Joan Camós i Cabecerán

Pujol, Josep Maria; Cervera, Quim. Diversitat religiosa a l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Centre d'estudis de l'Hospitalet, 2020.

Aquest llibre plasma la diversitat religiosa, espiritual i conviccional que es pot trobar a l'Hospitalet. Un llibre que vol ser una eina útil a la convivència i a les formes de construir una ciutat més justa i solidària. Amb els coneixements del llibre, es vol contribuir a normalitzar el fet religiós i conviccional i visibilitzar-lo i analitzar la diversitat i a la vegada contribuir a augmentar la tolerància, el respecte i la fraternitat entre la diversitat. Aquesta diversitat que avui ens sembla un fet nou, de fet ja és una realitat a finals del segle XIX i es presenta en el llibre la història de la primera església evangèlica al carrer Xipreret, ja al 1876. La publicació també voldria obrir oportunitats per relacionar les diferents comunitats religioses i espirituals així com les entitats i grups que expressen diferents conviccions i que col·laboren a enriquir la ciutat amb la diversitat.

Abella, Josep M.; Cabañas, Néstor; Castellano, Agustín; Domínguez, Manuel; Garcés, Òscar ; Gil, Enric ; Moreno, M. Teresa; Parramon, Clara C.; Tarrats Josep M.; Toril, Núria; Piera, Marta [peus de fotografia]. L'Abans l'Hospitalet de Llobregat: recull fotogràfic 1960-1990. [Barcelona]: Efadós, 2018.

El segon volum de l’Hospitalet de Llobregat és una obra realitzada per un col·lectiu d’autors multidisciplinaris de la ciutat. És un recull gràfic entre els anys 1960 i 1990, anys en que la ciutat va tenir un important creixement demogràfic i una activitat molt intensa tal com mostren les fotografies.

L’obra s’estructura en set capítols temàtics: urbanisme, treball, institucions, festes, lleure, associacions i escoles, i té per objectiu ensenyar la ciutat en tots els seus vessants des d’un punt de vista antropològic. Hi ha fotografies de tots els barris de l’Hospitalet, de les seves festes i de la seva gent en situacions ben diferents: a la feina, a l’escola, fent esport, a l’associació de veïns o a les primeres eleccions municipal.

“La Gent del PSUC de l'Hospitalet de Lloregat”. Dins: Quaderns d'estudi. L'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis, 1987-. Núm. 32 (desembre 2018), pàgines 77-106.

L'objectiu d'aquest article és recuperar la història del PSUC i reconèixer el paper del PSUC a nivell local i molt especialment sota el franquisme. De fet, a l'Hospitalet es pot veure el paper permanent del PSUC en la història de la ciutat, des de la fundació del partit el juliol de 1936 fins a la formació d'Iniciativa per Catalunya l'any 1987. Durant la guerra civil, el PSUC va estar enfrontat amb els anarquistes per estratègies oposades sobre l'acció política a la rereguarda, com s'evidencià en els xocs de desembre del 36 i en les propostes concretes que uns i altres volien portar a terme. Durant el franquisme se succeïren diverses generacions de militants del PSUC. Primer, els de la immediata postguerra amb accions de lluita armada esperant la fi de la II guerra mundial. Una mica més tard, per la forta repressió a nivel de tot l'Estat i amb la constant arribada de nova població, vingueren a l'Hospitalet homes i dones represaliats i exiliats dels seus pobles d'origen, molts provinents de PCE, que reorganitzaren el PSUC clandestí a la ciutat, amb una primera generació dels que visqueren la guerra representats per Felipe Cruz i Pura Fernández. Una altra generació més jove, nascuts en temps de guerra o en la immediata postguerra, foren els que portaren a terme la reorganització del partit a nivell local i esdevingueren centres de les xarxes clandestines que s'anaren formant a la ciutat en la lluita antifranquista. En aquest sentit, cal destacar Felip Gómez, Mercè Olivares, Jaume Valls i José Carrasco. Al final del franquisme, i sobretot provinents de CCOO i de les associacions de veïns, la militància del PSUC es multiplicà passant de les cèl·lules a les agrupacions i creant une expectatives polítiques que després no es van poder concretar municipalment. El grup dirigent ja és una altra generació, nascuda sota el franquisme i que podia estar representada per Joan Saura, Mariano Aragón, Nelly Peydó o Clara C: Parramon entre molts altres.

