Josep Maria Solias i Arís
Josep Maria Solias, doctor en Història Antiga i Arqueologia per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre distribució de poblament ibèric i romà en el Baix Llobregat. Actualment està cursant el màster de gestió pública avançada. que investiga la gastronomia del passat a partir de les dades arqueològiques i històriques.
Cap de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de l’Hospitalet des del 1995. L'any 2008 va ser nomenat Director del Museu d’Història de l’Hospitalet, càrrec que exerceix actualment.
Amb Juana Maria Huélamo pertanyen a KuanUm¡, grup de professionals especialitzat en la recuperació de la gastronomia històrica des de la recerca arqueològica, literària i documental.
“L’Hospitalet, per a mi, és com una droga. Si en consumeixo em fa mal, si no ho faig, em sento malament. La ciutat és la gent i és el territori, per a mi, però, té una altra dimensió: la del temps. Un espai inexistent en l’actualitat però que l’ha configurat. Generacions de gent que no coneixerem, espais inconeguts, activitats ignotes, costums sorprenents, realitats radicalment diferents. Tot això forma part, també, de l’esperit de la ciutat, encara que no ho sapiguem veure.”
2004. Josep Maria Solias.
[Vegeu també la fitxa de Juana Maria Huélamo]
Adrià, Ferran [dir.];Adrià, Albert; Huélamo, Juana Maria; Bullipèdia (Projecte). Civilizaciones antiguas. La génesis de la gastronomía. Roses: Bullipedia, 2022.
En este libro rastreamos el origen de la gastronomía, esa manera de comer y beber a todo lujo y por placer que inventaron las élites de la Antigüedad. ¿Quiénes se sentaron por primera vez en una mesa para disfrutar de un banquete de lujo? ¿Por qué lo hicieron? ¿Cómo lo organizaban? ¿Qué comían? ¿Qué bebían? Analizamos la suntuosidad de sus mesas, el derroche de sus banquetes y el hedonismo desinhibido de sus gentes que disfrutaron con los cinco sentidos de todos los placeres del cuerpo.
En el análisis nos acompañan unos documentos fascinantes: las primeras recetas escritas de la humanidad. Por primera vez, tenemos constancia de elaboraciones refinadas, extravagantes y lujosas destinadas a los paladares más privilegiados.
El libro está organizado en cuatro capítulos que corresponden a Roma, Egipto, Grecia y Mesopotamia. En ellos, se describen los aspecto más relevantes de cada cultura, y, al final, se dedican unas páginas a la alimentación pública, los negocios tipo tabernas y posadas de cuya tradición también es deudor el restaurante gastronómico contemporáneo.
Ruiz Gómez, Gustavo; Camós i Cabeceran, Joan; Valero i Llorens, Josep Maria; Centre d'Estudis de L'Hospitalet [col·laboració]. Nomenclàtor de carrers: L'H 2021. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet,2021.
A partir de la documentació existent a l'arxiu municipal i a la base de dades del Centre d'Estudis s'ha fet una anàlisi en profunditat de la història dels noms dels carrers de la ciutat, treballant també plànols i mapes que ens han permès recuperar la història dels topònims sovint, condicionats pels canvis polítics
Castellano Bueno, Agustí. "Can Riera (2011-2021). Deu anys de memòria democràtica a l'Hospitalet de Llobregat". Dins: Temps i espais de memòria. Revista digital del memorial democràtic, n. 06, p. 105-107.
L’Hospitalet va ser un escenari rellevant com a rereguarda durant la Guerra Civil, però també va tenir un paper cabdal en les lluites polítiques i socials del tardofranquisme i la transició democràtica. La política pública de memòria democràtica a la ciutat l’ha encapçalat l’activitat desenvolupada a Can Riera durant els darrers deu anys.
Les principals línies de treball són l’homenatge i reconeixement a les víctimes i als lluitadors durant la Guerra Civil i el franquisme; la recerca i la recuperació del patrimoni material, i la divulgació i la transmissió de valors i coneixements, en particular en l’àmbit educatiu.
L'Hospitalet de Llobregat desaparegut. El Papiol: Efadós, 2017.
