Embedded Files
Homenatge a Pau Roure –
Record dels deportats catalans als camps nazis
Senyores i Senyors,
Benvolguts Amics,
Enguany el Govern de la Generalitat ha acordat proclamar el 15 d’octubre «Dia Nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura franquista». La data coincideix amb el 75è aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys, únic president escollit democràticament de l’Europa occidental executat pel feixisme.
Enguany també, Artur Mas ha estat imputat pel procés participatiu sobre la independència del 9 de novembre de 2014. El Tribunal Superior de Justica de Catalunya la citat a declarar el 15 d’octubre, dia coincidint amb l’aniversari de l’afusellament de Companys. Realment, l’estat espanyol vol mostrar-se sòrdid fins al final!
Com ho fem de tradició, observarem ara un minut de silenci en record del President màrtir Lluís Companys i de tots aquells que han lluitat o que s'han sacrificat per la llibertat de la desgraciada terra!
*
* *
El mes d’agost de 1996, desapareixia l’escriptor i l’activista cultural nord-català Pau Roure. Havia nascut el 7 de juliol de 1907 a Ky-Nom en aquesta època a la colònia francesa de la Cotxinxina (Indoxina). Era el pare d’en Jaume Roure, catalanista notori, i de Joan-lluís Roure, l'historiador compendi i inconformista de la Belle époque perpinyanenca. Volem avui evocar el seu record.
Pau Roure ha jugat un paper de primer pla en la creació del Grup Rossellonès d'Estudis Catalans. Aquesta associació va ser creada al final de 1960 com en resposta a un article de Jordi-Pere Cerdà per ell reprès. El GREC es proposà de divulgar la llengua catalana, de mantenir-la i desenvolupar el seu ús a casa nostra, de generalitzar l’adopció de les normes de l’Institut d’Estudis Catalans i d’assegurar l’aplicació de la llei Deixonne del 1951 sobre el seu ensenyament. Pau Roure va assumir els primers anys les funcions de secretari general d'aquesta associació. Ningú no ignora que aquest lloc particularment ingrat demana molta feina.
Cal recordar que l'època era particularment fosca per la llengua i la cultura catalana als Països Catalans en general i a la Catalunya del Nord en particular. Un Josep-Sebastià Pons, encara viu a l'època, per exemple es considerava com el darrer del escriptors catalans a casa nostra.
Al començament del 1961 fou iniciada la publicació d’un butlletí. Sant Joan i Barres va esser l’òrgan i principal butlletí del GREC. Pau Roure assumí la direcció del 1971 al 1973.
L’activisme lingüístic del GREC va ser evident. El 1963, va organitzar la commemoració dels cinquanta anys de les Normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, Diades d’Estudi de Setembre represes el 1964 i el 1965 i un seminari ensems amb l’Institut d’Estudis Occitans el 1966, a Tuïr. El 1964 l’associació fou l’ànima de la preparació dels Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a Perpinyà. El 1967, el GREC tingué de superar una crisi interna. L’erudit Roger Grau fou aleshores designat com a president i secretari.
En el transcurs dels anys 63-65 Pau Roure va presentar en diverses ocasions la seva conferència sobre els Almogàvers que va apassionar un ample públic. Per aquell treball, havia utilitzat sobretot l'obra de Gustave Schlumberger: L'Expédition des Almogavares ou routiers catalans en Orient, obra publicada a París el 1925. Els primers contactes del futur cantant Joan Pau Giné amb la cultura catalana es van produir com en resposta a aquesta conferència.
Molt de temps Pau Roure va acariciar la idea de crear una secció "joves" al si del GREC. Són sens dubte les divergències a dintre de l’organització que el van incitar a afavorir la creació un nou moviment, el Grup Cultural de la Joventut Catalana al final de 1967. A més del vostre servidor, els principals fundadors foren: el malaguanyat Lluís Creixells que honorarem l’any vinent, Narcís Duran, Jaume i Nicole Roure. Cal precisar que va posar aleshores un petit local a la disposició del joves a casa seva carrer Gran la Ral a Perpinyà.
En 1972, fou un dels fundadors de l’Acció Regionalista Catalana (ARC), un partit polític nord-català fundat per en Gilbert Grau. Més tard, va adherir a Unitat Catalana.
El 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
L'octubre de 1996, Pere Verdaguer ha publicat un article en la Revista de Catalunya per retre-li homenatge. Hi explica com va ser posat de banda al si del GREC per raons de conflictes ideològics. En conclusió indica a propòsit seu: «Ara que la història permet visions globals sobre segona meitat del segle XX, podem dir que Pau Roure ha estat un home clau en un moment particularment difícil. Ha estat un home clau per la claredat i la justesa de les seves opcions. Ha viscut prou per veure que el temps li donava la raó.»
