Centre d'Estudis l'Hospitalet
El Centre d'Estudis de l'Hospitalet, conegut també com CEL'H, és una entitat sense ànim de lucre amb voluntat de servei a la ciutat, fundada l'any 1984. És una associació que desenvolupa la seva activitat en l'àmbit sociocultural i que treballa bàsicament en temes de recuperació de la història, la conservació del patrimoni, el debat sobre temes de ciutat i el foment de l'associacionisme mitjançant la col·laboració amb altres entitats locals i supralocals.
De les seves activitats en destaquen la publicació de llibres sobre temes de l'Hospitalet, ja sigui a nivell de recerca, com és el cas de les col·leccions Quaderns d'Estudis i Recerques, ja sigui a nivell de divulgació com la recent estrenada col·lecció Josefina Gómez Olivares. També són organitzadors de conferències, xerrades i exposicions.
L'any 2016 l'Ajuntament de l'Hospitalet l'ha distingit amb el Títol de Distinció Ciutadana, que reconeix persones, col·lectius o entitats que sobresurten per la seva especial projecció social o per un fet singular de rellevància a la ciutat de L'Hospitalet.
SERVEIS ADREÇATS A ESTUDIANTS
A banda de la part més divulgativa i de presa de consciència pel que fa a temes de ciutat, el CEL'H treballa des de fa temps l'aspecte formatiu. En aquesta línia disposa d'uns serveis adreçats als estudiants d'ESO, de batxillerat i universitaris per tal d'orientar-los en la recerca de material bibliogràfic i documental sobre l'Hospitalet. Aquesta orientació està fonamentada en la base de dades bibliogràfica sobre l'Hospitalet coneguda com BABEL'H, de caràcter enciclopèdic i, que en aquests moments, compta amb més de 4000 registres.
En aquesta línia de formació, tanmateix, volem esmentar un servei específic adreçat als estudiants d'ESO, de batxillerat i cicles formatius: el Servei de Suport als Treballs de Recerca, que orienta els estudiants sobre possibles temes per als seus treballs de recerca, així com als professors a promoure estudis sobre la ciutat.
EL PROFESSORAT
En aquesta línia de formació i orientació, l'entitat treballa conjuntament amb El Casalet, el Centre de Recursos Pedagògics i l'Ajuntament en l'organització de cursos, seminaris i jornades adreçades al professorat, així com en l'organització de cursos de coneixement sobre l'Hospitalet per a qualsevol ciutadà interessat.
Finalment cal dir que també disposen d'un espai web: http://www.celh.cat/ on es pot trobar més informació sobre les dades generals de l'entitat, adreça, horaris, àmbits de treball, activitats, servei i un accés directe a BABEL'H.
BABEL’H-BLOC: BIBLIOGRAFIA COL·LABORATIVA SOBRE L’HOSPITALET
Aquest espai web vol potenciar el sentiment associatiu en el terreny de la canalització de comentaris sobre la bibliografia local de la ciutat. Un espai que ens ha d’ajudar a fer possible que al costat de la “col·lecció de documents” de la biblioteca del CEL’H, es desenvolupi una “col·lecció de lectors” com a conjunt plural i divers de perspectives lectores sobre la ciutat.
Quaderns d'Estudi. Núm. 36 desembre 2022.
Autors dels articles: Enric Baulenas Villegas; Enric Gil Meseguer; Mercedes Delgado Anguísola; Diana Mata, Irene Sabaté, Sílvia Bofill-Poch; Nicolás Cortés Rojano; Martha Cecilia Cedeño-Pérez; Joan Piera Ibars i Joan Santacana Mestre
El present volum de Quaderns, que correspon al número 36 de la col·lecció, conté un parell d’articles relacionats amb la pandèmia d’aquests darrers anys, d’altres treballs que ens presenten aspectes de la història de la nostra ciutat reflex d’esdeveniments amb projecció més general, un treball sobre paleontologia local, un estudi sobre la salut mental pública, i un record de mestres.
Aproximació a la història del cooperativisme a l'Hospitalet. Núm. 35 desembre 2021.
El Quadern d'Estudi 35 és un recull d'articles sobre el llegat de cooperatives històriques com ara La Redentora, La Bomba o Respeto Mutuo, sobre l'estat de cooperatives veteranes de la ciutat i reflexions sobre cap a on va les entitats i cooperatives al marc de l'Economia Social a l'Hospitalet.
Autors dels articles: Manuel Domínguez; Franco Casanga Zúñiga; Mercè Tatjer i Mir; Districte 7 L'Hospitalet SCCL; CICdB; C.E. Jaume Balmes; Taller pubilla Casas; LaFundició; XESLH; MUET; Aquí hi ha bròquil i Keras Buti; Ekonomikon.
Quaderns d'Estudi. Núm. 34 desembre 2020.
Autors dels articles: M Àngels García-Carpintero; Joaquim Solias Huélamo; Jesús A. Vila i Garcia: Joan Montblanc Lasaga; Laura moreno Segura; Clara Carme Parramón Homs
Número que mira bàsicament al passat i fa un recorregut per diversos temes, que no s’havien tractat, o molt poc, per part de la revista. L’ordre és temporal i acaba amb una secció que ja s’ha convertit en fixe dins de la revista, una història de mestra.
Jaume Botey i Vallès. El pensament i l'acció educativa i cívica d'un activista social Núm. 33 desembre 2019.
Autors dels articles: Jaume Botey i Vallés; Joaquim Sempere; Andreu Trilla Llobera; Rosa Maria Pujol Vilallonga; Homera Rossetti i Natalia Rosetti; Montse Santolino; Enric Roldan
Número dedicat al fundador i president de l'entitat Jaume Botey amb l'objecte de divulgar la seva obra escrita, el seu pensament i la feina feta en els diferents àmbits socials als quals va estar lligat.
L'obra recull la petjada que va deixar el barri de Can Serra en els anys finals del Franquisme, la seva feina com a regidor d'Educació al primer ajuntament democràtic de L'H (1979-1983), amb el PSUC, el seu activisme social, el seu pensament i compromís i la seva tasca com a professor universitari.
Quaderns d'estudi. Núm. 32 desembre 2018.
