El primer empiri i la restauració
1801. El Concordat suprimeix la diòcesi de Perpinyà i incorpori el seu territori a la de Carcasona (no serà restablida que l'any 1817 per Piu VII i caldrà esperar 1824 per que rebi de nou un bisbe).
1804 (16 de març). Decret del prefecte en data del 25 Ventôse de l'any XII: «Totes les processons nocturnes, tots els disfressaments que tenen lloc durant la setmana santa i totes les representacions de misteris religiosos en places públiques tal com se'n juga en alguns pobles d'aquest departament són i continuen estant prohibits com a contràries als reglaments de policia.» [BRUNET Michel, Le Roussillon, une société contre l'état (1780-1820), El Trabucaire, Perpinyà, 1990, 431].
1807. (27 d’octubre). El Regne d’Espanya i el Primer Imperi Francès signen el tractat secret de Fontainebleau. Espanya autoritza el pas de les tropes franceses al seu territori per envair Portugal i desmembrar-lo en tres zones. Les tropes de Napoleó ho aprofitaran per conquerir Espanya.
1808 → 1814. Guerra del Francès (Campanya d'Espanya de Napoleó Bonaparte).
Durant la campanya espanyola, l'exèrcit napoleònic es dedica a saquejar el patrimoni artístic espanyol, especialment a Madrid i Sevilla. València es veu afectada en un grau menor. Els intel·lectuals francesos justifiquen aquest robatori com una volta de les obres d'art al «país de la llibertat».
1808 → 1815. Ocupacio de la Vall d’Aran pels francesos.
1808. (9 de febrer). Comandades pel general Guillaume Philibert Duhesme les primeres tropes de l'exèrcit napoleònic entren a Espanya pel pas de la Jonquera. Posteriorment entren les tropes de Joseph Chabran, que ocupen el Castell de Sant Ferran de Figueres.
(13 de febrer). Les tropes de Duhesme i Giuseppe Lechi entren a Barcelona amb 5.427 homes i 1.830 cavalls. El 29 ocupen per sorpresa la Ciutadella i el Castell de Montjuïc.
(6 i 14 de juny). La batalla del Bruc primera victòria sobre els exèrcits napoleònics. Una expedició de càstig francesa, formada per prop de quatre mil soldats, és derrotada, al peu de la muntanya de Montserrat, per un miler de manresans i igualadins. [CADENA, 127].
Últim setge de la la plaça forta de Roses per l'exèrcit napoleònic que acaba deixant Roses en mans dels francesos fins a 1814.
1809. (Gener). El general Desveaux, amb 800 homes de les tropes napoleòniques, arribà a Montserrat i posa al foc al monestir. Perseguit pel sometent, el destacament francès és destruït.
L'exercit de Napoleó assetgen Girona durant set mesos. Envaint la ciutat al desembre profanen el santuari de Sant Narcís. Violen la sepultura i posen al sant màrtir els insignes de «generalissimo».
Descripció del departament dels Pirineus Orientals pel Diccionari geogràfic portàtil publicat el 1809 a París i Lió d’un tal Vosgien: «poblacio 110 700 habitants, formada per una raça particular de gitanos o bohemis, descendents dels àrabs que van conquistar Espanya. Tenen el cutis de color mulat, costums vulgars i un aspecte exterior ben sovint brut. Parlen el dialecte català. » [El Fiçó, núm. 182, febrer del 2008].
1810. (7 de febrer). Carta del batlle de Perpinyà al comissari de policia: «Les tropes que, romanent aquí, allotjades en l’habitant, que no poden ni ser vigilades pels seus caps, ni ocupades de res, es permeten tota mena de desordre; són afavorides per un núvol de jueus i d’una espècie d’homes que segueixen sempre els exèrcits per comprar a vil preu els objectes robats.» [Michel Brunet, Le Roussillon, une société contre l'état, p. 404].
1811. (25 de juliol). L'exercit del general Louis Gabriel Suchet pilletga el patrimoni, saqueja i posa el foc al Monestir de Montserrat.
(13 d'agost). Carta del batlle de la Vall de Carol a propòsit dels voluntaris de l'Arieja cantonats en aquesta regió: «Nous avons toujours eu des troupes à notre commune, lesquelles nous ont fait presque la guerre comme l'ennemi et au moment de l'entrée de ce dernier nous nous sommes trouvés seuls et abandonnés.» [Michel Brunet, Le Roussillon, une société contre l'état, p. 229].
(19 de setembre). Carta del notari Blanc de Sallagosa al comisari general Renouard: «Les nostres tropes, que estan en acantonament, fan tant d’estralls com l’enemic, sobretot els alemanys que són bons soldats, però la quinta essència de lladres.» [Michel Brunet, Le Roussillon, une société contre l'état, p 229].
(27 d'octubre). Carta del prefecte dels Pirineus Orientals al ministre de l'interior francès a propòsit del baró Arollas que ha exigit dels vilatges cerdans 200 000 francs per una expedició militar: «Il menace les comunes de les traiter militairement et de les brûler si elles ne s'exécutent pas dans les 24 heures.» Errada a Palau on sis cases són cremades. [Michel Brunet, Le Roussillon, une société contre l'état, p. 229].
1812. (9 de gener). Després d’intensos bombardeigs, el general napoleònic Louis-Gabriel Suchet s’empara de València. El seu control sobre la ciutat serà breu, perquè el juliol de 1813 ha d’abandonar-la davant de la retirada de l’exèrcit francès.