La municipalitat de Perpinyà ha donat el 2009 el seu nom al Jardí del Glacis de la Ciutadella, carrer Jean Vielledent a prop de la Plaça Jean Moulin. Aquest lloc proposa grans espais propicis al descans i a la distensió, així com una àrea de jocs pels nens.
*
* *
En ocasió del setantè aniversari de l’alliberament dels camps d'extermini alemanys, és necessari recordar les atrocitats comeses pels nazis en contra dels nostres compatriotes. La lluita heroica dels deportats catalans per resistir davant la barbàrie i per mantenir-se fidels als seus ideals patriòtics resulta encara una lliçó esperançadora.
A la Catalunya del Nord, el record de Roseta Blanc és àmpliament entretingut pel Partit Comunista francès, organització a la qual pertanyia. Detinguda per la policia francesa, va ser lliurada als alemanys el 23 de març de 1942. Va morir a Auschwitz l'abril de 1943 atesa pel tifus.
Tanmateix, el destí tràgic d’aquest personatge no ha de ser l’arbre que ens tapa el bosc! S’estima en efecte a 12 000 els republicans espanyols empresonats als camps de concentració nazis entre els quals aproximadament 30% de catalans. Com a mínim 61% d’entre ells varen ser exterminats i a prop de 50 % dels supervivents traspassaren al curs de l’any seguint el seu alliberament.
Els més grans de nosaltres es recorden de l’època del Cercle Català de Perpinyà fundat per Salvador Figueres als anys setanta. L’interessat havia passat un any d'internament al camp de Mauthausen. Posava igualment el seu local a la disposició dels antics deportats.
Diversos autors catalans han evocat el tema dels camps de concentració a les seves obres, entre altres, Amat Piniella (K.L. Reich), Agustí Bartra (El Crist dels 200 000 braços) i Xavier Benguerel (Els vençuts). L’obra de referència sobre la qüestió continua sent el llibre de Montserrat Roig, publicat en català el 1977 i traduït al castellà el 1978 i al francès el 2005, Els catalans als camps nazis. Aquesta obra presenta cinquanta testimoniatges de persones nascudes o immigrades als Països Catalans deportades entre 1939 i 1945. Es conclogui sobre un apèndix que inclou les llistes dels morts catalans, morts procedint d'altres territoris de l'estat espanyol i dels que, fins i tot sense tenir la nacionalitat corresponent, s'havien instal·lat a Catalunya.
D’on provenien aquells sud-catalans internats en els camps i per quines raons foren deportats? Nombrosos refugiats republicans es trobaven encara encarcerats als camps de concentracions francesos en el moment de la declaració de guerra de 1939. Per sortir-ne, les autoritats franceses els proposaren diverses possibilitats en altres l’allistament a Legió estrangera o la incorporació als els batallons de marxa o a Companyies de treballadors estrangers per edificar les fortificacions del front. Aproximadament uns 15 000 ciutadans espanyols foren així allistat en la Legió i 70 000 a les Companyies de treballadors.
Durant la campanya de França de maig i juny 1940, aproximadament 5000 espanyols legionaris o simples treballadors van ser matat. Un gran nombre, fet presoner pels Alemanys, serà encarcerat en els mateixos camps a Alemanya (Stalags) que els presoners de guerra francesos. No tenint cap estatut de presoners de guerra, seran separats dels presoners Francesos per ser deportats cap a divers camps de concentració sobretot a Mauthausen, un camp de categoria 3, reservat als «irrecuperables» consagrats a l'exterminació.
Els refugiats espanyols o catalans fets presoners en el moment de la desbandada de 1940 havien signats un contracte amb l’exèrcit francès o amb unitats auxiliars. Malgrat això les autoritats de Vichy no s’oposaran de cap manera a un tractament contrari a les lleis de la guerra... El règim franquista igualment es desinteressà de la seva sort. Quan els alemanys demanaren a Ramon Serrano Súñer el que s’havia de fer dels 927 civils espanyols, deportats d'Angulema cap a Mauthausen el 20 d'agost de 1940, el Ministre dels Afers estrangeres espanyol respongué a Hitler "que podia fer allò que volia d'aquells roigs, la nova Pàtria no els considerant pas com a espanyols".
Els republicans dins dels camps seran identificats com a “apàtrides indesitjables”.
Com a continuació a llurs empresonaments en els camps, els nazis van una nova categoria d’internats: els “Rotspanier” o espanyols roigs. Eren identificat per un triangle blau portant la lletra S sobre l’uniforme. Una gran part d'aquests “espanyols” eren, de fet, catalans i només una minoria dels deportats havien estat membres del Partit Comunista Espanyol.
*
* *
Des de la nostra última manifestació d’octubre de 2014, lamentem la desaparició d’alguns dels nostres compatriotes meritoris.
L’u de desembre passat, han tingut lloc a Tolosa del Llenguadoc les exèquies civils de Pierre Gamissans, professor universitari mort a l’edat de 62 anys i president del Casal Català d’aquesta ciutat.