Autors dels articles: Irene Sabaté Muriel, Sílvia Bofill Poch, Martín Lundsteen, Irene Vergara Vives; Manuel Domínguez López; Joan Camós Cabecerán; Nadine Mula
Número Miscel·lani Núm. 31 octubre 2017.
Autors dels articles: Jordi L. de la Pinta; Joaquín Ruiz García, Cristina López Villanueva; Carles Ferrer Sales; Natalia Piernas Gallego; Eugenia Vázquez Moreno
Actes de les Jornades d’Història de l’Hospitalet 16 y 17 de octubre del 2015. Núm. 30 octubre 2016.
Autors dels articles: Ivan Salvado Jambrina; Eusebio Martínez Valero; Marcel J. Poblet Romeu; Josep Ferret Pujol; Jordi Chorén Tosar; M. Pau Trayner Vilanova; Conxa Llinàs Carmona; Marta Piera González; Roger Bastida i Sabido; Oriol Vilanova Fernández; Agustín Castellano Bueno; Joan Camós Cabecerán; Nicolás Cortés Rojano; Manuel Domínguez; M. Àngels García-Carpintero; Enric Gil Messeguer; Clara Carme Parramon; Nelly Peydro Llaneza; Daniel Sáez; Jesús A. Vila, LaFundició.
Conjunt d'aportacions fruit de l'experiència, de l'estudi detallat d'algun fet, de la investigació en l'arxiu, del reclam per a una ciutat diferent i crítica, i de la necessitat de conèixer-nos millor com a ciutadans; l'estima per la ciutat s'intueix a tots els articles. Cada text cada aportació dels autos recorre els diferents barris en les diverses èpoques, posant èmfasi en aspectes concrets i sota distints punts de vista que obren un gran ventall de possibilitats per a seguir treballant i per entendre qui som, d'on venim i cap on anem a través de la Història. Som una ciutat en constant moviment; ho han demostrat aquestes jornades, així com la necessitat de la gent de saber i d’expressar-se.
En cada pàgina podreu reconèixer l'Hospitalet ,la ciutat acollidora, lluitadora i crítica de la mà de tots els temes exposats, i la ciutat curiosa i ansiosa per part dels que posseïu i dels qui hem fet els articles. Per això serveix la Història, per conèixer. Per això serveixen jornades com les de l'octubre. I recopilacions com aquesta.
Gaudiu de la Història d'ahir, d'avui i de demà.
La Gestió del medi ambient a l'Hospitalet. Núm. 29. Desembre 2015.
Autors dels articles: Genís Pascual; Marc Folch; José Luis Casanova Acha; Ricard Gutiérrez; Jesús A. Vila; David Prieto
Monogràfic, dedicat a l’anàlisi de la gestió del medi ambient a la ciutat.
Un article sobre l’educació ambiental a les escoles de l’Hospitalet, a càrrec de Genís Pascual, professor de secundària a la ciutat i expert en educació ambiental.
Un estudi de la mobilitat urbana com a instrument de transformació, realitzat per l’enginyer informàtic Marc Folch.
Un treball sobre els interrogants oberts respecte del canvi climàtic i la seva afectació a la ciutat, a càrrec de José Luis Casanova Acha, expert metereólogo.
L’actualització del catàleg de la fauna vertebrada a l’Hospitalet i una anàlisi dels elements imprescindibles per a garantir la biodiversitat, escrit per l’ornitòleg i biòleg, Ricard Gutiérrez.
Una anàlisi històrica sobre les lluites mediambientals de la ciutat des de pràcticament els seus orígens fins als anys vuitanta, a càrrec del periodista i historiador Jesús A. Vila i, finalment, una anàlisi de l’agenda 21 des de la perspectiva d’un canvi de paradigma per afrontar els reptes mediambientals a l’Hospitalet, realitzat pel geògraf i assessor de medi ambient, David Prieto.
Quaderns d'estudi. Núm. 28. Desembre 2014
Autors dels articles: Carles Ferrer Sales; Núria Toril Terrones; Roger Molinas Amorós; Enric Gil Meseguer; Brisa Luque Sánchez; Genís Pasqual Vives.
Aquest nou quadern d’estudi ens presenta un contingut miscel·lani, de manera que es tracten diverses temàtiques relacionades totes elles amb la ciutat.
Un article sobre les perifèries literàries a càrrec del filòleg i documentalista Carles Ferrer, ressaltant les creacions literàries on la ciutat es pot reconèixer.
Un estudi de la periodista Núria Toril, encarregada del portal digital municipal de l’Hospitalet sobre els problemes que comporta la bretxa tecnològica i com afrontar el repte de la igualtat cibernètica.
Un treball en profunditat sobre la realitat de la ultradreta a la ciutat i la resposta ciutadana al respecte, a càrrec de Roger Molinas.
Un estudi d’investigació històrica a càrrec d’Enric Gil, que ha treballat a fons aquesta matèria en els darrers anys, sobre el cas d’una família històrica d’anarquistes en l’escenari de la Guerra Civil del 36-39 i posterior.
Un estudi de Brisa Luque sobre les referències audiovisuals que tenen com a objectiu o escenari la ciutat, treball que va tenir l’ajuda del Museu d’Història en el seu programa de beques de l’any 2013.
Finalment, Genís Pascual, antic professor de l’Institut Mercè Rodoreda de l’Hospitalet, entre d’altres, i actualment soci actiu de l’entitat, inclou en l’apartat de “memòria de mestres” un compendi de les seves memòries en el període en què va treballar amb alumnes de la ciutat.
El patrimoni de l`Hospitalet. Núm. 27. Novembre 2013
Autors dels articles: Josep Maria Solías; Marta Piera; Jesús Oliver-Bonjoch; Ireneu Castillo; Marta de Planell; Mercè Vidal; Manuel Domínguez; Elena Viusà
Aquest número de Quaderns d'Estudi està dedicat de manera monogràfica patrimoni històric de la ciutat, referit, en bona part al patrimoni arquitectònic històric i a la seva gestió.
El volum es tanca amb una nova aportació per la memòria de mestres de la ciutat, amb un article de Elena Viusà i Vinyals.
