosselló).
(26 de desembre). La Federació dels Pirineus Orientals del Parti comuniste français (PCF), en un comunicat adreçat à la premsa, critica vivament la presència de la Bressola en una moció signada el 6 de desembre a la «Casa Pairal» per una cinquantena d'entitats i explica: «És lamentable que el text proposat barregi confusament la reivindicació, fàcilment admissible per tothom, d'un desenvolupament de la llengua catalana, en els centres d'ensenyament públic, a tots els nivells, i, d'altra banda, el reconeixement i la presa a càrrec per l'Estat d'iniciatives privades com "les Bressoles", els fonaments de les quals són discutibles.» I més lluny: «Dins una regió pertanyent a França és situar els nins en estat d'inferioritat el fet de donar-los, de 2 a 6 anys, un ensenyament exclusivament en català. És crear les condicions d'un hàndicap cultural seriós al moment de llur entrada a l'escola elemental.» [Bressola, 16].
1978. (13 de gener). El consell general rebutga una demanda de subvencio de la Bressola. Els elegits comunistes no volen de cap manera ajudar una «escola privada». Els elegits de dreta i els «apolítics» estimen que es tracta d’una qüestió purament folklòrica i fins i tot «separatista». [Bressola, 16-17].
(Febrer). La Falç denuncia els consellers generals Pla Justafré, Parrot (PCF) i Ey (Partit Republicà) que s'han oposat a tota ajuda del consell general per l'escola catalana La Bressola.
Joan Perarnau, capellà de la parròquia de Sant Mateu a Perpinyà, és traslladat a Cotlliure pel fet de les seves posicions de defensa de la identitat catalana i sota la pressió de la Prefectura (És va fer conèixer per haver introduït les misses en català a la Catalunya del Nord).
1979. (17 de maig). La comissió paritària de publicacions i agències de premsa refusa a la publicació Butlletí de la Bressola la inscripció en el dit organisme. [Bressola, 17].
(20 de juny). Una demanda de subvenció va ser adreçada al Consell General a través de la Prefectura dels Pirineus Orientals el mes d'octubre de l'any passat. La demanda no va ser examinada ni durant la sessió del gener del 1979 ni durant la de juny. En demanant explicacions a la Prefectura, aquesta respon que cap sol·licitud de subvenció li ha estat adreçada per què fa a l'any en curs. [Bressola, 17].
(12 de desembre). La comissió dels afers culturals del consell general decideix d'enviar l'expedient de la Bressola a la sessió del mes de gener de 1980. Això fa que es perdi la possibilitat d'obtenir una subvenció per a enguany. [Bressola, 18].
Manuel Viusà i Camps (1917-1998) és acusat pel govern espanyol de ser un dels organitzadors de l’Exèrcit Popular Català (EPOCA) i d’haver gestionat la compra d’armes al traficant catalano-suís Sporri. Després de ser empressonat, es troba obligat d’exiliar-se amb la seva muller a Veneçuela duran a prop de tres anys.