IX RETROBAMENT CATALÀ

A PRATS DE MOLLÓ (1998)

A les 11 hores del matí del diumenge 4 d'octubre de 1998, ha tingut lloc al IX Retrobament català a la vila de Prats de Molló, al Vallespir (Catalunya del Nord).

Des de fa 9 anys, l'Ajuntament organitza aquest homenatge a la memòria del President de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià. Abans, el novembre de 1926, en el temps de la Dictadura de Primo de Rivera, Francesc Macià intentà envair Catalunya del Sud, a partir de Prats de Molló. Però és descobert per la policia francesa i detingut ell i els seus voluntaris armats, el 4 de novembre de 1926. Després és jutjat a París i finalment desterrat a Bèlgica.

Per commemorar aquests fets de Prats de Molló, enguany l'organització a anat a càrrec del nostre Institut, IPECC, que ha invitat a les joventuts polítiques de JNC (CDC), JERC (ERC) i Estat Català, per a fer participar els joves en aquests actes patriòtics.

Davant del monument a Francesc Macià, primer es feu una ofrena floral de l'IPECC per dos nens: Marc Aymerich i Dídac Vidal, d'Estat Català, que també havien vingut amb l'autocar de l'IPECC. A continuació donà la benvinguda als presents a l'acte Pere Guardiola, antic tinent alcalde a Prats de Molló, i en nom del poble de Prats de Molló. A continuació, parlaren per la JNC, Francesc Parés Montfort i per part de la JERC, Ramon Rius Santamaria. Després, Xavier Bada, vice-president del Cercle d'Agermanament Occitano-Català (CAOC), que digué unes paraules sobre la situació política actual. I, finalment, Enric Garriga Trullols, President de l'IPECC, llegí el seu discurs en què denuncià als partits sucursalistes i digué que s'han d'aprofitar totes les actuals circumstàncies polítiques, a Catalunya, Euskadi i Catalunya, per a recuperar la independència catalana com un estat més de la nova Europa.

Després arribà amb retard un autocar de la Fundació Francesc Macià i de l'Estat Català, escindit de l'històric, que llegiren un Manifest.

A continuació, tots plegats, cantàrem Els Segadors, acompanyats pel graller que havia portat l'IPECC, Lluís Gelis. Enric Garriga Trullols cridà al final : Visca Catalunya Lliure !

Enric Garriga proposà a tots els presents de fer una cercavila pel poble a partir del pont d'entrada. Tothom s'hi afegí i es feu una manifestació amb moltes banderes i amb la collaboració musical del graller Lluís Gelis, que interpretà himnes patriòtics.

Un cop acabada la cercavila, els assistents dinaren a diferents hotels de Prats de Molló i de La Presta. Al restaurant Ribes, de la Presta, es feu una vetllada amb parlaments i música de gralla i flabiol a càrrec del nostre graller. Enric Garriga llegí diversos textos del sumari del procés de Francesc Macià, a París.

Després es feu una visita a la Presta i una altra a Prats de Molló i a les 5 de la tarda, l'autocar de l'IPECC inicià el retorn a Barcelona, aquest cop per Molló i Ripoll.

L'IPECC ha salvat la festa enguany ja que l'Ajuntament de Prats de Molló havia desistit de repetir-la a causa de la reduïda assistència de públic. L'any vinent potser podrem tornar a fer venir més gent, especialment joves, seguint la promoció que l'IPECC vol continuar fent entre la joventut.

E.G.T.

DISCURS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS

AL IX RETROBAMENT CATALÀ A PRATS DE MOLLÓ

Homenatge a Francesc Macià

Diumenge 4 d'octubre de 1998

Senyor Pere Guardiola, amics tots.

Per la novena vegada, ens retrobem, aquí, un altre cop, per retre un homenatge a un home que ha fet més que ningú per la Catalunya moderna. Francesc Macià ha estat per Catalunya una glòria històrica que l'ha enaltida a l'interior i a l´exterior. Francesc Macià es feu mereixedor del respecte de tothom i de l´estimació unànime de tots els catalans.

Per tot el que feu per Catalunya, la figura de Macià, mereixia i mereix l´honor de ser recordat en el cor de tots els catalans. És gràcies a la iniciativa de l´Ajuntament de Prats de Molló, en aquest pregon Vallespir, que el 7 d´octubre de 1990 es fa el I Homenatge a Francesc Macià.

