L'antic regim francès
1659 (7 de novembre). El tractat dels Pirineus entre França i Espanya, firmat a l’illa dels Faisants entre Mazarin i De Haro, consagra la mutilació de Catalunya i l'annexió dels comtats (Rosselló, Vallespir, Conflent, Capcir i part de la Cerdanya) a la corona de França.
1660. Francesc de Segarra és designat com segon president a morter del Consell Sobirà. Utilitzarà en contra dels patriotes el fuet, la roda i el penjament.
(Juny). Lluís XIV per l'edicte de Sant Joan de Luz suprimeix els organismes locals: el Consell Reial, la Diputació, el Tribunal del Patrimoni Reial (disposicions contrari als engatjaments del Tractat dels Pirineus).
1661 (desembre). El rei de França firma en violació del tractat dels Pirineus un decret confiscant l'impost sobre la sal. Inici de la Guerra de la Sal. La gabella havia estada abolida per les Corts de Barcelona el 1368, perquè era contrari a les constitucions i de poc rendiment.
Lluís XIV atorga al Collège de Jésuites les classes de gramàtica a la Universitat de Perpinyà, a través de les quals s'introdueix el francès entre la noblesa, el clergat i la burgesia.
1662 (3 de maig). Els jesuïtes francesos fan córrer els dits sobre la Universitat de Perpinyà.
(13 de maig). L'execució de Teresa de Camprodon, plaça de la Llotja a Perpinyà, provoca la indignació general.
1663. Començament de la repressió de les revoltes populars (Angelets del Vallespir), durarà fins al 1673.
1666. Anul·lació de l'elecció com a regidor de la Universitat de Francesc Carrera i càstig financer pels set doctors que havien votat per ell (l'interessat refusa de col·laborar amb el poder).
1667 (24 de maig) → 1668 (2 de maig). Guerra de Devolució entre França i Espanya. França envaïx els Països Baixos sota el pretext que la dotació de Maria-Teresa fixada pel Tractat dels Pirineus (500 000 ecus d’or) no havia estat pagada. Catalunya, una vegada més es troba implicada en una guerra que no és la seva. El setge de Puigcerdà de 1667 és un dels episodis de la Guerra de Devolució.
1669. Arribada de Sébastien Le Prestre de Vauban a la Catalunya del Nord. Ordenarà demolicions a Cotlliure -sense indemnitzacions– un terç de la ciutat en particular la casa del consolat (l'ajuntament) i l'església. A Vilafranca farà destruir l'església amb el seu magnífic claustre, el seu campanar, els seus dos edificis.
1670 → 1674. Revolta antifrancesa dels Angelets de la terra als comtats del Rosselló i de la Cerdanya.
1670. El batlle de Prats de Molló fa presoner Joan Miquel Mestre de Vallestàvia conegut com a «l'hereu Just», amic de Josep de la Trinxeria i famós dirigent de la revolta dels Angelets.
1671. (14 d'abril). El Consell condemna a mort per contumencia Josep de la Trinxeria, els seus lloctinents i els seus combatents. Els angelets es refugiaren al Principat. [Capeille, Dictionnaire, p. 288].
1672. Carta de l'Intendent Carlier: «Comme il n'y a rien qui entretienne l'union et l'amitié entre les peuples des différentes nations que la continuité du langage... S.M. a ordonné l'établissement de petites écoles dans la ville de Perpignan où les enfants de l'un et l'autre sexe puissent être instruits tant en langue française qu'en celle du pays et même en l'écriture desdites deux langues, afin qu'ensensiblement elles soient rendues communes et réciproques» [BRUNET Michel, Le Roussillon, une société contre l'état, p. 521-522].
Lluís XIV ordena derrocar el castell d’Arrià, situat sobre un pujol en l’actual terme municipal de Rià (Conflent). En aquells moments el castell d’Arrià no representava cap posició estratègica, però el castell d’Arrià tenia un valor simbòlic extraordinari la tradició popular considerava que en aquella fortificació, vuit segles abans havia nascut Wilfred el Vellós (840), el comte de les «quatre barres de sang» i fundador de la nació catalana. Feliu Berenguer, rector de Rià, escriu el 20 de maig: «Lo 16 de maig 1672, se acaba de posar en terra lo castell de Rià per ordre del rey cristianissim».