L’objectiu principal del llibre L’Hospitalet de Llobregat desaparegut és una plasmació gràfica del que va significar el pas des d’una societat tradicional fins a la ciutat actual. Aquest pas es reflecteix en les fotografies que van fer diferents persones de la realitat que les envoltava. Una realitat canviant que ens mostra espais rurals, indústries diverses, serveis urbans, vida privada o moments de lleure i competicions esportives. Memòria de l’evolució de la nostra ciutat i de la societat en general.
Llibre imprescindible per a conèixer el passat de l'Hospitalet i entendre millor el seu present.
Huélamo, Juana M. [et al] [selección de textos]. Leemos a los clásicos. Pedrosa de la Vega: Villa romana La Olmeda. Diputación de Palencia, 2017.
Libro publicado en el marco de la celebración del Día del Libro 2017 por la Diputación de Palencia.
Recoge los textos leidos de forma participativa en la Villa Romana La Olmeda, en una actividad de animación a la lectura.
Huélamo, Juana M. "Reconstruir el passat en un món postmodern: l’exemple de Kuanum". Dins; Díaz-Andreu, Margarita; Pastor Pérez, Ana; Ruiz Martínez, Apen (coords.). Arqueología y comunidad. El valor social del patrimonio arqueológico en el siglo XXl. Madrid: JAS Arqueología, 2016, p. 147 – 169.
En la societat actual la valorització del patrimoni històric i arqueològic es troba totalment emmarcat dins el corrent de pensament postmodern que tracta de trobar significat a les coses mitjançant "el sentit d’autenticitat” i de les emocions que pot generar. A l’article es repassen les arrels filosòfiques d’aquest marc de pensament per a passar a tractar d’explicar la tipologia d’actuacions i grups que tracten de submergir a l’espectador en una vivència total del passat. Tot seguit s’explica com KuanUm neix de la voluntat de transmetre el patrimoni històric i arqueològic a tota classe de públics independentment del seu nivell de coneixement i capacitats cognitives i tractant de combinar les potencialitats de l’arqueologia experimental, l’etnoarqueologia, el reenactment , la living history i les eines de la pedagogia activa.
"El patrimoni de l'Hospitalet: el marc administratiu i alguna reflexió final". Dins: Quaderns d'estudi. L'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis, 1987- Núm. 27 (nov. 2013), p. 9 -22. Josep Maria Solias fa un repàs de l’estructura municipal de gestió patrimonial i aprofita per introduir diverses reflexions finals sobre la utilització del patrimoni ciutadà com a incentiu pel coneixement.
Huélamo, Juana Maria. Cuina eròtica romana. Badalona: Museu de Badalona, 2013.
Recopilació de propostes senzilles que orienten cap al gaudiment d’un sopar eròtic de les mans de Venus. Aquest llibre va sorgir amb motiu de l’exposició Sexe a Roma, liderada pel Museu de Badalona.
López Borgoñoz, Alfonso; Menéndez, Xavier ; Molist, Núria; Vollmer, Anna (eds.]. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat (Castelldefels 28, 29, 30 d’abril de 1989). Pre- Actes. Castelldefels: l’Ajuntament, 1989. [disponible en línia].
Per primer cop, accessibles per internet les pre-actes, amb les comunicacions però sense les ponències, de les jornades arqueològiques que es van desenvolupar al Castell de Castelldefels l’any 1989.
Huélamo Gabaldón, Juana. "Can Manyoses (Viladecans, Baix Llobregat): l'abocador d'un nou centre productor de ceràmica”. Dins: Barcino II: Marques i terrisseries d'àmfores del Baix Llobregat. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans; Tarragona: Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2013, p. 83-96.
Huélamo, Juana M. La cuina romana per descobrir i practicar. Sant Vicenç de Castellet: El Farell, 2011.
La base del primitiu menjar romà era l’associació vegetal coneguda com a tríada mediterrània: el blat, l’olivera i la vinya, però la cuina i la gastronomia romana no s’aturen, tan sols, en aquests ingredients. Es tracta d’una cuina rica i equilibrada en la qual intervenien tots els productes que es trobaven a l’abast; alguns de més senzills i d’altres de més complicats.
I el que aquest llibre pretén és aconseguir que tothom des de la cuina de casa seva pugui gaudir d’una part important de la cultura romana: la més saborosa i, tal vegada, la més divertida.