Per simple decret Napoleó annexiona el Principat de Catalunya a l'Empiri francès i el divideix en quatre departaments (26 de gener): Segre, Ter, Montserrat et Boques de l’Èbre. Equivocació de l'administració francesa: Andorra es troba també annexionada alguns mesos. És englobada, com un territori més en el departement «francès» del Segre.
El 26 de gener de 1812, un decret imperial relaciona la Vall d'Aran amb el departament francès de l'Alta Garona, el que s'organitza per una sèrie de decrets el 1813. Després de la caiguda de Napoleó, la vall va ser retornada a la corona espanyola el 1814.
1813. Després d’un cop de mà fracassat de la guerrilla el febrer de 1813, el comandament francès decideix la inutilització de les fortificacions de Roses. Les fortificacions (el castell de la Trinitat com les muralles de la vila vella en alguns punts) seran intencionadament volades.
1816. (2 de gener). Una disputa esclata en un comerç de vi de Vilafranca entre els sotsoficials de la guarnició i els guàrdies nacionals del lloc que tracten de «Canigou»; per una estranya perversió del llenguatge el nom de la muntanya sagrada dels catalans té lloc d’insult i aquesta banal disputa de borratxos manca de degenerar en un avalot general. [Michel Brunet, Le Roussillon, une société contre l'état, p. 405].
1820. (25 de juliol). Un decret del prefecte Emmanuel-Ferdinand de Villeneuve-Bargemon prohibeix totes les curses de braus, de vaques i de bous (!): «espectacle barbar i contrari als nostres costums».
1821 (27 de setembre) → 1822 (30 de setembre). Un «cordo sanitari» assegura el bloqueig del Principat.
1823. (7 d’abril) Seguidament, a les decisions del congrés de Verona del 1822, França intervé militarment a l'Estat espanyol amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís per restablir l'absolutisme de Ferran VII. Ocupació francesa del Principat.
(25 d'abril). L'exèrcit dels Cent Mil Fills ocupa Figueres i posa setge al castell de Sant Ferran que capitularà el 26 de setembre.
(abril) Es posa a la presó un obrer agrícola d'Illa. Al curs d'una disputa amb monàrquics havia afirmat que la milícia del general Francisco Espoz i Mina tenia 40 000 homes [Michel MARTZLUFF, SARL, 1985, p. 112].
(abril). Grau, fill de l'alberguista, i Riu, guarda terra, del poble de Via són empresonats per haver incitat militars a desertar. [Journal de Perpignan et des Pyrénées-Orientales, abril de 1823].
(juny) L'exèrcit francès desembarca els seus canons a Roses i encercla les principals ciutats de Catalunya.
(juliol). Martial Ester, guarda terra del poble de Llo, és condemnat per difusió de noves falses i alarment sobre els combats que tenen lloc a la Cerdanya entre tropes franceses i espanyoles. [Journal de Perpignan et des Pyrénées-Orientales, 19 de juliol de 1823].
(25 de novembre). El general Francisco Espoz y Mina firma la rendició de Barcelona.
1830. (9 de setembre). Eugène Boudon Lacombe Saint-Michel, batlle republicà de Perpinyà, proposa el canviament de nom de carrers encara designats per noms pres en l'idioma del país. [CAMPS].
1832. (26 de maig). Quatre treballadors republicans són matats al curs d'una confrontacions amb militars. [MC PHEE Peter, Les Semailles de la République dans les Pyrénées-Orientales, p. 195]
1833. (21 de desembre). Constitució de la Societé Philomatique de Perpinyà a l'origen de la Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales. Socis d'aquesta associació pertanyen als comitès locals de vigilància de la Instrucció pública. Jugarà un paper d'agent actiu de francesització. El català quedarà exclòs de les seves publicacions. [CAMPS].
La llei Guizot obliga els municipis a entretenir una escola per fi de generalitzar l'ensenyança primària (en francès).
1834. Supressió la Casa de les Monedes de Perpinyà.
1839. Creació a l'Escola Normal de Perpinyà d'un curs de francès pels adults de les classes populars.
1840. Dotze mils carlins es refugien a Palau de Cerdanya. Vuit-cents oficials d'aquest exèrcit son empresonats a Perpinyà. L'Estat francès proposa als soldats d'optar entre un engatjament a la Legió estrangera o ser rebutjat. Sis-cents consenten a ser incorporats a la Legió.
1844. Primera edicio del llibre de Jean Mattes Leçons pratiques de grammaire, lliçons fetes a l’Escola d’Adults de Perpinyà. El mètode consisteix a utilitzar el català per millor destruir-lo.
1846. El jacobí franc-comtès i cap de redacció del diari, Pierre Lefranc escriu dins L'Indépendant dels u i 18 d'abril: «Uniu-vos. No sigueu catalans, ni aragonesos, ni bascos, ni castellans, sinó espanyols». [MC PHEE Peter, Les Semailles de la République dans les Pyrénées-Orientales, 53].
1847. (27 de gener). Dins L'Indépendant, Pierre Lefranc es queixa que els cridaires públics de Perpinyà fan encara anuncis en català i no pas en francès. [MC PHEE Peter, Les Semailles de la République dans les Pyrénées-Orientales, 53]