Les tombes flamejants

Les tombes flamejants

Fou una pàtria. Va morir tan bella,

que mai ningú no la gosà enterrar:

damunt de cada tomba un raig d'estrella,

sota de cada estrella un català.

Tan a la vora del mar dormia

aquella son tan dolça de la mort,

que les sirenes dia i nit oïa

com li anaven desvetllant el cor.

Un dia es féu una claror d'albada

i del fons de la tomba més glaçada

fremí una veu novella el cant dels cants:

- Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.

Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,

oh Pàtria de les tombes flamejants!

Bonaventura Gassol i Rovira « Ventura Gassol »