Huélamo, Juana Maria. “Aspectes de la morfogènesi de l’extrem nord-est del territori de l’Eramprunyà. Algunes fossilizacions de límits, formes i denominacions”.Dins: IV Trobada de Centres d’Estudis i Estudiosos d’Eramprunyà. Castelldefels, 3 de desembre de 2011. Centre d’Estudis de Gavà, 2012. 16 p. Treball conjunt sobre la cerca de les fites al terme d’Eramprunyà i diferents treballs de recerca portats a terme pels centres participants.
“El treball amb el patrimoni: administracions i societat civil: algunes reflexions”. Dins: V Jornades de Patrimoni del Baix Llobregat. Patrimoni en un entorn metropolità. Sant Andreu de la Barca: Consell Comarcal del Baix Llobregat, 2009, p. 195-202.
Amb el títol Patrimoni en un entorn metropolità, les Jornades pretenen en aquesta edició tractar la qüestió de com les característiques particulars d'aquest tipus de territori i la seva evolució en els darrers 30 anys incideixen directament tant en els esquemes i criteris de conservació del patrimoni, les seves manifestacions i les seves formes de comunicació com, fins i tot, en el propi concepte de patrimoni.
Parramón, Clara; [et al.] Eines per a treballs de memòria oral. Barcelona: Memorial Democràtic, 2008. La publicació Eines per a treballs de memòria oral, editat per la Direcció General de la Memòria Democràtica, la Diputació de Barcelona i la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, organitzem una sèrie de jornades per a conèixer i posar en contacte els col·lectius d'investigadors/es i de professorat que treballen la memòria històrica amb el mètode de les fonts orals. Es conceben les jornades com a espais d’intercanvi i de creació de xarxa.
Comas, Montserrat; Huélamo, Juana M. El vi en l’època romana. Badalona: el museu, 2007
El vi en l’època romana ens parla de tots els seus aspectes: la seva elaboració, quins eren els diversos tipus de vins, els orígens de la vinya, la repercussió social de beure vi a l’època, quines eres les zones productores (amb especial atenció a Baetulo, l’antiga Badalona) i com funcionava el transport marítim per a comercialitzar-lo.
Huélamo, Juana M. El Pa en l'època romana. Badalona: el museu, 2007.
La petita monografia consta de tres parts: Roma i el pa, la seva elaboració i, finalment, vuit receptes de pa i diferents tipus de preparacions culinàries que tenen com a base la farina en les seves diverses presentacions, això sí, totes d'uns 2.000 anys antiguitat.
Huélamo, Juana M. Herbes, espècies i condiments en la cuina romana. Badalona: Museu de Badalona, 2006.
Beitia Hernández, Núria; Guerra López, Sònia . Paraula de Medusa: Museu d'Història de l'Hospitalet: del 19 de setembre al 10 de desembre de 2006: [catàleg de l'exposició] Barcelona: Museu d'Arqueologia de Catalunya, 2006.
“El gorgoneion de Provençana”. Dins: Paraula de Medusa: Museu d'Història de L'Hospitalet : del 19 de setembre al 10 de desembre de 2006 : [catàleg de l'exposició] Publicació [Barcelona]: Museu d'Arqueologia de Catalunya, DL 2006
Loscos Solé, Puri; Borja, Jordi. Carrer del Xipreret: el temps condensat : fotografies de Jordi Morera: Museu d'Història de L'Hospitalet, L'Hospitalet de Llobregat, del 14 de juny al 30 de setembre de 2005. L'Hospitalet: Museu d'Història de L'Hospitalet, DL 2005
Rubricatum. Roma al Baix Llobregat. Sant Boi de Llobregat: Ajuntament de Sant Boi, 2003.
Huélamo, Juana M. "L'Inventari del patrimoni cultural de Rubi". Dins: Identitats. Rubi: Castell-Ecomuseu urbà de Rubí, 2002- nº. 1 (gener 2002), p. 37-52.
Cardeñoso Payo, Valentín; Pisabarro Marrón, Alma María . “Análisis del castellano guiado por una jerarquía preposicional”. Dins: Procesamiento del lenguaje natural, nº 29, 2002, p. 113-120. (Ejemplar dedicado a: XVII Congreso de la SEPLN. Universidad de Valladolid, 11-13 septiembre 2002),
¿Vols actualitzar la teva pàgina de L'H Escriu?
Utilitza aquest enllaç i envia'ns la informació omplint el formulari:
