Els Morts Dublinesos Joyce Huston
Companys:
Darrer missatge fins proper curs sobre film de Huston que versiona relats de Joyce.
Cercant informació sobre Els Dublinesos i el relat que tanca la col.lecció, Els morts, he trobat una aportació de la catedràtica de literatura catalana Maria Nunes a Llibres per Llegir dirigit perEster Matalí. Us passo l'enllaç http://old.llibresperllegir.cat/lectura-colectiva/capitols/5-dublinesos-els-morts-1407 S'ho val.
Bona revetlla
Gaudiu de les notes de Nunes, adaptació de publicacions en anglès que cita al final.
Teresa
PD. Fa un parell de cursos l'Ester Matalí presidí una taula rodona amb Maria Nunes i en David C. Hall tancaren el cicle de xerrades presencials de Llibres per Llegir amb sobre A sang freda després que els participants del curs havien llegit la novel.la i havien vist les dues adaptacions al cinema que s'han fet recentment. Feia poc que l'Ester havia entrevistat a en David a Llibres per llegir, a rel de la publicació d'aquest de Barcelona Skyline. http://www.quellegeixes.cat/entrevistes/entrevista-david-c-hall
He actualitzat l'entrada al weblog del Dpt d'Idiomes amb enllaços he consultat. He pujat un pdf amb teacher's notes però no he trobat encara recursos pensats per estudiants d'anglès com a segona llengua o llengua estrangera que puguessim utilitzar. No us donaré més la llauna amb això fins molt més endevant.
ELS MORTS
Més valia passar a l'altre món decidits, en la plena glòria d'alguna passió, que apagar-se i pansir-se tristament amb l'edat.
James Joyce, Els morts
Tancant el cicle
Arribem al final de la lectura. Ai las!
Vam iniciar Dublinesos amb les primeres experiències de l'infant que s'aproxima al món dels adults i als misteris de la mort i de l'amor. Vam seguir amb les frustracions de la joventut, els desenganys de la maduresa, la ruïna de les il·lusions, la crítica social... la paràlisi, sempre. I sempre amb Dublín com a escenari del deambular sense rumb dels personatges i de les vides a la deriva. Però, com deia en la introducció dels primers contes, Joyce va més enllà i transcendint la realitat local i temporal de la qual parteix,Dublinesos es constitueix en un retrat universal i en una profunda reflexió sobre les conductes, els desitjos, les febleses i les passions humanes. Ell mateix va escriure el 1921:
For myself, I always write about Dublin, because if I can get to the heart of Dublin I can get to the heart of all the cities of the world. In the particular is contained the universal.
Una veritat que ens allunya dels falsos cosmopolitismes i ens aproxima a la veritable essència de la universalitat. Joyce capta amb ploma de mestre aquest cor, aquesta essència íntima de tota persona com a ésser dialogant -amb si mateix, amb l'entorn, amb els altres, amb els morts- de tal manera que en aquest dialogar descobreix la seva autèntica i vulnerable condició humana.
La universalitat és la qualitat fonamental del valor poètic.
Harold Bloom, El canon occidental
L'estructura cíclica de Dublinesos que s'iniciava amb la narració en primera persona del nen que mira, cada nit, des del carrer, la finestra darrera la qual hi ha el misteri del món dels adults i de la mort, es tanca ara amb el monòleg interior del protagonista d'ELS MORTS, Gabriel Conroy que, en una mena de judici final, reflexiona sobre la insignificància de la seva vida, mentre contempla, de nit també i des de la finestra d'un hotel, com la neu de l'hivern va cobrint el món dels vius i el dels morts.
Admirable la simetria de motius, d'aquesta visió des d'una banda i l'altra de la finestra, símbol de la consciència, que emmarca inici i final d'un cicle que queda però d'alguna manera obert amb un final ambigu que et deixa tan sol com a lector que voldries tornar a començar de nou des de l'inici. Després haver recorregut aquest Dublín dels vius, tornem al diàleg amb els morts amb què s'iniciava el primer conte. El cicle s'obre i es tanca amb un moment d'epifania en el qual la presència dels morts es manifesta als vius, a aquest vius a qui la paràlisi no permet viure del tot. Per a reblar més encara el clau, Joyce situa temporalment el darrer conte al final de les festes nadalenques, després de la celebració de l'Any Nou, i per tant, coincidint amb la celebració de l'Epifania. Aquest diàleg dels personatges amb si mateixos és a Dublinesos una eina privilegiada per a plasmar literàriament aquests moments d'epifania.
