Agustín Castellano Bueno

Gil, Enric  [i 2 més] epíleg; Bohigas, Maria selecció i edició. Rodoreda, Mercè. Ells no saben res: cartes i contes de la França ocupada. Barcelona: Club editor, 2023.

Ells no saben res segueix tres rastres. Comença per les cartes escrites a Carles Riba entre 1941 i 1942. On Rodoreda expressa l’ànsia de veure Obiols exposat als perills que corrien els estrangers a França: de ser detingut, internat, deportat… Qui escriu és una dona que no té escrúpols quan implora ajut per l’amant.

Continua amb tres contes sobre la vida dels homes refugiats a la Firança ocupada: la incertesa i els destins catastròfics a que s’enfrontaven és la matèria de “Cop de lluna”, “Nocturn” i “Nit i boira”.

Acaba amb les indagacions que un grup d’historiadors han fet sobre papá Otto, mirall d’Obiols i qui va ser el seu cap jeràrquic a l’organització Todt, encarregada de construir les infraestructures de guerra nazis a tot Europa.

Solias Arís, Josep Maria. "Can Riera (2011-2021). Deu anys de memòria democràtica a l'Hospitalet de Llobregat". Dins: Temps i espais de memòria. Revista digital del memorial democràtic, n. 06, p. 105-107.  

L’Hospitalet va ser un escenari rellevant com a rereguarda durant la Guerra Civil, però també va tenir un paper cabdal en les lluites polítiques i socials del tardofranquisme i la transició democràtica. La política pública de memòria democràtica a la ciutat l’ha encapçalat l’activitat desenvolupada a Can Riera durant els darrers deu anys.

Les principals línies de treball són l’homenatge i reconeixement a les víctimes i als lluitadors durant la Guerra Civil i el franquisme; la recerca i la recuperació del patrimoni material, i la divulgació i la transmissió de valors i coneixements, en particular en l’àmbit educatiu.

[coord. de l'edició]; Sáez Ramírez, Daniel; Alonso, Cintia; Centre d’Estudis; Museu de l’Hospitalet.  "Parèntesi?" L'Hospitalet abans i després de la guerra civil espanyola. L'Hospitalet de llobregat: Museu de l'Hospitalet; Addenda, 2020.

Catàleg de l'exposició homònima, planteja com era la ciutat durant la Segona República i el primer Franquisme (fins a la dècada de 1950), des d'una perspectiva temàtica. La Guerra Civil és el punt d’inflexió per conèixer l’abans i el després de tres temes principals: les condicions socials i econòmiques, aspectes polítics, i l’oci i la cultura.

Abella, Josep M.; Cabañas, Néstor; Camós, Joan; Domínguez, Manuel; Garcés, Òscar ; Gil, Enric ; Moreno, M. Teresa; Parramon, Clara C.; Tarrats Josep M.; Toril, Núria; Piera, Marta [peus de fotografia]. L'Abans l'Hospitalet de Llobregat: recull fotogràfic 1960-1990. [Barcelona]: Efadós, 2018.

El segon volum de l’Hospitalet de Llobregat és una obra realitzada per un col·lectiu d’autors multidisciplinaris de la ciutat. És un recull gràfic entre els anys 1960 i 1990,  anys en que  la ciutat va tenir un important creixement demogràfic i una activitat molt intensa tal com mostren les fotografies.

L’obra s’estructura en set capítols temàtics: urbanisme, treball, institucions, festes, lleure, associacions i escoles, i té per objectiu ensenyar la ciutat en tots els seus vessants des d’un punt de vista antropològic. Hi ha fotografies de tots els barris de l’Hospitalet, de les seves festes i de la seva gent en situacions ben diferents: a la feina, a l’escola, fent esport, a l’associació de veïns o a les primeres eleccions municipal.

"Els objectors de consciència a Can Serra. La lluita antimilitarista i no violenta durant la transició democràtica a l’Hospitalet".  Dins: Quaderns d'estudi l'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis, 1987- Núm. 30 (octubre 2016), p. 85-92.

Can Serra fou l’escenari d’un episodi clau en la història del moviment d’objecció de consciència a Espanya durant la Transició. Un grup d’objectors triaren aquest barri per prestar un servei civil alternatiu al militar, amb el qual cercaven difondre les idees pacifistes i atreure l’atenció de la societat. Com ho feren? Agustín Castellano, tècnic de Cultura de l’Ajuntament, ens ho explica.