manifestació-2019
Homenatge a Lluís Companys
Intervenció de Bastien PONS,
responsable del Col·lectiu dels Joves del Rosselló
Senyores i Senyors,
Per jo que no he pas conegut el franquisme fora de l'història que em van contar els pares, el que passa avui dia li sembla molt al franquisme. He viscut la violència de l'Estat espanyol en directe l'u d'octubre. No m'ho podia creure i vaig esperar caiaquista violència tan injusta serà denunciada pel món sencer. Però no! Passa el mateix que sota Franco... silenci dels pseudodemocràtes d'Europa. Tornem amb les hores més negres de l'història de Catalunya. La bèstia dormia i s'ha despertat. No són històries del passat, sinó la trista realitat de l'actualitat. Tenim germans a la presó; exiliats, reprimits per voler defensar un dret legítim: el dret a l'autodeterminació del poble de Catalunya.
Per respecte per tota aquesta gent, pel president Lluís Companys que va morir per Catalunya, per tots aquells que avui dia pateixen una mateixa repressió i per tots els que estan als carrers, nosaltres hem de lluitar, de no tenir por, de fer costat als nostres germans i d'anar sempre més endavant.
Visca Catalunya lliure!
Bastien PONS, responsable del Col·lectiu dels Joves del Rosselló.
Passació de la torxa catalana del record
Senyores i Senyors,
Benvolguts Amics,
Des del 2005, el Cercle Alfons Mias s’ha emprat a retre homenatge cada any al President màrtir Lluís Companys i a tots els catalans que han obrat per a la llibertat del país. L'any passat hem convingut amb els nostres amics de Sant Cebrià de la Marenda de col·laborar per tal de donar un esclat més important a la manifestació del record. En efecte, gràcies als esforços de Joan Olibo del qual he pogut personalment apreciar les qualitats humanes, un magnífic monument ha estat edificat en la seua ciutat.
Tenim en aquest dia un pensament emocionat per al nostre amic Josep Queipiquer desaparegut l'any 2006 que durant molts anys ha organitzat amb els seus pocs mitjans una manifestació al cementiri de l'Oest de Perpinyà. Ha assumit així la transició entre els refugiats de 1939 i la generació del 68 pel que fa a aquesta manifestació catalana. Recordem que es tracta de la manifestació catalanista la més antiga de la nostra regió nord-catalana, ja que data del 1944, la guerra no era encara acabada.
El Cercle Alfons Mias no pot que alegrar-se que un nou equip animat per elements joves i dinàmics hagi decidit de prendre el relleu. És amb una profunda emoció que els hi transmetem la torxa de la tradició catalana i del respecte de les generacions passades!
Com els altres pobles, els catalans reten homenatge als que han lluitat o s'han sacrificat per a la seva comunitat. Importa que aquesta manifestació resta digna. En cap moment, no s’ha de derrapar en el víctivisme ploraner i enganxador com això es produeix a vegades en altres llocs.
Doncs, amics meus, que la nostra concentració contínua el seu desenvolupament normal. Sigueu tots agraïts per a la vostra presència aquí!
*
* *
Des de la nostra última manifestació d’octubre del 2018, lamentem la desaparició d’alguns dels nostres compatriotes meritoris.
El 29 de desembre del 2018 van tenir lloc al crematori de Canet, les obsequies de Felip Godet, director de cor dels Cantaires d'Argelers. Tenia 76 anys.
El 16 de gener del 2018 van tenir lloc al cementeri de Tuïr, les obsequies d'Eduard Balgros, vicepresident dels Dansaires Catalans de Tuïr, desaparegut a l'edat de 69 anys.
El 8 de febrer obsequies al crematori públic de Perpinyà de Narcís Falguera. Va morir a l’edat de 99 anys. Originari de Barcelona lluità per defensar la República contra Franco. Va fer la Retirada, el camp del Barcarès, les companyies de treballadors estrangers, el camp d'Argelers, el maquis, els guerrillers amb l'intent de reconquerir la Vall d'Aran… President nacional honorari de l’Amical dels Antics Guerillers espanyols a França, era cavaller de Legió d’honor francesa.
El 21 de març va morir a Ribesaltes a l’edat de 93 anys Joan Abelanet. Va ser el pare de l’arqueologia nord-catalana i descobrí el jaciment prehistòric de Talteüll el 1948.