Vegeu la noticia
Quaderns d'estudi. Núm. 26. Novembre 2012
Autors dels articles: Judit Barnés i Martín; Jesús A. Vila; Carles Ferrer Sales; M.Pilar González Pin; Luca Giliberti; Juan Telleria; M.Pau Trayner Vilanova
Aquest número és un recull d’articles sobre temes diversos i sense relació entre ells.
Judit Barnés, humanista i gestora cultural, resumeix les principals conclusions que va obtenir en la seva recerca “Univers Trinxet”, sobre la producció i les condicions laborals en aquesta important fàbrica tèxtil de la ciutat.
El periodista Jesús A. Vila relata i reflexiona sobre com va ser el procés de transició a la ciutat de l’Hospitalet, especialment en el govern municipal.
Carles Ferrer, filòleg i documentalista, dibuixa un mapa literari de l’Hospitalet a partir de la recopilació i anàlisi de les obres literàries que han tingut la ciutat com a escenari de ficció.
M. Pilar González reflexiona sobre les transformacions, i les possibles tensions, que sorgeixen dins les famílies equatorianes, especialment en relació amb com la migració afecta les relacions de gènere.
També relacionat amb el tema de la migració, Luca Giliberti presenta uns primers resultats del seu extens treball de camp sobre la joventut dominicana en dos espais de la seva vida quotidiana: l’escola i l’espai públic.
Juan Telleria exposa els resultats d’un estudi recent que va centrar la seva atenció en la cooperació al desenvolupament del govern municipal i algunes organitzacions socials de la ciutat.
El quadern es clou amb una nova història de mestre. En aquest cas, es tracta de la M. Pau Trayner que fa un collage impressionista de la seva història professional com a mestre a l’institut de formació professional Pedraforca.
Miscel·lània hospitalenca. Núm. 25. Novembre 2011.
Autors dels articles: Joan Camós i Cabecerán; Carlos Sancho Ortega; José Luís Cifuentes Perea; Manuel Domínguez; Daniel A. Tirado Fabregat; Nicolás Cortes Rojano i Mercè Otero-Vidal.El Quaderns d’estudi 25 apareix precisament 25 anys després de la presentació del primer.
Aquest número és una miscel•lània d’articles de temes diversos sense relació entre ells. El primer dels articles és de l’historiador Joan Camós, membre del CEL’H, i fa precisament un balanç dels 25 números de la col•lecció.
Carlos Sancho ha fet una anàlisi lingüístic d’un text de 1729 en català en que es plasma l’acord per construir les canonades per portar l’aigua a L’Hospitalet, per primer cop en la seva història.
José Luis Cifuentes ha publicat un article sobre el reclutament per al servei militar entre 1896 i 1897 a la ciutat. L’anàlisi de les actes permet comprovar la situació sociocultural dels joves de l’epoca. Aquests anys van ser molt importants perquè hi havia un gran rebuig per anar a fer el servei militar perquè una de les destinacions que li podien tocar als joves eren les guerres d’ultramar a les colònies espanyoles (Cuba, Puerto Rico i Filipines).
L’historiador Manuel Domínguez, ha analitzat el fenomen del pistolerisme a L’Hospitalet a principis del segle XX. Domínguez ha descrit els episodis de pistolerisme que van succeir a la ciutat i que es van cobrar 8 víctimes a L’H i 5 més de gent de la ciutat en altres llocs. Per a aquest historiador aquests fets violents són de gran importància per entendre la posterior Guerra Civil.
Daniel Tirado ha fet una anàlisi de l’activitat econòmica i l’especialització productiva i competitiva de la ciutat abans de la crisi i quins són els reptes de futur.
Nicolàs Cortés ha realitzat un article sobre el ‘cahamanismo’ una religió que cada cop té més adeptes a la ciutat, tant entre població immigrant com entre la població autòctona.
Per últim, Mercè Otero-Vidal ha iniciat una futura línea d’articles de memòria de mestres de la ciutat. Otero va ser professora de secundària a l’Institut de Santa Eulàlia.
L'Ensenyament a l'Hospitalet. Núm. 24. Gener 2011.
Autors dels articles: Marta Planell; Obdúlia Domínguez; Manel López i Teresa Sambola; Jaume Botey Vallès; Manuel Ramon Urban; Conxita Borràs Colomés; Esther Ochoa Moreno; Jordi Ibáñez Figuera; Maria Bruno Blanco; M. Victòria Sanz Güell; Carme Arderiu Vendrell; Lluís Camós Cabecerán; Maria Triquell Manuel; Guadalupe Miras Bernal; José Manuel Reinoso Cano; Francesc Bardella Pons; Mn. Valentí Balaguer i Planas; Sònia Esteve Martínez; José Antonio Villar Torrano; Jaume Centelles Pastor i Berta L. Pichel Blanco.Aquest número de Quaderns d'Estudi està dedicat de manera monogràfica a l'educació a l'Hospitalet. Amb un doble objectiu. D'una banda, fer públiques les recerques existents sobre l'educació a l'Hospitalet, i de l'altra, contribuir a la revaloració a la nostra ciutat de l'ensenyament i del professorat, tot ressaltant-ne el protagonisme. Aquest doble objectiu és visible en la divisió d'aquest número de la revista en dues parts: la primera, consta de tres articles llargs, de recerca històrica o d'investigació sobre el model educatiu i la segona, que recull un seguit d'escrits d'escoles i instituts hospitalencs, precedits per un escrit que contextualitza un moment clau de la història de l'ensenyament a la ciutat.
Principi i final del franquisme. Resistència i lluita. Núm. 23. Octubre 2010.
Coodinador de la publicació: Joan Camós
Autors dels articles: Josep Ribas, M. Pau Trayner i Miguel Ángel Montón
El llibre consta de dos treballs d’historiadors de la ciutat. D’una banda, un estudi sobre els bombardejos que hi va haver a l’Hospitalet a la Guerra Civil. Aquesta recerca l’ha realitzat Josep Ribas i parla de fets com el bombardeig cruent del 25 de juliol del 1937.
La segona de les recerques que inclou aquest llibre és un informe sobre els presos polítics de l’Hospitalet a les acaballes del règim franquista. Aquest estudi l’han realitzat Maria Pau Trayner, Miguel Angel Montón i Joan Camós. Hi ha un apartat especial per a la tasca dels advocats on s'analitza el seu paper clau en la defensa dels seus clients davant del Tribunal d'Ordre Públic i la seva funció de pont entre familiars, organitzacions clandestinas i detinguts.
