Manifestació-2020

El Centre Alfons Mias ha participat a la manifestació organitzada el 15 d'octubre per la Xarca Cebrianenca i el Col.lectiu joves del Rosselló a Sant Cebrià.

Discurs de Mithé Pull i Sanyas, presidenta de La Xarxa Cebrianenca:

Fa un parell d’anys El Col.lectiu «Joves del Rosselló» de Sant Cebrià ha decidit fer un homenatja al MHP Lluís Companys i Jover el dia 5 d’octubre, dia de l’aniversari de la seva mort, ningú més ho feia, ningú més ho volia fer aquí a Sant Cebrià. Tanmateix, recordo que a Perpinyà ,el Cercle Alfons Mias sempre ha organitzat cada any un homenatja al cementeri de l’œst, és l’acte d’aniversari més antic de la Catalunya del Nord. Aquest dijous 15 d’octubre 2020 a Sant Cebrià, vuitantè aniversari, recordem la memòria de Lluís Companys i Jover que va morir afusellat el 15 d’octubre 1940 al castell de Montjuïc, l’únic president d’Europa, elegit democràticament que va ser executat pel feixisme perquè representava uns ideals que no compartien els franquistes. Enguany ens ha semblat bé fer coincidir l’homenatja al President Companys amb l’hora solidària que organitza cada dijous el Comitè de Solidaritat perquè avui són molts els presos, exiliats i represaliats a Catalunya i ho hem de denunciar. El 2020 Espanya no pot pas més afusellar, però empresona, força a l’exili, fa repressió per atemorir. Pel MHP Lluís Companys i per a tots els que pateixen represàlies de l’estat espanyol ni oblit, ni perdó!, i recordem unes paraules d’en Lluís Companys «tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a vèncer». Tenir el coratge de les seves conviccions, no sempre és fàcil, però i per sort es troben sempre dones i homes capaços de defensar-les, tot i l’adversitat. Avui, hem caminat del memorial de la Retirada fins aquí al monument a Lluís Companys on vull recordar la memòria d’un cebrianenc que al seu temps va actuar discretament però amb eficàcia per ajudar tots els que podia durant la guerra civil i més tard als camps de concentració.

Vull recordar la memòria d’en Joan Olibo que fou batlle de Sant Cebrià. Joan Olibo deia «No hem d’amagar l’intolerable i revelar només l’acceptable, érem i serem terra d’asil perquè estimem la democràcia». Joan Olibo fou un gran defensor de la democràcia, amic dels republicans i exiliats en els dies terribles de la resistència i deia «servidor de la democràcia havia de complir el meu deure….» Quan es va produir el desastre de la Retirada va ajudar en la mesura del seu possible, ho va fer amb el sentit d’humanitat, però també perquè considerava que havia d’ajudar els «germans» en la defensa de llurs llibertats i recordava «som un mateix poble i no hi ha d’haver una Catalunya al sud i una altra al Nord, sinó una sola Catalunya, perquè ens banya un sol mar, bevem l’aigua dels mateixos cims, ens il.lumina la blavor d’un mateix cel i quan el sol pon a l’horitzó s’hi barregen els nostres colors ,el vermell i el groc, l’or i la sang».

El monument a Lluís Companys i Jover, és a la iniciativa de Joan Olibo i d’un grup de resistents catalans i francès que volien testimoniar el seu agraïment a tots els voluntaris, a tots els catalans i tots els homes compromesos caiguts per la defensa de les llibertats. El 1974, la inauguració del monument quasi va provocar un incident diplomàtic que no va del tot commoure el Joan Olibo que va recordar que al seu municipi manava ell i punt. Avui vuitantè aniversari de la mort del MHP Lluís Companys NO OBLIDEM! i seguim fent costat a tots els catalans que lluiten pels mateixos ideals.

Intervenció de Joan Matillo, representant del Cercle:

Senyores i Senyors,

Benvolguts Amics,

Des de la nostra última manifestació d’octubre del 2019, lamentem la desaparició d’alguns dels nostres compatriotes meritoris.