L'estructura i la correlació de motius és tan perfecta que algun crític ha observat que els títols dels dos contes, LES GERMANES iELS MORTS, gairebé es podrien intercanviar sense que en variés el sentit.
Hi ha tant a dir sobre ELS MORTS! Podríem començar per dir que és considerat com un dels millors contes de la literatura universal. L'Enciclopèdia Britànica el defineix com un dels millors que s'han escrit mai. Harold Bloom a Cuentos y cuentistas. El canon del cuento, el qualifica d'obra mestra, on hi reconeix la petja de Dante en el judici final a què simbòlicament el protagonista se sotmet en el desenllaç del conte.
ELS MORTS és un conte extraordinari per la profunditat humana que traspuen els seus personatges, però ho és sobretot perquè en aquest conte l'art de la subtilesa de Joyce con a narrador arriba al sublim quant a la capacitat d'evocar, d'emocionar i de condensar admirablement tantes sensacions i tanta vida en les seves pàgines.
Però com que sobre ELS MORTS comptarem amb el privilegi (aquells que poguem assistir a la cloenda) de la conferència amb què ens il·lustrarà la Sra. Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, em limitaré a fer-vos un suggeriment i a indicar quatre notes que puguin aclarir aspectes i acompanyar la lectura.
Un suggeriment
Què us suggereixo?
Que llegiu i hi digueu la vostra. Trobareu el conte tan profund, tan excepcionalment ric...
Ja que heu demostrat ser un lectors atentíssims i participatius, i com que si recordeu havíem dit que en Dublinesos tots els contes dialoguen entre si i tots els motius temàtics conflueixen en ELS MORTS, doncs us convido a què els aneu detectant i aneu assenyalant i comentant tots aquells motius, referències, situacions, personatges, elements... que de tots els contes del recull trobeu que van reapareixent en ELS MORTS.
Quatre notes
- Irish Melodies (Melodies irlandeses) era un llibre de poemes de Thomas Moore molt popular a Irlanda a principis del segle XX. Sembla que un dels poemes, “Oh, Ye Dead!”, serví d'inspiració per al títol The Dead.
Gabriel cita el llibre quan pensa quins versos serien potser més adequades per a incloure en el seu discurs en comptes dels de Robert Browning. (p.211)
-Atenció als adjectius!
L'asmàtica campaneta de la porta del rebedor... (p.207)
Un sol adjectiu ja ho diu tot de la casa de les germanes Morkan i ens introdueix en l'atmosfera del conte.
- la casa fosca i esllanguida d'Usher Island (p. 207)
Concretament del número 15 d'Usher Island, és la casa de les tietes on James Joyce havia anat a celebrar festes de petit. La casa existeix encara.
- Diversos elements indiquen que les germanes Morkan són de classe mitjana baixa i d'una família vinguda a menys, com la família del propi Joyce que per la mala administració i els problemes amb l'alcohol del pare van anar canviant de cases, cada cop a una de més modesta i en pitjors condicions.
Els personatges de les germanes Morkan estan basats en les pròpies ties de l'escriptor.
- L'escala té molta importància en el conte. És un símbol d'ascensió, d'espiritualitat i de comunicació entre mons; és un dels camins que ha de seguir l'heroi espiritualment.
També té el significat simbòlic de culte als avantpassats.
- Nora Barnacle és el model per al personatge de Gretta.
Nora provenia de Galway i havia tingut un pretendent que havia mort de tuberculosi després d'estar-se sota la pluja cantant per declarar-li el seu amor.
Hi ha una oposició familiar per part de la mare respecte el matrimoni amb la Gretta a qui considerava una espavilada de poble. (p. 221)
- Les tres síl·labes amb què la Lily pronuncia el cognom “Conroy” denoten que és de classe baixa.
Lily pronuncia “Conneroy”. (p. 209)
- L'Hotel Gresham, situat a O'Connell Street, era i és ancara avui un dels hotels de luxe de Dublín. (p.214)
- El personatge de Gabriel Conroy té molt del propi James Joyce, segons la crítica.