1673. Interdicció feta a la joventut nord-catalana d'anar a estudiar al Principat.
(7 de febrer). Durant la revolta dels Angelets, les tropes franceses cremen el poble d'Aiguatèbia i també la rectoria. [Abat Giralt, «Notice historiques des communes, SARL, vol. 41, 1900, p. 282].
(Inici de novembre). Una tropa francesa d'un miler de cavallers i 3 000 homes a peu, dirigida pel general Lebret, executa una expedició de càstig contra els catalans del Principat. Posa el foc a la Jonquera, però troba una resistència ferotge a Maçanet de Cabreny.
Nominacions de bisbes d’Elna no-catalans en violació del tractat dels Pirineus.
1674. Conspiració a Vilafranca del Conflent i a Perpinyà. Una dotzena de resistents catalans són sotmesos a la qüestió i al suplici del garrot. El cap de cadascú és exposat dins una gàbia al carrer. Detenció i condemna a mort de mossèn Manual Boixo, rector de Forques. Després de ser torturat serà executat plaça de la Llotja a Perpinyà [Capeille, p. 69].
(2 d'abril). Execució plaça de la Llotja a Perpinyà després de terribles tortures de Manuel Descatllar i Dessoler que té vint-i-sis anys. [Gran Enciclopèdia Catalana].
1675. (16 de maig). Execució per l’exèrcit davant el seu domicili de Perpinyà del resistent nord-català Francesc Puig i Terrats. Les seves restes són esquarterats i exposats públicament al mur de la Llotja.
1676. Primera prèdica en francès a la catedral de Perpinyà. Primer discurs del fiscal al consell sobirà del Rosselló. [Alícia Marcet, introducció a La Bressola, p. 7].
(18 de setembre). François Michel Le Tellier de Louvois, ministre d’Estat de Lluis XIV, demana als consuls de Perpinyà que es predici només en francès a les esglesies de la Catalunya del Nord.
1678. El bisbat d'Elna-Perpinyà és sostret de l'arquebisbat de Tarragona i posat sota la tutela del de Narbona en violació del tractat dels Pirineus.
1681. Louvois, secretari d’Estat de la guerra, escriu a l'intendant Trobat: «Sa Majesté approuve que vous continuez à tenir la main à ce que les habitants du Roussillon s'habillent à la française.» [H. Chauvet, Pages peu connues, p. 178].
1682. El Consell Sobirà promulga un decret segons el qual la coneixença del francès és obligatori per ocupar un càrrec oficial disposicio contrària al tractat dels Pirineus. Creació d'una càtedra de dret francès a la Universitat de Perpinyà.
1683 (6 de gener). Instal·lació dels vuit veïns d'Aiguatèbia a Cauders de Conflent, a petició de Francesc de Grimau, espòs de Marina de Llupià, posseïdora de la senyoria del lloc. Sembla que aquest poble va ser abandonat durant un cert temps com a conseqüència del seu incendi pels francesos a mitjans del segle XVII.
(7 d'abril). Louis Habert de Montmor, bisbe d’Elna suprimeix una bona part de les processions de la Setmana Santa a Perpinyà.
1688 (24 de setembre) → 1697 (20 de setembre). Guerra dels Nou Anys lliurada a Europa i Amèrica entre el Regne de França i la Lliga d'Augsburg. Governador del Rosselló el 1678, i després del Llenguadoc de 1682 a 1689, Anne-Jules duc de Noailles comanda en aquell temps l'exèrcit francès en els territoris catalans.
1689. De Noailles pren i enderroca Camprodon.
1690. De Noailles ocupa Sant Joan de les Abadesses, Ribes de Freser i Ripoll.
1691. Presa de La Seu d'Urgell.
1693. (9 de juny). Presa de Roses.
1694. (7 juny). Presa de Palamós.
(29 juny). Capitulacio de la ciutat de Girona.
(Juliol). Presa d'Hostalric.
(8 de setembre). Presa de Castelfollit de la Roca.
1695. Invasio del Principat per un exercit francès dirigit per Louis-Joseph duc de Vendôme, un dels millors generals de Lluís XIV.
