2001 (14 d'octubre)

Discurs d’en Josep Queipiquer

14 d’octubre del 2001

Avui, 14 d’octubre de 2001, seixanta-unè aniversari de l’afusellament del President Lluís Companys i Jover:

Senyors, Senyores, presents tots a aquest homenatge i agraint-vos per la vostra presencia en tal acte.

Celebrem aquest homenatge la vetlla de la seva mort que és el 15 d’octubre avancem la data a causa de caure un dilluns i que per molts de vosaltres us seria difícil d’assistir-hi.

Cal recordar la seva enteresa davant els qui el jutjaren i els que l’assassinaren per odi i per venjança, més que per faltes comeses. Ell tingué l’enteresa de fer-los cara durant el judici refutant les acusacions que eren fal·lacioses, hipòcrites i moltes falses.

Com buscar les empleades dels despatxos de la Generalitat quan ells es vanaglorien que quan la conquesta d'Amèrica eren valents de bragueta, les proves són Allí. Tots porten noms espanyols, això vol dir alguna cosa, potser diran que es posaven els noms, perquè no els matessin…

Fa seixanta-un anys i l’odi continua essent el mateix, talment dirien que no coneixen res més que això «odi». No coneixen l’amor, no coneixen la bondat, sols «El Zarpazo», la Grapada per prendre el que desitgen.

Pobres malaurats! No tindran mai la bondat dels catalans, tals, perquè és cosa que no es compra no es ven. És de natura i ells sols volen ésser els més fins no tenir igual. Ara volen les aigües de l’Ebre per regar Andalusia. I em pregunto; ja que les aigües van al mar per privar la salinització del delta a on van tots aqueixos milers d'hectòmetres cúbics del Tajo del Jucar del Segura dels Guadiana del Guadalquivir no parlo de rius del nord, poc del Centre. On va l’aigua del Jarama? Van directament al cel?

Senyors de Castella, jo recordo el que dèieu en plena eufòria: «España es Castilla i todo lo demàs tierra de conquista». Espanya és Castella i tot el demés terra de conquesta. No és això, Senyors de Castella? No és això el que voleu? No és això el que fa mes de 280 anys esteu desitjant i no podeu obtenir? Res us importen els mitjans la qüestió és ser «Amos i Senyors».

No foren els mitjans que estalvià Franco: 2 000 afusellats al fossar de la Pedrera i arreu de Catalunya. Els fossars veien periòdicament com grups de catalans eren llestats de plom per enviar-los al paradís, però… cosa que no us fa gaire gloria ni vanitat abans d’enterrar-los al fossar de Girona, els treien les sabates, honor d’aquest país fins el calçat dels catalans els feia enveja.

Que dir encara?… tantes coses s’amunteguen en ma memòria… Que van foragitar d’Espanya tres milions d’espanyols per anar a treballar a l’estranger i que enviessin divises al país (li feien molta falta) els creditors de la guerra volien cobrar i… calia pagar. Alguns han tornat al paradís espanyol però molts s’han quedat on els van fer anar.