A més d'altres paral·lelismes, el més clar sembla la relació entre James i Nora que dóna les línies principals per a construir la de Gretta i Gabriel en la ficció. ¿És el Gabriel Conroy d'Els Morts la imatge que de si mateix construeix mentalment James Joyce sobre quina hauria estat la seva vida a Dublín si s'hi hagues quedat, casat amb Nora, fent classes, escrivint ressenyes de llibres...?
Les reaccions de desig, d'una certa gelosia i de frustració de Gabriel són les del propi James?
Hi ha qui considera també que el personatge té part del seu pare John Joyce, malgastador, alcohòlic, veu de tenor.
Per altra banda, hi ha una diferència bàsica entre Els morts i els altres contes de Dublinesos i és el sentit de reconciliació de la visió sumament crítica que de la ciutat i dels seus habitants ens havia presentat Joyce. Els morts és escrit en 1907, després d'un període de problemes econòmics i de salut que probablement porten Joyce a modular els seus records de Dublín i qui sap si a un cert enyorament d'alguns aspectes.
Segons Harold Bloom, Gabriel Conroy és tant un autorretrat joycià com una autocondemna.
En un altre ordre d'idees, el nom del protagonista, Gabriel Conroy, és el títol d'una novel·la de Bret Harte que tracta sobre la febre de l'or als Estats Units; es tracta d'una aventura dramàtica en què els personatges per sobreviure acaben devorant-se els uns als altres atrapats i incomunicats per una allau de neu.
- El Daily Express (el diari on Gabriel Conroy publica una columna literària els dimecres, per ben pocs diners i a canvi també dels llibres que ressenya) era un diari conservador que no donava suport a la causa de la independència irlandesa.
James Joyce havia publicat articles en aquest diari entre 1902 i 1904.
Com a resposta a la crítica que li adreça la senyoreta Ivors, Gabriel Conroy Tenia ganes de dir que la literatura estava per damunt de la política. Però només murmurà sense convicció que no veia res de polític en el fet d'escriure ressenyes de llibres.(p.222-223)
- Les illes d'Aran conservaven el gaèlic i les tradicions genuïnament irlandeses a causa del seu aïllament. (p.223)
- A la pàg. 225 hi ha un error d'impremta: la Greta s'ha d'ocupar del “púding”, no pas del “públic”.
- Ja havíem vist que la música té una gran importància en Dublinesos i en ELS MORTS, en particular, és constatment present en tot el conte sota diverses formes. Ja vaig comentar en la sessió com al llarg de tot Dublinesos hi apareix un registre musical de fons que algun crític ha comparat al baix continu de la música barroca, i que es constitueix en un autèntic leitmotiv que li dóna coherència i unitat estructural.
Vestida de núvia, la peça que interpreta la tia Julia pertany a I puritani de Vincenzo Bellini. La cançó tracta sobre una noia que es prepara per al matrimoni en contra de la voluntat del seu pare.
(p. 228)
- El Papa a qui es refereix la tia Kate és Pius X. El 1903 va prohibir les dones cantar en els cors de les esglésies, les veus de soprano eren substituïdes per xicotets. (p. 230)
- Malgrat que l'estil de Joyce que aquí ja comencem a veure revolucionarà la narrativa del segle XX, l'escena del sopar i les exhaustives descripcions de la taula i de tots els elements de la festa són clarament deutores de l'estil de la gran novel·la realista del XIX.
- L'obelisc del monument al duc de Wellington era considerat per molt dublinesos com el símbol de la dominació britànica. (p. 239)
-Atenció a les finestres!
A totes les finestres que apareixen en el conte i que han aparegur al llarg de Dublinesos.
A la pàg. 239 hi ha una referència a les persones més humils que potser veien des del carrer les finestres il·luminades i sentien la música de vals i la remor de rialles i converses de la festa. (p.239)
- El discurs de Gabriel és motivat per l'enyorament i una reconciliació amb aquest Dublín del qual ens ha donat una visió tan crítica l'autor. Ho sintetitza en l'elogi de les enyorades tradicions i l'enyorada hospitalitat irlandesa. És James Joyce qui parla per boca de Gabriel Conroy en una mena de reconciliació amb el que estima i enyora de la seva ciutat i de la seva terra?
