MARÍA JESÚS IBÁÑEZ / BARCELONA

DIMECRES, 7 DE SETEMBRE DEL 2016 - 19:08 CEST

L'ensenyament de llengües estrangeres i com millorar (d'una vegada per sempre) el baix nivell d'idiomes de la poblaciópreocupen tant, que fa uns mesos van ser mereixedors d'una sessió monogràfica en la comissió d'Educació del Parlament. A l'assumpte se li van dedicar més de dues hores de debat polític i de detallades explicacions per part de la Generalitat per demostrar queles escoles s'han posat les piles, que hi ha hagut progressos importants i que s'estan destinant més recursos que mai. Tot per acabar admetent que, malgrat els esforços dels últims anys, encaraqueda molta feina per fer.

No n'hi ha prou que més de la meitat dels col·legis i una mica més del 45% dels instituts públics catalans impartissin el curs passat classes de Ciències, de Matemàtiques o d'alguna altra assignatura no lingüística en anglès. Ni que el nombre de professors especialistes en anglès que han actualitzat la seva formació per adaptar-se als nous currículums hagi sigut de 4.848 docents en els últims cinc anys (d'un col·lectiu total de 9.000 professors), com va explicar en la sessió parlamentària la consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz.

MOLTES HORES

“És que per aprendre bé una llengua fan falta moltes hores i, sobretot, un professorat ben preparat”, reflexiona Carme Muñoz, professora de Lingüística Anglesa i Lingüística Aplicada a la Universitat de Barcelona (UB) i coordinadora del Grup de Recerca en Adquisició de Llengües (GRAL). “La formació del professorat és fonamental -insisteix Muñoz-, els docents haurien de parlar anglès de forma fluida i espontània a l'aula”. “Perquè si un mestre es troba insegur amb l'idioma, el més fàcil és que acabi limitant les activitats de classe al llibre de text”, observa.

A partir de l'experiència de les seves investigacions, que el porten a visitar des de fa anys centres educatius de tota mena, Muñoz ha constatat "defectes de continuïtat" en el pla per a l'escola plurilingüe que va posar en marxa la Conselleria d'Ensenyament fa dos cursos. "L'aplicació i el seguiment de l'ús de l'anglès en assignatures no lingüístiques hauria de ser més sistemàtic i hi hauria d'haver també més coordinació metodològica entre les classes d'anglès en primària i en secundària", constata aquesta experta, a la qual l'associació europea d'estudis de segones llengües (Eurosla) acaba de concedir el Distinguished Scholar Award 2016.

FÓRMULES DE MILLORA

El 2014, quan l'anterior consellera, Irene Rigau, va presentar el pla per al plurilingüisme, només un 20% dels docents tenien acreditat suficient nivell d'anglès per poder fer classes en aquest idioma. Per ampliar aquest percentatge, l'Administració ha augmentat el nombre de places en les escoles oficials d'idiomes destinades a docents (que tenen la matrícula gratuïta) i ha animat els mestres que ja saben anglès a treure's certificats que ho acreditin.

A més d'utilitzar l'anglès com a llengua per impartir classes (cosa que requereix una experiència que molts professors encara no tenen), les escoles tenen la possibilitat de recórrer a altres fórmules, com fomentar els intercanvis d'estudiants amb centres d'altres països, “i no cal que siguin anglòfons”, una fórmula que reporta resultats molt satisfactoris, suggereix Carme Muñoz. “També és fonamental treballar l'anglès en grups reduïts perquè la pràctica oral sigui com convé”, indica.

Segons dades d'Ensenyament, són més de 1.150 centres educatius els que en els últims anys han introduït l'anglès com a llengua vehicular en alguna assignatura no lingüística, però no facilita quants alumnes estan seguint aquesta metodologia. Això sí, l'enquesta internacional que realitza l'empresa Education First (EF), amb dades de gairebé un milió de persones d'arreu del món, diu que Catalunya està entre les tres millors autonomies en el domini de l'anglès i que per primera vegada aquest any ha superat Madrid, on s'aplica des de fa temps el model d'educació bilingüe en castellà i anglès.

Més cine i més videojocs en versió original

“El cas és que moltes vegades la millora en el domini de l'anglès que experimenta un jove no guarda relació directa amb el que fa a l'aula de l'escola, ja que al voltant del 40% de la població estudiantil realitza activitats extraescolars vinculades a l'anglès”, assenyala la professora de la UB Carme Muñoz. “Som un dels països on els escolars comencen abans a estudiar aquesta llengua i dels que tenim més presència de l'anglès com a idioma integrat en l'ensenyament, però seguim obtenint resultats mediocres”, afirma.

I tot i que encara és aviat per extreure conclusions definitives, la coordinadora del Grup de Rercerca en l’Adquisició de les Llengües (GRAL) aporta un avanç dels resultats obtinguts en les seves investigacions més recents (alguna d'elles encara en curs). “Hem comprovat l'efecte tan positiu que té per als joves, d'entre 12 i 16 anys, veure pel·lícules o sèries en versió original”, indica.

“Només caldria un canvi d'hàbits per part de les famílies, que es comencés a veure la televisió sense doblatge per millorar el nivell i seria d'una manera d'allò més barata”, proposa. “També són sorprenents els resultats que estem obtenint amb joves que acostumen a veure sèries per internet o a usar videojocs en anglès. L'escola d'avui dia hauria d'oferir a l'alumnat activitats d'aprenentatge més en consonància amb el món digital en el qual es mouen i que els motivin per implicar-se amb el seu aprenentatge no només cognitiva sinó també emocionalment”, subratlla.

La consellera Meritxell Ruiz va destacar, en la seva compareixença parlamentària per a explica com s'està tractant la millora de l'anglès en les escoles, que els alumnes catalans de quart d'ESO van obtenir per primera vegada el curs passat una puntuació superior a 70 en les proves de competències bàsiques, encara que va admetre també que "hi ha un marge de millora significatiu". També va celebrar que s'hagin reduït les diferències en els resultats dels centres d'alta complexitat i la resta, si bé va admetre que la bretxa segueix existint.