"L’Hospitalet ciutat acollidora?". Dins: Quaderns d'estudi l'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis, 1987- Núm. 30 (novembre 2016), p. 93-102.

Radiografia de l’evolució demogràfica de l’Hospitalet al llarg del segle XX i XXI, i de com la immigració ha definit la ciutat a través de tres grans onades. Però Joan Camós va més enllà de la descripció i l’anàlisi. L’historiador denuncia que els immigrants són benvinguts en temps de vaques grasses i rebutjats quan arriben les magres. Reclama el reconeixement de la història migratòria com a pròpia de la ciutat per tal de construir l’Hospitalet del present i del futur.

“Immigració, territori i catalanitat des de l’Hospitalet”. Dins: Els Paisatges de Paco Candel: Jornada d'Estudi entorn de l'Autor d'Els altres catalans. Barcelona: Fundació Paco Candel: CEH : Biblioteques de Barcelona, 2016. P. 66 – 81.

El llibre, recull les ponències i les comunicacions presentades a la Trobada d’Estudis, celebrada el 24 d’octubre del 2014, en commemoració al 50è aniversari de la publicació de “Els altres catalans”.

Botey, Jaume [director de l'informe]; Marzà, Albert. [et. al] [equip d'anàlisi i redacció]. Anàlisi dels llibres de text de ciències socials des d'una perspectiva de pau (quart d'ESO, 2008-2011)). Barcelona: Institut Català Internacional per la Pau, 2013. L’estudi inclou tots els llibres de text d’aquest nivell educatiu que varen ser publicats en paper i pretén facilitar la incorporació dels criteris de l’educació per la pau. A partir d’uns indicadors s’elaboren unes recomanacions generals i d’altres d’específiques per als àmbits pau-conflicte-violència-guerra, conflicte social-pobresa, gènere, diversitat, medi ambient, democràcia-règims polítics-drets humans i metodologia. Ha detectat algunes mancances com ara un excessiu eurocentrisme en qüestions com els processos de descolonització, poca transversalitat de la perspectiva de gènere o una informació insuficient sobre les causes i conseqüències dels conflictes. Es fan també algunes recomanacions tant referents als continguts com al mètode docent.

La secció central inclou un article d'en Jaume Botey, antic Professor del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB, que presenta críticament els corrents historiogràfics que s'han identificat en els llibres de text

En un plànol més concret, el Joan Camós i l'Albert Marzà, ambdós professors de ciències socials de 4rt d'ESO, traslladen el debat a nivell d'aula i les metodologies que s'hi poden fer servir per a educar en valors

"25 Quaderns d'Estudi. 1987-2011". Dins Quaderns d'estudi l'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis, 1987- Núm. 25 (novembre 2011), p. 9 - 18.

Balanç dels 25 números de la col·lecció.

"Introducció. Principi i final del franquisme. Resistència i lluita" . Dins: Quaderns d'estudi l'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis, 1987- Núm. 23 (desembre 2010), p. 6- 14.

Article de presentació i contextualització sobre dos aspectes relacionats amb la guerra civil i el franquisme: la resistència i la lluita.

Trayner, Maria Pau; Montón, Miguel Ángel. "Presos i preses de l'Hospitalet (1969 - 1976)". Dins: Quaderns d'estudi l'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis, 1987- Núm. 23 (desembre 2010), p. 89 - 186.

Article on els principals protagonistes són els homes i dones que passaren per la presó.

Alzaga, Carme; Costa, Júlia."L'Hospitalet és escola" . Dins: Quaderns d'estudi l'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis, 1987- Núm. 22 (novembre 2009), p. 31- 42.

Repàs al projecte L’Hospitalet és escola, que consisteix en treballar a les escoles bressol, primàries i secundàries, el coneixement de la ciutat per part de l’alumnat.

"L'Hospitalet i la immigració: catalanistes i anarquistes als anys trenta". Dins: Quaderns d'estudi L'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis, 1987- Núm. 21 (març 2009), p. 71-84.

Anàlisi del fenomen demogràfic dels últims anys, que es podia preveure, però en cap cas ni amb la rapidesa ni amb els percentatges que en hi ha hagut en els darrers anys. S’estudien les dades facilitades per estadística municipal corresponents a l’any 2007, una població de 264.404 habitants.