Recordo que coincidí la data amb el V Aplec a Panissars i el nostre Institut assistí a les dues commemoracions del mateix matí del diumenge.

Es feren dues ofrenes florals, dos actes i moltes banderes onejant al dos costats de les Alberes, testimonis vius de la nostra història èpica i gloriosa.

En aquella ocasió l´assistència dels catalans fou molt nombrosa. Hi assistiren la filla i la néta de Francesc Macià. Gloria Riera representava la Generalitat i també hi havia Heribert Barrera per Esquerra Republicana i Josep Planchart per Estat Català.

La pluja de la tarda no deslluí el fervor dels nostres cors. S´iniciava una tradició que ha durat nou anys. El nostre Institut s´ha fet el propòsit que duri, costi el que costi, molts anys més, fins que la flama sigui recollida per totes les institucions patriòtiques del nostre país.

Durant aquests vuit darrers anys, per aquí ha passat molta gent i moltes personalitats. On són ara ? Se´n recorden d´En Macià ?

Amics tots, no podem deixar morir una commemoració precisament en el moment que s´albira la concreció i l´assoliment d´aquell gran projecte de Francesc Macià, que volia «deslliurar la nostra pàtria d´aquesta dominació espanyola que pesa damunt nostre des de 1714». Aquestes paraules les digué durant el procés que el jutjà a Paris, amb tots els altres conjurats catalans, el 1927. El fet de ser presoner no l´impedia parlar, amb el seu cor, de la seva profunda idea independentista i repetia : «Volem entrar, com a Estat independent, en el concert dels pobles lliures».

Ja fa més de 70 anys que Francesc Macià es declarava independentista, des del 1917.

Aleshores era molt més perillós, que ara, aquest tipus de declaracions catalanistes radicals i malgrat això Macià se'n declarà partidari.

Ara que la democràcia ja és un procés pràcticament consolidat. Ara que l´exèrcit espanyol ha perdut les temptacions «golpistes» i intervencionistes en política, malgrat que continua essent garantia de la unitat sagrada d´Espanya, segons la Constitució. Ara que qualsevol secessionisme europeu no tindria cap transcendència per Europa, perquè tot quedaria al seu interior ? Ara que nombrosos pobles europeus han obtingut la independència i d´altres són en camí d´obtenir-la. Ara que les condicions són radicalment diferents del temps que li tocà viure a Macià, el poble català, en canvi, alliçonat per uns polítics porucs, o enganyats per uns polítics venuts als espanyols, considera encara pecaminós demanar aquella independència que volia Francesc Macià fa més de 70 anys.

És segur que Macià, si visqués la nostra situació actual, seria encara més valent i més explícit, i denunciaria no solament Espanya, sinó també França, que ha actuat contra el català a Catalunya del Nord i contra les altres llengües de l´estat francès, amb més perfídia que els propis espanyols.

Segur que Macià si visqués ara, no tindria cap escrúpol per aprofitar l´avinentesa única que ha creat la treva basca per declarar la independència catalana, conjuntament o separadament dels bascos i gallecs.

Tenim ara una ocasió magnífica. Macià en sabé aprofitar una. Si ara perdem l´actual ocasió, potser perdrem per sempre la viabilitat de la nostra nació, la supervivència de la nostra llengua i cultura. La declaració del dret a l´autodeterminació aprovada pel Parlament català, el passat 1 de novembre, ha deixat clar, un cop més, que els sucursalistes són uns botiflers venuts a Madrid, que d´altra banda ara fan professió falsa de catalanisme, per guanyar vots a les properes eleccions. Només els partits catalans són catalans, els altres són espanyols a casa nostra.

Però amb això no n'hi ha prou. Massa declaracions, massa paraules. El que cal són més fets. El dret del poble català és un dret reconegut internacionalment.

Exercim-lo, doncs amb valentia. Amb el coratge de Macià.

Si perdem aquesta ocasió potser no caldrà venir mai més a Prats de Molló, perquè haurem traït la seva memòria. Per tant siguem valents com Macià.

Us esperem més nombrosos l'any vinent. Segur que els esdeveniments faran canviar la situació actual.

Amb aquesta confiança només em resta de cridar fort i alt.

Visca Catalunya Lliure sobirana i independent!

Enric Garriga i Trullols

Prats de Molló

4 d'octubre 1998