- Observeu la transició brusca entre el calor de la festa i el fred que irromp sobtadament preparant l'escenari per a la darrera part del conte. (p. 244)
Un parell de moments festius i divertits: l'anècdota del cavall d'en Patrick Morkan (que potser té un sentit simbòlic de donar voltes i no arribar enlloc, com el país) i l'escena còmica entre en Freddy Malins i el cotxer.
- Tornem a la foscor i la visió de la Gretta aturada a l'escala, absent sentint la balada de La Noieta d'Aughrim, produeix un d'aquells moments que Joyce anomena epifanies i que desencadena en Gabriel una onada de desig envers la seva dona i de records feliços. Es delia per recordar-li aquells moments , per fer-li oblidar els anys d'ensopida convivència i recordar només els moments d'èxtasi. (p. 253)
Però Gretta mira cansada per la finestra del cotxe...
-De nou apareix una altra escala i una altra finestra, la de la cambra de l'hotel, que tanta importància tindrà en el final del conte. Cal comparar el que la mirada a través de la finestra (símbol de la consciència) desperta en la Gretta i, al final, en Gabriel.
-El monòleg interior final d'en Gabriel Conroy és una altra epifania. Un final diversament interpretat però d'una exquisida bellesa i d'una intensitat corprenedores. Les llàgrimes de Gretta i les de Gabriel es confonen amb els flocs de neu que cauen en el silenci de la nit i que acompanyen el judici final espiritual de Gabriel Conroy. Segons Harold Bloom, Joyce segueix Dante a ELS MORTS,Homer a l'Ulisses. L'ambició literària de James Joyce era la d'inscriure la seva obra en la línia dels clàssics, a espatlles de gegants; Ezra Pound va dir que no hi havia res en el seu moment que arribés a l'altura de Joyce.
Uns tous copets al vidre el van fer girar cap a la finestra. Havia començat a nevar altra vegada. Va mirar amb ulls de son els flocs, plata i ombra, caient obliquament a la llum del fanal. Li havia arribat l'hora d'emprendre el viatge cap a ponent. Sí, els diaris tenien raó: la neu era general per tot Irlanda. Queia en cada part de la fosca planúria central, a les muntanyes sense arbres, queia flonjament als aiguamolls d'Allen i, més a ponent, en flonja caiguda, a l'oneig negrós amotinat del Shannon. Queia també, en cada part del fossar solitari al turó on el Michael Furey era enterrat. N'hi havia un tou acumulat a les creus tortes i a les làpides, a les llances de la petita reixa, a les bardisses estèrils. La seva ànima s'esvaní a poc a poc mentre sentia caure la neu calmosament per tot l'univers i en calmada caiguda, com el descens a la seva darrera fi, damunt de tots els vius i els morts.
Quina bellesa i quin privilegi de llegir!
I per a privilegis, la sessió de cloenda que ens espera amb Laura Borràs, on confio que ens retrobarem feliços de poder experimentar el plaer de la literatura i altres petites sorpreses.
Gràcies a tots per haver contribuït a fer d'aquesta lectura compartida de Dublinesos una grata i inoblidable experiència.
Maria Nunes
Enllaços:
Dublinesos. Completíssima edició multimèdia. Ebook gratuït per a iPhone i iPad
(La major part de les notes són extretres d'aquesta edició)
Una altra magnífica aplicació: guia del Dublín de James Joyce
James Joyce, The dead. Edició multimèdia que inclou audiobook
https://itunes.apple.com/ie/app/james-joyce-the-dead/id786833893?mt=8
The Dead, magnífica adaptació al cinema de John Huston de l'any 1987. Va ser el testament final cinematogràfic del famós director, amb la seva filla Angèlica en el paper de Gretta. Enllaç a la fitxa tècnica del film, IMDBhttp://www.imdb.com/title/tt0092843/
Escena de la balada de la noieta d'Augrim i final.
http://www.youtube.com/watch?v=gEu31WEt5ls
The Dead, film de John Huston. Monòleg final de Gabriel Conroy.
http://www.youtube.com/watch?v=vttKjQ5m6Nc
Iribarren, Teresa, “James Joyce a Catalunya (1921-1936). Els Marges, 72. 2004.
http://www.raco.cat/index.php/Marges/article/viewFile/141872/193379
Una curiositat a propòsit de la festa a casa les germanes Morkan:
Isabella Beeton, The Book of Household Management
http://ebooks.adelaide.edu.au/b/beeton/isabella/household/contents.html