En la nit del 14 i 15 d’abril, va morir a casa seva a Banyuls de la Marenda, la resistent antifranquista Teresa Rebull. Com a cantant va publicar una desena de discos.
L’onze de maig passat, han tingut lloc a La Roca d’Albera les exèquies de Joan Sala antic director de la fabrica «Les Poupées Bella» i fundador del museu epònim. Aquest establiment va ser la més important fabrica de l’historia a la Catalunya del Nord.
Josep Planchart, militant separatista des dels anys 30 i dirigent històric d'Estat Català ha mort el 23 de juliol a Barcelona als 96 anys d'edat.
*
* *
Acabarem el nostre discurs anual recordant algunes efemèrides catalanes:
1885. El Memorial de greuges, redactat per Valentí Almirall, és lliurat a Alfons XII, rei d’Espanya.
1885. Narcís Monturiol, intel·lectual i polític català, inventor del primer submarí mor a Sant Martí de Provençals, Barcelona el 6 de setembre.
1925. Complot del Garraf. Diversos membres de la Bandera Negra acusats d'un atemptat frustrat contra Alfons XIII són detinguts.
1935. Barcelona, 29 de setembre, el Bloc Obrer i Camperol i l'Esquerra Comunista s'unifiquen per constituir una nova organització: el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM).
1965. Seguidament a declaracions al diari Le Monde, les autoritats franquistes expulsen el 12 de març l'abat Escarré de l’estat espanyol.
1975. Onze partits constitueixen el 23 de desembre un Consell de Forces Polítiques de Catalunya.
1985. L’escriptor català Salvador Espriu mor a Barcelona el 22 de febrer.
Com ho fem de costum, llegirem alguns versos, deixarem la paraula a participants i acabarem la cerimònia entonant el nostre himne nacional, Els Segadors.
Joan-Pere Pujol
17 d’octubre de 2015
Intervenció d’en Joan Matillo
Companys i companyes, Per continuar el nostre homenatge als patriotes catalans, us llegiré alguns versos d’en Josep Planchart per posar al recordatori un cop es morís:
Un raig d'estrella
Oh cel blau, cel estrellat...
Amb l'ull aclucat en la penombra de la nit, cerco
aquell estel blanc de cinc puntes que ha estat l'inspirador
de les meves idealitats i els meus sentiments.
Entranyable símbol de llibertat. Guia de camins en
ruta vers l'Ideal. Plasmació d'alliberament en carn i esperit.
En constants estats anímics, mapar veure la llum,
la brillantor d'aquest estel -el meu estel- que a la
vesprada apareix per Occident tot fent via vers l'Orient.
En febrós desvari li parlo: «Estel, bell Estel indicador de
camins i rutes, penyora d'alliberadores ànsies;
atura't!
Atura't perquè en l'hora del meu definitiu alliberament,
damunt de la meva tomba, caigui aquell "raig d'estrella", car
sota aquella estrella jaurà un català, que fervorosament estimà
la seva pàtria.»
Manifestació del record i dia dels patriotes catalans
Cementiri de l'oest. Perpinyà, 17 d’octubre de 2015
Enguany el poble català a aconseguit una gran victòria política i democràtica. Una gran victòria a la cara de tots els polítics mundial que van decretar que la independència de Catalunya no és una bona cosa, pels catalans segons ells, i sobretots pels interessos de la casta financera.
Aquests polítics per exemple són el Sarkozy, la Merkel, l’Obama, el Con Bendit, falta només el Bernard-Henri Levy…
Aquest listing de personalitats dubtoses em fa pensar que el poble català té totes les raons del món de ser independent, de demanar drets polítics, de demanar la llibertat i la continuïtat de la identitat singular d'un dels més antic pobles d'Europa.
I ara sóc feliç pels catalans del sud, del Principat. Jo sóc molt preocupat pels catalans del nord, de la Catalunya del nord. Ara el govern francès a engegat una nova reforma territorial. I com sempre, el nostre territori no va beneficiar d’un estatut particular, d’un reconeixement com ho demanen fa temps i com la majoria dels nord catalans el pensen. Tothom aquí sap que el nostre territori té una historia i un cultura diferents de les altres regions del territori francès, però, res és fet per preservar aquesta singularitat. I ara tinc por, que de més a més, anem cap a la desaparició d’aquest fet identitari.
Aquí tenim tots un pensament diferent, som polítics o militants culturals, venim de camins diferents, però tenim una voluntat comuna d’obtenir un estatut particular per la nostre petita pàtria la Catalunya del Nord. Un estatut per garantir dret polítics fundamentals, un estatut per protegir la nostre economia, un estatut per protegir i transmetre el nostre patrimoni cultural a les generacions futures.
Ara es hora al nord de fer pinya, de qualsevol maneres, per aconseguir a un estatut particular per les nostres terres.
Perpinyà, el 17 d'octubre del 2015
Llorenç Perrié i Albanell
Page updated
Google Sites
Report abuse