El Centre d'Estudis de l'Hospitalet: un repte ciutadà. Núm. 22. Novembre 2009.
Autors dels articles:M.Pilar Massana, Jaume Botey Vallès, Carles Santacana, Carme Alzaga, Júlia Costa, Joan Camós, Clara Carme Parramon Homs, Manuel Domínguez López, Jesús A. Vila, Cristóbal Urbano, Miguel Solana, Núria Toril i Marcel Poblet Romeu.
Arran del 25è aniversari hem volgut fer una obra per reflectir i reflexionar sobre el que han estat aquests anys de vida l'entitat, que també són un repàs d'alguns aspectes de la vida social i cultural de la nostra ciutat en aquest període. El volum conté un seguit d'articles de persones molt vinculades al CEL'H, que aprofundeixen en els àmbits d'actuació més importants de l'entitat:
Quaderns d'estudi. Núm. 21. Abril 2009
Autors dels articles: Míriam Ojeda Martínez, María Isabel Tovar, Joan Camós, Roberto Díaz Besteiro, Josep M. Bringué i Portella, Manuel Domínguez i Jaume Botey.
Aquest llibre és una miscel•lània d’articles de diversos autors i temàtiques, si bé hi ha una tema que és repeteix en diferents recerques: la immigració.
Un dels historiadors veterans de la ciutat, i soci del CEL’H, que publica en aquest Quaderns d’Estudis és Joan Camós, amb l’article L’Hospitalet i la immigració. Catalanisme i anarquistes als anys trenta. Camós reflexiona sobre la primera gran onada immigratòria, la que comença als anys 20, la dels anomenats murcianos.
Una investigadora novell, Míriam Ojeda, també parla d’immigració a Les dones en el moviment associatiu a L’Hospitalet (1960-1979). Un altre treball de recerca d’una altra autora novell és Mujeres peruanas, ciudadanas de L’Hospitalet, de Maria Isabel Tovar, un treball antropològic que ha sorgit de fer històries de vida de 12 dones peruanes que viuen a l’Hospitalet.
El tema més innovador que recull el Quaderns d’Estudi 21 és el que recull l’article de l’historiador i professor de l’IES Margarida Xirgu, Josep Maria Bringué, que ha tractat el conflicte per l’explotació de les pastures entre els segles XV i XVIII. Aquest tema mai havia estat reflectit en un estudi.
La presentació del Quaderns d’Estudi número 21 s’emmarca dins de les activitats de celebració del 25è aniversari del Centre d’Estudis de L’Hospitalet. Segons la presidenta de l’entitat, Pilar Massana, durant l’any de l’aniversari es potenciarà la relació amb altres entitats i les activitats relacionades amb la immigració.
Aportacions al voltant de la immigració estrangera a l'Hospitalet. Núm. 20. Febrer 2008.
Autors dels articles: Miguel Solana Solana, Joan Carles Martori, Karen Hoberg, Montserrat Casacuberta Palmada, Gemma Vázquez Simó, Jordi Pàmies Rovira, Daisy Margarit Segura, Martha Cecilia Cedeño Pérez i Pilar Folgueiras Bertomeu.
Els articles d’aquest volum tracten d’alguns aspectes concrets de la població estrangera i la seva repercussió en la vida de la ciutat. Són aportacions de caire i procedència diverses. Algunes provenen d’associacions/institucions que treballen el dia a dia d’aquesta nova realitat; d’altres, són aportacions provinents de recerques amb graus d’ambició variables. És important remarcar que tres dels articles d’aquest número són comentaris d’alguns resultats de diverses tesis doctorals que s’han presentat en data recent a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Autònoma de Barcelona, que tenen com a marc territorial del seu estudi la ciutat de l’Hospitalet. És un fet que mostra la significació i l’interès que desperta aquesta immigració en la comunitat acadèmica, a la qual el Centre d’Estudis de l’Hospitalet ha donat un ampli suport.
Quaderns d'estudi. Núm. 19. Maig 2005.
Autors dels articles: Consuelo Asins Muñoz, Albert Balanzà i Prims, Jordi Ferrer i Pumareta, Dolors Juárez Vives i Anna Simó i Castelló.
Quadern miscel·lani que inclou diverses temàtiques. Es tracta d’articles sobre treballs de més amplitud, realitzats aprofundint l’estudi i l’anàlisi de diversos aspectes de la nostra ciutat i que podeu consultar al fons bibliogràfic del CEL’H (Servei de BABEL’H). El primer article analitza l’actuació de les dones que des dels sindicats, han lluitat per una millora de les condicions laborals i de vida de la classe treballadora. El periodista Albert Balanzà, en el segon article, ens parla del desert de la premsa periòdica a la ciutat. El tercer analitza els processos que van provocar la pèrdua de territori de l’Hospitalet (Zona franca, Finestrelles). Dolors Juárez observa i estudia l’experiència d’educació i dinamització artística, innovadora i avantguardista del TPK. Finalment, l’article d’Anna Simó analitza l’ús de la llengua catalana a la ciutat, en el marc comparatiu de Catalunya i més concretament de les ciutats de Sabadell i de Manresa.
L'habitatge a l'Hospitalet. Núm. 18, maig, 2002.
Autors dels articles: Carme Trilla i Bellart, Joffre López i Oller, Antonio Algaba Calvo, Mireia Mascarell i Llosa i Àngela Garcia i Marcé.
Quadern centrat en l’habitatge, posant especial èmfasi en els canvis poblacionals dels darrers anys, que fa que aparegui un nou tipus de demanda immobiliària, l’evolució de la oferta, condicionada per la manca d’espai edificable, i la proximitat amb Barcelona. Els articles d’aquest quadern assagen diversos enfocaments de la problemàtica de l’habitatge que, encara que obeeix a raones econòmiques, també creiem que els preus cars, la manca de sòl immobiliari de lloguer, la gairebé nul·la construcció d’habitatges de promoció social i la manca d’actuacions de rehabilitació de finques velles, són variables que es relacionen, sobretot, amb l’aspecte demogràfic de la població.
El segle XX a debat. Núm. 17. Desembre, 2001.