1697. (20 de setembre). Tractat de Rijswijk signat entre el regne de França i els Estats de la Gran Aliança (Anglaterra, Espanya, el Sacre Imperi Romanogermànic i les Províncies Unides). Es mercadeja sense la participació de les corts catalanes plenament vigents com a Principat independent en aquella època.
Els francesos amb la flota de Victor-Marie d'Estrées capturen Barcelona i ocupen una part del Principat. Louis-Joseph duc de Vendôme, lloctinent general de l’exercit francès a Espanya, jura les Constitucions catalanes a la catedral en nom de Lluís XIV.
1700. (2 d'abril). Interdicció oficial de la llengua catalana a la Catalunya del Nord per edicte de Lluís XIV. Tots els procediments judicials, les deliberacions del magistrats municipals, les actes notarials i tota mena d'actes públics cal que siguin en francès sota pena de nul·litat. «L'ús del català repugna i és de certa manera contrària a la nostra autoritat, a l'honor de la nació francesa i fins i tot a la inclinació dels habitants del país».
(U de maig). El decret d’interdiccio de la llengua catalana al Rosselló entra en vigor.
1710. Intendent Barrillon planeja d'enviar al Rosselló preveres llenguadocians «l'occità essent mes a prop del català que el francès».
Encarcerament dels batlles i cònsols dels vilatges d'Alenyà, Montesquiu d'Albera, Palau del Vidre, Sant Cebrià, Sant Nazari, Tesà i la Torre del Bisbe per haver negat donar farratge a l'exercit reial.
1713. (Març i abril). Tractat d'Utrecht signat entre la Corona de Castella i el Regne de França. La Corona d'Aragó perd la seva sobirania i resta sota mans castellanes.
(25 de juliol). L'exèrcit borbònic —uns 25.000 homes comandats pel duc de Pòpoli—, inicia el setge a la ciutat de Barcelona.
1714. (11 de setembre). Els exèrcits francesos i espanyols ocupen Barcelona. Pèrdua de les llibertats nacionals catalanes. [Cadena, 197].
1716. Ordenació per la qual s'ha de predicar en francès al Rossello.
Decret de Nova Planta. Conjunt de lleis de Felip V basant en el model absolutista i centraliste francès.
1718 → 1720. Guerra de la Quàdruple Aliança entre el regne d'Espanya i la coalició formada pel Sacre Imperi Romanogermànic, el Regne de França, el Regne de la Gran Bretanya i les Províncies Unides.
1719. Els francesos ocupen la Vall d’Aran i exerceixen una represió ferotge sota el comandament del francés Champier.
(31 d’agost). La Seu d'Urgell i el Castell de Ciutat cauen en mans de James Fitz-James Stuart un aristocrat franco-anglès al servei de Lluis XIV. El corregidor Diego de Villaplana és capturat.
1736. Una multa de 500 lliures castigarà tothom qui negligirà de redactar els actes de l'estat civil en francès. [Chauvet, Pages peu connues…, p. 127].
1754. (24 de març). Ordenament reial prohibint als preveres del Rossello de redactar els testaments en català.
1756. Annexió de l'illa de Menorca a l'Estat francès. «L'ocupació francesa (1756-1763), al llarg de la guerra dels Sets Anys, no fou gaire florent, malgrat l'intent de relacionar comercialment Menorca amb els ports occitans». Menorca quedarà ocupada per les tropes franceses fins al 1763. (Gran Enciclopédia Catalana, vol. XV).
1760. (16 d'abril). Per acabar amb el «catolicisme ibèric», el bisbe d'Elna-Perpinyà Charles-François-Alexandre de Cardevac de Gouy d'Havrincourt suprimeix trenta festes religioses.
1771. Les maniobres de l'arquebisbe de Tolosa del Llenguadoc i de l'abat de Caux tenen per conseqüència l'extinció de l'abadia de Cuixà per Clement XIV.
1772. Introduccio del paper-timbrat, disposicio contrària al tractat dels Pirineus.
1777. Un decret del consell sobirà del Rossello i un reglament episcopal esporguen de les processions tot això que té un caràcter «bàrbar i impur».
1782. (6 de gener). La ciutat de Maó (illa de Menorca), sota dominació anglesa, capitula després de set mesos de setge per les tropes franco-hispàniques.
1783. Secularització de l'abadia de Sant Martí del Canigó.