El 5 de juny va ser enterrada el cementiri del Vernet de Perpinyà la pintora Núria Català. Soci del Centre Cultural Català de Perpinyà, originària de Tarragona, tenia 88 anys i cultivava un amor sincer per tot allò que podia il·lustrar la llengua i la cultura catalanes.
El 16 de juny va morir a l’edat de 86 anys l’escriptor filòsof Joan Soler. Originari d’Arles del Tec va ser conseller d’ambaixades. Conegut com l’autor d’obres important sobre el monoteisme era també un defensor de les llengües regionals. Entre 1985 i 1987, va exercir la funció de secretari general del Consell Nacional de les llengües i cultures regionals.
El 19 de juny van ser celebrades a Tuïr les exèquies religioses d’en Jordi Massols, soci fundador de Oui au Pays Catalan / Sí al País Català.
El 29 d’agost ha traspassat a l’edat de 96 anys, el músic Ely Buxeda. Originari de Banyuls de la Marenda, ha fet ballar generacions de nord-catalans. A vegada cantava també en la nostra llengua.
Les exèquies de Claudi Gil, una veu del Fanal Sant Vicens han tingut lloc el 26 de setembre 2019, a l'església de Llupià.
*
* *
Acabarem la nostra intervenció recordant algunes efemèrides catalanes:
1819 – 28 de setembre -Naixement a Figueres de Narcís Monturiol, intel·lectual i polític català, inventor del primer submarí tripulat i amb motor de combustió.
1919. – S'aixequen a Barcelona les Quatre Columnes projectades per Puig i Cadafalch a Montjuïc.
1919 – 21 de setembre. Naixement a Sabadell de Teresa Rebull, cantautora i activista política catalana.
1929 – 9 d'abril – Naixement a Banyoles de Pere Verdaguer, escriptor rossellonès.
1939 – 10 de febrer - Catalunya: L'exèrcit franquista arriba a la frontera franco-espanyola.
1939 – 16 de febrer. Un decret prohibeix l'ús de la llengua catalana com a segona llengua a l’Estat espanyol.
1949 – 5 de desembre. Defunció a Perpinyà d’Antoni Rovira i Virgili, periodista, lingüista i polític català, president del Parlament de Catalunya a l'exili.
1969 – 26 de març – Defunció a Illa de Simona Gay. Germana del famós poeta Josep Sebastià Pons, va la primera dona que escrigué en català al segle XX a la Catalunya del Nord.
Com ho fem de costum, llegirem ara alguns versos i deixarem la paraula a participants. La cerimònia s’acabarà entonant el nostre himne nacional, Els Segadors.
Joan-Pere Pujol, 19 d’octubre de 2019
Intervenció de Llorenç Perrié Albanell,
president du Cercle Català del Rosselló.
Perpinyà el 19.10.2019.
El Cercle Català del Rosselló s'uneix avui amb les altres entitats nord-catalanes per celebrar la memòria dels patriotes catalans i del president Lluís Companys en particular.
Després de 350 anys d’annexió de la Catalunya del Nord continuen els atacs que es tradueixen per una voluntat d’eradicació de la nostra identitat:
- Una entrada escolar marcada per la falta de mestres catalans, malgrat una demanda creixent de famílies;
- L’intent d'eliminació del CAPES de llengua catalana que deu la seva supervivència a la mobilització de la ciutadania;
- Un nou logotip del turisme que esborra totes les característiques catalanes ordenat pel Consell Departamental que ha canviat també el nom de la seva revista ja sense sabor «L’accent catalan de la République française» per «Mon département». Entre aquestes dues troballes i la macro regió Occitana, la identificació identitaria territorial del Departament tendeix al nivell zero. Per la culpa dels decisions polítiques som i quederem un departament croupió ;
Cultura, llengua, heràldica, nom del territori, tot és fet per esborrar la nostra identitat. Només falta l'eliminació física dels catalans i la remodelació de l'Estat estarà perfecte.
Al Sud, la sentència anacrònica del Tribunal Suprem marca un pas de mes cap al trencament del diàleg polític i la negació de les llibertats fonamentals. Les tensions augmentaran amb un poder cec que confon la justícia i la venjança, el codi penal i l'odi penal. La solució no pot ser una resposta judicial, sinó que ha de ser política. Espanya es desacrediti amb la seva còmplice passiva: la Unió Europea.
Temps difícils pels catalans, del Nord cap al Sud. La solidaritat no és una opció, esdevé una necessitat.