L'opció de les Jornades que es reprodueixen en aquest Quaderns d'estudi va sorgir en el marc de la proposta de l'Ajuntament de l'Hospitalet de commemoració dels 75 anys de la concessió del títol de ciutat a l'Hospitalet i van estar organitzades conjuntament pel CEL'H i l'Arxiu Municipal i realitzades el 24, 25 i 26 de gener del 2001. Es tractava d'una efemèride que retreia la concessió d'un títol que no va canviar en res la vida de la ciutat. Tanmateix, és veritat que coincidia amb l'arrencada d'una de les etapes de gran transformació de l'Hospitalet. Per això vam creure oportú que en una ciutat que ha prestat tan poca atenció al seu passat, seria bo que aquella commemoració fos útil per revisar el conjunt del segle XX d'un l'Hospitalet que ha traspassat la frontera al segle XXI sense assemblar-se gens a la de cent anys abans.
Recerques/Retrats
Santacana, Carles [pròleg]. Els altres parroquians. Immigració i parròquies a la Catalunya metropolitana (1950-1980). L'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis l'Hospitalet, 2022.
El record de la convivència de les formes de viure la fe em va portar a reflexionar sobre el paper que van fer les parròquies de barri, moltes d’elles erigides i construïdes els anys 60 del segle XX, quan el fenomen de la immigració intrapeninsular va assolir el seu zenit en xifres. Per aquesta raó, el marc temporal de la recerca abasta les dècades dels anys 50, 60 i 70 del segle XX, precisament els anys del boom migratori al Principat. En aquesta investigació, emperò, hi ha referències a esdeveniments i documents anteriors i posteriors a aquelles dècades, que en fan al·lusió o bé serveixen per enfortir el fil argumental.
Valls Piulats, Jaume; Vila, Jesús A. Jaume Valls: todo lo que pude: memoria de una vida de luchas y sueños por un mundo nuevo. L'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis de l'Hospitalet, 2020.
Después de unos cuantos años de recopilación documental y de muchas conversaciones entre biografiado y redactor, aparecen las memorias de Jaume Valls, uno de los máximos representantes del obrerismo hospitalense, que fue fundador de CCOO en la ciudad y secretario de la Unión Local desde su fundación y hasta 1991. Viejo militante comunista, participó en las luchas obreras de la Transición en primera línea, fue concejal en el primer ayuntamiento democrático y más tarde protagonista de las páginas amargas de la ruptura de la organización y la reunificación posterior. Fundador de la asociación L’Hospitalet Antifranquista y presidente del Pont de la Llibertat, su historia, como indica el subtítulo del libro, ha sido una vida de luchas y sueños por un mundo nuevo.
El libro servirá para homenajear al veterano sindicalista en su noventa aniversario, que cumplirá este próximo mes de julio.
Cabrera Bonilla, Ildefonso; Ibáñez Gambero, Juana; Contreras, Jesús [prólogo]. L'Hospitalet al compás: historia de vida de un apasionado. L'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis de L'Hospitalet, 2019.
Yo, Ildefonso Cabrera, como otros muchos, he tenido la suerte de estar en este mundo tan maravilloso del cante flamenco, o jondo como también me gusta llamar, de manera que desde que tengo uso de razón y que yo sea consciente, las etapas más importantes de mi vida relacionadas con este arte, las he vivido en Catalunya, y muy especialmente en L’Hospitalet.
Desde 1964 que aterricé por estas tierras, me resultaría imposible ni tan siquiera enumerar todos los buenos momentos que he vivido en esta ciudad relacionados con este cante que tanto me apasiona. He dedicado mucho tiempo a buscar en mis recuerdos, consiguiendo que buena parte de ellos queden recogidos en estas páginas.
Vila i Garcia, Jesús A. Capdevila i nosaltres: l'Hospitalet: crònica política d'aquells anys decisius (1964 - 1979). L’Hospitalet: Centre d’Estudis L’Hospitalet, 2016.
Llibre al voltant de la personalitat de Vicenç Capdevila Cardona, que va ser regidor de Cultura i alcalde de l’Hospitalet —abans d’iniciar una important carrera política a Catalunya i a l’Estat—, en els anys immediatament anteriors a l’adveniment del sistema democràtic a Espanya. Una llarga entrevista amb el personatge serveix per reflexionar sobre com van ser els últims anys del franquisme i els primers de la Transició a Espanya, a Catalunya i a l’Hospitalet, i comparar les actituds polítiques d’aquells anys amb les posteriors. Un llibre que, probablement, no deixarà indiferent ningú.
Gil, Enric. No en van tornar. Exili i emigració dels hospitalencs a Amèrica (1937-1965). L’Hospitalet: Centre d’Estudis L’Hospitalet, 2014.
La derrota en la Guerra Civil Espanyola i els durs efectes de la postguerra els van expulsaar de casa seva i la majoria no en van tornar. Aquesta és la història dels exiliats i els emigrants hospitalencs més desconeguts, els que van anar a parar al continent americà: Mèxic, l'Argentina, Xile, Equador, República Dominicana, Brasil, Estats Units ... Dècades d'oblit van esborrar aquí la seva memòria gairebé del tot.
Aquest llibre fruit d'una investigació realitzada pel periodista Enric Gil, ha recuperat les vicissituds de gairebé un centenar d'exiliats i de molts més emigrants que, entre el 1937 i el 1965, van refer les seves vides a milers de quilòmetres d'aquí.
Camós, Joan (Coord.); Gil, Enric ... [et al.]. L'Hospitalet lloc de memòria: exili, repressió, deportació i lluita antifranquista. L´Hospitalet: CEL´H, 2005.
Aquesta publicació és el fruit del treball de dotze anys i una vintena de persones, entre els i les autors/es, el grup d'edició, els i les entrevistadors/es, etc. És una de les fites més importants del Grup l'Hospitalet Antifranquista, creat al Centre d'Estudis el 1995 (a hores d'ara és una entitat pròpia, el Pont de la Llibertat), i una de les obres que millor acollida ha tingut a la ciutat, fins el punt d'estar a punt d'exhaurir-se.
Gil, Enric. Que lluny ens ha portat!: 75 anys del Club Bàsquet l´Hospitalet. L´Hospitalet: CEL´H, 2004.
L'origen d'aquest llibre es troba en el moment en que el Club Bàsquet L`Hospitalet decideix celebrar els seus 75 anys de vida. El desig de preservar el passat d`aquest club històric del bàsquet català i espanyol, motiva l`autor, i també l`editor, a recollir i publicar la història d`una entitat clau dins del món esportiu hospitalenc.
Preservem així els fets esportius i socials, però també els noms i cognoms dels seus protagonistes. També hi ha espai per a l`anècdota, però per damunt de tot hi trobareu una explicació coherent del perquè el Club Bàsquet L`Hospitalet és com és avui.
Ribas, Josep. De la UEC al Club Muntanyenc: 50 anys d´excursionisme a l´Hospitalet. L'Hospitalet: CEL´H, 2002.
L`objectiu d`aquesta investigació emmarcada en les activitats de l`any del Cinquantenari del Club Muntanyenc L'Hospitalet esdevé una valuosa aportació a la reconstrucció de la història associativa més recent de l'Hospitalet. L`interès de l`obra depassa la crònica interna d`una entitat.
En primer lloc, es tracta de la memòria d`un excursionisme que neix vinculat al catalanisme de final del segle XIX i que viu en primera persona l`impacte de les cojuntures polítiques i les limitacions de la dictadura franquista, amb una dinàmica que va més enllà dels objectius intrínsecs d`una entitat excursionista, donant aixopluc i promovent activitats cíviques i culturals que en aquells moments no tenien altres vies d`expressió a la ciutat.
En segon lloc, es tracta de la memòria d`un grup d`hospitalencs que han fet de la seva activitat excursionista, en un sentit ampli, l`eix del seu lleure. Un lleure que anat evolucionant tal i com mostra, no només el seu text, sinó les fotografies que l`acompanyen.
En tercer lloc, recull l`activitat d`una entitat arrelada a l`Hospitalet i amb voluntat de fer ciutat.
Gil, Enric. Repetició de la jugada. Història social de l'esport a l´Hospitalet. L´Hospitalet, CEL´H, 2000.
L'objectiu de la investigació ha estat retrobar la història de l'esport hospitalenc des dels seus inicis fins a l'actualitat, emmarcant-la dins el seu context i explicant la funció que ha anat acomplint dins la societat en cada moment, recuperant al mateix temps les figures anònimes que l'han configurada i que no han perdurat en la memòria col·lectiva.
Aquest llibre ens serveix també per analitzar el paper de les classes socilas a la ciutat, per valorar els límits de la vertebració local, per tornar a pensar en la imatge i la identitat de la ciutat. Per tornar, en definitiva, a les grans preguntes per a l'Hospitalet del segle XX. Potser serviran per pensar en la ciutat del segle XXI.
Parramon, Clara. Similituds i diferències: la immigració dels anys´60 a L´Hospitalet. L'Hospitalet: CEL´H, 2000.
Una obra cabdal per conèixer i entendre la complexitat de l'onada immigratòria que va rebre Catalunya durant els anys cinquanta i seixanta del segle XX.
Amb un treball rigorós i un disseny teòric modèlic, la Clara Parramon va estudiar els col·lectius d'hospitalencs/ques de les cinc regions de major procedència a la nostra ciutat: Andalusia, Extremadura, Aragó, Galícia i Castella-Lleó, segons el seu comportament davant els estudis, la feina, la família, etc.
Josefina Gómez Olivares
Villanueva Margalef, Maria [coord.]. L'Educació de persones adultes: cinquanta anys de l'Escola de Can Serra. L'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis de l'Hospitalet, 2022.
La publicació repassa el naixement i evolució d'aquest centre pioner impulsat per Jaume Botey, i posa la mirada en la formació d'adults en general.
La iniciativa va néixer amb la voluntat de formar el veïnat d'un barri que presentava un alt índex d'analfabetisme. Una tasca a favor de la cohesió social iniciada fa 50 anys que es recull en el llibre.
Per Maria Villanueva, coordinadora de la publicació, "en Jaume Botey va ser l'ànima de l'escola, que no se sap si va ser la primera o segona de Catalunya. Va engrescar un grup de voluntaris per tirar endavant una escola que formés les persones immigrants que arribaven a Catalunya que no tenien estudis perquè poguessin ser alfabetitzades i obtenir el certificat d'estudis".
A més de transmetre coneixements, l’Escola d’Adults de Can Serra tenia la vocació de fomentar la participació activa de l’alumnat en la societat. Un objectiu que formava part de la concepció pedagògica de Botey.
En aquest sentit, Alfons Formariz, un dels autors del llibre, explica que "l'escola no partia d'un programa preestablert, sinó d'un programa que s'anava construint conjuntament amb els propis alumnes a partir dels seus problemes i mancances. L'escola els ajudava a adquirir coneixements acadèmics però també altres coneixements bàsics, com per exemple interpretar un rebut o una nòmina. Les competències també són personals, socials i cíviques".
A través de diversos testimonis, el llibre explica l’evolució de l’escola i la història la formació d’adults a Catalunya fins a dia d’avui. Un present que segons els autors de la publicació, passa per adaptar-se a la nova immigració i pel repte de tenir més visibilitat en la societat i en l’agenda política.
Roldán Bermejo, Enric i Vallecillos Melgarejo, Pep (coords). Ben [nou] vingut . Bones pràctiques d'acollida a l'Hospitalet de Llobregat. L' Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis l'Hospitalet, 2021.
Aquesta publicació tracta de l’acollida dels infants nouvinguts i recull tant experiències de famílies com iniciatives que es duen a terme a la ciutat.
El llibre recull tot allò que associacions i centres educatius, entre d’altres, fan per acollir els infants nouvinguts i les seves famílies quan arriben a la ciutat. Tot i estar encara en pandèmia, la població continua migrant i, moltes famílies escullen L’Hospitalet com a lloc d’arribada.
En aquest sentit, i fent referència a les bones pràctiques que s’estan duent a L’Hospitalet des de fa anys, Pep Vallecillos, coordinador de Ben(nou)vingut, assegura que la clau està en “generar unes dinàmiques i generar comunitat i identitat col•lectiva entre tots”. Per això, afegeix, “l’acollida és tan important pels que venen com pels que ja hi som”.