El 5 de novembre del 2019, Baraques i Senills a fet conèixer la defunció d’en Jaume Pano, president del Comité de l’Estany de Salses i soci d’aquesta associació.

El 23 de gener d’enguany, es va aprendre la defunció d’en Guiu Jean. Les seves exèquies han tingut lloc el 30 del mateix mes al crematori de Perpinyà. Militant sindicalista, era molt actiu en el si de la comunitat catalanista. Feia part del Comitè de Solidaritat amb els presos catalans i publicava sota el pseudònim de Vesc Joan una crònica internet «El Delga-Dependent d'avui». L’any passat va participar en la nostra manifestació del record al cementeri de l’oest de Perpinyà.

Les obsèquies religioses d’en Omer Fite, 85 anys, han tingut lloc a l’església de Prats de Molló el 22 de febrer. El difunt era vicepresident dels Amics de la Sardana de Prats i també de l’associació Velles Pedres i Arrels, administrador de l’associació per la salvaguarda de Nostra Senyora del Coral (Ascor) i menaire del Contrapàs.

Dins L’Indépendant del 4 de mars, la cobla orquestra Els Casenoves ret homenatge al seu mestre trompetista Andreu Amir. Era un dels fundadors d’aquest conjunt que va debutar oficialment a Ceret, l’11 d’octubre del 1964.

Les exèquies de Joan Clua han tingut lloc el 10 de març al crematori de Canet de Rosselló. Joan fou mestre d'escola, fora del país. Jubilat tornà al seu poble de Torrelles i es consagrà a la defensa de la llengua, la cultura i la identitat de la regió. Constituí l’associació Saurimonda per organitzar cursos de català per adults a Torrelles i al Barcarès. Col.laborà a Ràdio Arrels i milità a Esquerra Republicana de Catalunya.

Hem de saludar la memòria de Laura Coromina Carrera. Aquesta sud-catalana ha mort a l’edat de 43 anys d’un infart durant la trobada del MHP Carles Puigdemont a Perpinyà el 29 de febrer.

El 12 de març van tenir lloc les exèquies a Vinça de la senyora Ramona Parent, norante anys, soci de l’Amistat Sardanista d’aquest poble.

El 25 de març va morir a Tolosa del Llenguadoc, Gabriel Massana, originari de Barcelona. Havia viscut molt de temps a la Catalunya del Nord i es cuidava d'una associació sardanista a Perpinyà. Va ser soci d’Unitat Catalana fins que va deixar Perpinyà per anar a viure a casa d'una de les seves filles. Se li va atorgar el premi Joan Blanca de la vila de Perpinyà per la seva dedicació a l'aprenentatge i la difusió de la sardana.

L'escriptor i periodista Jaume Queralt ha mort de malaltia dins la nit del 18 al 19 d’abril a l'edat de 79 anys. Fill de refugiats republicans, havia nascut el 1941 a Barran, a la Gascunya. Era una de les personalitats més importants de la vida cultural, social i política del país. Durant trenta anys va ser professor a l'Escola de Belles Arts de Perpinyà. Va treballar com a periodista al diari L'Indépendant amb nombrosos articles sobre art i cultura. Va ocupar el càrrec de comunicació a la Direcció d'Acció Cultural de l'Ajuntament de Perpinyà. Va escriure obres de divulgació tant en català com en francès entre les quals destaca Camps du mépris (1991), coescrit amb René Grando i Xavier Febrés, així com la biografia del cantant Jordi Barre amb Christine Lavaill Jordi Barre, l'enchanteur (2003) i també diversos reculls de poesia.

L’intellectual i exiliat català Jaume Llado va morir el 26 de juliol a l’edat de 97 anys. El 1963 va ser anometat cap del taller departemental de restauració d’objectes d’art.

El 28 de setembre va morir a l'edat de 72 anys Joan-Pau Martin. Era conegut per la seva participació a Les Veus de l'Estany i per popularitzar el món de les havaneres. Antic mestre d'escola, apassionat de cultura catalana i d'història ha publicat llibres sobre el nostre patrimoni i ofert moltes conferències.

Joan Matillo