Els processos migratoris estan augmentant, de fet, l’any 2019 se’n van registrar més de 272 milions i a l’actualitat, la crisi d’Ucraïna acumula més de 3 milions de desplaçaments. La mobilitat de persones a la recerca d’un futur millor és constant i l’acollida, segons recull “Ben(nou)vingut”, ha de garantir la igualtat d’oportunitats.
Així ho vol transmetre Jordi Pàmies, professor a la Facultat d’Educació de la UAB, que aporta dades com que “a Catalunya es parlen més de 300 llengües, hi ha més de 180 nacionalitats i més de 13 confessions religioses. Vivim en una societat complexa i multicultural i això ho hem de tenir en consideració en el nostre dia a dia i en la tasca que fem tant a dins com a fora dels centres”.
Martí i Morales, Ricard. Escrits de guerra. Cartes i targetes postals a l'Hospitalet de Llobregat durant la guerra civil de 1936 - 1939. L'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis de l'Hospitalet, 2021.
L’autor, Ricard Martí i Morales, parteix d’una carta de la seva la meva mare a l’alcalde de l’Hospitalet (Francesc Martínez Alves), el maig de 1937. La carta va signada per les alumnes d’un col·legi del barri de Provençana (Santa Eulàlia), tot demanant la reincorporació d’una mestra, Maria Viladrich, o bé que s’acabi amb la rotació de mestres interines.
A partir un treball de recerca presencialment i telemàtica que el va portar a resseguir els esdeveniments socials i militars inherents a la guerra del Marroc i la Guerra Civil, a l’Hospitalet, a través d’una selecció dels centenars de cartes, targetes postals i documents conservats majoritàriament a l’Arxiu Municipal, d’una banda, i dels escrits més personals dels combatents i llurs familiars, de l’altra. El resultat d’aquesta recerca és el llibre que us proposem
Pujol, Josep Maria; Camos, Joan; Cervera i Duran, Joaquim Maria; Diversitat religiosa a l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Centre d'estudis de l'Hospitalet, 2020.
Aquest llibre plasma la diversitat religiosa, espiritual i conviccional que es pot trobar a l'Hospitalet. Un llibre que vol ser una eina útil a la convivència i a les formes de construir una ciutat més justa i solidària. Amb els coneixements del llibre, es vol contribuir a normalitzar el fet religiós i conviccional i visibilitzar-lo i analitzar la diversitat i a la vegada contribuir a augmentar la tolerància, el respecte i la fraternitat entre la diversitat. Aquesta diversitat que avui ens sembla un fet nou, de fet ja és una realitat a finals del segle XIX i es presenta en el llibre la història de la primera església evangèlica al carrer Xipreret, ja al 1876. La publicació també voldria obrir oportunitats per relacionar les diferents comunitats religioses i espirituals així com les entitats i grups que expressen diferents conviccions i que col·laboren a enriquir la ciutat amb la diversitat..
Roldán Bermejo, Enric i Vallecillos Melgarejo, Pep (coords). Educació és una arma de construcció massiva: bones pràctiques a l'Hospitalet de Llobregat. Hospitalet de Llobregat : Centre d'Estudis de l'Hospitalet, 2018.
Coordinat per Enric Roldán i Pep Vallecillos, forma part de la col•lecció “Josefina Gómez Olivares”. El llibre vol mostra les pràctiques que estan ajudant a fer una educació de qualitat i equitativa a la ciutat.
Es tracta del tercer llibre de bones practiques educatives a la ciutat que ha editat el Centre d’Estudis. Han volgut dedicar aquest llibre a d’altres cicles educatius des de primària, secundària i també d’entitats del tercer sector social. Són un total de 19 experiències educatives
Enric Roldán, coordinador del llibre, afirma que “cada centre ha explicat la seva experiència. Hem comtat amb la col•laboració d’una cinquantena de persones, les obres, com l’educació, són col•lectives. L’educació és l’única arma que no mata, construeix i tenim l¡esperança que construeix un món millor”
García-Carpintero, Mª Àngels. Amatxus: historia de un reencuentro; seguido de Amalvígia, dona valenta que lluita. Hospitalet de Llobregat: Centre d'estudis de l'Hospitalet, 2018.
Obra que explica el retrobament de les alumnes que vam composar la primera promoció de batxillerat de l'escola P. Enric d'Ossó (1970-1974) entre explicacions de vivències i converses de whatsapp.
"El gènere epistolar té una gran tradició en la literatura, i la Mª Ángeles García-Carpintero el renova amb la forma de la comunicació escrita que triomfa a hores d'ara, el WhatsApp. Ja veurem quant de temps dura, però, lector del futur, és el que més s'utilitza entre 2015 i 2018.
Els diàlegs del grup de WhatsApp batejat com "amatxus" per la polissó basca són una part important de l'obra, als que se sumen els records d'infantesa i del retrobament del grup d'alumnes de la primera promoció de les Teresianes de Bellvitge." (del pròleg)
Aquest llibre pretén mostrar el que es fa a la ciutat de l’Hospitalet en el camp de la formació professional, destacant així uns estudis que durant anys han estat menysvalorats.
Es vol així, deslligar la FP de l’estigma de “segona oportunitat” i de compensació del fracàs escolar.
Roldán Bermejo, Enric i Vallecillos Melgarejo, Pep (coords). Formació professional: bones pràctiques a l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis de l'Hospitalet, 2017.
Aquest llibre pretén mostrar el que es fa a la ciutat de l’Hospitalet en el camp de la formació professional, destacant així uns estudis que durant anys han estat menysvalorats.
Es vol així, deslligar la FP de l’estigma de “segona oportunitat” i de compensació del fracàs escolar.
Roldán Bermejo, Enric i Vallecillos Melgarejo, Pep (coords). Educació infantil: bones pràctiques a l'Hospitalet de Llobregat. Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis de l'Hospitalet, 2016.
Aquest llibre, fruit d’un conveni entre el Centre d’Estudis i la regidoria d’Educació, posa en valor el bon treball que es fa a la ciutat al voltant de la petita infància en l’etapa d’educació infantil, la més important en el desenvolupament cognitiu i emocional per a l’ésser humà.
Batet, Carolina; Escardíbul, Susagna [coordinadores]. Participar a la ciutat: el consell de nois i noies de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis de l'Hospitalet, 2016.
El Consell de Nois i Noies de l'Hospitalet es va començar a formar l'any 1999, en el context de l'impuls a les polítiques educatives municipals que va significar l'acord de Govern entre PSC, ICV i EUiA després del resultat de les eleccions municipals celebrades el mateix any. Concretament va ser un projecte endegat des de la regidoria d'Educació. La creació d'un òrgan de participació infantil a la ciutat es va preveure en el Pla d'Actuació de la regidoria d'Educació del curs 1999-2000.
Roldán Bermejo, Enric [coordinador]. Aprenentatge servei a l'Hospitalet de Llobregat: Ens fa créixer. L'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis de l’Hospitalet, 2015
L’obra, segons el seu coordinador, vol “mostrar la realitat dels programes d’Aprenentatge Servei a la ciutat”. Aquests programes educatius bàsicament ofereixen diferents aprenentatges als alumnes mentre aquests col·laboren d’una o una altra forma amb la comunitat. Els alumnes participants fan alguns crèdits en activitats que inclouen fer un servei a la ciutat, als veïns o a altres persones i comunitats, al mateix temps que aprenen. Això els suposa, a més d’adquirir determinats coneixements teòrics, fer una feina de tipus més pràctic a esplais, residències d’avis, centres de discapacitats o fins i tot dins del propi col·legi. També es poden arribar a oferir determinats serveis al barri on es troba l’escola.
Llinàs Carmona, Conxa; Trayner Vilanova, M. Pau; Villazón Povedano, Juana. Dones de l'Hospitalet, agents de canvi social. L'Hospitalet: Centre d'Estudis de L'Hospitalet, 2013.
La demostració que les dones de l'Hospitalet "teixim el nostre futur" i som "agents de canvi social" és l'existència, activa i consolidada de divuit organitzacions, entitats i col·lectius de dones de la ciutat que fan activitats, es reuneixen, es coneixen, reflexionen plegades i gaudeixen de l'amistat i de les experiències pròpies i alienes i, fent tot això, ajuden a prendre consciència i a enfortir la igualtat i la llibertat.
El llibre vol donar testimoniatge d'aquesta realitat plural i viva i, alhora posar de manifest els canvis que s'estan produint a la nostra societat. Tot plegat des d'una mirada de dona i adreçada a les dones però no només a elles. Es tracta de posar de manifest que les dones de l'Hospitalet som una col·lectivitat inquieta que treballa per millorar les condicions socials de totes les persones i, millorant aquestes condicions, contribuim a crear una societat més justa i més lliure.
Centre de Normalització Lingüística de l'Hospitalet (coordinació). Vistes al mar. Una mostra de diversitat lingüística a l'Hospitalet. L'Hospitalet: Centre d'Estudis de L'Hospitalet, 2012.
La celebració de l'Any Maragall durant el 2011 va ser l'oportunitat perfecta perquè el Centre de Normalització Lingüística de l'Hospitalet proposés a un conjunt dels seus alumnes i usuaris dintre de la Setmana de la Diversitat que va organitzar el Centre Cultural Sant Josep, la traducció d'uns versos del poema "Vistes al mar" a les seves respectives llengües. De la convivència de les llengües a l'entorn del poema va sorgir la proposta lògica de recollir-ho tot plegat en un llibre que fos testimoni del valor de l'intercanvi de llengües i de cultures en una mateixa comunitat.
Montserrat Company i Josep M. Valero . L`Escola Patufet i el seu context. 40 anys d'història. L`Hospitalet de Llobregat: CEL`H, 2010.
Posem en mans del lector una història singular a l’Hospitalet, la història d’una escola iniciada el curs 1968-69 per un petit grup de mestres i pares i mares de la ciutat convençuts que era possible una altra manera d’educar als seus alumnes i a les seves filles i fills, una manera diferent de la imposada pel nacionalcatolicismo del règim franquista. Sense mitjans econòmics i amb una formació escassa, sabent-se, això sí, hereus d’una rica, malgrat que breu, tradició de renovació pedagògica a Catalunya, aquella de l’Escola de la Generalitat Republicana, units a l’incipient moviment de mestres del nostre país que advocaven per tornar a l’escola allò que la dictadura li havia pres, varen fer possible amb moltes hores de lluita, de treball en equip i de formació crear una escola, el Patufet, amb un model educatiu de qualitat al servei de tothom, sense afany de lucre, catalana, laica i democràtica, que avui és una realitat consolidada formant part del teixit d’escola pública de la nostra ciutat.
Jaume Botey i Vallès. ALPHA 63.Fets i llegat.L`Hospitalet de Llobregat: CEL`H,2010.
L’Alpha 63 sorgeix a l’Hospitalet Centre als anys seixanta, a l’inici de l’eufòria franquista dels 25 años de paz. Alpha volia dir començament i 63, l’any de l’orígen. Es tracta d’un grup de joves que, sense més pretensions que trobar-se i donar sortida a les lògiques aspiracions culturals i a la recerca de referents intel·lectuals i polítics més enllà que els que el franquisme podia donar, necessitaven obrir escletxes. Aquest llibre és la història d’aquest grup.
Altres
Castellano Bueno, Agustín [coord. de l'edició]; Sáez Ramírez, Daniel; Alonso, Cintia; Centre d’Estudis; Museu de l’Hospitalet. "Parèntesi?" L'Hospitalet abans i després de la guerra civil espanyola. L'Hospitalet de llobregat: Museu de l'Hospitalet; Addenda, 2020.
Catàleg de l'exposició homònima, planteja com era la ciutat durant la Segona República i el primer Franquisme (fins a la dècada de 1950), des d'una perspectiva temàtica. La Guerra Civil és el punt d’inflexió per conèixer l’abans i el després de tres temes principals: les condicions socials i econòmiques, aspectes polítics, i l’oci i la cultura.
L´Hospitalet és escola [materials didàctics i lúdics: 4 vol. de fitxes, conte, joc, CD, guia de música, carpeta amb 20 plànols...]. L´Hospitalet: CEL´H ; El Casalet, 1998. Edició en CD-ROM, El Casalet: 2000.
¿Vols actualitzar la teva pàgina de L'H Escriu?
Utilitza aquest enllaç i envia'ns la informació omplint el formulari:
